Reflexionant sobre el difícil full de ruta de la nostra Catalunya vers el destí que una gran part de la població, ara, lliurement manifesta: una autèntica autonomia, un autèntic autogovern, Europa és sens dubte la clau i un dels propòsits, i per tant n'ha de ser el mitjà.
Aquest dies apassionants, que semblen passar massa poc a poc, on s'han mogut de socarrel conciències, oportunismes i visceralitats, i sentiments, apart de fer-me una idea del què millor entenc: els números, he pensat que s'hi havia de posar imaginació per convèncer de que tenim la raó, de què estem carregats de raons.
I pensant pensant se m'ha ocorregut una idea senzilla, fàcil i efectiva, una idea des del món local, que és l'àmbit que més m'agrada.
Hem fet consultes sobre el dret a decidir, hem fet declaracions d'independència, fins i tot d'insubmissió, però he pensat que, si bona part dels municipis de Catalunya tenen altres municipis estrangers "agermanants" d'aquests molts d'Europa, perquè no fer servir aquesta xarxa per explicar als nostres "agermanants" la realitat de Catalunya, el que volem ser quan siguem encara més grans?
A Genté, a Javrezac, a Faedis, a Lécaude, a Lamanon, Pàmies, Tolosa de Llanguedoc, Massarrosa, a Corsico, a Aix-les-Termes, ... i un llarg etcètera de municipis europeus agermanats els hauríem d'explicar el què volem i anem a fer.
Proposo doncs a l'Associació Catalana de Municipis, i també a la Federació de Municipis de Catalunya, que mobilitzin els nostres ajuntaments a fer didàctica sobre el dret de ser i d'estar que ara més que mai il.lusiona els catalans, entre els municipis agermanants amb els nostres. (C)
Deixarem el nou Conveni Picart, y els pressupostos de 2012 aprovat al setembre per a més endavant...
