Darreres entrades:

1/7/19

Quan Sant Pere ens va venir calentet, calentet...


Evolució de les temperatures diaries en l'onada de calor

Temperatura mitjana diària darreres 24 hores
 


 Temperatures diàries màximes i mínimes


Hores de calor


Evolució de la temperatura ambient i de xafogor


 

Dades extretes de les lectures de l'estació meteorològica de Can Derrocada.

28/5/19

Evolució socio-electoral de Sant Pere de Vilamajor

La panoràmica dels resultats electorals de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ens donen una perspectiva quantitativa que reflecteix tant l'evolució de la opinió política dels ciutadans de Sant Pere de Vilamajor com, fonamentalment, la fotografia de context d'aquell moment tant pel que fa al pols del municipi com també a la situació general del nostre país.

Deixo al lector la seva pròpia interpretació de les dades, tot suggerint el record del context en cadascun d'aquells moments en que vàrem ser cridats a les urnes.

Resultats de les eleccions municipals a Sant Pere de Vilamajor. 2007-2019


P.S.: Precisament aquests dies aquest bloc celebra els seus 12 anys de vida. Han estat 624 els articles publicats -amb més o menys fortuna- des d'aquesta finestra de Reflexions de Vilamajor. Han estat fins avui 122.340 lectures d'aquesta inquietud per resaltar la meva opinió sobre algunes de les coses que m'interessen d'aquest el nostre poble.
Gràcies a tot@s els què m'heu anat seguint en aquests tants anys.

15/5/19

La UE ens regala WIFi gratis

La Unió Europea ha anunciat avui la llista dels 3.400 municipis europeus -100 de Catalunya i 510 de l'estat espanyol-, d'entre els 3.489 municipis espanyols que ho van sol·licitar- beneficiats amb la segona tongada del programa "Wifi4EU", amb el que la Unió vol recolzar el wifi d'alta velocitat a entre 6.000 i 8.000 municipis en el trienni 2018-2020. El programa està dotat amb 120 milions d'Euros.

Sant Pere de Vilamajor està en la llista d'aquests municipis

(Veure la llista complerta dels municipis beneficiaris de la segona convocatòria).

En la primera convocatòria (s'en fa una cada sis mesos) es van aprovar 224 municipis espanyols del total de 3.400 municipis europeus aprovats.

La segona convocatòria va estar oberta tant sols dos dies, del 4 al 5 d'abril, presentant-se prop de 10.000 municipis de la UE, el 98% dels quals va gestionar la seva sol·licitud en el primer minut d'obertura de la convocatòria.

Els municipis que reben els fons (15.000 €) han de garantir que la connexió wifi estigui disponible en un termini de 18 mesos des que li siguin concedits. Durant aquest temps, els ajuntaments hauran de definir el seu projecte i seleccionar la companyia que s'encarregarà de la instal·lació.

També recau sobre els municipis la responsabilitat de triar l'operador d'internet. El contracte de connexió, en qualsevol cas, s'ha d'estendre almenys durant tres anys, període en el qual els ajuntaments han de fer front als costos de manteniment.

La condició, però, és que la connexió que s'ofereixi des de cada punt dins d'aquesta iniciativa sigui d'alta qualitat, d'almenys 30 Mbps. Brussel·les supervisarà a distància que es compleix aquest criteri sobre la qualitat de la connexió.

Cal felicitar -sense que senti precedent- a l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor per aquesta important fita que millorarà la qualitat de vida dels nostres veïns, en especial al jovent.

1/4/19

Agrupacions electorals municipals: ull amb el límit de despeses


S'acosten les eleccions; primer seran les eleccions al Congreso de los Diputados, el 28 d'abril, i un mes més tard, el 29 de maig, les eleccions municipals i europees.

Les agrupacions electorals, formades per ciutadan no adscrits directament a cap partit polític, sovintejen en els nostres municipis com alternativa als partits convencionals, obtenint resultats prou bons.

Així, a Sant Pere de Vilamajor, quasi 1/3 dels vots:

GISP: 1 regidor, 233 vots, 13,0% 
VV: 1 regidora, 159 vots, 8,9% 
ISP: 1 regidora, 141 vots, 7,9% 

I a Sant Antoni de Vilamajor, quasi la meitat dels vots:

P.U.S.A.: 3 regidors, 490 vots, 19,3%
CANVI: 3 regidors, 463 vots, 18,2%
V V: 143 vots, 5,6%
A.I.V.: 111 vots, 4,4%

Ara bé, presentar-se a eleccions comporta també unes obligacions de tipus comptable i econòmic.

La Ley Orgánica 8/2007, de 4 de julio, sobre financiación de los partidos políticos, limita la despesa de les formacions polítiques que es presentin a eleccions municipals a 0,11 euros per habitant que constitueixi població de dret dels municipis on es presenti cada agrupació, tenint en compte que no es pot destinar més d'un 20% a la publicitat exterior (cartells, banderoles, pancartes,...) ni un altre 20% a publicitat en mitjans (revistes ràdio, televisió, premsa, xarxes socials, ...).

Amb les dades actuals de referència, a Sant Antoni el límit màxim de despesa seria de 670 euros i a Sant Pere de 481 euros.

Les xifres són ridícules, però aixó és el que diu la Llei.

Segons el darrer informe del Tribunal de Cuentas, en les passades eleccions, Independents per Sant Pere (ISP) es  va gastar 1.481,61 € de més, equivalent a un 317% d'excés; PUSA es va excedir de 1.563,98 €, un 249% de més i Volem Vilamajor (que es presentà tant a Sant Pere com a Sant Antoni), havent gastat en total només 420 €, no es va excedir del límit legal. El Tribunal de Comptes no ressenya les dades del GISP, de CANVI ni de AIV, havent de suposar que no van presentar comptes.

La Junta Electoral Central, recorda a les agrupacions electorals les sancions en què podrien incòrrer les formacions que es passin d'aquest límit:

- Excés d'un 10% o més: mínim 50.000 €.
- Excés d'entre més d'un 3% i menys d'un 10%: 25.000 €.
- Excés inferior superior a l'1% i de menys del 3%: 5.000 €.

Apart, el fet de no aportar les dades de despesa o amb incorreccions, comporta una sanció de entre 50.000 i 100.000 €.

Val a dir que, com que l'agrupació electoral careix de personalitat jurídica, si aquesta s'ha dissolt, el Tribunal de Comptes no pot fer efectiva la sanció, doncs no es contempla la derivació de responsabilitat cap a les persones físques que van constituir l'agrupació. 

Al loro! Que ja sabem com se les gasta el Tribunal de Comptes amb tot el que es refereix a Catalunya.






26/2/19

L'equip de govern i la pluja daurada

La incompetència, debilitat i, potser, la prevalència de l'interés particular sobre el general en el tema de la fàbrica de Piensos Picart per part de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor podria confondre's amb poca-vergonya. Però no, no és poca-vergonya, simplement com deia en Jordi Sànchez davant en Marchena la setmana passada, "puc ser independentista, però no idiota".

Qui l'ha envainat a qui? Picart a l'Alcaldessa o l'Alcaldesa a tota la ciutadania?

Tant se val, la qüestió és que Piensos Picart continuarà treballant amb immunitat al nucli de la vila, com menys fins l'estiu del 2020.

Però, no havia de cesar les activitats el 16 de febrer de 2018? No havia de desmantellar les instal·lacions industrials el 16 d'agost de 2018?

Cóm és que fins el 25 de setembre de 2018, quan ja feia 8 mesos que les activitats de Piensos Picart hauríen d'haver cessat, l'Alcaldessa no va posar fil a l'agulla?

Què hagués passat si el Síndic de Greuges de Catalunya no s'hagués interessat en l'assumpte l'11 de setembre de 2018?

El Conveni i la DT2a del POUM diuen:"L'incompliment per part de Piensos Picart, SA de qualsevol de les obligacions establertes en aquest Conveni facultarà a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de l'activitat".

Cóm és que hi ha que pot transgredir el pla d'ordenació Urbanística de Sant Pere de Vilamajor sense més i qui l'ha de complir? És que hi ha ciutadans de primera i de tercera?

Direu, a què ve tot això que ens dius?

Ve d'aqui. Un comunicat d'Alcaldia en el 1er. aniversari del (no) cessament de l'activitat. Llegim-lo:
 
"En (amb) motiu de l’exhauriment dels terminis per al cessament de l’activitat de Pinsos Picart al centre de Sant Pere de Vilamajor, l’ajuntament en compliment del planejament urbanístic vigent i de la regulació de les activitats manté la determinació d’aconseguir el tancament definitiu de l’activitat de la fàbrica i el posterior enderrocament del complex".

Comentaris: Fa un any que l'activitat hauria d'haver cessat. "L'Ajuntament manté la determinació d'aconseguir el tancament definitiu". Cóm diu? I el POUM, i el Conveni? Què hi ha de la sentència del TSJC de l'abril de 2017?

"El conflicte urbanístic, doncs, entra en el terreny judicial i la resolució d’aquest cas s’escapa dels temps que voldria l’ajuntament".

Comentaris: fals, fake. El conveni signat entre les parts "faculta a l'Ajuntament a clausurar l'activitat". Amb quina llicència d'activitats municipal opera Piensos Picart actualment? Judicial? Cóm és que malgrat recòrrer i guanyar el plet davant el TSJ, des del 21 d'abril de 2017 (passat dos anys) no s'ha fet efectiva la resolució de l'Ajuntament d'enderrocament de les instal·lacions industrials il·legals?

"Estem informats de la voluntat de l’empresa de completar el trasllat. Esperem que, tal com es preveu, l’estiu del 2020 es posi en marxa la nova fàbrica".

Comentari: Gràcies, Sr. Marquès, vosté perdoni, no el volia molestar, gràcies, gràcies, el seu fidel súbdit us demana disculpes... Esperarem fins l'estiu del 2020 ... Vosté perdoni.

"S’està assolint el repte de la legislatura de culminar el cessament de l’activitat de Pinsos Picart al centre del poble".

Comentari: em recorda a una cançó d'en Juan Manuel Serrat:

Pero, eso sí, los sicarios no pierden ocasión
de declarar públicamente su empeño
en propiciar un diálogo de franca distensión
que les permita hallar un marco previo
que garantice unas premisas mínimas
que faciliten crear los resortes
que impulsen un punto de partida sólido y capaz
de este a oeste y de sur a norte,
donde establecer las bases de un tratado de amistad
que contribuya a poner los cimientos

de una plataforma donde edificar
un hermoso futuro de amor y paz.

"Amb això solucionem el problema urbanístic més important dels últims anys a Sant Pere. En el proper mandat."

Comentari: "Això" què és això? El que mana la legalitat o el que mana qui mana?

Total, pel forro, la Disposició Transitòria Segona del POM pel forro. El Conveni que "faculta a l'Ajuntament a la clausura de l'activitat", pel forro. Pel morro, pel morro fins l'estiu de 2020, quin morro.

Cóm és que l'Ajuntament no ha executat mai la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 21 d'abril de 2017 que donava validesa a l'ordre d'enderrocament de les instal.lacions industrials de Piensos Picart situades al costat de la Masia de Can Derrocada, quina llicència de construcció no va existir mai i que incompleix la normativa urbanística vigent, no ja ara, sinò al 1996, quan es van començar les obres i sent alcalde en Joan Icart i Clos?

Pluja daurada, la pluja daurada inunda el govern municipal.

No ens trobarem pas en un delicte penal de prevaricaricació per "omissió impròpia", oi?

Recordeu:

20 d'octubre de 2014: Piensos Picart es compromet a cessar la seva activitat al nucli. Tenia llavors un termini de 4 anys i 4 mesos per fer efectiu aquest compromís.

21 d'abril de 2017: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dóna per vàlida la resolució (de 2009) de l'Ajuntament per enderrocar les instal·lacions industrials situades al costat de la Masia de Can Derrocada. L'Ajuntament "riu, riu, i res no diu", com en Maurici.

16 de febrer de 2018: l'activitat havia de cessar.

17 de febrer de 2018: L'Ajuntament resta explícitament facultat per procedir a la clausura de l'activitat.

16 d'agost de 2018: les instal·lacions industrials havien d'estar enderrocades.

Total: amb valentia, i en estricte compliment de la legalitat, el govern de l'extinta CDC va protegir l'interès públic. Ara votarem ERC, per moltes raons. Però paradògicament votarem ERC per les mateixes raons que no hauríem de votar a ningú d'ERC que es presenti a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Per acabar us deixo la crònica potser mai explicada de l'assumpte:

HISTORIAL DE LA DESLOCALITZACIÓ DE LA FÀBRICA DE PIENSOS PICART SA DEL NUCLI DEL MUNICIPI DE SANT PERE DE VILAMAJOR

1996
En els primers mesos del mandat de l’Alcalde en Joan Icart i Clos, s’inicien les obres d’una construcció industrial a la Masia de Can Derrocada.

1999-2003
En Joan Icart surt reelegit a l'Alcadia.

2003-2007
Alcalde Joan Bruguera i Gras (bellíssima persona, gran).

15 setembre de 2008
L’Arquitecte Municipal emet un Informe que posa de manifest que s’han construït unes instal·lacions industrials sense que consti llicència municipal, al costat de la Masia de Can Derrocada.

29 setembre de 2008
L’Arquitecte Municipal emet un altre informe en el què fa constar que les construccions industrials auxiliars situades al costat de la Masia de Can Derrocada no preserven la distància mínima de 3 m respecte la construcció principal, incompleixen en més d’un 300% la ocupació màxima permesa, incompleixen l’alçada màxima de 3 metres permesa i que s’incompleix l’ús principal de l’immoble que havia de ser residencial.

3 octubre de 2008
S’inicia un expedient per a la restauració de la realitat física alterada per les construccions industrials a la Masia de Can Derrocada per unes darreres obres de construcció industrial de Piensos Picart SA. Obres que es van dur a terme sense llicència de construcció i manifestament contràries a la normativa urbanística vigent llavors.

30 març de 2009
L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor resol obrir expedient a Piensos Picart per a la restauració de la realitat física alterada.

30 juliol de 2009
L’Ajuntament desestima el recurs de Piensos Picart contra la resolució de l’Ajuntament.

15 setembre de 2009
Piensos Picart interposa un procediment contenciós-administratiu contra la resolució de l’Ajuntament, recaient en la secció 4 del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona. 

L’argument del recurs era merament formal: a la data de l’expedient ja havia caducat el termini (6 anys) per tal d’iniciar un procediment per a la restauració de la realitat física alterada. La factura d'un pany de porta així ho demostrava.

22 juliol de 2010
En el procés de redacció del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Vilamajor, en el tràmit pera la seva aprovació provisional es va signar un conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Pere de Vilamajor, l'empresa Piensos Picart SA i l'empresa Explotacions Ramaderes Albert SL.

En aquest conveni s'establiren una sèrie de pactes relacionats amb altres sectors del municipi i es fixà que l'empresa Piensos Picart SA disposava d'un termini de 12 anys, prorrogables en 3 anys més, a comptar des de la data de l'aprovació definitiva del POUM, per traslladar la seva activitat. 

El contingut del conveni restava condicionat a l'aprovació definitiva del POUM en el termes previstos en aquest conveni de 2010. 

22 setembre de 2011
Aprovació del POUM de Sant Pere de Vilamajor. El planejament urbanístic no s’ajusta a les previsions del Conveni. Com a conseqüència el conveni de l'any 2010 va quedar sense efecte.

16 febrer de 2012
Publicació del POUM al DOGC, sent aquesta la data a efectes d’executivitat. 

30 juliol de 2012
Nou conveni de col·laboració urbanística per adaptar-se a les noves condicions del planejament aprovat, establir els terminis anteriorment previstos pel trasllat i formalitzar  el pagament d'unes anteriors  sancions urbanístiques. Preveu igualment un termini màxim de 12 anys, prorrogables en 3 anys més, per portar a terme el trasllat de l'activitat. 

25 juliol 2013
Aprovació pel Ple de l’Ajuntament d’una Modificació Puntual del Text Refós del POUM, mitjançant la Disposició Transitòria 2ª, que recull el conveni de juliol del 2012.

11 desembre 2013
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona acorda suspendre la Modificació Puntual del POUM, doncs calia establir el pla d’etapes del trasllat de la fàbrica dins del primer sexenni des de l’aprovació del POUM, i no en 12 anys, com s'havia convingut.

20 d’octubre de 2014
L’Ajuntament signa amb Piensos Picart un nou conveni modificant l’anterior, on s’acordà un termini màxim de 6 anys a partir de la publicació oficial del POUM -16 de febrer de 2018- per al cessament de l’activitat de la indústria i 6 mesos més -16 d’agost de 2018- per al desmantellament de les instal·lacions.

30 de març de 2015
Aprovació inicial pel Ple de l’Ajuntament de la Modificació Puntual del POUM per incloure les previsions del Conveni de 2014 en sintonia amb les directrius de la CTUB.

27 abril de 2015
El Jutjat Contenciós-Administratiu nº 4 de Barcelona, estima els arguments de Piensos Picart (sentència 80/2015) i deixa sense efecte la resolució de l'Ajuntament de 30 de juliol de 2009 d’execució de la realitat física alterada per les construccions industrials a la Masia de Can Derrocada.

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor recorre la sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recaient a la seva Secció 3ª.

10 juny de 2015
Després de solventades unes correccions formals demanades a la Modificació Puntual del POUM, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprova la Modificació Puntual, quedant incorporades les previsions del Conveni de 20 d’octubre de 2014 al Text Refós del POUM del municipi com a Disposició Transitòria Segona.

21 abril de 2017
El TSJC sentència sobre el recurs presentat per l’Ajuntament (Resolució 239/2017) donant-li la raó i anul·lant la sentència del Tribunal Contenciós Administratiu en relació amb l’expedient de restauració de la realitat física alterada de 2009, per les construccions industrials a la Masia de Can Derrocada.

El fonament jurídic desmunta per parcials i deslligades les proves aportades per Piensos Picart en relació amb la data en què es van acabar les obres, sentenciant que no es podia donar per prescrit el termini de sis anys per a restaurar la realitat física alterada. La jurisprudència assenyala que la càrrega de la prova per a determinar l’antiguitat de la construcció recau en qui la vulgui invocar (en aquest cas Piensos Picart).

16 febrer de 2018
S'exhaureix el termini per al cessament de les activitats industrials de Piensos picart al nucli de la vila.

L'Ajuntament queda facultat a partir d'aquesta data per a la clausura de l'activitat.

2 març de 2018
L’Alcaldessa Pamela Isus envia una carta a Piensos Picart instant a l’empresa a complir les obligacions compromeses en el Conveni.

16 agost de 2018
S'exhaureix el termini per a què estigui fet desmantellamant de les instal.lacions industrials. 

La fàbrica continua la seva activitat a tres torns de dilluns a dissabte.

11 setembre de 2018
S’eleva una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya per la passivitat de l’Ajuntament en fer efectiu el Conveni i la Disposició Transitòria 2ª del POUM.

25 setembre de 2018
L’Alcaldessa Pamela Isus emet el Decret 2018-0679 incoant Expedient de Protecció de la Legalitat Urbanística i l’obertura d’un procediment sancionador a Piensos Picart.

11 desembre de 2018
El Síndic de Greuges tanca l’expedient de queixa atenent a què l’Ajuntament li comunica que ha emès el Decret 2018-0679.

19 febrer de 2019
L’Ajuntament emet un comunicat públic pel qual informa que Piensos Picart no abandonarà les actuals instal·lacions al nucli del municipi previsiblement fins l’estiu del 2020, continuant fins aleshores amb immunitat i protecció de l'Ajuntament la seva activitat industrial.

Nota: tot el què aquí es comenta està suportat per documents oficials. Qui vulgui els documents només cal que ho demani per correu electrònic i li enviaré la documentació que ho avala.

21/2/19

Dimensió empresarial i evolució de l'ocupació a Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor en la seva vertent empresarial sempre s'ha caracteritzat per la preséncia de les tres grans empreses industrials del municipi, a diferència de Sant Antoni que, havent perdut en la década dels 80 algunes de les seves indústries, s'anava decantant pel sector terciari, amb unitats empresarials més atomitzades.

En efecte, a principis d'aquest segle, un 40% de l'ocupació radicada a Sant Pere de Vilamajor -uns 300 treballadors ocupats- depenia de les empreses amb més de 50 treballadors, de les quals ja no en quedava llavors cap a Sant Antoni.

En aquells temps, l'ocupació radicada a Vilamajor creixia intensament, arribant al punt àlgid al 2008, en sintonia amb el que estava passant arreu de Catalunya.

També -i són fenòmens interdependents- la població resident augmenta de manera mot important a Vilamajor, passant dels 6.500 habitants a l'any 2000 fins els 9.500 que hi havia a finals del 2008.

Ara bé, sorprenentment, les grans empreses de Sant Pere de Vilamajor no incrementen ocupació en aquests inicis de la primera década del segle. La gràfica següent és ben clara:

Evolució de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor per grandària de les unitats empresarials. 2000-2018

Observi's cóm a partir de l'any 2000 mentre creix l'ocupació en les empreses més petites i en exacte relació dels treballadors autònoms, la plantilla conjunta de les grans empreses queda estancada.

S'arriba a l'any 2008 i el comportament anterior es desgavella: el gruix de les empreses del municipi congelen les seves plantilles i durant els vuit anys següents el comportament és de gran oscil·lació en aquesta ocupació. L'ocupació per compte propi, en canvi, s'estabilitza en els inicis de la crisi i agafa esbransida en la treva de 2014-2015.

Les empreses de més dimensió reben la crisis amb oscil.lacions de plantilla, però en promig encara situada en conjunt en els 300 treballadors ocupats. Quan la crisi s'aguditza, en canvi, tant perquè alguna va perdre la condició d'empresa amb plantilla de més de 50 treballadors com per el fort ajustament de plantilles en el conjunt d'aquestes empreses, la davallada d'ocupació és molt important, de gairebé 200 treballdors. Posteriorment, aquestes empreses de major dimensió recuperen la seva ocupació conjunta, per bé que ja al 2018, per alguns factors ben coneguts, la plantilla conjunta es reajusta.

Actualment, només 175 llocs de treball radicats a Sant Pere de Vilamajor depenen d'empreses de més de 50 treballadors: del 40% de l'ocupació que significavan a principis de segle, no arriba a l'actualitat ni al 14%.


Evolució de la proporció de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor per grandària de les unitats empresarials. 2000-2018
 

A Sant Antoni de Vilamajor, l'evolució és singularment diferent:


Evolució de l'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor per grandària de les unitats empresarials.2000-2018

Quan l'economia general agafa la forta esbrancida, entre 2004 i 2008, les empreses de Sant Antoni incrementen espectacularment la seva ocupació, tant per increment de plantilles com per la ubicaió de moltes noves empreses. La plantiilla empresarial conjunta passa de 400 fins als 750 empleats, pràcticament el doble.

També l'activitat económica per compte propi creix de manera important, però amb menys força que les plantilles per compte alié, fet que, com hem vist, a Sant Pere de Vilamajor l'increment d'ocupació autònoma va paralel·la a la de les empreses de petita dimensió.

La davallada de l'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor, derivada de la forta crisi, va fer perdre una quarta part de les plantilles de les empreses, per bé que l'activitat per compte propi es manté en general ferma. Tan ferma que, quan l'ocupació es torna  revitalitzar, l'ocupació autónoma a Sant Antoni de Vilamajor ja supera a la plantilla coinjunta de les empreses de menor dimensió.

Ara bé, en aquesta etapa de recuperació, a Sant Antoni es dona un fet de trascendent importància: una empresa salta a la categoria de plnatilla amb més de 50 treballadors, consolidant-se una plantilla total de 125 treballadors en dues empreses d'aquest tram.

Evolució de la proporció de l'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor per grandària de les unitats empresarials. 2000-2018

Fins aquí aquesta breu pinzellada sobre el tema, que sens dubte dóna molt més de sí.

No vull però deixar de fer una petició: tant com es tracta de recuperar la memòria històrica social i cultural dels nostres municipis, potser seria hora de recuperar la memòria empresarial dels nostres municipis, que ha tingut, i encara té, empreses que han estat i són emblemàtiques per a la història d'aquestes viles. Potser el Centre d'Estudis de Vilamajor, algun Treball de Recerca dels nostres alumnes de Batxillerat o, especialment els grans aportadors a la nostra història, com ara els bons amics Ferran Sarrià i l'Higini Herrero.

Nota metodològica: les dades reflectides en aquest post provenen del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Corresponen als afiliats a la Seguretat Social del Régim General, per grandària de les empreses, i als afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms. No iclouen per tant les dades d'afiliats als altres règims de la Seguretat Social, com ara l'antic Régim Especial de Treballadors Agraris o el Régim Especial de Treballadors de la Llar. Les dades es refereixen als treballadors el darrer dia de cada trimestre. En les gràfiques s'han linealitzat en el promig anual a cada trimestre.

1/2/19

Evolució de la població de Vilamajor en els darrers deu anys



Al tancament de 2018, la població de Vilamajor ha arribat als 10.631 habitants. Déu n'hi do!


Evolució de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 1974-2018



La darrera década no ha estat especialment pródiga en acostar població a residir a Vilamajor: en 10 anys el creixement ha estat de 1.666 persones, mentre que de 1998 a 2008, la població de Vilamajor va augmentar tres vegades més, de 3.961 persones.

Tendéncia de l'increment interanual de la població als municipis de Vilamajor. 2007-2018
Nota: aquesta gràfica mostra la tendència, no les dades de la série original. Ha estat obtinguda a partir d'un procés de desestacionalització estadística.

A la gràfica anterior es mostra l'increment interanual de la població als municipis de Vilamajor, mes a mes. A destacar la disminució de la població a mitjans de 2014, així com la forta empenta de la població a Sant Pere de Vilamajor a partir del primer trimestre de 2016, fins el punt que ja des del juny de l'any passat, la població de Sant Pere creix el doble de la de Sant Antoni de Vilamajor.

Lluny queden però les xifres de 400 nous residents anuals a Vilamajor d'abans de que comencés la punyetera crisi, récord assolit al 2007.

Evolució anual de la població dels municipis de Vilamajor

Tot plegat, és important i interessant atendre a les piràmides de població:

Piràmide de població de Sant Antoni de Vilamajor. Comparatiu 2008-2018
Piràmide de població de Sant Pere de Vilamajor. Comparatiu 2008-2018
Nota: les línies grises intermèdies representen les respectives piràmides de població a partir de l'any 2000.

Una observació detinguda de les dues piràmides ens posa de manifest les grans diferències entre ambdós municipis, que estan determinades fonamentalment pel model residencial i la política d'habitatges (de la qual cosa parlarem un altre dia).

Les notes incorporades a les gràfiques ja ens donen evidències de les diferències dels models poblacionals d'ambdós municipis.

Per estendre l'anàlisi, a les gràfiques següents es fa un interessant exercici demogràfic: es compara la població de fa deu anys amb la que hi hauria d'haver actualment, posant-se en evidència quins han estat els moviments demogràfics en aquests deu anys:

Evolució de la població de Sant Pere de Vilamajor entre 2008 i 2018
Evolució de la població de Sant Antoni de Vilamajor entre 2008 i 2018

Novament els comentaris incorporats als gràfics posen de manifest tant la immigració neta en aquests deu anys, com l'aturada de la mateixa pel que fa a la població més nombrosa de Sant Pere de Vilamajor, la compresa entre els 45 i els 49 anys, mentre que a Sant Antoni de Vilamajor encara rebufa la immigració neta en aquest tram d'edat.

La comparació de les piràmides d'edat dels municipis de Vilamajor amb la del conjunt dels municipis del Baix Montseny resulta tanmateix interessant:

Comparatiu de les piràmides poblacionals dels municipis de Vilamajor i el Baix Montseny (*)
(*) Les dades dels municipis de Vilamajor es refereixen a 31-12-2018, mentre que les del Baix Montseny són a 31-12-2017.

Novament, una mirada acurada de la gràfica ens dona interessants diferències, en concret, fer atenció a què la immigració dels darrers anys (ja aturada) fa que el segment de població que destaca sigui a Sant Pere de Vilamajor en les persones d'entre 45 i 49 anys.

Quan juntem les piràmides dels dos municipis de Vilamajor, el resultat es convalida millor amb el del conjunt de la comarca, i es pot apreciar com el fenòmen de la immigració és més antic (uns cinc anys per endavant) a Vilamajor que al Baix Montseny, per be que en conjunt les piràmides poblacionals són totalment similars. De forma molt sorprenet, sembla que l'evolució demogràfica de Sant Pere i la de Sant Antoni de Vilamajor, molt distintes, tendeixen a compensar-se entre sí, ofer¡nt una imatge equivalent a la de la comarca (llevat dels 5 anys d'avanç de la immigració ja comentada).


Comparatiu de piràmides poblacionals de Vilamajor (Sant Pere + Sant Antoni) i el Baix Montseny (*)
(*) Les dades dels municipis de Vilamajor es refereixen a 31-12-2018 (provisionals), mentre que les del Baix Montseny són a 31-12-2017 (definitives).

Bé fins aquí una breu ressenya d'un tema que dona mooolt per analitzar.

No m'estaré mai d'agraïr als Ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor per la seva aportació de les dades provisionals dels padrons d'habitants, doncs sense la seva col.laboració aquestes anàlisis de rabiosa actualitat no serien possibles. Gràcies, moltes gràcies !

Nota: Les dades corresponents als municipis de Vilamajor estan actualitzades amb els padrons d'habitants provisionals tancats a 31-12-2018 (pendents de les variacios dels padrons oficials que es publicaran a finals d'aquest any). Les dades de 2017, incloses les corresponenets al Baix Montseny, són les que resulten dels padrons d'habitants definitius publicats per l'Instituto Nacional de Estadística español. Les dades mes a mes han estat calculades mitjançant fonts oficials estadístiques secundàries (INE) actualitzades trimestralment.

(Vull dedicar aquest article, especialmet, al meu bon amic Ferran Sarrià, de qui trobo a faltar les nostres discusions sobre el context socio-econòmic d'aquests pobles que tots dos tant estimem).

28/1/19

Evolució de la població per barris en els darrers cinc anys


La població per barris a Sant Antoni de Vilamajor. Comparatiu 2012-2017


A destacar: concentració de l'increment de població al nucli principal. Les Pungoles supera per primera vegada en població a Can Miret. Els disseminats no perden pistonada.

La població per barris a Sant Pere de Vilamajor. Comparatiu 2012-2017

A destacar: només Les Faldes i Can Derrocada augmenten significativament la seva població resident en els darrers cinc anys. El nucli principal recull la major part de l'increment de població. Els disseminats no perden pistonada.

14/1/19

L'ocupació a Vilamajor: un any estancada

L'any passat ha tancat amb 1.201 llocs de treball ocupats (*) a Sant Pere de Vilamajor i 1.391 a Sant Antoni.

El 2017 es va tancar, respectivament amb 1.260 i 1.392 llocs de treball ocupats.

Desestacionalitzant les séries, a travès de la mitja móvil anual, els resultats revelen que, durant el 2018, els llocs de treball ocupats als municipis de Vilamajor pràcticament no han variat: 

- A Sant Pere, al 2017 la mitja anual va ser de 1.312 llocs i al 2018 de 1.314.
- A Sant Antoni, al 2017 la mitja anual va ser de 1.370 llocs de treball, i al 2018 idéntica xifra: 1.370.

Evolució dels llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor: 2005-2018


 Evolució dels llocs de treball a Sant Antoni de Vilamajor: 2005-2018
Nota: la série puntejada és l'original; la série de ratlla continua, són les dades desestacionalitzades.

Evolució dels llocs de treball als municipis de Vilamajor: 2005-2018. Série original

Evolució dels llocs de treball als municipis de Vilamajor: 2005-2018. Série desestacionalitzada

Evolució dels llocs de treball Vilamajor (Sant Pere + Sant Antoni): 2005-2018. Série desestacionalitzada


A Sant Pere de Vilamajor, l'evolució va ser positiva, amb creixements mensuals, fins al juliol de 2018, però en la segona meitat de l'any 2018 s'ha experimentat una reducció paulatina dels llocs de treball, fins anul·lar tot el creixement de la primera meitat de l'any. A Sant Antoni de Vilamajor s'ha produït el mateix fenómen, per bé que la davallada va començar abans, al mes de maig.

 La comparativa de la situació a finals dels darrers anys és molt reveladora:


Comparativa dels llocs de treball a finals d'any a Sant Pere de Vilamajor: 2007-2018

Comparativa dels llocs de treball a finals d'any a Sant Antoni de Vilamajor: 2007-2018

Cal significar que, malgrat l'estancament, a Sant Antoni de Vilamajor els llocs de treball es mantenen per sobre dels màxims històrics de 2007.

En definitiva, al llarg del 2018 no ha crescut l'ocupació als municipis de Vilamajor, la qual cosa és una mala notícia.

4/1/19

L'atur a vilamajor: un any i mig estancat


La recuperació econòmica ens està duent també bones notícies pel que fa al mercat de treball, amb una reducció progressiva de l'atur registrat i un augment de l'ocupació.

No obstant, l'atur als municipis de Vilamajor sembla haver-se estancat en la seva bona evolució dels darrers anys: fa un any i mig que no acaba de baixar la xifra de vilamajorencs que estan malauradament apuntats a les oficines del SOC.

Les gràfiques següents il·lustren aquesta situació:

Evolució de l'atur registrat a Sant Antoni de Vilamajor: 2005-2018
 
Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor: 2005-2018

El component de génere és molt significatiu a Vilamajor, doncs l'atur femení és marcadament superior al masculí, amb una divergència que s'ha incrementat des de l'inici de la recuperació. Nogensmenys, com s'aprecia clarament a les gràfiques anteriors, només l'atur entre els homes de Sant Pere de Vilamajor continua amb una tendència a la baixa, fregant ja els nivells previs a la crisi. En canvi, tant les dones dels dos municipis com els homes de Sant Antoni de Vialmajor que estan a l'atur es mantenen en xifres estancades des de l'estiu de l'any 2017.

(Nota: tingue's en compte l'evolució de la població de Vilamajor al llarg dels darrers anys: des del 2008 fins al 2015, la població d'entre 18 i 64 anys va crèixer en total de 251 persones, i de 2018 fins a finals del 2018 d'unes altres 332 persones en aquesta franja d'edat).

Un any i mig sense variacions en l'atur ens està donant signes de què es tracta ja de la topada amb l'atur estructural, situat en aquest cas a l'entorn de les 530 persones, un 60% de les quals són dones.

Però, cóm està el conjunt de Catalunya? Està patint una situació similar a la de Vilamajor?

Per trobar-hi resposta, he agafat les dades de l'atur al conjunt de Catalunya i les he comparat amb les de Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni). Els resultats són sorprenents:

Comparativa de l'evolució de l'atur a Catalunya i Vilamajor: 2005-2018 (*)
(*) Les dades per al conjunt de Catalunya s'han ponderat per un divisor, a fi i efecte d'obtenir gràfiques de dimensions similars. L'escala del gràfic es refereix només a les dades de persones aturades corresponents a Vilamajor.

Una primera conclusió, molt interessant s'obté d'aquets comparativa: l'evolució de l'atur a Vilamajor ha estat gairebé idéntica a la del conjunt de Catalunya tant en la recessió com en la recuperació.

I la segona conclusió és que, per be que a ritme més desaccelerat, l'atur continua encara baixant al conjunt de Catalunya, mentre que en els darres mesos (un any i mig) l'atur s'ha estancat a Vilamajor.

Vuerem cóm va tot plegat aquest any recent estrenat, però no pinten gaire canvis.