Darreres entrades:

30/3/10

Més del 11% del pressupost municipal


Les despeses de manteniment dels centres d'ensenyament de Sant Pere de Vilamajor signifiquen l'11,4% del pressupost total de despeses corrents de l'Ajuntament per al 2009-2010.

En efecte, els costos nets que han de sufragar les arques municipals per als quatre centres d'ensenyament (Pit Roig, Vilamajor, Torre Roja i Vilamagore) pugen enguany uns 380.000 Euros, un cost més elevat que tota la recollida d'escombreries i la neteja viària (perdó per la comparació, però quedem-nos amb la dada).

I això que ara per ara tenim les ampliacions dels edificis de ben nou, doncs a mig termini és previsible que les despeses, en termes comparatius, arribin a prop de 500.000 Euros anuals, tota vegada posat en marxa el nou IES als camps de Can Castellà.

Estem parlant de xifres molt abultades, insostenibles per a un municipi del nostre tamany.
Resulta una vergonya que el Departament d'Educació (o en el seu cas els pares, si no hi ha més remei) no es faci càrrec de les despeses de manteniment dels 10.000 metres quadrats d'edificis educatius del nostre municipi.

Actualment hi ha prop de 800 alumnes de 0 a 16 anys matriculats als diferents centres escolars. Si comparem aquestes dades amb les del padró municipal, entre 80 i 100 nois i noies matriculats no estarien empadronats a Sant Pere de Vilamajor. Només a l'Escola Torre Roja un 15% dels alumnes matriculats del curs 2009-2010 no són de Sant Pere de Vilamajor.

Una altra dada per a la reflexió: més del 25% dels adults que s'empadronen a Sant Pere de Vilamajor ho fan precisament en el mes del període de preinscripció als centres educatius, en concret 29 adults el 2009.
Segons estimacions gens desenfocades, possiblement hi pot haver un 5% d'empadronaments "virtuals" d'alumnes dels centres escolars del municipi.


En definitiva, cada alumne matriculat costa a la Hisenda municipal més de 450 Euros anuals, i podem estimar que entre alumnes foranis i empadronaments "virtuals", més de 50.000 Euros anuals es destinen a residents en altres municipis, una subvenció encoberta que supera moltes altres partides de despesa del nostre Ajuntament.

Parlar de temes com aquests aixeca sempre la polseguera dels que en fan de la crítica de "les polítiques socials" un tema tabú, i em torno a posar conscientment en el punt de mira dels franctiradors. No dic, però, que siguin diners malgastats, sinò simplement que són la primera partida de despesa finalista del pressupost municipal de despeses corrents.

Però reflexionem: té alguna lògica que el nostre Ajuntament es gasti, de recursos propis, un 11% del seu pressupost de despeses corrents en el manteniment dels centres educatius?
Quan es van aprovar la creació o ampliacions dels centres existents -que no va ser en aquesta legislatura- es va pensar realment en el què significaria per al futur de la hisenda municipal haver de mantenir aquests centres?
No és cert que l'increment dels costos de manteniment dels centres educatius explica més de la meitat del dèficit no financer acumulat de les arques municipals en els darrers cinc anys?
A quines partides de despesa, o d'inversió està renunciant el nostre municipi a canvi del manteniment dels 10.000 m2 d'instal.lacions docents?

I la pregunta més important de totes: es pot continuar demanant tant als Ajuntaments per al finançament i prestació de serveis de competències impròpies?
Hi ha dret que els municipis assumeixin costos que no els corresponen, sinò que són d'altres Administracions, en comptes de fer el què si han de fer, com ara uns bons serveis comunitaris, festes majors, mantenir l'espai públic o la disciplina comunitària, o locals socials als barris i al nucli, als què es renuncia per haver de fer front a competències impròpies?
Recordeu el què va costar el pont sobre la riera per anar a l'Escola Vilamagore?

I no parlem del cost dels terrenys on s'ubiquen els centres educatius, dels que la Generalitat no en vol saber res, i que han representat més de 3 milions d'Euros per al nostre Ajuntament. Tot plegat, una imprudència.

Es miri com es miri, ni de ser bons els temps per a la Hisenda municipal, aquesta despesa és insostenible. Un altre exemple del Matadeperadepobres en el què de mica en mica ens estem convertint, tot agonitzant l'efecte subvencionador de les segones residències.

No hi ha solució fàcil, però la primera providència és plantejar-se seriosament mancomunar amb altres municipis -Sant Antoni de Vilamajor en primera instància- el manteniment de les instal.lacions escolars.

22/3/10

152.000 Euros del Fons de cooperació Local


El Fons de cooperació local de Catalunya és l'aportació de lliure disposició que fa la Generalitat de Catalunya als ens locals (Municipis, Consells comarcals i Entitats municipals descentralitzades).

Als Municipis se'ls atribueix una participació de lliure disposició i una altra per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, la qual poden destinar a comunitats, Mancomunitats, Consorcis i Consells comarcals.
La seva dotació i criteris es regulen d'acord amb la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l'exercici en curs, i la distribució es fa mitjançant resolucions. En els criteris de distribució del Fons es tenen en compte la població dels municipis i altres indicadors socioeconòmics.

Els ens locals perceben aquest FCLC mitjançant pagaments periòdics de la Tresoreria de la Generalitat.

Avui el DOGC publica avui les quantitats que li corresponen al nostre municipi en concepte de Fons de Cooperació 2010.

Són 140.884,57 € de lliure disposició i 10.951,31 € del tram destinat al foment de la prestació supramunicipal de serveis

L'any passat les aportacions van ser, respectivament de 135.385,31 € i 10.883,46 €.

20/3/10

Una botiga de peus a terra


Ja fa uns mesos que
al nucli principal hi ha una nova botiga. Com un naixement en aquells pobles d'interior on ja fa temps que no hi ha nadons, aquesta és una molt bona notícia. De la mateixa manera que ho va ser, i molt bona, la posada en marxa del súper, que ja vaig celebrar en aquestes pàgines. Aquest nou naixement però, ha passat desapercebut, probablement venint d'on vé.

La botiga de què us parlo té una però una especial connotació: Picart ha posat una botiga. Fet gens singular en una família d'emprenedors pencaires, que tant de bó n'hi haguessin més al costat d'ells, com dels Baró, els Herrero, els Bosch, els Romero-Bruguera, ...

M'agrada aquesta botiga, i per moltes coses. La primera és el lloc on s'ubica, on fa molts anys vaig veure ferrar per primera vegada un cavall, i descobrir el conreu del ferro al roig, que encara recreen els Herrero i en Plandiura. La segona és l'aspecte, un aspecte casual, sensitiu, d'aquells magatzems rurals, que s'hi diu molt amb la tradició dels nostres pobles.

Però el que més m'agrada és la seva orientació: arrelada en l'alimentació animal, ara de mascotes domèstiques, va més enllà, un pretext per presentar-nos tota una série d'articles, artil.lugis, innovacions i productes que tenen en comú el regust de granja i d'explotació agrícola doméstica.

Trobo que la Botiga Picart ens reconcilia amb la terra, actualitzant des de la visió moderna una nova lectura ciutadana que era bó que existís a Sant Pere de Vilamajor.
Francament, jo hi portaria els escolars, doncs ben segur trobaran respostes a preguntes que es despertaran pel sol fet de visitar-la. Preguntes i respostes que el nostre poble no hauria d'oblidar.

I és curiós que tot (quasi tot si comptem la Farmàcia) el què s'està fent al nostre poble en tema de comerç, estigui heretant entranyables establiments, que potser molts dels què em llegiu mai els heu vist funcionant, i dels quals la Perruqueria, el Forn i la Fusteria Baró, han estat la flama sempre encesa.

Celebro doncs aquesta nova botiga i li desitjo llarga vida. I no em vull amagar de felicitar públicament els Icart per la iniciativa, que cada cosa s'ha de posar al seu lloc.

I em sap greu que de fets com aquests, tots, no en fem un gran festa en el nostre poble, doncs si de veritat volem tenir un poble, hauríem de començar per convertir-lo en un lloc on la gent hi tinguem coses que fer. I el comerç en això, n'és sempre el rei.

17/3/10

On posarem la nova biblioteca?


El Govern ha aprovat el Pla d'equipaments culturals de Catalunya 2010-2020, que estableix els equipaments municipals necessaris per completar la xarxa d'equipaments culturals bàsics i garantir així l'accés de la ciutadania a la cultura.

El pla preveu que, per cobrir aquestes necessitats, Catalunya hauria de crear 395 equipaments culturals en els propers 10 anys, entre biblioteques, arxius, centres culturals polivalents, equipaments escenomusicals, espais d'art i museus.

El pressupost total és de 990 milions d'Euros.

A Sant Pere de Vilamajor se n'ha assignat un d'aquests centres, en concret una Biblioteca.

S'ha programat amb una superfície de 727 m2, i amb un pressupost per a la seva construcció de 1.148.600 €.

Pel que fa al finançament, la Generalitat aportarà entrre el 25% i el 50% del cost de les obres, i els Ajuntaments hauran d'obtenir el finançament restant, per part d'altres Departaments (PUOSC), Administracions (Diputacions, Consells Comarcals, Estat, Unió Europea) i altres entitats públiques o privades.

El Govern de la Generalitat ja ha fet la seva feina: ara ens toca a nosaltres decidir on la volem.

Tot i què encara no hi ha assignació temporal, en els moments que ens trobem, ultimant la planificació urbanística municipal, caldria decidir on s'ubicarà aquesta biblioteca.
En l'horitzó temporal mig d'aquest Pla, Sant Pere de Vilamajor tindrà els mateixos habitants que Sant Antoni, que ja està reprenent la construcció de la seva pròpia Biblioteca.

Potser seria hora de començar a pensar què en farem de la masia de Can Derrocada, si és que el seu propietari s'avé a cedir-la, vendre-la, o qualsevol altre forma equivalent.

Una visió de nuclimilitànciaquieroynopuedo dirà que "això no toca ara; no ens ho podem permitir", quina traducció evident és no planificar, que qui sap d'aqui uns anys, i que en la pràctica significa continuar escurant les engrunes del passat.

Tot plegat, però, està posant de manifest la necessitat inpostposable de disenyar un Pla d'Equipaments -sian públics o privats- per a aquest Sant Pere de Vilamajor del Segle XXI.

4/3/10

Apunts per a la reforma del Consell Plenari del Consell de Poble


Ben aviat es convocarà el Consell de Poble, doncs l'actualitat així ho aconsella.


Cal tenir present que el Consell Plenari, que és l'organ executiu, només el pot convocar el President, a iniciativa pròpia o a instàncies d'un terç dels membres del Consell.

La reforma del Consell de Poble passa, entre altres temes menors, per la revisió dels seus membres.
Però, com es composa el Consell Plenari? Vegem-ho (Article 6 del
Reglament):

Integren el Consell Plenari:
  1. La Presidència, que correspondrà a l’alcalde/essa o regidor/a en qui delegui.
  2. La vice-presidència, que correspondrà a qualsevol persona nomenada per la majoria absoluta del Consell i que no ostenti el càrrec de regidor/a.
  3. Un regidor/a de cada grup polític municipal.
  4. Un representant de cada entitat, associació o col·lectiu ciutadà inscrit al registre municipal.
  5. Tres representants dels sectors professionals i econòmics: pagesos, serveis i indústria.
  6. Set membres de la borsa de ciutadania voluntària del Consell.
  7. Actuarà amb funcions de Secretaria i orientació normativa el/la secretari/a municipal o persona en què es delegui.
  8. Podran assistir amb veu sense vot, professionals i experts/es, responsables polítics i tècnics/ques de les àrees quan les temàtiques a tractar així ho requereixin, a petició de la presidència o d’un terç dels membres del plenari. També podran participar representants d’altres administracions amb veu i sense vot.
L'article 7 del Reglament desenvolupa la borsa de ciutadania voluntària, en els següents termes:

Podrà formar part de la borsa de ciutadania voluntària qualsevol ciutadà o ciutadana major de 16 anys empadronat/da o vinculat/da al poble per propietat territorial amb més de dos anys d’antiguitat.
Es prioritzarà el nomenament paritari per gènere, i els següents criteris de selecció: gent gran, joves i professionals d’àmbits temàtics no representats al Consell.
D’aquesta borsa serà seleccionada aleatòriament una persona procedent de cadascun dels nuclis: Faldes, Can Vila, Vallserena, Can Ram, Can Derrocada, Nucli i una altra procedent del disseminat.
Només tenen dret a vot les persones empadronades.
El màxim de persones no empadronades seleccionades per aquest sistema aleatori no podrà ser superior a una havent-se de repetir l’operació cas que en resultessin més.

I de la seva banda, el règim de participació de les entitats, es regula a l'article 8:

1. Per tal de garantir la funcionalitat i l’equilibri representatiu del Consell plenari, les entitats inscrites al registre municipal que sol·licitin integrars’hi hauran de reunir els següents requisits:
- Que acreditin com a mínim el darrer any, activitats continuades d’àmbit local i impacte ciutadà que reportin beneficis socials, culturals i/o econòmics.
- Que les persones que hagin de representar les entitats o grups d’entitats siguin proposades nominalment pels seus òrgans de decisió.
2. Les entitats representades al consell hauran de proposar una persona suplent de la titular per substituir-la quan aquesta no pugui assistir. La convocatòria de les reunions només es farà a nom de l’Entitat.
3. La incorporació de representants de noves entitats al Consell s’acordarà pel Consell Plenari en la sessió de renovació.

Passo a comentar cada grup de membres

1- Presidència:

Cap comentari.

2- Vice-presidència:

Cap comentari.

3- Regidors dels grups polítics amb representació a l'Ajuntament:

Inicialment en desacord, doncs en la pràctica és com si tot el Ple de l'Ajuntament estigués en el Consell, que no és una figura política.

4- Entitats:

La participació d'aquests membres nats passa per la inscripció de l'entitat al Registre Municipal d'Entitats.
Però aquest Registre no té el suport de cap Reglament, Decret o similar. Només tenim el llistat de documentació que, segons els web de l'Ajuntament, cal aportar per ser inscrit:

1. Model d'instància
2. Estatuts segellats per la Generalitat de Catalunya
3. Fotocòpia del NIF de l'entitat
4. Fotocòpia dels DNI dels membres de la Junta
5. Relació de càrrecs directius
6. Certificat del secretari de l'entitat dels ingressos anuals que té l'entitat, especificant si són de quotes de socis, subvencions, etc..
7. Nom, cognoms, adreça, telèfon, fax i e-mail de la persona de contacte
8. Dades de la persona que representa a l'entitat en el Consell del Poble.

Em sobren els punts 4, 6 i 8; caldria eliminar-los.

Caldria, paralel.lament a la formulació del Reglament del Registre d'Associacions, reformar el propi Reglament de Subvencions, que demana coses que ja s'han de cumplir pel simple fet de pertànyer al Registre.

De tota manera només una part de les entitats actualment presents al Consell estan registrades a l'Ajuntament amb els requisits que es demanen, i fins i tot més d'una no té els estatuts inscrits al Departament d'Entitats Jurídiques de la Generalitat, com és obligatori, o simplement no té estatuts, ni NIF.

I pel que fa a les prescripcions de l'article 8, són excessives, i no es demamen requisits tant meticulosos a cap altre colectiu del Consell, signe inequívoc de la manca de confiança en la representativitat de les entitats del municipi. Cal eliminar totalment l'article 8, i només afegiria el següent: "Les entitats estaran representades al Consell pel seu President o càrrec equivalent, qui podrà efectuar delegacions expresses comunicant-ho a la Secretaria amb antel.lació a cada reunió".

És també important, donada la nombrosa representació associativa al nostre municipi, replantejar-se el pes específic de les entitats en el propi Plenari, doncs aquest es pot convertir en un simple Forum d'Entitats, que hauria per si mateix de formar un altre Consell de Participació a banda del Consell de Poble.

Distingiria d'aquest sector, les entitats veïnals o territorials, que hauríen de constituïr un grup amb personalitat pròpia dins el Consell.

5- Representants de sectors professionals i empresarials (pagesia, indústria i serveis):

No es defineix que es considera "representants", qui es pot presentar i com s'escullen aquests membres.

6- Borsa de ciutadania voluntària:

Cal eliminar la paraula "voluntària", doncs tots els membres del Consell ho són. Cal també no amagar les coses del seu nom: ara són simplement representants dels barris o nuclis. (Tanta por hi ha en oficialitzar la representació orgànica territorial?). La representació territorial, com ja he indicat abans, la faria pròpiament a través de les entitats veïnals ja existents, deixant la Borsa de la Ciutadania oberta amb independència dels cupos per barris.
Caldria pensar doncs que els "barris" ja tenen presència en les entitats que tanmateix els representen, i per tant l'assignació territorial de la borsa de voluntaris és redundant i es podria tanquilament suprimir, configurant, ara si, una veritable borsa de la ciutadania, amb un nombre de representants de sis a vuit, amb la condició de què no hi figurés cap membre dels òrgans de direcció de les entitats veïnals ni d'altres entitats ja presents en el Consell.
(Ara per ara al Consell s'han "colat" diversos memebres de direcció d'entitats veïnals per aquests via, la de Propietaris de Can Derrocada, sense anar més lluny).

La voluntat de paritat (dones, joves, gent gran, ...) és d'imposssible compliment, contradictòria amb el sistema aleatori. Sent una borsa territorial, no cal matar tot els què es gras: aquests col.lectius, i d'altres, s'han de representar a través d'entitats organitzades, si ho volen.

És un absurd de què un "vinculat" que estigui de lloguer o sigui fill o cónjuge d'un propietari, no pugui formar part de la borsa.

Però el més gros i sense sentit és que un barri pugui quedar representat per una persona sense dret a vot pel fet de no estar empadronada: tots els candidats hauríen d'estar empadronats i tenir dret a vot, i per tant la complicada determinació de "vinculat/da al poble per propietat territorial amb més de dos anys d’antiguitat", s'hauria de suprimir, com totes les disposicions motivades per la presència de persones no empadronades.
Cal notar l'absurd de fer un nomenament sobre una persona sense dret a vot, i el fet de què no es demana la condició d'estar empadronat per tenir dret a vot a cap altre dels membres del Consell.

Tampoc queda clar si la condició de dos anys d'antiguitat és també per als empadronats. Em sembla bé que es demani, però, aquesta antiguitat.

7- Secretaria:

Cap comentari.

8- Assistents convidats:

Hi ha una imprecisió: l'assistència al plenari és oberta, i per tant no és aquest el sentit del redactat de la norma. Pròpiament hauria de dir "membres convidats", amb el sentit, no de "participar" sinò formant part del propi Consell (sense vot, és clar).

9- Qui hi falta?
  • Una figura intermèdia entre el Plenari i el propi Consell, formada per un representant rotatori de cadascun dels sectors del propi Plenari, a mena de Comissió Executiva, on s'ubicaria la Secretaria Tècnica i la pròpia Vice-Presidència. El nombre de membres no hauria de superar els 10 i la seva funció seria d'assistir la Presidència en la preparació de les reunions, fer el pla de treball del Consell i fer el seguiment dels altres Consell de Participació i de les Comissions de Treball.
  • Un colectiu fonamental en tots els ordres, com són els residents ocasionals o de temporada, (població flotant, pixapins, estiuejants, ...) que representen un terç dels "veïns", molts d'ells amb més arrelament que molts empadronats), els quals volen quedar recollits, de mala manera, en la borsa de ciutadania. S'hauria de crear una altra borsa, entre residents que ho puguin acreditar (no en els termes de "propietaris territorials") amb una mínima antiguitat. El nombre de membres no hauria de ser inferior a tres.
  • Una representació dels barris de Pungoles i Can Miret, dins de la Borsa de Veïnats.
  • Una representació de dos alumnes empadronats (majors de 16 anys) de les Escoles i Instituts del municipi, a elegir pels propis centres. (Això si que és didàctica de la participació).
  • Una representació de de cadascuna de les AMPA's dels centres escolars del municipi, que representarien de bona manera les famílies. Alternativament, un representant del Consell Escolar del municipi.
  • Una representació o dues dels titulars d'establiments comercials oberts al públic del municipi (per pocs que siguin).
  • Un representant de cadascun dels altres Consells de Participació Ciutadana que tingui el municipi, escollits en el seu propi òrgan.
  • Proporcions entre els diferents col.lectius representats: altres Consells de Participació, Entitats Veïnals, Ciutadania, Empresaris i Professionals, Residents de Temporada, etc., etc., de manera que no s'arribés a superar els 40 membres.
  • Anomenar i posar en marxa la Secretaria Tècnica del Consell (article 14 del Reglament).
Direu que potser són molts membres, però la realitat de Sant Pere de Vilamajor queda així millor representada.

10- Què hi sobra?:
  • El dret de vot dels regidors/res polítics del Consell, doncs no és un òrgan polític.
  • Substituir l'absurda comissió de l'Article 15, que s'hauria de suprimir i reemplaçar per la Secretaria Tècnica.
11- En resum:
  • Representants polítics: Un regidor de cada grup polític amb representació al Consistori. Sense vot?
  • Representants dels Consells de Participació: Un representant de cadascun dels altres Consells de Participació Ciutadana que existeixin.
  • Representants territorials: Un representant de cadascuna de les Associacions Veïnals del municipi.
  • Representants de la ciutadania: Borsa de Ciutadania, per sorteig. Membres nats: dos alumnes dels centres escolars majors de 16 anys i de les AMPA's.
  • Representants empresarials i professionals: A escollir en el propi sí dels titulars d'activitats econòmiques, empresarials i professionals, amb independència de l'existència d'associacions empresarails que en serien membres nats.
  • Representants d'entitats associatives: En nombre limitat, a escollir pel propi Consell entre les existents en el Registre que hi volguessin participar, i de forma rotativa.
  • Comissió Executiva: A escollir pel Consell en el seu propi sí.
Em consta que als darrers Consells han assistit com membres amb dret a vot persones amb nomenaments caducats, entitats que no estan ni ara per ara podrien estar inscrites al Registre d'Entitats, i altres representants anomenats qui sap com. No hi hauríen de formar part tampoc membres dels òrgans directius d'entitats ja presents al Consell. És imprescindible que aquests aspectes es recondueixin immediatament ja en la propera reunió que es celebri.

També, pel que fa a les Comissions de Treball, l'experiència de la segona d'Urbanisme hauria de servir per ser més rigurosos amb el cumpliment del Reglament pel que fa als membres de les mateixes, doncs no és l'esperit que hi formi part tothom extern al Consell que vulgui, sinò que s'ha de sotmetre a l'aprovació de la pròpia Comissió o del propi Plenari. Caldria a més limitar la presència de membres externs al Consell a una tercera part del total de membres d'aquestes comissions, per tal de no desvirtuar el sentit de Comissió Delegada.


Cal tenir present que ISP, fa quasi un any, ja va presentar formalment el seu enfocament sobre la revisió dels membres del Consell, que em va servir de motiu a mi mateix per publicar un altre article sobre el tema en aquest mateix espai.

3/3/10

La Fàbrica: una il.lusió impossible

El local "La Fàbrica" està clausurat, com s'hauria de clausurar qualsevol local amb amenaça d'ensorrament.

La situació anterior ja no compta per res: el local estava a precari i no disposava de cap llicència, ni de l'Ajuntament, ni dels Bombers, ni tampoc del Departament de Governació, com ordena la reglamentació. Simplement, estava a precari, situació només justificable en ésser el local de titularitat municipal.

No es pot reobrir un local clausurat fins que es facin les obres d'adequació a la normativa vigent.

L'activitat que allí es desenvolupés, estava afectada des de l'any 1998 per la Llei 3/1998 d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental, i el Local Social "La Fàbrica", s'hi havia d'haver adequat en un termini que va finalitzar el 2007, precisament el 2007, quan es va clausurar. Que sigui de titularitat municipal no l'eximeix del compliment de la Llei.

El paralel.lisme amb l'altra fàbrica de més avall és sorprenent.

No insistiré en què adequar el local a la normativa costa un disbarat de diners, només cal demanar a un expert què costaria posar en regla el local per a les activitats que allí s'hi desenvolupen.

Tinc lar amb tot que qualsevol tècnic municipal, o fins i tot el propi Alcalde, que autoritzés l'aixecament de la clausura de La Fàbrica amb poc més que fent les reparacions estructurals de l'aluminosi, estaria assumint greus responsabilitats per prevaricació, és a dir, incorrent en un delicte.

  • Qui es farà responsable de la demanda que podria fer qualsevol ciutadà davant l'incompliment de les normes acústiques -que són les més evidents- de l'obertura del local?
  • Qui es farà responsable si hi ha un incendi o altres accidents amb danys en una instal.lació fora de normativa?
  • Perquè l'Ajuntament hauria de tenir el dret de posar en marxa un local fora de normativa, que no s'autoritzaria -ni la ciutadania ho permetria- si fos un local privat?
  • No és llençar els diners recuperar un local obsolet?
  • Acceptarieu aquestes responsabilitats si haguéssiu de prendre vosaltres la decisió?

Les assumiran els que ho demanen?

Per molt greu que sàpiga, s'ha d'acceptar la realitat, la premissa és clara: caldria invertir una desorbitada xifra de diners per a poder donar a La Fàbrica l'ús que ha tingut fins el 2007, dins de la legalitat.

Ens fem un tip d'exigir a l'Ajuntament l'acatament de les Lleis, i ara li estem demanant que les incompleixi, amb greu risc: es pot també demanar que la muntanya vingui a Mahoma, però en realitat és també un impossible.

A partir d'aquest punt, i només d'aquí, es pot parlar d'altres temes relacionats, i d'alternatives.

1/3/10

La Fàbrica: coordenades per a l'anàlisi de controversies


Sia pel que sigui, una part dels ciutadans de Sant Pere de Vilamajor -bàsicament de la capital- ha fet pujar a la palestra el tema del local La Fàbrica.

En aigües revoltes, diuen, tots els pescadors que hi acudeixen, acaben guanyant alguna pressa. Per això convé observar el tema amb perspectiva, i aclarir les aigües turbulentes.

- La Fàbrica ha estat un edifici ciutadà de primer ordre, sobretot per als ciutadans del nucli principal i com aglutinador d'activitats centrals del municipi. Però l'edificació en si mateixa, adequada en el seu context temporal, ja esdevenia obsoleta per als temps actuals: el recanvi era inevitable.

- L'aluminosi detectada no va fer més, ja al 2007, que accelerar l'obsolescència de l'edifici i la necessitat d'un nou local adaptat als diferents requeriments actuals.

- La decisió de planificar un nou local social substitutiu va ser i és l'adequada, prova d'això és que no es van aixecar veus discordants quan aquesta decisió es va prendre, ni en l'ordre polític ni tampoc ciutadà.

- Un dels principals factors que alimenta la foguera del debat, ha estat el factor temps: tancat el local, calia buscar, provisionalment, un altre edifici on inquibir les activitats de La Fàbrica. La solució d'utilitzar els altres locals socials perifèrics, experimentada, esdevenia igualment provisional, precària, i per tant sense solució de continuitat. L'opció per al muntatge de la carpa no pot ser acceptada més que com remei a precari.
I aquí és on ha estat el desencadenant primigeni de l'actual situació: una carpa inadequada en termes comparatius amb La Fàbrica, que havia de durar un parell d'anys fins la construcció del nou edifici, està durant ja massa temps, més d'allò raonable, mentre La Fàbrica està tancada, i que també és important, mentre el polisportiu sobre d'on s'ubica la carpa, de gran valor en molts ordres, roman inutilitzable.

- Ara ajuntem la crisi de la (les) Hisenda Municipal, que fa dolorosa, si més no, l'aplicació de 2,4 milions d'euros al nou local, sumada a l'obtenció d'una subvenció finalista d'una tercera part d'aquest cost. La decisió d'invertir tant extraordinària quantitat de diners es fa difícil de prendre amb inmediatesa, i el seu ajornament -amb data de caducitat però- no fa més que allargar la incomoditat de la carpa i revalorar la propia Fàbrica inutilitzada.

Es pot plantejar doncs amb lògica l'opció d'atendre les mínimes reformes estructurals de La Fàbrica per tal de que aquesta pugui reprendre la seva funció, recuperant a l'hora el polisportiu, per tal de:


a) A l'espera de la construcció del nou equipament,
b) A l'espera de millors temps que facin més assumible la construcció del nou equipament

La única diferència entre les dues alternatives és el temps fins que una o altre fossin realitat.
El problema és la concepció finalista i temporalment limitada de la subvenció concedida per al nou equipament.

En resum:

a) La paciència d'una part de la ciutadania aguantant la carpa com alternativa, i a l'hora sense poder disposar de la pista polisportiva, està tocant al seu final.
b) La solució per al nou equipament és actualment complicada, i no es veu a curt termini, tenint a més en compte la falta de cohesió entre les forces polítiques de l'Ajuntament en temes "d'Estat"".

Només hi ha doncs dues solucions, de ser ambdues factibles, per a tancar el problema:

a) Utilitzar part de la subvenció del nou equipament per a reparar La Fàbrica, i esperar millors temps per al nou equipament.
b) Refer el projecte del nou equipament, en dues fases, fent-lo econòmicament accessible (diguem 1,5 milions d'euros, que no està gens malament) i posar-lo en marxa immediatament, deixant per a més endavant l'acabament complet del projecte.

La primera opció és més immediata, i més econòmica, però s'entrebanca amb dues impossibiltats:

1- La impossibilitat de destinar la subvenció del nou equipament a aquesta finalitat.

2- Sobretot, el despreci per a les actuals normatives en un local de pública concurrència, doncs la simple reparació estructural de l'edifici no és suficient per a actualitzar l'edifici a tres qüestions bàsiques: normativa anti-incendis, accessibilitat i aïllament tèrmic i sobre tot acústic (seria una mofa publicar un mapa de sorolls i a l'hora autoritzar un local de pública concurrencia, ni que sigui municipal, que incompleix la pròpia normativa).

Qui es fa responsable de la demanda que podria fer qualsevol ciutadà davant l'incompliment de les normes acústiques -que són les més evidents- de l'obertura del local? Qui es fa responsable si hi ha un incendi amb danys en una instal.lació fora de normativa? Perquè l'Ajuntament té el dret de posar en marxa un local fora de normativa, que no s'autoritzaria -ni la ciutadania ho permetria- si fos un local privat? No és llençar els diners recuperar un local obsolet?

Acceptarieu aquestes responsabilitats si haguéssiu de prendre vosaltres aquesta decisió, o us rentaríeu les mans com va fer
Pilatos? Les assumiran els que ho demanen?

Exigir la reobertura de La Fàbrica amb només la consolidació de l'estructura és doncs una irresponsabilitat, la qual no es pot traspassar frívolament a l'Ajuntament.

La segona alternativa, la de posar en marxa immediata el projecte del nou local en una primera fase, resulta en aquest sentit la millor opció, però:

1- Si es vol ubicar sobre el polisportiu, destrueix un altre equipament que considero imprescindible, i què actualment, amb poca inversió, estaria en òptimes condicions per a la seva funció (valgui en aixó la meva petició, agafada com pròpia pel Ple Municipal a instàncies d'ERC, d'obrir el polisportiu de l'Escola Vilamagore per a aquesta finalitat).

2- Si es vol ubicar en el propi nucli principal (la capital) la localització és inadequada tenint en compte el mal emplaçament que perjudica notablement el nucli, amb les molèsties de tot ordre que una ubicació tant central del nou local genera, la impossibilitat d'ampliació futura i, sobretot, la manca de sintonia amb la valorització de la Masia de Can Derrocada, que quedaria prou malmesa per la ubicació tant propera del nou local. (Cap expert disposaria el nou local en el solar central d'equipaments municipals; si es posa allí és tant sols perquè el solar és de disposició immediata, i perquè l'Ajuntament ja no té solars propis on posar-l'ho).

La conclusió és doncs evident: desenvolupar el projecte del nou local en la seva primera fase, i ubicar-lo fora del nucli principal, en un loc accessible, confortable i de nova centralitat. Mentrestant, a enderrocar La Fàbrica sempre estem a temps, i es pot aprofitar el local per a altres finalitats que no fosssin de pública concurrència, fins i tot estalviant despeses a l'Ajuntament.

La decisió no és fàcil en cap cas, però s'ha de prendre, de manera consensuada i responsable. No es tracta del desig o de sentiments, es tracta de triar racionalment la millor de les alternatives.

Pel camí queda l'eventual alliberament del solar de La Fàbrica, un dels pocs que encara són de titularitat municipal, per a qualsevol altre finalitat que, en el futur, es consideri oportuna (residencial, un nou Ajuntament, una Biblioteca, una residència d'avis, ...?). Aquestes són figues d'altra paner, el del POUM.