Amb l'atenció que sempre ens dispensa en Tafaner als seus lectors, recull a Notícies de Vilamajor la declaració del grup municipal d'ERC en relació amb la enretirada del punt de l'ordre del dia del Ple de l'Ajuntament del passat 8 de maig, referent a Pinsos PICART.
En no disposar encara de l'Acta d'aquest Ple, no tinc més informació dels fets, però el tema em preocupa, i m'interessa especialment, com ja he vingut tractant en diferents articles, el darrer del dia 6 de maig. Seguint amb la comparació futbolística, el partit va ser suspès pel mal temps.
A vegades, el llenguatge vulgar deforma la realitat. No es pot parlar amb propietat de què sigui el govern qui tanqui Pinsos Picart. També es diu que en aquest cas l’ajuntament ha de fer el que estigui a les seves mans per salvar els llocs de treball.
No, no ens equivoquem, ni l'Ajuntament posa en perill cap lloc de treball, ni els ha de salvar. Des de fa 18 mesos la fàbrica no pot adequar-se a la legalitat; la responsabilitat no és de l'Ajuntament. cadascú el seu paper. Cadascú la seva responsabilitat.
L'Ajuntament, Sant Pere de Vilamajor, té responsabilitats amb Pinsos Picart; no és qualsevol activitat de no rés, significa molt per al poble, com la família que la gestiona. Però també Pinsos Picart té responsabilitats que ha d'acatar, vulgui o no vulgui, perquè la Llei ens obliga a tots.
El conveni quina caducitat es demanava al ple donava resposta a les dues responsabilitats enfrontades, però aquest conveni està en via morta: no ha funcionat l'intent de barrejar-ho amb la recuperació de la Masia de Can Derrocada, i d'aquesta manera s'ha confós el conveni de deslocalització, amb la contraprestació per la Masia.
Per que fa a la deslocalització, l'Ajuntament no pot negociar amb Pinsos Picart més que les màximes requalificacions per l'immoble de la fàbrica vella, proporcionar la requalificació d'un nou emplaçament, i si de cas, la continuïtat dels locals d'oficines a la finca de la Masia, així com facilitar tots els tràmits o eximir de taxes les operacions posteriors. No conec cap Ajuntament que pogués fer més en un cas semblant.
De la seva banda, pel que fa a la Masia de Can Derrocada, els seus propietaris tenen tots els drets reconeguts, per exigir allò què puguin demanar per la finca, que a la vista dels generosos convenis que com cromos, s'han vingut repartint per finques de menys valor, no hauríem d'esperar que sigui a preu de saldo.
Finalment queden doncs sobre la taula les tres peces d'aquest assumpte:
- L'expedient administratiu de caducitat de llicències ambientals per a la fàbrica (competència òbvia d'Alcaldia),
- La relocalització de la fàbrica, en la què l'Ajuntament té obligació ètica d'intervenir, i
- La negociació per la finca de la Masia de Can Derrocada, ja dins d’un conveni urbanístic necessari.
A la vista de l'anterior, han estat encertats amb les formes els regidors d'ERC, doncs només el Conveni seria matèria pròpia del Ple de l'Ajuntament.
No havent estat possible ficar tots els ous en una mateixa cistella, ara haurem d'esperar a què estiguin obertes les negociacions de cadascun d'aquests fronts, per a què un nou conveni pugui tornar a juntar-ho tot.
El conveni actual, fixem-nos be, permet la continuïtat de la fàbrica fins la relocalització de la mateixa. No sé fins quin punt permetre aquesta continuïtat és compatible amb la manca de possibilitat d'adequació de l'activitat a la Llei, argument per a la declaració de tancament de la planta, però tan se val.
Cal recordar que va ser al desembre de 2006 quan es va iniciar el periple d'adequació de de les llicències de la fàbrica, i a l'hora es va iniciar l'expedient per ocupació del subsòl: aquest toro també l'ha tingut que lidiar en Llesuy en una arena heretada.
El conveni és doncs la única possibilitat actualment plantejada per a no procedir al seu tancament imminent: si la fàbrica no es pot legalitzar, farà molt bé l'Ajuntament d'incoar un expedient de clandestinitat o procedir directament al tancament. Però els Icart tenen tot el dret del món a fer-se valer la finca de la Masia de Can Derrocada, per molt que jo pensi que seria just per tot plegat que d'una vegada es donés al Poble.
La confusió és tant notable que hi ha qui s'ha volgut creure que tancar la fàbrica té un preu que l'Ajuntament ha de pagar: on és vist, de cap manera! L'Ajuntament, cap administració no pot ser responsable de què una activitat no pugui ser legalitzada.
És aquest estira i arronsa el punt de controvèrsia del conveni: bescanviar la Masia de Can Derrocada donant les màximes facilitats -i temps- per a la relocalització de la fàbrica. Ben segur que hi ha un punt d'equilibri que satisfaci ambdues parts, però també és molt probable que la utilització de la il·legalitat de la fàbrica com espasa de Damocles per aconseguir la Masia pugui deixar el tema en via morta. Llavors s'hauran de separar les dues peces.
Sia com sia, la passivitat dels regidors m'ha decepcionat en aquest Ple: en Llesuy pretenia simbolitzar amb aquest punt de l'ordre del dia la recerca d’un posicionament basat en una posició de contundència i encarant la recerca de la solució definitiva.
Deixant el conveni obert sense solució de continuïtat, i en mans d'Alcaldia la incoació -o no- de l'expedient de tancament, és tirar pilotes fora. Sent un assumpte de la màxima importància per al nostre municipi, els nostres representants polítics han sigut incapaços de fer front comú amb en Llesuy, seure's a dissenyar i consensuar una posició unitària per tal de donar resposta al tema, que en definitiva és responsabilitat de tots plegats. I encara és més imperdonable que una regidora, per motius que desconeixem, hagi trencat l'equilibri en el propi àmbit del govern al què pertany, i en contradicció amb la resta de membres del ple.
La importància de la fàbrica per al poble, i la de la Masia de Can Derrocada, exigeixen la màxima diligència, responsabilitat i consens per part de tots els nostres polítics municipals. Seria, en altres termes, un tema d'Estat. L'Alcalde ha posat ja totes les cartes sobre la taula, i no seria just que se'l fes jugar en solitari.
En aquestes circumstàncies no seria però criticable que l’Icart es quedés d'espectador abans de moure fitxa.
