Darreres entrades:

26/4/11

El què no ens diran els programes electorals (1ª part)

No ens diran de pujar els impostos.

Any rera any, les despeses corrents de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor s'han anat incrementant amb la notable millora dels serveis municipals. En canvi, però, les contribucions directes dels ciutadans de Sant Pere de Vilamajor per sostenir aquestes despeses corrents, tot i augmentant, no ho han fet en la mateixa proporció.

A grans números, les despeses corrents principals són 1.700.000 Euros de despeses de personal i 1.650.000 d'adquisició de béns i serveis.

En canvi, també a grans trets, per  l'IBI es recapta 1.100.000 Euros, i uns 270.000 Euros per Impost de Circulació (vehicles de tracció mecànica). Un altre 1.000.000 d'Euros, anant molt bé, es recapten de la resta d'impostos (IAE, ICIO, Plusvàlua) i les taxes.

De forma corrent, doncs, les famílies de Sant Pere de Vilamajor contribuïm amb uns 1.370.000 Euros anuals al manteniment de la cosa comuna, que només de despeses corrents ens costa, com he indicat abans, uns 3.350.000 Euros. hi ha doncs un "dèficit" de prop de 2 milions d'Euros, que si afegim la resta d'impostos i taxes es rebaixa a 1.000.000 d'Euros, dèficit encara exagerat.

Hi ha doncs un desfasament de gairebé 1.000.000 d'Euros, que cada cop costa més de cobrir amb transferències d'altres ens (com ara la participació en els tributs de l'Estat).

Cada cop costarà més de cobrir el forat entre els impostos familiars directes i les despeses corrents. Actualment, per exemple, les taxes de recollida d'escombreries no cobreixen ni un 80% del seu cost real. El "xollo" dels estiuejants, que paguen com tothom i gasten una quarta part de serveis públics, comparativament amb un resident habitual, ha permès durant dècades que el nostre poble visqués per sobre de les seves posssibilitats reals, però s'ha anat exhaurint any rera any, i té ja poc marge.

Es plantegen únicament dues solucions:

- Retallar despeses, és a dir, retallar serveis. Quins? Com? Fins quan?
- Incrementar els impostos.

La retallada de despesa té un límit, per molt que es facin eficients. Els ingressos no tenen límit. Aquesta és la clau.

La pressió fiscal directa corrent per càpita a Sant Pere de Vilamajor és de les més baixes de Catalunya, i a totes llums insuficients per l'elevat cost de manteniment del nostre sistema de barris en unifamiliars (els famosos "20 metres de vorera per casa" que mai em cansaré de repetir). Sabeu per exemple el què puja la factura d'electrictat cada mes?

Cal que, com a mínim, en la propera legislatura, s'incrementin l'IBI i l'Impost de Circulació.

Pel que fa al primer Impost, a Sant Pere de Vilamajor hi ha unes 3.000 parcel.les urbanes, de les quals unes 1.000 estan encara sense edificar. Les parcel.les sense edificar paguen només l'IBI del valor del sòl, valor vigent a preus d'ara fa 24 anys (recordeu què valia un metre quadrat de parcel.la al vostre veïnat ara fa 24 anys?), és a dir, ben poca cosa.

La primera providència seria doncs, pujar uns 300 Euros a l'any la quota líquida de les parcel.les sense edificar, així, com menys, els patrimonialistes contribuirien d'alguna manera a fer poble, i potser animarien la construcció, o la compra-venda de solars.

En una pujada progressiva a quatre anys, es podrien recaptar en total uns 750.000 Euros en aquesta legislatura. Deixo de banda una altra cosa que no es farà, com ara revisar els valors cadastrals del conjunt del municipi, que hauríen de permetre recollir uns altres 200.000 Euros a l'any, per homologar-nos a municipis amb el cost que té el nostre.

Pel que fa a l'Impost de Circulació, sempre tenint en compte la progresivitat per la potència dels motors, caldria apujar com menys uns 5 Euros linials, fet que aplicat sobre els més de 3.400 vehicles de parc ens permetria recollir d'entrada uns 15.000 Euros anuals més, i, en progresivitat, uns altres 10.000. I em quedo baix, doncs cal tenir en compte el que costen de mantenir els 80 quilòmetres de carrers asfaltats del nostre municipi pels què passen cada dia aquests vehicles.

Aplicant aquestes mesures, sense gaire més esforç per al conjunt de la població, aconseguiríem reduïr el dèficit insostenible entre els impostsos directes i les despeses corrents, dèficit que ens portarà a uns serveis degradats ja en aquesta legislatura per encetar.

(I que es digui d'algú que és "políticament incorrecte", a la vista de la generalitat de la nostra classe política, cal qualificar-ho d'afalagament).

19/4/11

Abans de tornar, Llesuy, acaba el que altres no van poder

L'Higini ens recorda vells temps en els seus anals dels Alcaldes del nostre poble. De tots en recordo coses fetes, i també coses per fer.

A en Llesuy, el darrer, el primer nouvingut i de la perifèria, també li queden -moltes- coses fetes, i algunes encetades per acabar.

Quan faig una anàlisi reflexiva d'aquesta legislatura s'em fa difícil comparar-la amb les què l'han precedit, de tant agoserada que ha estat. No vull repassar tant i tant que s'ha endreçat, en els pitjors moments que la nostra generació ha viscut. Per això en aquestes mateixes pàgines hi he deixat públic testimoni d'alló que m'ha interessat, hemeroteca de primera veu que convé de tant en tant recordar.

Però en Bruguera li va deixar un munt de deures pendents, entre els quals Pinsos Picart i el POUM. De tots dos en Llesuy en va agafar el toro -no en va ha estat l'Alcalde Torero- per les banyes. Torero o elefant en una cristalleria, segons es miri.

Abans d'acabar, abans de tornar, a en Llesuy li manca un darrer Ple per tancar aquests dos temes, i m'agradaria que La Rectoria en fos el tercer.
Els programes electorals són campanes d'intencions, una manera de fer creure que es fa política quan en realitat s'ha de fer de Gerent d'un pressupost de 1.000 milions.

En Llesuy no pot marxar, no pot tornar, sense tancar el POUM i Pinsos Picart, sis anys d'estira i arronsa als què en Bruguera va posar les bases i ja se semblen a l'Estaut d'en Maragall-Montilla, salvant les diferències. Sis anys porto ajuntant les dues peces amb el Parc de Llevant, que l'Agàpit va acabar per dibuixar -amb el camí de Can Tona inclòs- i que en Llesuy tant de bo rescati en darrera instància, malgrat el silenci de tots plegats, més preocupats per mirar-se la borra del melic que pensar en allò que fa falta per progressar.

Posats a matar l'alcohol que, en el bon sentit, circula per les venes d'alguns dels què opten al govern, la clau la té en Bosch, que bé faria de fer costat als quatre o cinc de CiU i fer realitat el somni del pare Joan, de l'avi Joan, convertint-se en Regidor del Govern.

Au, Llesuy, acaba la feina que de molta has fet. Que la propera legislatura serà un Via Crucis, ara que ve Setmana Santa.

12/4/11

L'ISP llegeix "Reflexions". I m'agrada


No tinc cap dubte de què els de ISP, segueixen de ben aprop els escrits de Reflexions. I me n'alegro.

Curiós que quan el 31-3-2011 rescato les paraules del bon amic Joan Bosch al Ple del dia 22 d'abril de 2010 (que tot tenien a veure amb l'anul.lació del Ple del 31 de març), en el seu web l'ISP, hores més tard, també les reprodueix.

Curiós que quan el mateix dia 8-4-2011, poques hores més tard de saber-se la notícia del traspàs d'en Alfred Lucchetti, en faig una ressenya sentida, citant el seu simpàtic i memorable doblatge d'en Gargamel, l'ISP, també ho citi unes hores més tard en la seva pròpia glossa.

O vaig per endavant,... o hi ha d'altres que van enrera...
 

8/4/11

Ens ha deixat un insigne conciutadà: l'Alfred Luchetti

L'actor i persona Alfred Luchetti ha mort aquest divendres a l'edat de 77 anys. 
Nascut a Barcelona l'any 1934, l'actor tenia un extens repertori tant en teatre com en cinema, currículum al que cal afegir la seva feina com a actor de doblatge (inoblidable "Gargamel" dels Barrufets) i les seves intervencions en telesèries.

Prou conegut per tots nosaltres, l'Alfred va rebre la creu de Sant Jordi l'any 1995. Un any abans va rebre el premi honorífic de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya i el 2001 va ser guardonat amb el Premi Max al millor actor de repartiment pel seu paper a l'obra El verdugo, entre altres distincions.
Apart de moltes altres representacions teatrals d'aficionats al nostre poble (encara recordo de petit aquell "Hair" al Pla de la Rectoria) va impulsar i dirigir, del 1993 al 2000 el retaule medieval "Presència Històrica et Feyts de Vilamagore", obra d'un altre insigne vilamajorenc, en Francesc Bardera.

Juntament amb el seu germà Francesc ha estat fins fa molt poc, un dels animadors teatrals i de la societat civil del nostre poble, i un destacat vilamajorenc, fundador del Tryphaires, per més senyes.

Des d'aquest espai, el meu condol a la seva família, tant arrel.lada a Sant Pere de Vilamajor, i proposo que el nostre municipi el distingeixi amb la consideració de Fill Adoptiu de Vilamajor.

5/4/11

Sant Pere de Vilamajor: un 47% dels electors tenen la paraula


Cens electoral i resultats 2007 Sant Pere de Vilamajor

3.162 ciutadans de Sant Pere de Vilamajor tenen la paraula el 22 de maig. D'aquests 339 són nous votants que no hi eren al 2007. Però al 2007 1.135 ciutadans van preferir no anar a votar.
En total 1.474 persones més poden votar en les presents eleccions municipals, un 47% del total.
Ells tenen la paraula, com la tenen els què ja van votar al 2007.

L'escenari, però ha canviat en aquests quatre anys:
- ERC es presenta amb Reagrupament, nova agrupació que afermarà vots d'ERC i afegirà un bon grapat de vots al conjunt.
- ISP es presenta amb ICV, fet que pot compensar-li de la pèrdua de vots a favor de Reagrupament. Es perfila no obstant com la tercera força més votada.
- El PP té una parròquia estable. Però haurà de competir amb el PSC per al seu escó.
- Caldrà veure com el renovat PSC, malgrat el vot de càstig que li pot ser infringit, mantindrà el tipus.
- CiU hauria de mantenir els fidels, rebre vots desencantats d'altres formacions i també dels nous votants. És el què té més fronts oberts per atraure vots, i les sigles pessen. Pot pactar amb les formacions unirepresentades si no aconsegueix 650 vots.
- GISP és la gran incògnita, doncs haurà de demostrar que no va estar flor de la primavera del 2007. Recollirà naturalment alguns vots fidels a en Bosque si finalment C's no es presenta.


En total, aquests moviments interns només abasten el 53% dels què varen votar al 2007, i els 1.474 nous votants seran decissius per la formació del nou govern.

11 regidors a la recerca de representació. Sumeu, resteu, feu apostes... la meva: 4, 2, 2, 2, 1... Interesant per a la formació de govern.

Si al 2007 cada regidor va "costar" 110 vots, al 2011 el "preu" pot pujar a uns 130 vots (amb un 40% d'abtenció), és a dir:

- 5 regidors:  650 vots.
- 4 regidors: 520 vots.
- 3 regidors: 390 vots.
- 2 regidors: 260 vots.
- 1 regidor: 130 vots.

Amb un 35% d'abstenció el preu pot pujar fins 150 vots.