Darreres entrades:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actualitat. Mostrar tots els missatges

22/3/20

Coronavirus SARS-CoV-2: Estadístiques d'evolució de la malatia CoVid-19 a 21 de març de 2020




 

  







Notes metodològiques:

  • Les dades de l'estranger han estat estretes de la base de dades de la CSSE de Universitat Johns Hopkins de Baltimore (USA), a excepció de les d'Itàlia i França, que s'obtenen diàriament de les respectives fonts oficials.
  • Pel que fa a les dades d'Espanya, la base són els informes diaris del Ministerio de Sanidad. No obstant, aquestes dades es referixen a la situació comunicada fins les 21h del dia anterior, per la qual cosa duen un dia de retard respecte el calendari real. Partint d'aquestes dades, al final de cada dia es repassen les respectives fonts oficials de totes les CCAA, incloent també les dades del dia que publica la nostra Conselleria de Salut al vespre, actualitzant les dades del Ministerio amb les reals de cada dia. Val a dir que la Comunidad de Madrid no publica dades del dia, sinò del dia anterior, que són les que recull l'informe del Ministerio.
  • El "malalts actius" són els malalts actualment de baixa médica, és a dir, casos confirmats, menys persones que han mort, menys persones d'alta enregistrada.
  • Cal tenir en compte que les xifres dels casos enregistrats no recullen pròpiament els casos reals, ja que les persones que presenten simtomatologies lleus guarden quarentena als seus domicilis i no s'els fan les proves diagnòstiques que confirmen (o no) la maltia, com és el cas d'Espanya. Al contrari, altres països com ara Corea del Sud i Alemanya fan proves massives a la població de manera selectiva, recollint per això més casos de la malatia que, en altres territoris, com a Espanya, no queden recollits a les estadístiques oficials.
  • Totes les gràfiques són delaboració pròpia. S'actualitzaran diàriament.

19/3/20

Ratolins i Hammelin

No visc -tot el que voldria- a Sant Pere de Vilamajor, ja ho sabeu qui em coneix. Aquests dies però, soc un PERILL PÚBLIC si agafo el cotxe i vinc a omplir sacs de restes vegetals de la pu.. pinassa que no para de caure.

Seria un PERILL PÚBLIC si creués el carrer i baixés al Parc del Tres Torrents a disfrutar de la natura que ens envolta.

Seré un PERILL PÚBLIC si agafo la meva Cota i pujo a Terra Blanca.

Però... no sóc un ratolí, penso -a vegades- i penso que el confinament té un sentit: no creuar infestats amb sans, ni sans amb infestats. L'aleatorietat de ser un infestat o un -de moment- sà, posa morbo a l'equació: tots som fins que no es demostri el contrari, infestats.

Quin mal faig, insisteixo, anant a donar un volt per les muntanyes de Sant Pere de Vilamajor, sense creuar-me amb cap esser amb ànima cristiana, donar un volt en bici, agafar una branca de farigola i disfrutar-la als llavis, o seure davant el Roure simplement contemplant com els ocellets fan de les seves?

Cap, no faig cap mal, però aquesta la meva acció significaria un desafiament al PODER que en confina a ser ratolí. És en fi de bé, i tu, Ricard ets un insolidari, mereixes tota la nostra més enèrgica repulsa. QUE LO DETENGAN. Antisocial, infestador de coronavirus SARS.

En els temps de la Inquisició, la por era l'arma més poderosa pèr subjugar el poble. Han passat cinc segles i és el mateix.

Passejo el gos i em feliciten. Passejo el nen@ i em diuen que torni cap a casa. Ni al terrat. Pregunta: puc anar a dur la brosa al contenidor? I l'altre -placa i pistola, però no per això més enteniment- diu: no està previst al Reial Decret 6969, però faig la vista grossa.

Amo, puc anar a buscar espàrrecs de marge? I contesta el geni intèrpret del sentit col·lectiu: be, es pot considerar com que vas a buscar un subministrament bàsic d'aliments, ves-hi sempre que no et vegi.

Soc insolidari, soc un perill. Els que pensem -i més si ho fem en veu alta- sempre hem estat un perill. QUE ME DETENGAN. Soc un Divergent.

Algú s'ha begut l'enteniment. I no soc jo.

Desperteu, ratolins,...


18/3/20

Coronavirus: ja es pot demanar l'ajornament de les quotes de cotització a la Seguretat Social

Avui ha sortit la regulació del "paquet" de mesures del Gobierno de Espanya per tal de paliar la ruina econòmica de les restriccions imposades per la resposta a la crisi del Covid-19.

Per als autònoms només hi ha ajuts en el cas de que hagin hagut de tancar el negoci per imperatiu legal del decret d'alarma, o quan la facturació se'ls redueixi d'un 75% respecte el promig del semestre anterior.

Ara bé, té lletra petita:

- Només es podrà percebre durant un mes, o fins a finals del mes en què s'acabi l'alarma.

- L'import a cobrar és del 70% de la base reguladora.

Total, un xollo.

Però, el que no ens diu el decret de mesures econòmiques, és que els autònoms tenim dret a ajornar fins a tres mesos de cotitzacions a la Seguretat Social, per un termini màxim d'un any, sense interessos.

En efecte, ratlla ja el fàstic que el Gobierno de España no hagi aflorat el que ja diu la Llei:

"Las empresas y los trabajadores por cuenta propia incluidos en cualquier régimen de la Seguridad Social podrán solicitar y obtener, previa justificación de los daños sufridos, una moratoria de hasta un año sin interés en el pago de las cotizaciones a la Seguridad Social y por conceptos de recaudación conjunta correspondientes a tres meses naturales consecutivos, a contar desde el anterior a la producción del siniestro o, en el caso de trabajadores incluidos en el Régimen Especial de los trabajadores por cuenta propia o autónomos, desde el mes en que aquél se produjo".

Quina és aquesta Llei? Doncs és la Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil, article 24.

Si us hi fixeu, però, l'únic que ha fet el Gobierno es aplicar aquest mateix article per a la seva gran mesura estrella referida a les regulacions temporals d'ocupació.

També és fastigós que s'amagui que les empreses que hagin d'acomiadar rebran els ajuts del Fons de Garantia Salarial.

16/3/20

Suport als autónoms per la crisi del Coronavirus: una altra estafa

Em perdonareu que me'n vagi més enllà del nostre poble per comentar-vos una informació que m'ha indignat.

Com autònom conec perfectament els neguits dels meus col·legues y la seva realitat.

No m'estendré en criticar la manca de rigor, la improvisació i la xapussa de les accions del Gobierno de España pel que es refereix -també- als autònoms. Tampoc ho faré des de la indignació que tinc de veure cóm tants i tants autònoms i petits -i no tant petits- empresaris les passaran ben magres amb els condicionants a l'activitat econòmica imposats pel Gobierno per tal de tapar la disbauxa sanitària de la Comunidad de Madrid, que és tant com dir la pròpia disbauxa del Gobierno Central.

Em referiré únicament a la mesura estrella del Gobierno (la única fins ara) pel que fa als autònoms: l'ajornament per sis mesos dels impostos.

El Real Decreto-ley 7/2020, de 12 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes para responder al impacto económico del COVID-19, en el seu article 14, tracta aquesta qüestió. característiques:
  • Impostos a pagar fins el 30 de maig, per tant IVA i IRPF del 1er. Trimestre d'enguany.
  • Ajornament: 6 mesos
Fins aquí, tot sembla correcte, però hi ha trampa:

Primer: No es pot demanar l'ajornament per a 2, 3, o 5 mesos, ha de ser necessàriament per 6 mesos.

Segon: A partir del  tercer mes es paguen interessos (del 3,75% anual) comptats a partir d'aquests tres mesos.

Tercer: No es pot fraccionar, per la qual cosa l'ajornament i els interessos s'han de pagar necessàriament d'un sol cop.

D'aquesta manera, no cal comptar amb els dits per comprovar que la declaració d'octubre (3er. trimestre) coincidirà el mateix dia de la del 1er. trimestre que s'ha ajornat, per bé que podem jugar amb els 20 dies que tenim de marge per evitar la coincidència plena dels dos pagaments en el mateix dia.

Cal tenir també present que la declaració del tercer trimestre coincideix amb el període d'estiu, de manera que per als que treballen fora de la estacionalitat estiuenca és el trimestre amb menys ingressos i més despeses personals de l'any, i pels que es munten a la onada de l'estiu és el trimestre en què paguen més IVA i IRPF.

Si d'això se'n diu ajudar, jo en dic E_S_T_A_F_A

Nota: els interessos mensuals d'ajornament pugen al 0,31252%. Feu números per si us convé més demanar un ajornament "normal" i començar a pagar quan millor us vagi i en els terminis que creieu adients (dins d'un ordre, naturalment, per exemple, començar a pagar al cap de tres mesos en tres terminis).


25/2/20

Connivència i convivència. Sobre-entesos

La setmana passada varem complir dos anys de la deshonestidat.

Ser deshonest és, entre d'altres, no complir els compromisos.

Deshonest, Pinsos Picart, que fa dos anys es va comprometre, per al 16 de febrer de 2018, a desmantellar la Fàbrica. I una mer... !

Desonhest l'equip de Govern Municipal, facultat per clausurar l'activitat de la Fàbrica de Pisnos Picart si el 16 de febrer de 2018 no la desmantellava en sujecció a la legalitat urbanística i als Convenis signats. Matarile, rile, rile, ...

Deshonest l'equip de Govern per no demanar l'execució del llarg plet que va portar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a sentenciar el 21 d'abril de 2017 a l'enderrocament de les construccions il·legals de la Fàbrica de Pisos Picart. Cómo dise...?

I ara, una -gran- masia (l'altre gran masia del poble), en veure's lliure de les rendes que els llogaters proporcionaven per completar l'exigua pensió de jubilació, ha trobat un rendiment encara més sucós: ha estat llogada a la Generalitat per constituïr un alberg, o casa de colònies, per a joves migrats.

En un nucli de 700 habitants l'impacte no és gens desdenyable.

Aquest jovent, després d'un any i mig, l'han desarrelat de Canet de Mar. Els motius? Matarile, rile, rile, ... Au, que a solidaris no ens han de guanyar.

No arrelaran pas a Sant Pere de Vilamajor i, en obtenir la majoria d'edat camparan per on els plagui. Ni projecte ni óst...! a Canet també els van dir el mateix, i ja es veu.

Cap projecte d'integració socio-laboral. Apaa! a l'Institut a mig curs, que tot s'hi val! Vinguts al cul de sac no hi ha cap motiu per escollir el nostre municipi... a no ser que la masia -gran- de Can Canal no podia donar el rendiment que esperava el seu propietari. 30 monedes d'or i no en parlem més, que em posaran parquet.

I si els contractem a Pinsos Picart, ara que es veu que fins el 2021, tirant curt, continuaran bramant les tolves dia i nit al municipi?

Sens cap llicència d'activitats començarà la -gran- masia el seu nou periple amb la mirada atònita de l'Artemisa. La llicència es donarà per sobre-entesa. Cóm, una casa de colónies al centre vila? Olé tus güevos!

També sobre-entesa està la llicència d'activitats de la Fàbrica de Pinsos Picart. Només faltaria.

Hi ha normativa urbanistica a Sant Pere de Vilamajor o és el far (west) Baix Montseny? Hi ha normativa urbanística? No, la normativa urbanística hauria fet que el 16 de febrer de 2018 la Fàbrica de Pinsos Picart comencés a enderrocar-se, la normativa urbanística no permet muntar una casa de colónies per a una vintena de persones a la -gran- Masia de Can Canal.

La Normativa Urbanística no em permet talar un pi quan em roti sense demanar permís municipal ni passar per Caixa.

Òndia, quina disbauxa!

Al loro ! No se t'ocorreixi talar un pi sense abonar el 83,18 € de taxa administrativa i el 3,18% d'impost d"obres" per talar el pinyoner. No et passis ni un pél.

I la pobre Pamela es trenca la cara pels Pujol, pels Icart, pels pro-homes del nostre poble que han demostrat quant estimen el poble, perdó, el seu patrimoni.

Al "cole" em van ensenyar una cancó, que deia: "Al pasar la barca, me dijo el barquero, las niñas bonitas no pagan dinero...". 

I els "niños bonitos"?


23/1/20

La gran tempesta

El diumenge 19 de gener va començar a bufar el vent a Sant Pere de Vilamajor. 

De mica en mica, cada cop la intensitat de la ventada va anar incrementant-se, arribant als pics màxims el dilluns i el dimarts.

Les puntes màximes de la ventada van arribar a 74 km/h.


Poc després, a la tempesta de vent li va seguir la de pluja.

A mitja tarda del dilluns 20 de gener començà a ploure. Cada cop amb més intensitat i aviat escalant dels 10 litres per hora:


Dos dies seguits plovent sense interrupcions.

Pel matí de dimecres, l'aiguat va donar una treva de gairebé tot un dia, per acabar amb la traca final del matí de dijous 23 de gener.

En total, en 63 hores ha pligut a Sant Pere de Vilamajor 322 litres per metre quadrat, més de la meitat de tot el què plou en tot un any normal:


En un sol dia, entre la matinada de dilluns i la de dimarts, van ploure 219 litres.

No crec que hi hagi cap registre al municipi que pugui superar la intensitat d'aquest episodi de pluja al nostre poble.


Nota: les dades meterològiques exposades als gràfics han estat estretes de l'estació metereològica de Can Derrocada, ubicada a l'Avinguda de Sant Elíes. 

1/7/19

Quan Sant Pere ens va venir calentet, calentet...


Evolució de les temperatures diaries en l'onada de calor

Temperatura mitjana diària darreres 24 hores
 


 Temperatures diàries màximes i mínimes


Hores de calor


Evolució de la temperatura ambient i de xafogor


 

Dades extretes de les lectures de l'estació meteorològica de Can Derrocada.

12/12/18

PICART: episodi final d'una deshonestitat

El 27 d'abril de 2017, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sentencià a favor de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, obligant a la restauració de la realitat física alterada per les obres de construcció industrial adossades a la masia de Can Derrocada. L'Ajuntament mai ha exigit el compliment d'aquesta sentència.

El Conveni Picart facultava expressament a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de la indústria si a data 16 de febrer de 2018 no s'aturaven les activitats industrials i a 16 d'agost de 2018 no es desmantellaven les instal.lacions industrials. L'Ajuntament s'ha passat messos mirant cap un altra banda.

El 12 de setembre de 2018, a instàncies de qui escriu, el Síndic de Greuges de Catalunya prengué cartes en l'assumpte després d'una série d'instàncies adreçades a l'Ajuntament, la primera ja al maig de 2018 i la darrera el mateix 12 de setembre de 2018.

L'Ajuntament, impassible, no ha fet res, de res... fins el 25 de setembre de 2018, amb el decret 679/2018, iniciant un expedient de protecció de la legalitat urbanística adreçat a ordenar el cessament de l'activitat i el desmantellament de les instal·lacions. En la mateixa data, també es va iniciar un expedient sancionador.

L'Ajuntament ha trigat 7 mesos per exigir el cumpliment del Conveni Picart i 17 mesos sense exigir el compliment de la sentència del TSJC.

I a data d'avui, ja han passat dos mesos i mig i no en sabem res més de l'assumpte. La raó jurídica de l'Ajuntament és contundent. Només tristes i deshonestes maniobres dil.latòries per part de Piensos Picart poden ajornar el cumpliment de la legalitat.

La pregunta que em faig és: quan haguès trigat l'Ajuntament si aquest que escriu no hagués près cartes en l'assumpte, després que dia rera dia, nit i dia, de dilluns a dissabte, els estridents ventiladors de la sitja de la fàbrica, incomplint la normativa acústica general i el mapa acústic de Sant Pere de Vilamajor continuaven escupint el seu soroll?

Em deien uns bons amics: "La fàbrica no plegarà fins que els roti". Doncs bé, l'any de la seva jubilació, la fàbrica haurà de plegar. Plegarà, com és de Llei, i tant que plegarà!
 

10/5/18

De docents i discents: l'escola amenaçada per l'espanyolisme

Si el 9N les nostres escoles van ser el punt de trobada lúdic i il·lusionant de 2,4 milions de ciutadan@s, l'1O van tornar a ser punts d'insubmissió i defensa aferrissada dels  drets cívics de 2,4 milions de persones.

Per primera vegada a la nostra història, forces armades rebentaren les portes de les nostres escoles i atemoriren la ciutadania repartint mastegots. Impunement.

Les nostres escoles, el nostre sistema educatiu, han estat i són un pilar bàsic de la societat que vol la immensa majoria del catalans. Les raons les coneixeu prou bé i no m'entretindré en exposar-les. Per això, a qui vol enderrocar la nostra forma de viure, li fa nossa el nostre model educaiu, li molesta el què es fa a les escoles de Catalunya.

Atacar el sistema escolar és, en primer lloc, atacar la nostra llengua i cultura atemptant contínuament un sistema d'immersió lingüística exemplar i que tant ha fet per cohesionar la nostra societat a partir d'allò més bàsic, aglomerant la pertanyença a una mateixa societat dels nois i noies catalans, en molt bona part vingut d'altres contrades per quedar-s'hi.

Atacar el sistema escolar català és atacar l'autonomia del centres, que s'adeqüen a la realitat de cada context social particular, per imposar un model únic, uniformitzador, ideològic.

Atacar el nostre sistema escolar és tornar al passat amb models pedagògics que ensenyen però no eduquen.

Perquè, en definitiva, les escoles són el primer plat dels règims polítics que volen menjar-se les altres identitats per conformar un determinat tipus de ciutadans a la seva mida.

I ves per on, els que volen utilitzar les escoles per adoctrinar diuen que a les nostres escoles s'adoctrina. Ocupar les escoles catalanes sempre ha estat una obssessió de l'espanyolisme obsolet i ranci, centralitzador, uniformador, defensant la península com últim reducte de defensa de la unitat d'una Espanya que té el récord mundial de nacions que se l'han independitzat.

L'estorament generalitzat en veure en els darres temps el què és capaç de fer un estat per mantenir-se com a nació única ha coincidit amb el segrest, exili i defenestrament dels nostres mandataris polítics i administratius, en la cruel croada que sota el lema de "a por ellos" va carregar furgonetes i vaixells de conquesta i repressió. Sense aturador, fins eliminar el darrer alé d'ànsia de llibertat, la Gran Ofensiva ha entrat, amb ganes, als nostres centres educatius malmessos pels mastegots de l'1 d'octubre, imposant un règim de delació, de mentides, d'ignorància i de mala llet que s'ha focalitzat en la part més important d'aquest sistema educatiu: el mestres i professors. Com si fossin locutors del Telediario, es pretén que els nostres mestres i professors censurin la realitat exterior que es viu als centres, que siguin portaveus del pensament espanyolista, que adoctrinin, sí, però en els valors d'una Espanya a la què li ha passat la data de consum preferent i és de mal menjar.

Els claustres, els Consells Escolars, les AMPES, són vigilants i garants de què als centres es facin les coses bé. I en segona instància, els organismes d'inspecció i control han de fer la seva feina. Tot dins d'un sistema educatiu que es controla de dins cap a fora, i no a l'inrevés.

L'ocupació de les nostres institucions i la judicialització de qualsevol comportament distint de l'espanyolista propicía ara que els nostres mestres estiguin exposats, ja no -naturalment- als claustres, no als Consells Escolars o les AMPES, ni a la Inspecció, sinò directament als tribunals del nou ordre públic, quines deliberacions i sentències no deixen de ser "a veure qui em toca".

Exposar els mestres i professors a la delació, a la mentida, davant dels jutges, és la millor manera d'assegurar-se que no es saltaran aquesta Nova Planta que estan experimentant amb Catalunya. I encara que dimecres ja tinguem un nou President de la Generalitat, en la persona d'en Quim Torras, com el vampir que xucla la sang, el gos que atenalla la gola, el "a por ellos" no afluixarà amb els nostres mestres.

És responsabilitat de tot@s defensar el nostre sistema educatiu. És responsabilitat de tot@s protegir i defensar els nostres mestres i professors d'agressions injustificades.

(Acabo de llegir que la plataforma endegada pel partido popular valenciano per delatar comportaments contraris a l'adoctrinament espanyol només ha rebut bromes: ni una queixa real. és més, he pogut comprovar que la pàgina ha estat tancada).

I a més volen que els nostres fill@s no pensin, que com lobotomitzats es comportin, que estimin una Espanya que ens agredeix i menys té. Són joves, però no tontos, els hem (els mestres els han) ensenyat a pensar per ells mateixos.

Tot el meu suport,  tota la meva consideració a la tasca dels nostres mestres i "profes". I una convicció: els indignes vinguts físicament o intel·lectual del centre caspós sense futur de la península, seran foragitats: que ens deixin en pau, sisplau !!!

26/4/18

La fàbrica, encara funciona?


Més enllà del 16 de febrer del 2018, la fàbrica de Pinsos Picart, hauria d'haver cessat la seva activitat, procedint al desmantellament gradual de les instal·lacions que ha de concloure sis messos més tard:

"L'activitat que porta a terme l'entitat mercantil Piensos Picart, S.A. cessarà totalment el seu funcionament dins el primer sexenni de vigència del POUM segons la seva publicació al DOGC número 6068 de data 16 de febrer de 2012".

"L'incompliment per part de Piensos Picart, S.A. de qualsevol de les obligacions establertes en el present Conveni facultarà a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de l'activitat".

Però... res de res, tot segueix igual com si res.

No tinc res en contra de Pinsos Picart, ans al contrari, en Joan Icart (fill) ha sabut torejar les crisis i ha aconseguit liderar una empresa molt sanejada i amb resultats envejables. Ara be, hi ha dues coses que estan per sobre de l'activitat mercantil: el compliment de la legalitat i la responsabilitat social.

Si després d'anys de "tira i arronces" s'ha aconseguit una extrema complicitat amb l'existència de la fàbrica al poble, la relació ha de ser conseqüent.

Ja han passat més de dos messos i res de res: la fàbrica continua adobant pinsos a les tolves cada nit.

L'Ajuntament està trigant...

12/4/18

Jaume Alonso Cuevillas: "lo puto crack"

En Jaume és un jurista català. Es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona el 1984, desenvolupant, des d'aquell mateix any, tasques docents en el departament de Dret Administratiu i Dret Processal. Va obtenir també el Diploma en Dret Civil Català a la Universitat de Barcelona i fou habilitat per a intervenir davant el Tribunal Eclesiàstic de la Arxidiòcesis de Barcelona.

L'any 1990, aconseguí el doctorat amb la qualificació d'excel·lent “cum laude” per unanimitat i, tres anys després, es convertí en Professor Titular de la Universitat de Barcelona de l'Àrea de Dret Processal. Un any després, el 1994, va ser nomenat President de la "Secció de Dret Processal" de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona ​​(càrrec que va ostentar fins al 2001).

L'any 1997 es va convertir en el degà més jove de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (càrrec que va ostentar fins a 2005).
Durant aquests anys de deganat fou també President de la Comissió de Noves Tecnologies del Consell General de l'Advocacia Espanyola (1998-2001) i President del Consell de l'Advocacia Catalana (1999-2000). El 1999, va ser nomenat vicepresident del Consell General de l'Advocacia Espanyola (càrrec que va ostentar fins al 2005) i President de l'Associació Catalana per a l'Arbitratge (càrrec que va ostentar fins al 2004). Entre els anys 2000 i 2004 va ser President de la Comissió de Dret Processal de la "Association Européene des Advocats" i l'any 2002, va ser Membre del Consell de Justícia de Catalunya (fins al 2004), així com també fou habilitat per a exercir com a mediador familiar. Entre els anys 2003 i 2004 va ser President de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia del Consell General de l'Advocacia Espanyola i el 2005 va ser designat acadèmic Electe de la Reial Acadèmia de Doctors.

Des de setembre de 2006 és catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, ​​institució en la qual ha desenvolupat la major part del seu treball acadèmic, aconseguint la càtedra finalment l'any 2011, havent obtingut el número 1 en la seva oposició d'ingrés.

L'any 2007, va ser Membre del Consell Consultiu de l'anuari Euro-Peruà de Dret de Comerç i, entre 2007 i 2008 va ser president de la Federació Europea de Col·legis d'Advocats.





No content amb aquesta trajectòria, en Jaume ens honorà als economistes i al 2014 es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses amb la qualificació de Matrícula d'Honor en totes les assignatures cursades. Tanmateix, al 2015 ens va honorar als auditors de comptes va obtenir el Màster en Auditoria de Comptes.

Parla amb soltura francès i italià, i prou bé l'anglés i el portuguès. També es pot fer entendre parlant l'alemany, que darrerament està millorant molt.

Acadèmicament i professional, lo puto crack

Malgrat tot això, no el coneixíem de res. 

Però l'hem conegut, reconegut, admirat i aplaudit en la seva sabiduria, en el seu sarcasme, amb la seva vehemència. Amb la seva convicció i respecte pel que més estima -apart de la seva família i amics- el Dret.

El Dret, aquest amor pel Dret que l'ha dut a defensar la nostra gent. A defensar al President Puigdemont, a defensar a en César Puig, segon d'en Joaquim Forn. I no sé si d'algú altre embolicat en aquest embolic.

Crec que té el poder de la bilocació: tant aviat el veiem a Barcelona, a Madrid, com al cap d'una estona, ja està a Brussel·les, o a Alemanya. Omnipresent.

Infatigable: el veig a quarts d'onze de la nit al 3/24 i l'escolto a quarts de nou del matí a RAC1. Gentil i considerat, em contesta els correus a quarts de dotze de la matinada.

Personalment, no només l'admiro com a professional, l'admiro com a persona. Les seves aparicions als mitjans televisius catalans i les seves declaracions a premsa són per quedar-se embadalit. 

I no només perquè pensi com jo penso, sinó sobretot perquè m’il·lustra, em dóna confiança i m'eleva l'ànim. 

Ens ha donat titulars que no tenen desperdici, i una lliçó del bon Dret a cada frase.

Memorable el cara a cara -memorable- a "FAQS" amb el picaplets de VOX. i els "malaguanyats avions" que l'estat espanyol prometia comprar a Alemanya. Llueix una esgrima i una autoritat exemplar. I un sarcasme fi, un perfum de sarcasme Ferranadrià que fa pujar les comissures dels llavis. Llest.

Afable, gentil, sempre troba un moment per contestar el correu d'un desconegut, ni que sigui de matinada. M'agradaria tenir-lo assegut a la meva taula, a la meva sobretaula, i embadalir-me amb la seva conversa.

Be, no vull avorrir-vos més, però persones com ell, que es posa al front per defensar als seus clients com ho fa, em fa sentir orgullós. És la darrera tanca per defensar una cosa tant simple com ara desmillorada: la JUSTÍCIA.

Bona sort, puto crack!

5/4/18

Balanç del cop judicial a l'anhel d'independència de Catalunya

Em calia fer un resum del balanç de l'obertura del judici sobre la causa contra polítics electes de Catalunya seguida en diversos jutjats espanyols pel malograt procés cap a la independència de Catalunya i he pensat compartir-lo amb tots vosaltres. Aquí el teniu (actualitzat):

Pel 20-21 de setembre, l'1-O i/o el 6-7 d'octubre: 

Tribunal Supremo: Pablo Llarena

Processats per rebelió, Malversació i/o desobediència:




Audiència Nacional: Carmen Lamela

Pel 20-21 de setembre i l'1-O:

Processats per sedició i/o organització criminal:



Investigats per sedició:
Pel 9-N:

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Jesús María Barrientos (ponent), Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez

Condemnats per desobediència:

- Artur Mas: 2 anys d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 12 mesos.
- Joana Ortega: 1 any i 9 mesos d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 10 mesos.
- Irene Rigau: 1 any i 6 mesos d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 8 mesos.

Tribunal Suprem: Manuel Marchena (president i ponent), José Ramón Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Colmenero.

Comdemnat per desobediència:

- Francesc Homs: 1 any i 1 mes d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 10 mesos.

Tribunal de Comptes: Margarita Mariscal

Resolució provisional per responsabilitats comptables. Fiança de 5,2 M€:
- President de la Generalitat, Artur Mas (responsable solidari)
- Conseller de Presidència, Francesc Homs
- Joana Ortega, Vicepresidenta del Govern i Consellera de Governació
- Irene Rigau, Consellera d'Ensenyament
- Jordi Vilajoana, Secretari General de Presidència
- Lluís Beltrán, Secretari General de Governació
- Josefina Valls, Directora de Serveis de Governació
- Ignasi Genovés, Director d'Atenció Ciutadana
- Jaume Domingo, Director del Diari Oficial de la Generalitat

(Actualment en recurs al Tribunal Suprem).

Per l'1-O:

Jutjat d'Instrucció nº 13 de Barcelona: Juan Antonio Ramírez Sunyer

Investigats per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, entre altres càrrecs:

Carles Vives Pi-Sunyer, President del Consell Nacional de la Transició Nacional
Josep Mª Jové, Secretari General de la Vicepresidència
Lluís Salvadó, Secretari General d'Hisenda
Santi Vidal, ex-jutje i ex-senador (delicte informàtic i revelació de secrets)
i fins a una vintena d'altres alts càrrecs i tècnics de la Generalitat i directius d'empreses privades.

Jutjat d'Instrucció nº 3 de Cornellà de Llobregat: Antonio Baños

Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero
Comissari Superior, Ferràn López (actual cap dels Mossos d'Esquadra)
Comissari Superior, Joan Carles Molinero
I dos Comissaris, dos Intendents i la Cap de l'Assessoria Jurídica dels Mossos.

(L'Audiència Nacional ha rebutjat assumir la causa, tal com li havia demanat el Jutge d'Instrucció).

Apart, hi ha obertes 78 causes en 33 Jutjats de Catalunya contra diverses persones i càrrecs electes per presumptes delictes com ara desordres públics, ús de dades personals, odi, desobediència, etc., etc.

Per últim hi ha 712 Alcaldes catalans investigats per la Fiscalia per desobediència i el què es puguin inventar.

A la vista d'aquest panorama, jo em pregunto:  

1- Si com a participant en un acte de rebelió comés segons el Jutge Llarena el dia 20 de setembre s'assigna una pena de 5 a 10 anys de presó; no som també responsables de la rebelió? Perquè no ens autoinculpem els 40.000 o 50.000 que ens manifestavem pacíficament davant la Consellería d'Economia el 20 de setembre de l'any passat?

2- Si com a participant en la votació del referéndum de l'1 d'octubre, calificat d'un acte de sedició per la Jutgessa Lamela s'assigna una pena de presó de 4 a 8 anys; no som també responsables de la sedició? Perquè no ens autoinculpem els 2.100.000 que vàrem anar a votar (i protegir les urnes) pacíficament en els col·legis electorals l'1 d'octubre passat?

Si ells són culpables, nosaltres també.