Darreres entrades:

27/5/08

Ocellets, pardalets i talibans

Sembla ser, que un veí de Can Derrocada, que a la vegada és membre destacat de l'agònica Junta de l'associació de propietaris, ha tornat a iniciar per compte propi la creuada que tenia anunciada contra la recuperació de l'ús social de la Zona Esportiva de Can Derrocada.
A l'hora s'ha lliurat a diverses persones de la Comissió d'Urbanisme, i d'altres, un imprès per aconseguir la seva adhesió a les obsessives intencions, el qual acaba dient: "Confiem amb la vostra solidaritat i el vostre suport per ajudar a resoldre amb justícia aquest enutjós tema de forma definitiva i permanent".

Els arguments tenen tant poc pes com el fum d'una cigarreta, tanta poca consistència com voler tancada la zona esportiva. Les raons, un embalatge buit. I la realitat, inconfessable.

Seria molt greu que la Junta, pel seu compte, en no comptar amb l'autorització de l'Assemblea, arrossegués l'Associació a una creuada personal i allunyada del desig dels veïns, doncs mai l'Associació s'ha declarat contrària al pla d'usos de Vilaguixà per a la Zona Esportiva.

A més a més, manipulant com sempre la realitat i amb els enganys propis de la subtilesa, s'han gastat uns milers d’Euros dels fons de l'Associació per contractar i presentar a l'Ajuntament un "Mapa Acústic de Can Derrocada". El motiu no és altre que blindar el barri a l'activitat de la Zona Esportiva, i es demana la declaració de tota aquesta part del veïnat com "Zona d'Especial Protecció Acústica" (ZEPQUA), reservada per la Llei a:

  • Àmbits singulars d’espais d’interès natural,
  • Àmbits singulars d’espais de protecció especial de la natura, i
  • Àmbits singulars d’espais urbans que gaudeixin d’una molt alta qualitat acústica.

Per a què ens fem una idea, els nivells immissió sonora d'aquesta qualificació són els mateixos que els que es produeixen a l'interior d'una oficina convencional. Aquesta exageració intencionada marca diferències amb altres veïnats, que es veuen "maltractats" amb coses com aquestes.

Per arribar a aquesta extraordinària conclusió, es van prendre 12 mesures de soroll ambiental entre els dies 5 i 7 de febrer (un dimarts i un dijous), en horaris compresos entre les 10 i les 13 hores, així com dues lectures més entre les 22 i les 23 hores del dia 5 de febrer (dimarts).

Òbviament els aparells només van detectar el cant dels ocellets i pardalets, .... i el silenci dels talibans, doncs durant el dia la gent del barri o està a l'Escola o està treballant (n'hi ha que treballen), i a la nit de febrer, vora la llar de foc poca fressa es deu fer.

Tot plegat, es pretén pressionar al Consistori, i s'ha parlat fins i tot d'utilitzar els Tribunals: els fantasmes volen tenir lligat amb les seves cadenes el sentit comú de les coses i els interesos generals del veïnat. Aviat denunciaran que han aterrat OVNIS a la seva terrassa d'estiu inviolable. Malaltís, poca feina.

Seguirem d'aprop els esdeveniments.

Éxit de participació en la reunió de presentació de l'Associació de Veïns de Can Derrocada

La reunió celebrada el passat dissabte per a presentar la nova Associació de Veïns de Can Derrocada constituida a l'abril, va assolir un important éxit de participació i acollida. Segons sembla, comptant ja amb 75 socis, n'esperen asolir en poc temps un centenar, convertint-se d'aquesta manera en una de les entitats amb més representació del municipi.

Des d'aquí felicitem la iniciativa i els hi donem l'enhorabona.

24/5/08

L'Església de Sant Pere de Vilamajor al 1913

Un regal de Per Spectiva per als amants de la història gràfica del nostre poble.


LLEI 16/2007, del 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008:

Disposició addicional quaranta-vuitena:

Neteja de les lleres de la riera de Llima, Vallserena, Can Castellà i Cal Bord, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

L'Agència Catalana de l'Aigua, en el marc del programa de manteniment i conservació de lleres per al 2008, ha de considerar la necessitat de netejar les lleres de la riera de Llima, Vallserena, Can Castellà i Cal Bord, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).

18/5/08

Presentació pública de l'Associació de Veïns de Can Derrocada

Fa un mes, es va constituir una nova associació veïnal: l'Associació de Veïns de Can Derrocada.

L'objectiu bàsic de l'Associació és fomentar les relacions socials al veïnat de Can Derrocada, plantejades des d'una vessant lúdica i familiar.

De fet, aquesta iniciativa omple el buit existent des de fa molts anys en aquest aspecte, tant important en un veïnat que compta ja amb 150 persones empadronades, apart de la població flotant de segona residència, encara molt significativa.

S'han programat ja algunes activitats, obertes a la participació de tots els veïns, i s'està plantejant alguna altre activitat conjunta amb altres associacions.

És també el propòsit de l'Associació col.laborar amb les altres entitats veïnals del municipi, i amb l'Ajuntament, en el desenvolupament d'activitats d'interrelació social.

El naixement de l'Associació -que compta amb una trentena de socis fundadors- va tenir un important ressó (veure notícia) i també els medis ho van recollir (L'Actualitat del Baix Montseny).

Per tal de donar a conèixer l'associació i aconseguir aplegar tots els veïns de Can Derrocada per a posar en marxa les activitats, el dissabte, 24 de maig, a les 18 hores es celebrarà als locals de Vilaguixà, la presentació pública de l'Associació, on s'ha convocat, per carta, a tots els veïns, esperant la seva participació.

Des d'aquesta pàgina convido també a tots els veïns de Can Derrocada, i en general, a totes les persones interessats en què el barri sigui quelcom més que cases.

El Centre d'Art La Rectoria: un pilar per a Sant Pere de Vilamajor

En una magnífica crònica, en Josep Poch celebrava els 15 anys del Centre d'Art La Rectoria. Ell va arrossegar l'arada darrera la qual el riu de la producció artística, amb projecció internacional, ha esdevingut una referència de primer ordre.

Un grapat de voluntaris, socis i col·laboradors han donat i donen vida al Centre.
És admirable la implicació de tota aquesta gent, de gran vàlua, com la que fa costat a Vilamagore, els Geganters, i tantes altres referències culturals sorgides des de la base de la nostra gent, que fan que el nostre petit poble estigui quelcom més que als mapes.

Deia ja en aquestes pàgines,
el dia 21 d'abril, que amb el traspàs a l'Ajuntament de l'edifici, el futur del Centre d'Art necessitava d'un nou model que impulsés tota la tasca feta. Deia: "El model voluntarista, digne representant de la societat civil, ha de deixar pas a una gestió competent i concebuda per a fer possible els continguts. El model de gestió de futur ha de donar pas a l'Ajuntament com propietari del continent i responsable de la seva promoció".

I efectivament, l'Ajuntament agafa el relleu del Bisbat en les responsabilitats de futur de l'edifici, però no ho fa des de la
simple postura passiva i tolerant d'aquest, més aviat indiferent, sinó amb una clara vocació de suport i convicció de què la essència que ha creat i sostingut La Rectoria ha de mantenir-se viva i vital.

L'ànima de la Rectoria és i ha de seguir sent la gent que, amb esforç i convicció, sense protagonismes, la fa possible.

L'Ajuntament, ara que li correspon, ha posat la folra, que no les manilles, en aquest castell de 3 de 8 que s'aixeca any rera any a La Rectoria. El paper de l'Ajuntament ha de servir per a reforçar aquesta base, alliberant-la de les feixugues tasques de gestió econòmica, de buscar finançament, de projectar-la arreu ...
I en efecte, l'Ajuntament s'hi ha bolcat, destinant un important pressupost al manteniment del continent, i ajudant al sosteniment de l'estructura.

És aquest el canvi de model que pregonava en el meu article de fa un mes.

És hora ara de què ens sentim com quelcom més nostre el Centre d'Art La Rectoria.

Certament, La Rectoria ha d'acostar la seva activitat també a tota la gent que no hi entenem d’avantguardes artístiques, ni tampoc massa d'arts visuals. La Rectoria ha de convertir-se en el punt de trobada social d'una part important de la gent de Sant Pere de Vilamajor. I ho hem d'aconseguir.

L'Ajuntament ha de servir de catalitzador, d'intermediari entre la producció del Centre i la societat civil més propera.

Per això, perquè crec que La Rectoria és -ara que ja la tenim- una peça indispensable per al nostre Poble, us animo a col·laborar, a participar de les seves activitats, i a fer i obrir entre tots aquest espai de trobada destinat a ocupar un important lloc en la vida social i l'enriquiment cultural del nostre Poble.

Animo també les empreses de Vilamajor a proporcionar el seu mecenatge a les activitats de La Rectoria: ja se sap, tothom demana, però donar suport a La Rectoria és prestigiar la pròpia activitat empresarial.

La Rectoria donarà que parlar, no ho dubteu.

11/5/08

Política i responsabilitat

Amb l'atenció que sempre ens dispensa en Tafaner als seus lectors, recull a Notícies de Vilamajor la declaració del grup municipal d'ERC en relació amb la enretirada del punt de l'ordre del dia del Ple de l'Ajuntament del passat 8 de maig, referent a Pinsos PICART.

En no disposar encara de l'Acta d'aquest Ple, no tinc més informació dels fets, però el tema em preocupa, i m'interessa especialment, com ja he vingut tractant en diferents articles, el darrer del dia 6 de maig. Seguint amb la comparació futbolística, el partit va ser suspès pel mal temps.

A vegades, el llenguatge vulgar deforma la realitat. No es pot parlar amb propietat de què sigui el govern qui tanqui Pinsos Picart. També es diu que en aquest cas l’ajuntament ha de fer el que estigui a les seves mans per salvar els llocs de treball.

No, no ens equivoquem, ni l'Ajuntament posa en perill cap lloc de treball, ni els ha de salvar. Des de fa 18 mesos la fàbrica no pot adequar-se a la legalitat; la responsabilitat no és de l'Ajuntament. cadascú el seu paper. Cadascú la seva responsabilitat.

L'Ajuntament, Sant Pere de Vilamajor, té responsabilitats amb Pinsos Picart; no és qualsevol activitat de no rés, significa molt per al poble, com la família que la gestiona. Però també Pinsos Picart té responsabilitats que ha d'acatar, vulgui o no vulgui, perquè la Llei ens obliga a tots.

El conveni quina caducitat es demanava al ple donava resposta a les dues responsabilitats enfrontades, però aquest conveni està en via morta: no ha funcionat l'intent de barrejar-ho amb la recuperació de la Masia de Can Derrocada, i d'aquesta manera s'ha confós el conveni de deslocalització, amb la contraprestació per la Masia.

Per que fa a la deslocalització, l'Ajuntament no pot negociar amb Pinsos Picart més que les màximes requalificacions per l'immoble de la fàbrica vella, proporcionar la requalificació d'un nou emplaçament, i si de cas, la continuïtat dels locals d'oficines a la finca de la Masia, així com facilitar tots els tràmits o eximir de taxes les operacions posteriors. No conec cap Ajuntament que pogués fer més en un cas semblant.

De la seva banda, pel que fa a la Masia de Can Derrocada, els seus propietaris tenen tots els drets reconeguts, per exigir allò què puguin demanar per la finca, que a la vista dels generosos convenis que com cromos, s'han vingut repartint per finques de menys valor, no hauríem d'esperar que sigui a preu de saldo.

Finalment queden doncs sobre la taula les tres peces d'aquest assumpte:

  1. L'expedient administratiu de caducitat de llicències ambientals per a la fàbrica (competència òbvia d'Alcaldia),
  2. La relocalització de la fàbrica, en la què l'Ajuntament té obligació ètica d'intervenir, i
  3. La negociació per la finca de la Masia de Can Derrocada, ja dins d’un conveni urbanístic necessari.

A la vista de l'anterior, han estat encertats amb les formes els regidors d'ERC, doncs només el Conveni seria matèria pròpia del Ple de l'Ajuntament.

No havent estat possible ficar tots els ous en una mateixa cistella, ara haurem d'esperar a què estiguin obertes les negociacions de cadascun d'aquests fronts, per a què un nou conveni pugui tornar a juntar-ho tot.

El conveni actual, fixem-nos be, permet la continuïtat de la fàbrica fins la relocalització de la mateixa. No sé fins quin punt permetre aquesta continuïtat és compatible amb la manca de possibilitat d'adequació de l'activitat a la Llei, argument per a la declaració de tancament de la planta, però tan se val.

Cal recordar que va ser al desembre de 2006 quan es va iniciar el periple d'adequació de de les llicències de la fàbrica, i a l'hora es va iniciar l'expedient per ocupació del subsòl: aquest toro també l'ha tingut que lidiar en Llesuy en una arena heretada.

El conveni és doncs la única possibilitat actualment plantejada per a no procedir al seu tancament imminent: si la fàbrica no es pot legalitzar, farà molt bé l'Ajuntament d'incoar un expedient de clandestinitat o procedir directament al tancament. Però els Icart tenen tot el dret del món a fer-se valer la finca de la Masia de Can Derrocada, per molt que jo pensi que seria just per tot plegat que d'una vegada es donés al Poble.

La confusió és tant notable que hi ha qui s'ha volgut creure que tancar la fàbrica té un preu que l'Ajuntament ha de pagar: on és vist, de cap manera! L'Ajuntament, cap administració no pot ser responsable de què una activitat no pugui ser legalitzada.

És aquest estira i arronsa el punt de controvèrsia del conveni: bescanviar la Masia de Can Derrocada donant les màximes facilitats -i temps- per a la relocalització de la fàbrica. Ben segur que hi ha un punt d'equilibri que satisfaci ambdues parts, però també és molt probable que la utilització de la il·legalitat de la fàbrica com espasa de Damocles per aconseguir la Masia pugui deixar el tema en via morta. Llavors s'hauran de separar les dues peces.

Sia com sia, la passivitat dels regidors m'ha decepcionat en aquest Ple: en Llesuy pretenia simbolitzar amb aquest punt de l'ordre del dia la recerca d’un posicionament basat en una posició de contundència i encarant la recerca de la solució definitiva.

Deixant el conveni obert sense solució de continuïtat, i en mans d'Alcaldia la incoació -o no- de l'expedient de tancament, és tirar pilotes fora. Sent un assumpte de la màxima importància per al nostre municipi, els nostres representants polítics han sigut incapaços de fer front comú amb en Llesuy, seure's a dissenyar i consensuar una posició unitària per tal de donar resposta al tema, que en definitiva és responsabilitat de tots plegats. I encara és més imperdonable que una regidora, per motius que desconeixem, hagi trencat l'equilibri en el propi àmbit del govern al què pertany, i en contradicció amb la resta de membres del ple.

La importància de la fàbrica per al poble, i la de la Masia de Can Derrocada, exigeixen la màxima diligència, responsabilitat i consens per part de tots els nostres polítics municipals. Seria, en altres termes, un tema d'Estat. L'Alcalde ha posat ja totes les cartes sobre la taula, i no seria just que se'l fes jugar en solitari.

En aquestes circumstàncies no seria però criticable que l’Icart es quedés d'espectador abans de moure fitxa.

Sobre el sou dels càrrecs electes

A l'abril va sortir publicat el Decret del Departament de Governació sobre Dedicació dels càrrecs electes dels municipis més petits. Es tracta d'establir ajuts per a la compensació econòmica dels càrrecs electes en Ajuntaments de menys de 2.000 habitants (612 a tot Catalunya).

Pretén fomentar l'accés a l'activitat política i dignificar l'activitat dels càrrecs electes locals dels municipis més petits de Catalunya, i permetrà que la dedicació dels alcaldes, i la dedicació parcial o complerta dels regidors, tingui una mínima compensació econòmica.

Ja era hora.

La Carta Europea de l’Autonomia Local, que va entrar en vigor l’1 de setembre de 1988, concreta que l’estatut de la representació local ha d’assegurar el lliure exercici del seu mandat, i ha de permetre una compensació econòmica congruent amb l’esforç i dedicació que en deriva i, si és el cas, la compensació pels beneficis perduts o una remuneració de la feina feta.

Les retribucions als membres electes de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor han estat establertes de la següent manera:
  • Alcaldia Sr. Josep Mª Llesuy Suñol. Dedicació parcial de 27 hores/setmana. Retribució neta: 1.040€/mes.
  • Tinent d’Alcalde. Sra. Dolores López Ávalos. Dedicació exclusiva. Retribució neta 1.600€/mes.
  • Regidora. Sra. Navidad Nevado Garcia. Dedicació exclusiva. Retribució neta 1.600€/mes.
  • Altres Regidors expressament delegats per a una o diverses àrees determinades. Dedicació parcial de 15 hores/setmana. Retribució neta: 500€/mes.
  • Assistències dels Regidors a Plens i a sessions d’Òrgans col·legiats de que en formin part: 50€/ sessió.
Per a un municipi com el nostre, la pràctica considerada normal és de 4 vegades el salari mínim interprofessional, per a l'Alcalde amb dedicació exclussiva.
Els Tinents d'Alcalde, el 65% del sou de l'Alcalde, i si tenen delegació expressa, el 85% .
Els Regidors amb delegació expressa, entre el 30% i el 60% del sou de l'Alcalde, atenent a les tasques efectivament delegades.

El salari mínim interprofessional s'estableix enguany en 8.400 Euros/any, amb la qual cosa un Alcalde a dedicació exclussiva hauria de cobrar 2.400 Euros nets, al mes, per un municipi de dimensions com el de Sant Pere de Vilamajor.

A partir d'aquí, feu vosaltres mateixos els càlculs.

A l'hora de valorar els sous dels càrrecs electes, podriem assimilar-ho als preus de mercat per a directius d'empreses de mitjana dimensió. Aquesta comparació no suposa concloure com gens exagerats els sous recomanats anteriors. Tampoc ho resulten si es comparen amb les retribucions del personal de l'Ajuntament.

No opinaré sobre si són alts o baixos els sous dels nostres Regidors i Alcalde, doncs no tinc elements suficients per a valorar la respectiva dedicació individual (d'altre banda prou coneguda).

Afegiré, però, que sobretot l'Alcalde i també alguns Regidors, de fet fan una jornada setmanal molt més àmplia, i només compto la dedicació protocolària, apart de la preparació i assistència als actes de la Junta de Govern i els Plens, que s'estenen fora de la jornada laboral convencional.

Crec doncs francament que els nostres Regidors i Alcalde haurien de tenir una base de retribucions més alta de la que actualment està establerta, sobre la qual s'hauria de fixar el sou, en referència a la dedicació que efectivament estiguin prestant.

Altra cosa és que aquesta dedicació pugui esdevenir en alguns casos més nominal que real. De la mateixa manera que també altres dedicacions són en la realitat molt més àmplies que les previstes inicialment.

Així, no només els podrem exigir que cumpleixin amb les seves funcions polítiques i compromisos amb la ciutadania, sinò que a més, i sobretot, serveixin al Poble com a primers treballadors i directius que en són.

Les persones amb aquest nivell de responsabilitat haurien de cobrar sous en consonància.

10/5/08

Planejament urbanístic: cap on anem?

Des de les pàgines d'aquest bloc he tractat amb freqüència qüestions que afecten al planejament urbanístic de Sant Pere de Vilamajor.

Sempre ho he fet, com marca la metodologia més assenyada, a partir de l'anàlisi objectiva de la realitat, que a l'hora he anat apuntant amb els articles basats amb les dades estadístiques que es publiquen sobre Vilamajor (que trobareu també a Anàlisi Socio-econòmica de Vilamajor).

Malgrat tot, això no ha servit per fer didàctica del tema. Sant Pere de Vilamajor s'enfronta a la darrera oportunitat de ser més que nuclis dispersos d'urbanitzacions amb un feu central, i no hem sigut capaços d'iniciar encara un debat sobre les qüestions de futur.

Recordo encara quan, en la primera reunió de la Comissió d'Urbanisme-2006, en discutir el guió del nostre treball, se'm va ocórrer defensar que primer havíem d'analitzar la realitat de Sant Pere de Vilamajor. Se'm va dir que estàvem per discutir la planificació urbanística, que la realitat ja la teníem clara tots plegats.

Ningú ho va entendre; hi havia massa pressa per guixar mapes. Pel camí però es van trobar alguns fils de debat en aquest sentit que es varen poder obrir, afortunadament.

Sembla, però que ara per ara només ens preocupen els convenis, i tornar als mapes.

Tot el temps en què hem estat sense redactor de POUM, desactivada la Comissió-2006, no s'ha fet cap debat. Sembla com si la participació ciutadana en el procés de planejament només interessés per consensuar els plànols, ara amb totes les forces vives (30 persones) del poble.

Fa tres anys, des de 2005, que no hi ha debat ciutadà sobre les claus del present i el sentit del futur de Sant Pere de Vilamajor.

Si mireu els programes electorals de fa tot just un any comprovareu com tampoc hi havia reflexions en aquest sentit, més enllà de criticar l'únic model dissenyat, de la mà d'en Bruguera i en Borràs.

Tot allò que puguem planificar en desenvolupament urbanístic, ha de tenir un sentit, una justificació en el desenvolupament social, econòmic i sostenibilitat del nostre municipi; però aquest no és el camí emprés.

Manca capacitat d'imaginar-se com volem que sigui la nostra societat local d’aquí a uns anys, amb un poble planificat per a 10.000 habitants.

Mai he vist sobre la taula dels planificadors una piràmide demogràfica, un estudi de mobilitat, un cens d'activitats econòmiques, ...

No he vist sobre la taula dels planificadors cap actuació als diferents nuclis que representen el 85% de la població, condemnada a seguir vivint en urbanitzacions dissenyades només per a l’estiueig dels anys 70.

No he vist les taques verdes que haurien de constituir els centres aglutinadors o punts de trobada per a la gent del municipi. No he vist cap estudi d'aparcament en un nucli densificat que impedirà una mínima afluència exterior. No he vist cap reunió amb els empresaris per demanar-lis les impressions sobre el desenvolupament econòmic i les àrees industrials del municipi.

No he vist cap taula de debat amb els representants de les urbanitzacions per atendre els seus punts de vista. No he vist sobre la taula dels planificadors, les estadístiques que assenyalen Sant Pere de Vilamajor com el municipi amb més dèficit de superfície comercial de Catalunya...

Ni tant sols tenim dades de la població flotant (resident fixa no empadronada i resident eventual), ni de l'estructura de la població activa resident, ni tampoc sobre els llocs de treball fixats al municipi i els fluxos de mobilitat residència-estudis-treball de la població, actualitzats.

Ningú ha estudiat cap on va, d'on ve i per a que ho fa en els milers de desplaçaments en cotxe per les nostres carreteres.

No veig sobre la taula dels planificadors, la proposta de solució a la construcció en pendents elevades que avui en dia serien il·legals; no veig cap estudi per a introduir normes estètiques en les construccions; no veig com es pretén fer complir una disciplina urbanística que atorga permisos de primera ocupació d'habitatges construïts incomplint les normes.

Veig sobre la taula dels planificadors els mateixos criteris dels anys 80.

Tot això, i més, és el que s'ha de posar en el planejament.

Però sobre la taula dels planificadors només hi veig plànols, només hi veig convenis per esgarrapar a preu d'or terrenys per a urbanitzar o protegir.

I com s'ho fan per planificar sense res de tot això? No sembla que això importi a ningú... O potser soc jo l'equivocat.

Recordo encara com bullien els telèfons quan qui ara és l'Alcalde i jo mateix, introduíem conceptes i més conceptes en el capítol 7 de l'Informe de la Comissió d'Urbanisme-2006, el dia abans de donar-lo per tancat, en contra de les veus que no ho volien. Aquest capítol malauradament va al final del document, quan de fet hauria d'haver anat al principi.
També recordo, els estira i arronsa amb els sectors naturalistes de la comissió en redactar el capítol 2 del mateix document; una altra oda que ningú no ha llegit.

Fixem-nos be que la Comissió, al 2006, tot just va aplegar una dotzena de persones, ciutadans d'apeu que ens reuníem sense anuncis. Es va treballar de valent. Ni una pregunta, ni un debat, en la presentació de tota la tasca al plenari del Consell de Poble. El debat només va existir a la política, just quan s'estava a punt de voler fer aprovar un POUM sense consens. El debat no era al carrer, ocupat en veure quines finques es revaloritzaven i quines no.

Ara tothom hi vol ficar cullerada, o que no es fiqui la cullera en un o altre plat.

La participació és un procés de fruits lents, que cal liderar, organitzar i madurar. En el POUM pot passar vista i no vista, doncs no hi ha gaire intenció, ganes, ni temps, de canviar les coses. Per part de ningú.

Aquesta etapa del POUM hauria de recuperar el sentit de tot plegat.

Al final només em resta confiar que el nou redactor del POUM sigui sobretot un valent urbanista, i no només un arquitecte. Si és així, jo que crec que el planejament urbanístic és la derivada del planejament estratègic, em poso a la seva disposició.

Ara que ja no hi ha la pressa de l'IES, cal donar al POUM-2020 de Sant Pere de Vilamajor la darrera oportunitat.

6/5/08

Final de Champions League: Pinsos Picart - Ajuntament

El proper dijous, el Ple Extraordinari de l'Ajuntament inclou en el seu ordre del dia el següent punt:

EXPEDIENTS PINSOS PICART
  1. Deixar sense efecte la proposta de conveni amb l’empresa Pinsos Picart SA, acordat en el Ple de data 27/03/2008.
  2. Declarar la caducitat i arxiu de l’expedient de sol·licitud de llicència mediambiental de Pinsos Picart S.A,
  3. Incoació d’expedient de cessament d’activitat.
L'Ajuntament, sense dubte, des del punt de vista administratiu ha actuat en aquest assumpte de forma impoluta, i per tant l'alfil ha fet escac en aquest tauler tant emblemàtic.
Hi haurà un abans i un després, sense dubte.


Es fa difícil aconsellar, doncs hi ha raons per a tothom. Nomès, però, que imperi el seny en l'exercici de l'autoritat, que imperi el seny en l'acatament d'aquesta innegable autoritat.

No val, però fer demagògia, doncs els vells temps en què s'aixecaven indústries de qualsevol manera i en qualsevol lloc ja ha passat: al 1998 va canviar la normativa ambiental de les activitats (Llei 3/1998) i la planta ha tingut deu anys per adaptar-s'hi, acabant el termini el 31 de desembre de 2006, és a dir, ja fa un any i mig.

El Codi de Comerç exigeix als empresaris diligència en portar els seus negocis. Des del mes de març de 1998 es coneix el nou marc legal que han de complir totes les activitats.

I al procés no ha començat ara, sinò que ve de l'anterior Consistori, i amb altres serrells.

L'ajuntament -l'Alcalde- es podria enfrontar a una demanda de prevaricació si no fes complir la Llei.


La pregunta és clara: ha d'oferir alguna contrapartida l'Ajuntament a Pinsos Picart? La resposta és no.
I doncs? Quin sentit té el conveni ara caducat?
Doncs simplement perquè el voltant de la Masia de Can Derrocada és zona urbana de parcel.les unifamiliars (idèntica a la de la Plaça de la Força, recuperada al Bisbat amb contrapartides).

Segons informacions de l'Actualitat del Baix Montseny la proposta no satisfà l'empresa, tot i què segons aquesta font, l'Ajuntament valora els beneficis del Conveni en uns 17 milions d'Euros. Al gener, el mateix periòdic ja se'n feia ressó de la necessitat de cercar una solució al tema.

Posar en el mateix sac el trasllat de la fàbrica i la recuperació per al poble del solar i la Masia, és una bona jugada, però de no poder ser, cada peça haurà de jugar-se per separat.

Nogensmenys, Pinsos Picart, la família propietària i els seus empleats, han de ser tractats amb la consideració que justament es mereixen, i que n'és molta. A més de fer complir la llei, l'Ajuntament té doncs també l'obligació de respecte a aquesta consideració. I no és cap favor; és noblesa.

En aquest estira i arronsa, seny, que valentia sembla que no en manca a cap de les parts.

Ja ens anticipavem en aquest article ara fa quasi un any, i pel que es veu
aquest altre escrit també continua sent d'actualitat.