Darreres entrades:

27/4/17

Vilamajor: una unitat administrativa amb 7 nuclis de població

A Vilamajor viuen actualment més de 10.000 persones, que augmenten en els periodes vacacionals en unes 3.000 persones més.

Lluny del què pugui semblar, però, Vilamajor no és una unitat socio-residencial, sinò que està formada per mitja dotzena de realitats urbanes: dos nuclis principals on es concentren la pràctica totalitat dels serveis (el de Sant Pere de Vilamajor, amb unes 650 persones, dels més petits de Catalunya, i el de Sant Antoni de Vilamajor, amb uns 3.300 residents).

Al seu voltant, separats en un radi de cinc quilómetres, hi ha els sis nuclis residencials de xalets, herència dels bons anys 70, on hi viu el 77% dels residents, en el cas de Sant Antoni, i el 85% epel que fa a Sant Pere.

Sant Pere de Vilamajor té el récord de ser el municipi de tota Catalunya amb menys superfície comercial per habitant.

La distribució en el territori de la població resident a Vilamajor ens dona una imatge força interessant:

Distribució geogràfica de la població de Vilamajor (*)
 
(*) Dades del Padró municipal d'habitants a 1-1-2016. IDESCAT.

Més de 10.000 persones vivint en set nuclis repartits en 20 km2 del Baix Montseny. Set realitats de convivència força diferents.

25/4/17

Fluixa adhessió al PNR a Sant Antoni de Vilamajor

La diada de Sant Jordi, només 55 dels centenars de veïn@s que es van apropar a la guingueta de l'ANC varen signar la seva adhessió al Pacte Nacional pel Referendum.

Exactament el mateix nombre que al poble de Montseny amb una població de 320 habitants, quasi 20 vegades menys que la de Sant Antoni.

Tampoc a Llinars la xifra és per tirar coets: 143 signatures per una població de 9.717 habitants (en proporció, però, un 60% més que a Sant Antoni).

Fem-nos-ho mirar.


(Aquest soc jo)

21/4/17

Un conflicte rural

Una quarta part dels habitants de Vilamajor viuen als barris de Can Vila, Can Miret i Vallserena, dels quals, al seu torn, quasi 3/4 parts són veïns de Sant Pere de Vilamajor.

De fet, només un 10% dels habitants de Sant Antoni de Vilamajor viuen en aquests barris de llevant, mentre que hi viuen allà un 42% dels residents a Sant Pere de Vilamajor.

Afegir a tot plegat els residents ocasionals que encara queden en aquests barris.

Hereus de la mala planificació de l'urbanisme dels anys setanta, des de fa quatre décades, successius consitoris a una i altre banda de la BP 5107 han vist augmentar el trànsit dels prop de 1.400 vehicles residents als veinats de llevant pel coll d'ampolla de La Farinera i tot el trànsit induït pels serveis als barris.

 
Tot i la prosperitat per al comerç local de Sant Antoni que les concentracions de xalets aillades dels nuclis principals de Sant Pere de Vilamajor han proporcionat des de sempre (i a la que la mentalitat rural-proteccionista consuetudinaria dels governants de Sant Pere de Vilamajor s'ha conformat), la vida neourbanita actual es complica amb l'enorme circulació de vehicles indispensable per a la vida quotidiana dels residents dels barris de Vilamajor.

La primera crisi, durant el memorable mandat d'en Llesui i el no tant memorable del mestre Tella es va encebar amb els vehicles pessants, que van tenir prohibit el passi pel nucli de Sant Antoni del trànsit amb els barris de llevant. Afortunadament, en Llesui va posar al dia el Camí de Can Tona, tant llargament reclamat per qui us escriu, la primera acció municipal per adaptar la vialitat al Segle XXI.

La històrica decisió d'en Tella ha fet transitar durant molt de temps camions de gran tonatge pel nucli de Can Derrocada, en pujades tercermundistes i giravolts prohibits per la normativa de circulació... per tranquilitat dels veïns de Sant Antoni.

L'acord concil.liador de millorar l'embut va apaivagar la polémica.

Ara, l'Alcadessa Berdala fa un pas més endavant per al que es pensa que és la protecció del seu municipi, i, arrencant l'estrella de l'Estelada, la vol posar sobre els parabrises dels vehicles de Sant Pere de Vilamajor que pretenguin passar des de La Farinera al centre de Sant Antoni, iniciant un cop més el conflicte rural.

Aquesta mentalitat de llums curtes ha encés les alarmes amunt la BP 5107 i té pinta de tornar a ser motiu d'encesa conversa entre els paisans.

El problema està clar i és inevitable: massa gent apartada a les mans de vehicles que necessiten passar a l'altre costat de la Riera de Vallserena.

La solució moderna, sense mentalitat rural, ja ha estat estudiada i formulada: només cal posr en marxa les propostes, amb els avals de la participació ciutadana, en el POUM de 2012 del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

Tenim doncs una eina, i si no es vol generar un altra conflicte rural, només cal posar-la en marxa, ja.

L'ampliació del ara tancat carrer de Dalt, fet que solucionaria una part del trànsit: el que es dirigeix cal el nucli de Sant Pere de Vilamajor. Tema espinós, doncs des de fa més de 40 anys aquesta via ha estat expressament vetada al trànsit. Aquest vial forma part del projecte de l'itinerari de "ronda" igualment previst.

L'estudi de mobilitat del POUM vigent de Sant Antoni de Vilamajor el defineix amb el següent recorregut (textual):

Carrer de Dalt- carrer St. Antoni-carrer Llobregat-carrer Girona-nova rotonda en el punt d'encreuament entre el carrer Girona i el carrer Llei- passatge per la Font de'n Robert ampliat i prolongació a l'altra banda de l'Av. Alfons I-nou vial que enllaça l'anterior amb el carrer Granollers-carrer Pau Casals- i tancament de nou amb el carrer de Dalt i amb la carretera que enllaça amb el carrer del Pi i la Urbanització Can Vila.

 
Seguidament, fent també cas al planejament aprovat en vigor, començar les obres per a la connexió directe cap a la BP 5107 fora de la trama continua de Sant Antoni de Vilamajor, en algun del seu traçats (aqui reproduït el traçat 1):

I perquè no? fer els ponts que manquen als carrers de Sant Jaume i de Sant Elies, pagant-los a mitges.

Per primera vegada en la història de Vilamajor, coincideixen en les Alcaldies dels dos municipis dues dones: la Mª Lluisa i la Pamela.

Més enllà d'invocar la una la història i realitat conjuntes dels dos municipis, i l'altra encendre una polémica amb mentalitat rural, be seria hora de posar-se a treballar, plegades, per engegar la solució que, lliure i racionalment, el municipi de Sant Antoni de Vilamajor ja va adoptar aviat farà cinc anys.

I certament, no es pot contentar tothom. I certament hi ha interessos a preservar. Però certament l'interès general sempre ha d'estar per sobre dels interessos particulars. I fins i tot pels interessos d'una primacia política que qui sap si ben aviat ja no hi serà.

12/4/17

L'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor frega els màxims de pre-crisi

El 31 de març d'enguany, el nombre de llocs de treball ocupats (*) a Sant Antoni de Vilamajor ha assolit la xifra de 1.338 persones, just tocant el màxim històric de març de 2008, quan hi havia 1.341 llocs de treball ocupats. El màxim absolut va ser al juliol de 2007, amb 1.368 llocs de treball ocupats.

Nombre de llocs de treball a Sant Antoni de Vilamajor el darrer dia del mes de març: 2007-2017
 

Evolució del nombre de llocs de treball. Sant Antoni de Vilamajor 2003-2017
 


Ara bé, per a una anàlisi més rigorosa, cal desestacionalitzar les séries de dades, per exemple a través de la Mitja Mòbil Anual, que ens dona el mombre mig de persones ocupades en els 12 messos anteriors:

Evolució del nombre de llocs de treball. Sant Antoni de Vilamajor 2005-2017
 
En línia discontinua, série normal. En línia continua, série desestacionalitzada (mitja anual).

En la série desestacionalitzada, al mes d'abril de 2008 s'assolia el récord absolut de llocs de treball en promig en els darrers 12 mesos, amb 1.343 persones, mentre que al març de 2017 la xifra és de 1.306 llocs en promig anual.

El mínim de la crisi es situà en 1.178 llocs de treball, el setembre de 2013. Des de llavors, el municipi ha recuperat 128 llocs de treball en promig anual, dels 165 llocs perduts amb la crisi, és a dir, ja s'ha recuperat el 78% dels llocs de treball perduts (en promig anual).

Si la tendència actual segueix, a finals d'any es podrà dir que Sant Antoni de Vilamajor ja ha recuperat el nivell d'ocupació màxim d'abans de la crisi. (Al conjunt de Catalunya, per comparar, al març de 2017 el nombre d'ocupats en promig anual es situava al nivell del mes d'octubre del ... 2005. Sí, del 2005).

A Sant Pere de Vilamajor, si tot va bé, en aproximadament tres anys s'arribarà als nivells màxims previs a la crisi, doncs encara que s'han recuperat xifres similars a les de Sant Antoni de Vilamajor, amb 121 llocs de treball recuperats, la crisi, fonamentalment per l'enorme pérdua d'ocupació de les indústries emblema del municipi, ha estat més profunda, perdent-se 218 llocs de treball.

Si comparem aquestes dades amb els residents a Sant Antoni de Vilamajor que consten afiliats als diferents règims de la Seguretat Social, a 31 de desembre de 2016 (darrera dada disponible) n'hi havia 2.642. A aquella mateixa data, el municipi disposava de 1.305 llocs de treball. Això significa que la cobertura de llocs de treball residents no arriba al 50%.

(*) El nombre de llocs de treball ocupats correspon a les persones afiliades als diferents règims de la Seguretat Social amb domicili de treball al municipi. No confondre amb els residents al municipi que tenen treball. Font de les dades: Tresoreria General de la Seguretat Social, dades del darrer dia de cada mes.