El Consell Plenari del Consell de Poble es va reunir ahir vespre al local social de Faldes, amb un únic punt de l'ordre del dia: la reforma del local social La Fàbrica com alternativa al nou local social polivalent.
La reunió, com sabeu, es va celebrar a instàncies d'una tercera part dels membres del Consell, opció prevista al reglament.
Una nodrida representació dels membres del Consell, així com de ciutadans que hi assistien, van evidenciar l'interès de la reunió.
Després de la presentació protocolària del President, el Sr. Alcalde, en Ferran Sarrià, Vice-President-que-vol-cessar moderà la reunió.
L'Amaya Gamarra, Presidenta de l'AVVSPV se n'encarregà de la presentació del tema, tractant bàsicament els següents aspectes:
- La necessària funció social i lúdica tant de La Fàbrica com de la pista polisportiva, sobre tot pensant en els infants.
- La inconveniència de dur a terme la construcció del nou local a la vista de la situació de les finances municipals.
- El cost que representaria, en termes per càpita, el nou local, i el cost de manteniment que suposaria.
- La conveniència de fer reformes a La Fàbrica, més econòmiques que el nou local social (150.000 Euros més IVA per les reformes estructurals).
- La conveniència de rehabilitar la pista polisportiva.
Entre mig, en J.M. Pera, representant de l'APCD prengué la paraula per llegir part del document de la primera Comissió d'Urbanisme al 2006, el capítol del model de poble que volem, document que en algún punt va ser reformat per la segona Comissió.
Tractà també l'Amaya del propi projecte del nou local polivalent, posant de manifest deficiències en la redacció del projecte, i sobre tot posant èmfasi amb la probailitat de què el cost del projecte augmentés, relatant amb detall el cas de la biblioteca de Cardedeu, que, licitada al 2005, ha vist finalment el seu cost incrementat un 69%.
Conclogué refermant la posició de recuperar La Fàbrica i el polisportiu, com alternativa més adequada que construïr el nou local polivalent.
En el torn de paraula, en Josep Maria Llesuy posà de manifest els esdeveniments i fets relatius a La Fàbrica des del 2003, indicant que l'adequació del local a la normativa costaria a la hisenda municipal si fa o no fa el mateix que tenir un nou i millor equipament que el projectat. Pel que fa als defectes de la redacció del projecte, assegurà la màxima diligència en comprovar-ho i esmenar els què fossin més evidents, així com es comprometé a reforçar el control de l'obra i del seu pressupost.
Pel que fa a la pista polisportiva, indicà que l'existent resultava ja inapropiada, i que, per tal de rendibilitzar els equipaments, havia arribat a l'acord d'obrir, fora de l'horari lectiu, la pista polisportiva de l'Escola Vilamagore, proveïnt un zelador per a aquesta funció.
Tractà també el tema de la subvenció concedida per al nou local -no traspassable a altres finalitats- assenyalant que tota la subvenció del PUOSC s'havia destinat al nou local polivalent (circumstància que sí es factible), doncs no existia prou finançament propi per acometre les altres obres menors incloses en les subvencions, particularment la peatonalització de la Plaça del Montsey i del carrer Comtes de Barcelona, que hauríen d'esperar a què hi hagguessin fons propis disponibles.
Va ser destacable també la menció de l'Alcalde a que si tant interès tenia la reforma de La Fàbrica, -adhuc per als grups favorables a la mateixa- com és que no es va presentar en el seu moment un projecte al respecte, després de gartar-nos 1,2 millons d'Euros en obres del FEIL.
També va agafar la paraula el respecte del tancament algunes hores del dia de la Plaça del Montseny, posada en evidència com bastió del lleure ciclista infantil.
Potser el més important de tot, va ser el compromís del Sr. Alcalde de no enderrocar La Fàbrica, deixant-la oberta a nous usos que no fosssin tant restrictius com els de pública concurrència.
En el torn de paraula dels consellers, el primer en parlar va ser en Jordi Beltran, de Can Vila, per posar de manifest, entre d'altres aspectes, que l'adequació de La Fàbrica a les normatives actuals -sota el seu coneixement com constructor- feia l'obra tant costosa com el cost per a l'Ajuntament derivat de la construcció del nou local polivalent.
A continuació, prengué la paraula en Ricard Camprubí (un servidor), representant de l'AVVCD, que matissà de la presentació de l'Amaya el fet de no considerar en el cost per càpita del nou local als 2.500 ciutadans que no dormim a Sant Pere però, què, a excepció de l'impost de matriculació, paguen els mateixos impostos que els 4.000 residents, i què per tant també s'hauríen d'haver considerat en l'àmplia exposició al respecte presentada.
Conclogué en termes equivalents que en Jordi Beltran, fent el símil de que no paga la pena arreglar un cotxe vell si ens ha de costar tant com un de nou. Finament recalcà que La Fàbrica continuaria en peu, i que calia buscar-li, amb el temps, noves utilitats compatibles. Finalment, lamentà l'emplaçament del nou local polivalent qualificant-lo d'error històric derivat només de la urgència (!) i de la manca de disposició de solars municipals alternatius.
Seguidament, en Josep Maria Pedra, representant dels professionals, discrepà -com arquitecte tècnic- amb anteriors comentaris al respecte de l'abast normatiu de la reforma de La Fàbrica, que per a ell fora la millor i més econòmica alternativa.
En Joan Ballart, dels Refugis, satisfet pel flamant règim aconseguit després d'anys de lluita en aquest veïnat, assenyalà que, malgrat el cost que suposa, l'aposta del nou local era l'adequada.
A continuació, la Mercè Prat, de Pau i Convivència, feu un magnífic al.legat sobre el dret de la ciutadania per decidir directament els assumptes públics, a la vista de l'esgotament del model dels representants polítics allunyats del poble. Cità un terme de nou encuny "demòtica", per recalcar que Sant Pere de Vilamajor hauria de ser innovador i valent en els nous horitzons participatius de la gestió pública. Amb aquest argument, recalcà l'opinió recollida en 518 signatures (diuen) per salvar La Fàbrica, demanant als polítics el sotmetiment a aquesta aclaparadora manifestació popular per salvar el vell local.
En Pau Jané, del Club de Tennis Montseny, es manifestà seguidament dubtós d'una o altre alternativa, sense decantar-se obertament.
En representació de l'AJSPV, l'Hug Luchetti posà de manifest la inactivitat del consitori per tal de cuidar-se dels joves i la manca d'equipaments per a aquest col.lectiu, i aplaudint amb aixó el nou local polivalent com un espai més aprofitable per a aquesta funció.
El Sr. Alcalde no s'estigué de contestar a l'Hug, tot celebrant el magnífic disseny plantejat per enguany de la Nit Jove, però manifestant la seva esperança de què el jovent participés en altres esdeveniments. Tampoc en Pere Curto, per al.lusions, va desprofitar l'ocasió per -en un tó reprovatiu- lamentar que el jovent no apreciés la bona disposició del Govern municipal en atendre les reivindicacions del jovent, per be que assenyalant la seva escassa implicació d'aquests en altres assumptes i esdeveniments.
Seguidament, en nom de l'APCD, en J.M. Pera, sense manifestar-se en relació amb La Fàbrica ni el nou local polivalent, requerí que totes les actuacions d'aquesta mena es fessin en el context de la planificació urbanística general o derivada, doncs al seu parer era la única manera d'abordar adequadament la qüestió.
En Ferran Sarrià, qui havia estat moderant magníficamet els debats, prengué la paraula en representació del Trencacames per defensar de manera trencadissa que ja n'hi havia prou de locals al municipi, i el que s'havia de fer era aprofitar els existents i no fer-ne cap altre, i que ahí etava el local de Faldes, que també era obert als vil.latans del nucli.
Tancà el torn de paraules del membres del Consell la Cristina Romero, posant émfasi en la mala gestió del present Govern tant de la comunicació com del consens en un tema de tanta transcedència, fent una queixa en aquest sentit i lamentant la manca de transparència en els elements fonamentals d'aquest assumpte.
Donant per acabada pròpiament la intervenció del Consell, amb parlaments de rèplica per part de l'Alcalde que no venen al cas per ser accessoris o reiteratius, es donà la paraula als assistents, que varen participar activament, i que havíen estat apluadint una i altra intervenció de manera marcadament a favor dels èmfasis a favor de La Fàbrica.
En general, com no podia ser d'altra manera doncs des dels membres del Consell s'havíen ja exposat tots els aspectes rellevants de la qüestió, els ciutadans que prengueren la paraula van fer émfasi en un o altre aspecte dels tractats, sent de destacar però la intervenció de la plataforma Sant Pere Decideix, per demanar una consulta popular al respecte, i la de l'Ignasi Planas, flamant candidat a les llistes al Parlament de Reagrupament Independentista- destacant en una dura intervenció de pell política, la manca de confiança i de credibilitat de l'actual govern municipal, intervenció aquesta que en Josep Maria Llesuy no es va estalviar de replicar i reprovar (es tractava clarament d'un assumpte personal entre ells dos).
En general, els ciutadans del públic que prengueren la paraula, es manifestaren, per una o altra raó, desfavorables al projecte del nou local polivalent, no tant en si mateix -em va semblar- com per defensar com millor opció la reforma de La Fàbrica.
Eren -crec- més de les 11 quan es va donar per acabada la reunió, que va prosseguir, per grups, a la sortida.
(Em penso que no m'he descuidat res de substancial, i si ho he fet serà per la meva manca de memòria que no per intenció. Si algú troba a mancar quelcom d'important o alguna interpretació errònia, sisplau que m'ho faci saber, que ho rectificaré d'immediat).
Com a conclusió personal d'aquesta reunió del Consell haig de dir francament que la pluralitat dels membres del mateix van manifestar-se majoritàriament a favor del nou local polivalent (i em va semblar que els què hi haguesin intervingut en contra van dessitir de fer-ho, a la vista dels arguments a favor).
Pel que fa als ciutadans presents, el resultat és al contrari, aclaparadorament a favor de reformar La Fàbrica. En aixó no poso en dubte que hi té molt a veure la manera en què la reunió es va poder celebrar, i l'esforç d'aplegar convocatòria de parroquians que n'havia fet l'AVVSPV.
Es va posar també en evidència una qüestió per a mi capital, i no és altra que la conceptual. L'Alcalde no va posar l'èmfasi en el nou local, i per tant va perdre l'oportunitat d'engrescar els indecisos. Val a dir, però que el projecte és -llevat de la ubicació- magnífic, molt més gran, amb sales annexes i bar, i amb posssibilitats de desenvolupament futur. D'aixó no se'n va parlar: llàstima, doncs és el que més valor tenia per comparar una o altra alternativa.
Tampoc, i és un altre error, es va aconseguir aclarir el cost de la reforma necesària per deixar La Fàbrica a un estat mínimament legal (però que quedaria entre els 200.000 i els 500.000 Euros, fent la forquilla del què es va parlar en la mateixa reunió). Ningú, ni sorprenetment els convocants, que es van entretenir en analitzar la biblioteca de Cardedeu, va aclarir els elements capitals d'aquesta reforma, i l'AVVSPV va passar de puntetes en el cost de la reforma de La Fàbrica que defensaven de forma vehement.
En conclusió: no es va tractar en tota la seva dimensió del nou local polivalent, ni tampoc de l'abast de la reforma de La Fàbrica. Les opinions bolcades en la reunió -potser una vintena- veníen preses de casa, amb els criteris casolans dels què ha disposat la ciutadania per fer-se una idea de la qüestió, per tenir una opinió enraonada de la qüestió.
A la sortida de la reunió, vaig tenir el plaer de conversar una bona estona amb l'Esteve Bruguera, un dels personatges més prolífics de la política municipal de Sant Pere de Vilamajor, qui hi havia anat acompanyat de la seva esposa i el seu fill.
Tot recordant plegats antics passatges de la història del nostre poble em va dir, en paraules que m'agradaria repetir textualment però que lamentablement no puc literalitzar, que per a ell, rera La Fàbrica hi ha hagut molt d'esforç, dedicació i amor per al poble dels pioners de la gestió pública, tot rememorant episodis que posven de manifest les dificultats d'emprendre qualsevol, cosa en un perdut poble de 500 habitants, que es feia a cop de pit, i cop de cor, pencant de valent. Per a ell, amb un tó de resignació, alló era el més important en tractar de La Fàbrica: l'empeny d'un grapat de vil.latans que van tenir la il.lusió de millorar el poble, a cop de cor: un sentiment derivat del símbol -un dels pocs símbols- que queda d'aquell Sant Pere de Vilamajor; ni més ni menys.
En honor a la sinceritat de qui sap ser-ho, vaig haver de callar, doncs no hi ha raons quan es tracta de nobles sentiments. Li hagués pogut dir que ja era hora de forjar nous símbols, però me'n vaig adonar que cap de les magnes obres que hem fet a Sant Pere de Vilamajor de molts anys ençà, ni les què planegem fer, potser arribarà mai a ser, per al nostre poble, recanvi honorable dels símbols que han forjat els que hi han nascut.
Per un moment em vaig sentir un intrús -i mira que sempre m'he sentit un d'ells- i llavors vaig comprendre que aquella reunió ciutadana no era sinò una Babel d'interessos més o menys escenificats, sense que ningú -bé, en va haver un- parlés d'il.lusió, il.lusió que tots plegats hauríem de tenir en en nou local polivalent del què ben segur, ben aviat tots en gaudirem.
I finalment us proposo: perquè no fer el nou local polivalent -malauradment on està previst, si no queda més remei- i remodelar La Fàbrica per fer-ne una pista polisportiva semi-coberta, similar a la de Faldes (o similar a la porxada que han fet a Sant Antoni)?
No hi ha diners al PUOSC, però potser n'hi ha en el Pla d'Equipaments Esportius de Catalunya.
Fragments del document presentat a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor el dia 4 d'abril de 2005
