A continuació transcric dos textos d'especialistes autoritzats, en relació amb el tractament del model urbà dispers com el què tenim a Sant Pere. Tant de bo aquestes consideracions tinguin reflex apropiat en el POUM que hem d'acabar.
Sens dubte, el gran repte de futur per les ciutats i els territoris de Catalunya serà repensar l’escenari dispers que ha resultat del procés d’urbanització per a intentar introduir-hi elements de diversitat i complexitat.
L’absència de densitat no necessàriament ha de portar a la simplicitat i a la reducció dels atributs urbans; l’absència de densitat no ha d’implicar la renúncia per part de la planificació territorial a dotar de complexitat urbana els paisatges dispersos i les relacions socials que aquests tradueixen.
És del tot necessari que la política territorial vetlli per les ciutats compactes existents; miri de reforçar les seves funcions; i garanteixi la permanència tant de les seves estructures socials com de les seves característiques físiques i morfològiques. Però també és igualment veritat que aquesta direcció estratègica deixa de banda la munió d’espais urbanitzats de forma dispersa que ja formen part d’un tot territorial força integrat en termes funcionals. Un territori on, segurament, les receptes d’intervenció tradicionalment testades sobre la ciutat densificada no són vàlides. Un territori que, a hores d’ara, resta sense projecte des del punt de vista del planejament; i sense discurs pel que fa al disseny urbanístic d’elements urbans tan bàsics com, per exemple, l’espai públic.
Fer ciutat de la urbanització, conferir a la transformació física del territori els continguts socials i culturals de la ciutat seran condicions obligades per pensar un futur urbà fet de presents sense densitat.
(La urbanització dispersa i el model de territori. Tesi Doctoral, UAB).
_______________________________________________
El reforçament del caràcter polinuclear del model d’implantació urbana requereix crear noves centralitats en les trames de baixa densitat mitjançant la introducció d’activitats adients i la proposta de densitats més altes en àrees determinades.
(Els costos ambientals dels models urbans dispersos. Salvador Rueda. Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona).
És del tot necessari que la política territorial vetlli per les ciutats compactes existents; miri de reforçar les seves funcions; i garanteixi la permanència tant de les seves estructures socials com de les seves característiques físiques i morfològiques. Però també és igualment veritat que aquesta direcció estratègica deixa de banda la munió d’espais urbanitzats de forma dispersa que ja formen part d’un tot territorial força integrat en termes funcionals. Un territori on, segurament, les receptes d’intervenció tradicionalment testades sobre la ciutat densificada no són vàlides. Un territori que, a hores d’ara, resta sense projecte des del punt de vista del planejament; i sense discurs pel que fa al disseny urbanístic d’elements urbans tan bàsics com, per exemple, l’espai públic.
Fer ciutat de la urbanització, conferir a la transformació física del territori els continguts socials i culturals de la ciutat seran condicions obligades per pensar un futur urbà fet de presents sense densitat.
(La urbanització dispersa i el model de territori. Tesi Doctoral, UAB).
_______________________________________________
El reforçament del caràcter polinuclear del model d’implantació urbana requereix crear noves centralitats en les trames de baixa densitat mitjançant la introducció d’activitats adients i la proposta de densitats més altes en àrees determinades.
(Els costos ambientals dels models urbans dispersos. Salvador Rueda. Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona).
