Fa uns dies, la Diputació de Barcelona ha lliurat el Catàleg de camins del municipi de Sant Pere de Vilamajor, un document
que inventaria els camins municipals i n'analitza els trets
fonamentals.
L'acte es va dur a terme pel diputat d'Infraestructures
Viàries i Mobilitat, de la Diputació, Jordi Fàbrega, amb l'alcaldessa de Sant Pere de
Vilamajor, Pamela Isus.
Per aquest treball s'han han inventariat un total de 82 camins que
sumen un 117,3 km. Els camins s'han escollit d'acord amb les indicacions
dels tècnics encarregats de la redacció i representants de
l'ajuntament, entre els quals hi ha regidors i tècnics.
A
partir d'aquesta informació de base formada per un seguit de paràmetres
referents a la seva geometria, funcionalitat, estat de conservació,
amplada i tipus de ferm, es va realitzar un treball de camp amb visites
al conjunt de camins i recollir dades descriptives pel seu posterior
processament informàtic.
De
cada camí s'ha confeccionat una fitxa resum amb les dades
identificatives com són el codi, el nom, l'extrem i topònim i la seva
situació, així com les dades generals da cada camí com és el tipus de
ferm i l'estat de conservació, la longitud, l'amplada i la tipologia. El
treball també inclou una descripció amb fotografies i perfil
longitudinal.
Alguns
dels camins inventariats es perden entre camps o bé no se n'ha
localitzat la seva traça, motiu pel qual s'ha inventariat fins on ha
estat possible reconèixer-lo com a tal. La llargada dels camins és
variable, i va des de camins que tant sols tenen 80 metres fins al més
llarg, que té 5.073 metres. Gairebé tots els camins inventariats no
presenten drenatge longitudinal, i això comporta el deteriorament del
ferm i la formació de xaragalls en alguns dels casos estudiats.
Aquest catàleg de camins municipals ha tingut un cost de 23.326€, assumits en un 90% per la Diputació de Barcelona.
Ja fa anys que vinc reclamant que s'aclareixi la titularitat dels camins del muncipi, alguns del quals, perquè ho conec, han estat sent apropiats indegudament i barrats pels que se'n consideren els seus propietaris.
Confio que aportacions com la que ara ha fet la Diputació de Barcelona ajudi a aquesta qüestió i a l'hora divulgui el ric patrimoni viari del nostre municipi, bona part del qual està en vies d'extermini pel desús i la manca de conservació, doncs d'una banda les restriccions injustificades d'accés rodat al Parc i d'altra la priorització d'autopistes forestals per qüestions de seguretat ens impedeixen gaudir d'indrets que les noves generacions ja no coneixen i, en definitiva, propiciar el gaudi variat i sostenible d'aquesta natura de la què tant ens vanagloriem.