Darreres entrades:

29/4/14

El Govern del PP porta més de dos anys gastant el 35% més del què s'ingressa


Al loro, que no nos engañen..! Amb tanta xifra de dèficit públic s'amaga la realitat: des de què el PP va entrar al Govern de l'Estat, no ha reduït ni un cèntim el dèficit.

L'afirmació es veu clara quan es comparen els ingressos i les despeses de l'Estat en els darrers dotze mesos (no pas des de gener de cada any com comúnment es fa servir) i en imports monetaris (no en % sobre el PIB, que no entenem res). Els resultats són aquests:

Evolució dels ingressos, despeses i dèficit de l'Estat. Desembre 2011-març 2014 (milions d'Euros). (Darrers 12 mesos)

Després dels últims atracaments a mà armada de l'IVA quins efectes es perden a finals de 2012, el déficit anual corrent s'ha mantingut pràcticament inalterable al voltant dels 45.000 milions d'Euros.

Si ho mirem amb més perspectiva, veiem cóm el PP va tant panxo gastant, sense remei, un 35% més del què ingressa: tot el què diu que -no- retalla, només serveix per pagar els creixents interessos del deute (que ja es mengen el 22% del ingressos de l'Estat).


Evolució de la ratio Despeses / Ingressos de l'Estat. Desembre 2007-març 2014. (Darrers 12 mesos)
 (Observeu com l'animal d'en Zapatero al 2009 es va gastar inútilment quasi el doble de què va ingressar).

No entenc cóm no hi ha més gent que no ho veu, i periodistes que no ho publiquen...

10/4/14

Els serveis essencials i prioritaris dels nostres Regidors

El Ple de l'Ajuntament del 27 de febrer va aprovar la declaració dels anomenats Serveis Públics Essencials i Prioritaris de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, publicats al BOPB d'ahir 9 d'abril.

L'objectiu d'aquesta disposició té tres vessants:
  1. Blindar un catàleg de serveis a la vista de les reformes que vol imposar l'Estat espanyol a l'administració local.
  2. Reflectir les prioritats de l'Administració del municipi, amb una "Carta de Serveis" adequada a la instància municipal i a les àrees fonamentals.
  3. Instaurar una veritable reforma laboral, doncs només es podrà contractar personal laboral temporal i funcionaris interins en les àrees declarades essencials i prioritàries.
A la vista d'aquesta transcendent disposició del Ple, convé revisar el cartipàs municipal actual, que queda més o menys així (cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran):


Cal fer constar que els Serveis Prioritaris s'assignen als respectius Regidors tot i sent conscient de què en la seva totalitat són prestats pels empleats municipals.

Com es pot observar, algunes de les tasques desenvolupades actualment pels nostres Regidors queden buides de contingut, al no definir-se com a serveis essencials ni prioritaris tasques com ara Cultura, Joventut i Esports, Transports, Participació Ciutadana, Promoció Econòmica i Turisme, i deixant Educació restringida a l'Escola Bressol, i Sanitat a tasques de policia sanitària.

En definitiva, si els nostres Regidors s'haguessin de cenyir al què el Ple municipal ha decretat, sobren ben be tres regidors, o alternativament repartir-se les competències essencials i prioritàries entre tots ells (trobant a mancar en aquest sentit un Regidor exclussivament dedicat a la gestió interna de l'Ajuntament).

També em venen a la memòria algun llocs de treball d'empleats municipals dedicats actualment a tasques no essencials ni prioritàries.

Sia com sia, sent conseqüents, cal modernitzar el Cartipàs per tal de centrar-lo en els Serveis Essencials i Prioritaris, amb àmbits més lligats a la creació de valor que no pas a l'obsolet organigrama funcional que hem tingut fins ara.

La importància de l'organigrama no és gens menystenible, doncs l'èxit de la funció municipal també rau en una orientació integradora dels objectius lligats a cada conjunt de serveis essencials i prioritàris, i a la transversalitat de molts d'aquests serveis que, per a la bona gestió requereix formar estructures horitzontals en base a Comités o figures semblants.

En definitiva, el nou Catàleg de Serveis essencials i Prioritàris hauria de servir per superar d'una vegada l'organització Fayolana de principis del segle passat i què a la Universitat expliquem ja com una anècdota inadequada per als temps actuals.

Sigui dit tot l'anterior, trobant a mancar alguns serveis que també considero essencials i prioritaris, i disculpant la pormenorització dels Serveis Prioritaris doncs el seu objectiu és restringir la contractació laboral o les places de funcionaris als àmbits que es defineixen, i no a altres.

7/4/14

L'expol.li no s'atura... Fem Via!


La balança tributària de la Generalitat amb l'Estat espanyol. 2010-2013




La balança tributària de la Generalitat amb l'Estat espanyol. Febrer 2013-Febrer 2014


Dades en milions d'Euros. Elaboració pròpia amb dades dels Informes mensuals de recaptació tributària (Ministerio de Hacienda) i Execució dels pressupostos de la Generalitat (Departament d'Economia i Finances).

4/4/14

23-F, un any abans...

La Pilar Urbano està sent vil.lipendiada per dir que el 23-F es va orquestar des de La Zarzuela. Després de l'Évole, qualsevol semblança amb la realitat sembla mera coincidència.

Recordo un dia, a mitjans del 1980, quan el meu pare va arribar a casa amb una notícia sorprenent: "S'està preparant un cop militar i el Rei hi és darrera": "Un alt cap militar, de tota la confiànça del Rei, Governador Militar, ha estat encomanat per fer la destralada".

En Pere Camprubí era un home ben informat, amb coneixences inexplicables que a nosaltres ens semblaven exagerades. En Joan Sapé sempre se n'enfotia, fins i tot quan, en arribar a Sant Pere, a mitjans de 1980, li ho va explicar: "Joan, saps què m'han dit...?"

Al setembre de 1980, a Sant Climent Sescebes, jurava (no) bandera amb quasi el despatx de Sergent a la butxaca. El General Armada, aleshores Governador Militar de Girona (i instructor del Rei) presidia la Jura i va entonar els litùrgics crits de rigor: "“¡Soldados! ¿Juráis por Dios y vuestro honor y prometéis a España, besando con unción su bandera, obedecer y respetar al Rey y a vuestros Jefes, no abandonarles nunca y derramar, si es preciso, en defensa de la soberanía e independencia de la patria, de su unidad e integridad territorial hasta la ultima gota de vuestra sangre?”. Uns deien, convençuts: ""Sí, lo juramos". Altres, vam dir: "Sí, nos vamos". 
(La fòrmula oficial era: “¡Soldados! ¿Juráis por Dios o por vuestro honor y prometéis a España, besando con unción su bandera, obedecer y respetar al Rey y a vuestros Jefes, no abandonarles nunca y derramar, si es preciso, en defensa de la soberanía e independencia de la patria, de su unidad e integridad territorial y del ordenamiento constitucional hasta la ultima gota de vuestra sangre?”).

Fins més tard no em vaig adonar dels matissos que aquell desembre de 1980, a Sant Climent, el General Armada ens (els) va fer jurar. Ara són evidents. 

A l'estiu de 1981 estava jo a l'Acadèmia d'Artilleria de Fuencarral (Madrid) aprenent a fer anar els 180 mm de campanya. El cos de guàrdia estava sempre doblat: teníem un presoner de categoría: el Tinent General Milans del Bosch. Recordo haver-m'el trovat sovint, pel pati. La mà dreta al front, com estava manat. Ell ni mú. Tot i presoner era l'oficial de més rang de la caserna, i se li devien els respectes propis del seu rang. Sempre lluïa les seves estrelles de generalat, impecables, a les hombreres i mànigues. Cada dia, com està manat, provava el "ranxo" per donar el vist-i-plau. Un dia em va tocar portar-li al seu "xalet-pressó". Cada setmana, la seva família el venia a vistar, amb cotxe oficial. Els soldats de guàrdia es miraven lascius una que devia ser néta, que estava per sucar-hi pà (ja se sap, molta hormona engarjolada a les casernes...).

Estava en Milans present quan vem cel.lebrar la Missa en honor d'un pobre soldat que no va poder aguantar la guàrdia i es va fotre un tret de 7,62 NATO de CETME a la gola. Impressionant aquells escrits a les garites... Quatre hores per setmana interminables. Tota una experiència. "Santo y seña... Tu padre"!

A la Companyia del costat de la meva, el Tinent es deia "Milans del Bosch", nebot del de Dachau. Casualitat? A la Unitat un altre germà de colpista, no recordo cóm es deia, era Comandant. Vaja, en família.

Be, em vaig licenciar com a Sargent d'Artilleria (encara recordo aquell memorable dia, quan vestit de gala amb els gal.lons verds de la IMEC, amb l'espasa i tot, vaig presentar-me a despatx a la Comandància Militar de Palma, com carnestoltes, però era de debó). I a les pràctiques, al CIR de Palma, en Felipe Gonzàlez va guanyar les eleccions.

Un any abans, quan acavaba el projecte final de carrera, em va sorprendre el 23-F 1981. No em van acuartelar, doncs estava esperant destí, però més d'un amic em va trucar temerós, per si cal.lia posar-se a les ordres del Govern Militar. Llarga nit... El meu pare estava exhultant: tenia raó!

Com si d'un Forest Gump qualsevol es tractés, vaig conviure entre colpistes. Qui ho anava a dir...! El meu pare ja ho havia anunciat, a mitjans del 1980...

Altres dades me les reservo doncs en un espai públic com aquest no resultaria convenient per la meva integritat -moviments d'armament i munició al 1980 inclòs-. Si em creieu, no en tingueu cap dubte: el cop d'Estat del 23-F era un reial secret que ara molts encara s'entesten en silenciar... I a casa ja ho savíem.