Ple d'irresponsables

Finalment es va celebrar el Ple sobre les Ordenances Fiscals de l'exercici vinent. El primer viatge pel "Pas del Moro" del nou govern de Sant Pere de Vilamajor.

Les ordenances fiscals, com és sabut, són el marc bàsic dels ingressos municipals, on, apart de recaptar, es poden adoptar més i millor les polítiques de redistribució de càrregues entre les diversos col.lectius de ciutadans i entitats del municipi.

L'escenari actual de les Hisendes municipals ve determinadament marcat per la disminució dels ingressos. 

La primera font d'ingressos, d'un 70% del total són precisament les quotes tributàries de les diferents figures recaptatòries contemplades en les Ordenances Fiscals.

El 30% restant dels ingressos prové de les transferències d'altres Administracions, que si no són finalistes venen donades per la recaptació d'impostos estatals.

La paralització general de l'activitat ha fet que les taxes i impostos lligats a la producció i al consum hagin minvat espectacularment en els darrers tres anys. La caiguda de la recaptació tributària estatal també ha repercutit amb una menor entrega de transferències corrents vers els Ajuntaments. Per últim, les transferències finalistes, per a obres i serveis s'han vist igualment reduïdes per la carestia pressupostària de les administracions que les donen.

És hora de la responsabilitat en la gestió dels ingressos tributaris municipals, i a l'hora la circumstància més apropiada per introduir mesures de redistribució de càrregues entre els diferents col.lectius, com ja es fa en el cas de les famílies nombroses a efectes de l'IBI.

Doncs bé, el trinquet opositor, plena la boca de demagògia populatxera, ha marcat el resultat decebedor en la revisió de les Ordenances Fiscals de l'any vinent que el ple del passat 14 de novembre va aprovar, amb dues abstencions encara més criticables, la de ISP-ICV i la de ERC (sense RCAT, que hi va votar a favor).

Irresponsabilitat.

I l'estrella del "show" arriba a ser estrambòtica, carregant-se d'un sol traç la taxa de "guals".

Aquesta taxa està totalment normalitzada en els municipis "normals" i s'ha posat en marxa recentment en altres municipis -petits- que no la tenien. 

A Sant Pere de Vilamajor la tenalla és doncs d'allò més catxondo, irresponsable, doncs sota l'aparença de fer un regal als ciutadans i empreses, ignora la necessària didàctica tributària que va lligada a aquesta taxa, que és absolutament lógica, doncs:

a) Implica que es disposa de vehicle,
b) Implica que es té aparcament, i majoritàriament en el cas de sant Pere de Vilamajor un "xalet" amb garatge.

Fer pagar 10,5 Euros l'any per la taxa d'un gual que ningú donava d'alta, doncs ningú aparcarà davant de l'entrada de la meva torreta, ja semblava ridícul: el propi seria uns 30 Euros any i matrícula obligatòria per a tothom que tingui cotxe i pis o xalet, doncs totes les construccions urbanes del municipi han de tenir garatge.

La taxa de guals, que ningú s'enganyi, té per finalitat primigènia el manteniment de les voreres per on creuen els vehicles. Però, heilàs! només un 14% del lineal de la façana urbana del municipi té construïdes voreres, doncs ni ara ni mai s'ha obligat a fer-les (execpció feta, d'un temps ençà, per als nous habitatges).
Amb això, els particulars pensen que si no hi ha vorera (o si la que hi ha l'ha pagat ell), no hi ha d'haver taxa de gual, i en això no deixa de tenir raó. La taxa perd llavors legitimitat.

No és però aquest el motiu que deslobotomitza la decisió de les oposicions de govern, doncs de ser així haguessin pogut reformar l'ordenança en aquest sentit. No. Se l'han carregat de ple, i ni tant sols han tingut cura dels aparcaments en via pública per als discapacitats amb rendes baixes.

Ja tenim doncs els guals i zones de càrrega i descàrrega de franc, i diàriament centenars de vehicles traspassen les voreres pagades amb diners del municipi, i les fan malbé, de franc. Cap empresa pagarà ni un céntim per trinxar les voreres amb els camions. Visca la irresponsabilitat!. Uns en diran "solidaritat" amb el què pateixen la crisi (excepció feta de l'Ajuntament, que va sobrat). Altres en diem malbaratar recursos públics, una mena de corrupció en nom de la demagógia.

Com alternativa justa i compensatòria a aquest despropòsit, caldria ordenar una contribució especial paliativa per a la reparació de voreres malmeses pel pas de vehicles, així com menys el luxe de "ser diferents" no costaria diners a la desfeta Hisenda Municipal.

Un episodi més de despropòsits en un municipi on la majoria de la població té un xalet amb 20 metres de façana que costa molts quartos de mantenir. Per molta crisi que hi hagi.

I el més curiós és que es continua amb la ridícula taxa d'ICIO i que reparcel.lar un solar costi només 60 Euros, apart de l'IBi de fa 25 anys o impost de circulació de pagès (8,84 Euros per un ciclomotor), naturalment.
I, ara que l'impost de Successions ha passat a millor vida (com els seus causants) els Ajuntaments hauríen d'aprofitar la rebaixa per pujar l'Impost de Plusvàlua, i més en el cas de Sant Pere de Vilamajor amb uns terrenys valorats a preus de fa 25 anys.

I cap altre taxa ha estat revisada, i un bar pot tenir un tendal sobre la via pública per 5 €/any m2. Per cada fotocòpia d'un expedient l'Ajuntament et cobrarà 6 Cts (ma d'obra de recerca i servei inclosa). I per una llicència de nou habitatge, l'escandalosa xifra de 938,98 €. Altres taxes més grotesques com el trasllat de restes en el cementiri, van passar de 3,22 € a 31 € l'any 2009. No així la neteja del cementiri, que continua a 3,22 €/any. El certificat d'empadronament o de residència és de franc. Perquè l'arquitecte o aparellador muncipal et faci un certificat de danys (per exemple en el cas d'una ventada) et cobraran 20 €. també de franc les fotocòpies de plànols d'una llicència d'obra. 
Una ganga! L'Ajuntament cobra menys que la botiga de xinesos de Sant Antoni de Vilamajor!

Però no, res de res. Volen ofegar el Govern. Primer privant-los d'una menys que justa remuneració per a treballar per a tots plegats, i ara enfonsant encara més la Hisenda Municipal. Inconscients "polítics" de pa sucat amb oli (de girasol)!

(Per cert no sé perquè haig de pagar amb els meus impostos el transport escolar d'un grapat de nens, o els milers d'Euros que costa mantenir les Escoles. Tot sense mirar la renda dels pares que gaudeixen d'aquests avantatges "socials").

Curiosament, grups com els que representen els dos que es van abstenir, prediquen arreu que qui més té pagui més impostos. Qui viu en un quart pis de Llinars o del Carmel pensa que hauríem de ser nosaltres, que tenim xalet, parcel.la, garatge... i un fanal per habitatge.

Per cert, el GISP ha votat sempre a favor de la taxa de guals i ara se'n desdiu. I ERC va estar a favor sotmés a l'Informe de la Diputació, que va ser favorable (l'acta diu, textualment: "La regidora Cristina Romero diu que li sembla bé...")

Treballar en silenci o petar la xerrada

Ja han passat més de cinc mesos des de la constitució de la nova Corporació Municipal a Sant Pere de Vilamajor, que es va inaugurar amb més pena que glòria.

Des de llavors, el nou equip de govern, arraconat contra les cordes, ha treballat en silenci, convertit a contracor en una mera junta de la comunitat de veïns del municipi.

Eren -són- temps per formular la gestió municipal des d'una altra perspectiva, per fer sostenible el paper de l'Ajuntament com ens de serveis a la ciutadania. Temps de concerts, de participació positiva.

En comptes d'això, entre l'espasa o la paret a la què la inconsciència, la manca de mires dels que es fan dir "oposició" (lletja paraula), en Llesuy i el seu equip ha preferit -de moment- la paret. Clar està amb els peculiars gestos que caracteritzen el nostre Alcalde, suspenent el passat Ple de l'Ajuntament que havia de debatir unes Ordenances Fiscals que, curts de mires, els opositors no haguessin acceptat, doncs en uns temps de debacle hi ha qui es pensa que les taxes municipals per a serveis suntuaris s'han d'eliminar.

Uns treballen, calladament, cada dia. I altres divaguen petant la xerrada, reivindicant els seus "programes electorals" com si aquest acte d'honestedat els fes més honestos. A Sant Pere de Vilamajor els agrada més, pel què es veu, la tenalla que la tisora.

Important, que no urgent, la reposada en marxa del Consell de Poble, òrgan fonamental per als assemblearis.

Important que no urgent la posada en conjunt supramunicipal.

Interessant, que no urgent, el "carril-bici" a la farinera...

I ara, després del fracassat Ple, el portaveu de les oposicions dóna una volta més a la femella posant sobre el tauler el sobat tema de la Sala Polivalent. En aquest mateix espai l'hem tractat en més d'una ocasió.

No tinc gaire idea de com està actualment el tema, tot i què l'observo aparcat, però el què si que estic convençut és què la subvenció -ja extemporània- només es pot aplicar a un nou espai polivalent. De prosperar la moció d'ERC-RCAT són diners que es perdran.

Aquesta sala polivalent ha estat motiu en diversos programes electorals, fins i tot un que en 100 dies es comprometia a fer-hi un hotel d'entitats.

I no només això, petar la xerrada en un tema de calers és inconsciència, doncs arreglar La Fàbrica per a la pública concurrència amb les normes tècniques actuals costa probablement molts més diners a l'Ajuntament que construir el nou polivalent, un nou polivalent que, com ja he dit en diverses ocasions, no m'agrada ni estèticament ni sobre tot pel lloc on es vol ubicar.

No es pot presentar una moció d'aquesta mena sense un estudi jurídic de les possibilitats de redigirir la subvenció del PUOSC, per la que tant va lluitar el Diputat comarcal de CiU al Parlament.
No es pot presentar una moció d'aquesta mena sense saber que anular una adjudicació d'obra ja feta no surt de franc per molta "Comissió municipal amb TOTS els grups municipals per negociar amb l'empresa adjudicatària".

Arribat el cas confio en què el GISP mantingui la posició que en el tema va mantenir fins el final de la passada legislatura. Amb mides federatives, naturalment.

I ningú s'en recorda dels 400.000 Euros que va costar el pont per arribar a unes escoles cul-de-sac posades on no calia, bescanviant cromos de parcel.les per tal de fer-la possible.

Una moció, en fi, que "faculta" al Sr. Alcalde per a una facultat de la què ja en disposa i que no té perquè ser "atorgada" per l'omnipotent oposició.

Que del tema de la Sala Polivalent se n'ha de parlar -tots- amb urgència i números sobre la taula, no en tinc cap dubte, però no és aquesta moció la manera de fer-ho. Un clar símptoma de què, mentre uns treballen en silenci, altres abusen ara de l'espasa, ara de la paret, per anar petant la xerrada.

Mentrestant, treballant calladament, en Llesuy ja ha pactat la solució de la deslocalització de la Fàbrica de Pinsos, i ara uns i altres se n'adonen, tant que van estar donant-li voltes, "petant la xerrada" sobre el tema.

Mentrestant, uns voltors volen fer pagar a l'Ajuntament el despropòsits d'uns Convenis signats a corre-cuita per en Bruguera, convenis als que ell mateix mira -ara- cap una altra banda, com si la seva signatura no hi estigués impresa.

Mentrestant ningú se'n recorda de la moció aprovada per unanimitat al Ple d'obrir les pistes polisportives de les Escoles fora dels horaris escolars. (Un ple, per cert, en què es van tractar temes d'enorme transcendència i del què convé, ara, llegir els arguments de ERC -llavors en boca de la Cristina Romero- i del GISP, en relació amb la sala polivalent).

La cita dels pressupostos municipals s'acosta. Els posicionaments de les oposicions semblen evidents en l'escac al Rei definitiu: hi ha qui no s'entera de què l'estat de les coses ha canviat i es necessita més racionalitat i menys xerrameca parroquiana en els difícils temps que ens han tocat viure.

En aquestes condicions, en Llesuy no té més remei que acceptar les regles del joc inconscient a què ens han portat i assumir com raonable, mal que li dolgui, la solució definitiva.

Dos veïns de Sant Pere de Vilamajor reclamen mig milió d’euros a l’Ajuntament per incomplir convenis del POUM

Recopilant totes les dades...

L'IBI: l'únic futur per a la Hisenda Municipal de Sant Pere de Vilamajor

La despesa municipal, convulsionada per la disbauxa, inicia un llarg camí d'austeritat que està distorsionat per l'assumpció de despeses impròpies, en bona part de caràcter social, a les què el gruix dels Ajuntaments no tenen intenció de renunciar, tenint en compte el context de greu crisi en què es mouen la majoria de les famílies.

Tots els Ajuntaments, seguint el mateix pas que el conjunt d'Administracions Públiques, han reduït els seus pressupostos fins allà on és prescindible, i malauradament la partida més retallada ha estat la d'inversions, fet que de la seva banda compromet la recuperació econòmica i el benestar dels ciutadans, a curt i a llarg termini.

Però ja s'ha tocat fons. La recaptació d'impostos estatals, font que nodreix una quarta part dels ingressos municipals, no es recuperarà a mig termini, i la carestia de les administracions superiors, compromet tanmateix l'obtenció de transferències corrents que temps enrera nodrien una bona part de les arques municipals.

Arriba el torn de les comptències tributàries municipals, constituïdes per cinc grans figures tributàries que són de competència municipal i que signifiquen una tercera part dels ingressos municipals:

• L'Impost de Béns immobles (IBI), és la principal figura tributària, que significa entre un 60% i un 70% dels ingressos tributaris municipals.
• L'Impost de Circulació, que significa al seu torn un 15% dels ingressos tributaris.
• L'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) que ara per ara només el paguen les empreses de certa dimensió, i què en funció del caràcter empresarial dels municipis pot significar entre un 5% i un 10% dels ingressos tributaris municipals.
• Les altres dues figures impositives, l'Impost Municipal sobre l'Increment dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com "Plusvàlua"), i l'Impost sobre Instal.lacions, Construcccions i Obres (ICIO) estan estretament vinculats a l'activitat immobiliària, tant decrèpita que actualment no arriba al 10% dels ingressos tributaris dels municipis del nostre entorn.

Com sia que no es tracta d'atentar més contra els que creen ocupació, l'IAE no és, ni conceptualment ni sobretot pel seu poc pes, el tribut a retocar a l'alça, per la qual cosa s'haurà d'actuar a curt termini sobre els dos altres tributs -de caràcter patrimonial- com són l'IBI i l'Impost de Circulació, que representen més de 3/4 parts dels ingressos tributaris municipals.

Deixant ara de banda l'Impost de Circulació, és sens dubte l'IBI la figura que cal retocar de forma immediata, com des d'aquestes pàgines ja he vingut defensant al llarg del temps. Molts ajuntaments ja ho estan fent, i venen fent-ho en els darrers anys.

No és de rebut que es pagui menys per un "xalet" unifamiliar amb parcel.la a Sant Pere de Vilamajor que per exemple per un pis a la Satèlite de Cornellà. Qui vulgui tenir 20 metres de vorera hauria de pagar per aquests 20 metres d'enllumenat, clavagueram, neteja, pavimentació del carrer, vigilància municipal,...

Però és que a més, a Sant Pere de Vilamajor, igual que a Sant Antoni, els valors cadastrals dels immobles i del sòl daten de fa quasi 25 anys, és a dir, a preu de saldo, 10 vegades inferiors als reals de mercat.

He fet una breu anàlisi de l'IBI en els municipis del nostre entorn, quins resultats sintètics presento en les gràfiques següents.
He utilitzat les dades de liquidacions pressupostàries dels Ajuntaments de l'exercici 2009, el darrer del què es tenen dades d'accés públic, i igualment, les dades del Cadastre corresponent al mateix any 2009. Totes les dades, com sempre en aquest espai, són de les pertinents fons oficials.

Encara que siguin dades de 2009, la realitat actual no difereix gaire.

He utilitzat les dades dels següents municipis:

• Sant Antoni de Vilamajor
• Sant Pere de Vilamajor,
• Cànoves i Samalús,
• Llinars del Vallès,
• Cardedeu
• Sant Esteve de Palautordera, i
• Santa Maria de Palautordera.

Cal fer notar que els valors cadastrals dels municipis de Vilamajor i del de Sant Esteve de Palautordera daten de 1987, els de Llinars i Santa Maria del 2004, els de Cànoves i Samalús es van revisar al 2005 i els de Cardedeu es van actualitzar al 2009. Interessant comprovar cóm ha afectat aquesta actualització de valors cadastrals a la recaptació de l'IBI.

Proporció del valor cadastral dels immobles respecte el valor cadastral total (sòl + immobles): la revisió actualitzada dels cadastres (indicada en els gràfics per a cada municipi) fa pujar molt el valor del sòl, de manera que la proporció del valor dels immobles baixa del 70% al 50% en els municipis amb els valors cadastrals actualitzats.

És a dir, els valors "antics" tenien el valor del sòl proporcionalment molt més baix.

Valor cadastral del sòl per superfície: dividint els valors cadastrals del sòl per la superfície urbana de cada municipi s'obté un indicador promig de la base imponible de l'IBI.

Espectacular la diferència del valor del sòl a Sant Pere de Vilamajor, amb menys de 100.000 Euros per Hectàrea (menys de 10 Euros per m2 de valor promig del sòl), mentre que a Sant Antoni és de quasi el doble, amb 173.000 Euros per Ha, tot i sent molt allunyat dels valors reals. Cal tenir en compte però la densitat edificatòria dels sòls urbans, que afecta al valor per metre quadrat.

En tot cas, per una parcel.la de 1.000 metres quadrats es fan pagar a Sant Pere no menys de 200.000 Euros, és a dir, 20 vegades més que el seu valor cadastral (que data, com hem dit, de fa 25 anys).

Per situar-nos a un nivell mínim com el de Cànoves i Samalús, els valors cadastrals del sòl s'haurien de multiplicar per 5 a Sant Pere i per 3 a Sant Antoni.

Valor cadastral per immoble: dividint els valors cadastrals de tots els immobles d'un municipi pel nombre d'immobles existents, en zona urbana, s'obté una altra ratio interessant per a comparar. Val a dir que no tots els immobles són habitatges, encara que si ho són la major part.

Novament Sant Pere, seguit molt d'aprop per Sant Antoni, s'endú la palma, doncs el valor cadastral mig per immoble es sitúa per sota dels 25.000 Euros, unes 12 vegades menys que el seu valor real.

A Sant Antoni aquesta dada no arriba a 40.000 Euros per immoble.

Situar els valors cadastrals un 30% del valor de mercat dels immobles significaria multiplicar per 4 els valors de Sant Pere i per 2,5 els de Sant Antoni.

Recaptació d'IBI per superfície de sòl: dividint la recaptació de l'IBI corresponent al sòl (excloent la recaptació pels immobles) de cada municipi, s'obté la darrera de les gràfiques d'aquesta anàlisi.

Sant Pere de Vilamajor continúa sent el xollo, amb una recaptació real d'IBI de 943 Euros per Ha, és a dir, de 10 cèntims per metre quadrat de sòl. A Sant Antoni de Vilamajor, la recaptació per unitat de superfície duplica la de Sant Pere, amb 1.886 Euros per Ha, sent tot i axí molt baixa donat el seu diferent model residencial majoritari.

Situar la recaptació a valors "normals" de 3.000 ó 4.000 Euros per Ha de sòl (300 ó 400 Euros per una parcel.la de 1.000 m2) significaria novament multiplicar per 3,5 els ingressos a Sant Pere i per 2 els de Sant Antoni, per aquest concepte.

Les conclusions  a aquesta breu anàlisi comparativa són prou clares: Sant Pere, i també Sant Antoni de Vilamajor tenen un llarg marge per reequilibrar els seus ingressos municipals amb l'IBI, doncs els seus valors cadastrals estan desfasats i el pagament per IBI, en conseqüència es com menys, de la meitat del què paguen altres ciutadans del nostre entorn.

Cal demanar una revisió cadastral immediata per tal de posar les coses al seu lloc, i en el cas de Sant Pere de Vilamajor, cal a més apujar fortament la recaptació dels solars, disminuïnt la dels immobles, de manera que els terratinents ("inversors") de solars buits (que "gasten" també 20 metres de vorera) paguin pel que tenen, que no crea cap tipus de riquesa al nostre municipi.

Tanmateix, tenint en compte les especifitats de Sant Pere de Vilamajor, cal proposar l'aplicació immediata de la previsió establerta a l'article 72.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que disposa la previsó d'un recàrrec del 50% de l'IBI per a habitatges desocupats, fet que, a més, estimularia la seva aportació al mercat de lloguer. Bona part d'aquesta recaptació suplementària es podria dedicar a la bonificació de l'IBI de famílies nombroses que habitessin en immobles d'un màxim de valor cadastral. Hom pot estimar que a Sant Pere de Vilamajor més de 500 habitatges són segones residències amb menys de 3 mesos d'ocupació a l'any.

No és un tema fàcil aquest dels habitatges desocupats des del punt de vista normatiu, doncs existeix un buit legal, perquè no hi ha cap text legal, ni autonòmic, ni estatal que defineixi les característiques d'aquests habitatges. En aquest sentit, cal però seguir la pauta de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb la seva proposta de Reglament per a determinar la condició d'Habitatge Desocupat, que és idèntic a l'aprovat fa uns dies a Vic, i que també s'aplicarà a Vilafranca del Penedès, mataró, Arbúcies o Sant Celoni, entre molts altres municipis.

Tot el temps que es perdi en els tràmits necessaris per endegar les propostes que formulo és degradar els serveis, i sobre tot les inversions, del nostre municipi (aquestes programades en la xifra residual de 40.000 € per a tot el 2011).

En conjunt, la recaptació per IBI hauria d'augmentar d'uns 400.000 Euros a Sant Pere i d'uns 250.000 a Sant Antoni de Vilamajor, redistribuïnt l'esforç fiscal entre els residents permanents i els patrimonialistes.

I amb tot, estaríem en línia amb els municipis del nostre entorn.

Els propietaris de solars sense edificar, és a dir -la majoria- a l'espera d'obtenir grans rendiments futurs (!) cal que paguin més en proporció que les famílies residents, i entre aquestes, les famílies nombroses, tal i com preveu la Llei, haurien de pagar menys que ara. Impecable des del punt de vista "progressista", i de justícia social.

El dijous, el Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor debatirà les Ordenances Fiscals per al 2012. Entre feblesa i demagògia ja veurem el què sortirà ...

Mancomunant

La notícia de la històrica reunió celebrada al més alt nivell entre els consistoris de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor ha de ser acollida amb satisfacció.

Ja era hora que dos governs municipals tant propers en l'espai i en la ideologia es posesin a treballar plegats.

Aquest inici, però, arriba tard, doncs pel camí dels sis darrers anys s'han perdut innumerables oportunitats històriques de posar seny al treball comú.

El Consistori de Sant Pere ha arribat a aquesta reunió en una posició feble. Feble per la feblesa del govern, abandonat del poc seny de les altres forces polítiques del municipi. Feble perquè poc té que oferir a Sant Antoni. Feble, en fi, per la delicada situació de la seva Hisenda. Tant se val, però, millor ara que mai.

Sap greu, a més, que la única raó per a aquest treball conjunt hagi estat el trencament d'un model de gestió municipal que ja no tornarà, doncs queda una llarga travesia d'austeritat en un marc de referència on els municipis han assumit competències impròpies i financien activitats que mai haguessin hagut d'assumir.

Obligat per la feblesa de les seves febleses, Sant Pere de Vilamajor es subroga a Sant Antoni i perd així la oportunitat de ser protagonista de la seva pròpia estratègia de futur, com menys en els propers cinc anys.

S'han format quatre comissions:

• Mobilitat i transport,
• Ensenyament,
• Turisme i Promoció Econòmica, i
• Equipaments

Penso que són les adequades.
Totes elles estan formades per quatre regidors, dos de cada consistori. Dels de Sant Pere, sempre hi ha un regidor del govern i un altre, diferent per a cada Comissió, de l'oposició. La iniciativa, doncs, significa, fora terme, un acte de treball conjunt de totes les forces polítiques representades al Consistori de Sant Pere de Vilamajor: la oposició treballa més fora que en el propi Consistori.

Notar també que l'Alcadessa Berdala no participa en les comissons de treball, i en canvi, en Llesuy s'adscriu a la de Mobilitat i Transport.

Vull ser prudent en la meva crítica a la manera com s'ha organitzat el treball conjunt, però hagués estat millor subscriure d'antuvi unes bases o principis d'objectius a assolir, doncs cadascú té una visió prou diferent dels límits i concessions que caldrà posar sobre la taula a l'hora de participar dels dispersos objectius comuns. Un Manifest conjunt hagués estat un bon punt de partida per al compromís.

Manquen també les anàlisis prèvies de la situació de cadascun dels àmbits en què es pensa treballar, i un régim organitzatiu de les subcomissions i de la comissió.

Després de passar-me uns quants anys per les espanyes treballant en l'àmbit local ajudant a crear estructures organitzades de desenvolupament econòmic i social, trobo a faltar en aquesta iniciativa vilamajorenca alguns elements bàsics que tant de bó es vagin introduïnt conforme avancin els esdeveniments.

Indubtablement, Sant Pere de Vilamajor té més a guanyar treballant colze a colze amb Sant Antoni, doncs la interdependència és asimètrica.

És indispensable recuperar una nova centralitat territorial, doncs la manca de visió del Mestre i les presses per aprovar el POUM de Sant Pere, entre d'altres dificultats, van malograr la zona dels camps de Can Castellà, projecte del qual em sento personalment molt satisfet, i que en la meva visió hagués hagut de convertir-se en una zona d'activitats mancomunades, on el parc de bombres, el magatzem de maquinària municipal, la Vigilància i Policia Municipal, la biblioteca, les oficines d'atenció al ciutadà, i altres equipaments conjunts haguessin hagut de fer costat al nou IES i al CAP Vilamajor. 

Una pena amb això que els POUM's d'ambdós municipis, aprovats el mateix dia, no s'haguessin perfilat en conjunt.

Sobre la taula dos temes immediats: el manteniment de les Escoles i els acessos a Can Vila. I ben segur, amb una mica de bona disposició, en sortiran d'altres.

Sia com sia, Sant Pere de Vilamajor no hauria de conformar-se a ser uns -costosos- barris de Sant Antoni, i cal per tant articular un projecte comú que no malogri el disseny latent que sempre ha tingut el desenvolupament del municipi. O potser sí, que aquest Vilamajor conjunt passi per la renúncia de Sant Pere al seu protagonisme de futur...?

Bon camí a la iniciativa i què els seus fruits es vagin collint ben aviat!