Darreres entrades:

26/6/12

Un veí de Sant Pere acusa una línia aèria russa d’estafar-li 45 milions

Eskerhan Mutalibov, veí de Sant Pere de Vilamajor, ha presentat una reclamació contra la companyia aèria russa Transaero, per una presumpta estafa de més de 45 milions.
Mutalibov, que ara viu a Anglaterra, on és professor a la Universitat d’Oxford, va comprar el 2000 el 5% de les accions de Transaero, finançades pel seu pare Magomed Mutalibov, que havia estat un dels impulsors de la companyia. En el moment de la compra, el veí de Sant Pere estava vivint a Moscou, però poc després es va traslladar a Alemanya i després a la Gran Bretanya.

L’any 2001 Eskerhan va signar un document donant poders a una altra accionista de la companyia, Olga Pleshakova. Les famílies Mutalibov i Pleshakov tenien una bona relació d’amistat i aquests últims havien estat alguna vegada a Sant Pere. Eskerhan Mutalibov apareixia com a accionista de Transaero fins l’any 2004, quan el seu nom va desaparèixer de la llista d’accionistes. Per confiança amb la família Pleshakov, els Mutalibov no revisaven les seves participacions. La desaparició del 5% de les accions va coincidir amb l’augment de la mateixa quota del president del consell d’administració, Alexander Pleshakov, que va passar del 27,81% al 32,81%. D’aquesta manera, el matrimoni Pleshakov controla més del 43% de la companyia.

Magomed i Eskerhan Mutalibov tenien intenció d’invertir a Catalunya. S’hi senten com en el seu país, sobretot pel paisatge, que amb el Montseny envoltant casa seva s’assembla molt al de Txetxènia. Tot i ser propietari de diversos terrenys i d’empreses –entre les quals Penthouse Russia–, Mutalibov necessitava liquiditat per poder emprendre els seus projectes. Va ser llavors quan Eskerhan Mutalibov, que tenia previst tornar a Sant Pere, va demanar els documents necessaris per poder vendre el seu paquet d’accions, i va descobrir que no era en la llista d’accionistes. “El desembre de 2011 em vaig assabentar de la cancel·lació de les accions que tinc de Transaero del meu compte personal”, diu Mutalibov en la demanda. Ni la companyia aèria ni ningú ha pogut aportar cap document de venda de les accions de Mutalibov ni tampoc de cap moviment de capital.

Eskerhan Mutalibov va presentar la seva denúncia el 3 d’abril. Aquest 5 de juny la Cort d’Arbitratge de Moscou va fer una audiència preliminar, i fixava la data del judici per al 17 de juliol. El cas ha tingut una forta repercussió mediàtica, sobretot a Rússia, i nombrosos diaris se’n fan ressò habitualment.

Transaero es va fundar el 1990, amb vols a 160 destins de Rússia i altres països d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. Té un parc de 76 avions i ara és la primera companyia privada de Rússia. L’any passat va transportar 8,5 milions de passatgers. Cotitza a la borsa de Moscou i té previst sortir al parquet de Londres. L’any passat va obtenir un benefici net de 45 milions.

La família Mutalibov és originària de Txetxènia. Magomed Mutalibov és un emprenedor i empresari amb diversos negocis. Des de fa 17 anys viu a Can Vila, en el terme de Sant Pere, on han nascut els seus fills més petits i on està empadronat Eskerhan.
 
El 9nou

19/6/12

Les mascotes alimenten a Picart

Pinsos Picart és una empresa familiar, de Sant Pere de Vilamajor, que des de 1953 fabrica alimentació animal de granja. I tot i ser un sector dominat per multinacionals, fa una mica més de deu anys l'empresa s'ha atrevit a donar el salt a l'alimentació per a mascotes. Una innovació que els ha permès seguir creixent: dels 9,6 milions d'euros que va facturar l'empresa l'any 2000, ha passat a 15 milions el 2011. I la previsió és arribar 16-17 milions aquest any, en què les vendes per a mascotes i representaran la meitat del negoci.

Joan Icart, gerent de Picart, explica: "Estem molt focalitzats en la qualitat, som molt estrictes en la selecció d'ingredients, i molt innovadors des del punt de vista tecnològic. Tenim un producte molt competitiu, i els nostres costos no són els de les multinacionals". Picart ven el producte de mascotes només en botigues especialitzades (comerç tradicional de mascotes i clíniques veterinàries, però no en supermercats). "El nostre aliat és el comerciant", diu. Aquest canal també funciona per al pinso per gallines, pollets, conills, ànecs, cavalls ... ". "En alimentació per a porcí sí que som només una gota en l'oceà", manifesta Joan Icart.

La innovació actual passa per incorporar ingredients de la dieta mediterrània en els seus pinsos: "Utilitzem tomàquet, pebrot, cítrics i all -vam ser pioners i ara s'ha posat de moda-. El nostre és un compromís amb el client: fem un producte honest, prioritzem la qualitat per sobre de la quantitat ", diu Icart.


L'empresa té una plantilla de 30 persones, i la fàbrica segueix al costat de la masia de la família, que data del segle XVII. "Hem d'invertir per no tenir problemes de capacitat. Ara estem posant en marxa una segona línia per a productes més complicats". El 2012, Icart xifra la inversió en un milió d'euros.

La divisió d'alimentació per a mascotes també va permetre a l'empresa començar a exportar: ara les vendes a l'exterior representen el 20% de la divisió, el 10% del total, a països de la Unió Europea, i començant a Israel, Lituània, Geòrgia, Algèria. "Aspirem que les exportacions representin la meitat del negoci", afirma Icart. "Tots els mercats estan malament, però sent selectiu, hi ha bons clients a tot arreu". Pere Icart i la seva dona van fundar el negoci, que avui gestiona Joan Icart, i Jordi Icart s'encarrega de la distribuïdora de Barcelona. Picart ja ha elaborat un protocol per al pas a la tercera generació.

La Vanguardia, 18 de juny de 2012
 

12/6/12

Pòquer (I): l'as de bastos




Traducció:  
  1. L’Alcalde (l’anterior alcalde) -presumptament- es salta les competències del Ple. 
  2. El Ple -presumptament- es salta les competències de la Comissió de Govern. 
  3. La Comissió de Govern -realment- es manté impassible.
 Els "Hermanos Marx" no ho haguessin pogut fer millor. 

Continuarà...

7/6/12

Sobre la supèrbia

No sé si serà un bon alcalde. Potser si (ho desitjo pel bé del nostre poble). Però el seu tarannà no mereix el respecte de la seva condició.

L'alcalde ha fet de La Rectoria un castell on enrocar la persecució de fantasmes. I el més greu és que ha embaucat (qui sap amb quina mena de pressions, doncs ara per ara són inconfessables) a d'altres als què tampoc sembla importar-lis gens ni mica el poble que els ha acollit.

No content amb fer el possible per tancar el Centre d'Art, com una mena de senyor feudal acabatdarribar ara ha de fer visible l'acte d'ocupació de La Rectoria, l'acte de destrucció de La Rectoria.

La legitimitat es guanya estimant les coses bones del nostre poble.

El nostre alcalde ha començat per rebutjar recolzar les Nits de Música a La Rectoria, i l'ajuntament farà els mateixos concerts que havia programat el Centre d'Art a l'Esglèsia, donant pel sac al Centre d'Art. Deslleial.



I es vol fer creure que el Centre d'Art La Rectoria, després d'haver-li prés la iniciativa, col.labora amb aquests concerts, un acte més de subtil humiliació.

Com a "ganxo" es diu que "part del preu de l'entrada anirà destinat a la Parròquia de Sant Pere de Vilamajor per a la conservació del temple".

L'insaciable feudalisme de nouvinguts no acaba aquí, doncs mentre es procuren complicitats per acabar amb el Centre d'Art, s'ha triat la terrassa de La Rectoria -on s'havien de fer les nits de música- per celebrar la reunió general del Consell de Poble. I precisament just el dia abans del primer concert que hi havia programat.

Tot el dret, si senyor, però ès insaciable la demostració de poder -que no d'autoritat- amb un lloc que s'han enterat fa poc que existia. Mira que hi ha llocs millors per a una aglomeració d'aquesta magnitud, però s'ha de sotmetre als vasalls; sobèrbia obliga, rabiuts per la manca de vasallatge dels Gals.


Mentrestant, a l'hora, s'envien advocats, resolucions d'Alcaldia i burofaxos, i es lluiexen a tort i dret males maneres contra el Centre d'Art per complicar la vida a la bona gent que fa de bona gent treballant-hi. Mai havia vist una cosa com aquesta en aquest poble.

Per poder dir que s'és i es sent d'aqui s'ha de respectar i valorar el bo que hi ha i a la gent que treballa desinteressadament per fer coses per al poble.

Mai havia vist tanta supèrbia en uns representants del nostre poble.

Si en Joan Bruguera fos com jo em pensava que era; si en Joan Garcia fos com sempre he cregut que era, hauríen de dir prou i posar-se al costat de les bones maneres. 

Direu que estic ressentit; doncs si. No us puc explicar més en aquest espai públic, però tinc clar qui no és fiar.

3/6/12

Sobre la hipocresia

La sala Oril.la va ser testimoni dijous, fregant mitja nit, de l'abandonament per part de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, del Centre d'Art La Rectoria.

Ironies de la vida, l'acord es va perpetrar dins la pròpia Rectoria.

No ens podia sorprendre el què va passar, era una crònica anunciada: la paranoia calia escenificar-se en el forum més vistós possible.

El Ple va conèixer unes ridícules justificacions de qui, dos dies abans ja havía signat una Resolució decretant la nul.litat de la constitució de la Fundació La Rectoria de Vilamajor, i, sense saber-ho, els tristos regidors (destacar la cara d'en Joan Bruguera) que van votar a favor ni tant sols sabíen que el seu vot ja no valia per a res, que eren plat de segona boca:

Atès que, a criteri d’aquest Ajuntament, l’acte de constitució de l’esmentada Fundació és nul de ple dret; al respecte li faig avinent que aquesta Alcaldia no es pot donar per convocada a la pretesa reunió de patrons.

          Martí Artalejo Ferrer
           Alcalde-President
Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor, 29 de maig de 2012

(Pot comprovar-se, com si del Rei Sól es tractés, Alcalde i Ajuntament són una mateixa cosa. La sobérbia ratlla el despreci quan es refereix a "la pretesa reunió de patrons", doncs aquesta reunió no era cap pretensió, era una realitat que es celebraria poc després, i a la qual l'Alcalde va ser formalment convocat el dia 25).
(També cal remarcar la ignorància supina en temes legals, doncs pel què es veu no sap que "la nul.litat de ple dret" només es refereix als actes de les administracions públiques, i la constitució d'una fundació, per molt que hi participi una administració pública, és un acte de Dret Privat).

M'han dit que dieun que, presuntament, el dia 25 l'Alcalde havia confirmat per escrit la seva assistència a aquesta reunió del Patronat de la Fundació, tot animant al President a procurar que hi assistissin tots els patrons.

Què devia passar entre el 25 i el 29 de maig perquè l'alcalde passés de confirmar la seva assistència a què "l'Alcadia no es pot donar per convocada a la pretesa reunió de patrons"?:
  • No hagués estat més de "senyor" presentar-se a la reunió que ja havia confirmat i exposar-ne els seus arguments a qui primer li corresponia?
  • No és deslleial fer-ho d'amagat i no donar la cara?
  • O és que d'haver anat a la reunió hagués traït algún obscur acord fet amb algún altre patró?
  • O és que la resta de Patrons que si que hi van assistir, tots ells persones del poble o que han fet molt per al poble no mereixen la consideració del Sr. Alcalde?
Pobre Ajuntament, si està representat per persones que actúen d'aquesta manera!

Tornem on érem. El Ple del nostre Ajuntament (no sé si dir el Ple del nostre Alcalde) va acordar per ajustada majoria què "l'acte de constitució de la Fundació s'havia de considerar nul". Cal entendre que, pròpiament, la única pretesa nul.litat devia ser la participació de l'Ajuntament com a co-fundador de la Fundació, doncs l'acte de constitució de la Fundació ha estat impecable.

Amb això queda clar que, sia com sia, l'Ajuntament (l'actual govern) no vol tenir res a veure amb el futur del Centre d'Art La Rectoria.

Si tingués algún interès en desenvolupar el Centre d'Art, què fàcil era salvar les formes i sotmetre al Ple la decissió de participar o no participar en la Fundació.

En què compromet a l'Ajuntament participar en la Fundació?

En res, l'Ajuntament no hi ha aportat res ni s'ha compromés a aportar ni un Euro. En canvi, participant-hi, apart de consolidar el recolzament que des de sempre l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha vingut donant al Centre d'Art, s'encetava una forma estable de participació público-privada al més alt nivell en les activitats culturals del poble, que hagués pogut reforçar també per exemple el desnodrit Centre d'Estudis Vilamajor o la festa de Vilamagore.

Cal tenir en compte que els diners donats a una Fundació per part d'empreses i particulars tenen importants deduccions fiscals, doncs són considerades mecenatge, fet que suposa un alicient per a la participació privada en activitats d'aquesta mena.

Llàstima, hi ha gambals curts, miopia encegada per la paranoia.

Però el tema no acaba aquí. És tanta la mania que té el Sr. Alcalde al Centre d'Art que fins i tot pretén donar-se de baixa de l'Associació Centre d'Art La Rectoria, cosa que ha fet amb una altra resolució de 29 maig que diu textualment el següent (com l'altre document reproduït, les resolucions d'alcadia són documents públics):

MARTI ARTALEJO FERRER, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Atès que en data 24 d’abril de 2008, l’Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor assumí la presidència de l’Associació Centre d’Art La Rectoria.

Atès que les nombroses responsabilitats municipals que se’n deriven de les atribucions legalment conferides al meu càrrec d’alcalde, requereixen de la màxima dedicació i concentració d’esforços possibles.

He Resolt:
  1. Renunciar al càrrec de President del Centre d’Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor.
  2. Comunicar aquesta resolució a l’Associació Centre d’Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor.
  3. Donar compta d’aquesta a l’Ajuntament en el primer Ple a celebrar.
El que us faig avinent pel vostre coneixement i efectes oportuns.

Sant Pere de Vilamajor, 29 de maig de 2012.

Ara per ara ignoro si el Sr. Alcalde va donar compta d'aquesta resolució en el Ple de dijous: espero que, per lleialtat institucional, ho fés.

Val a dir que mai el Sr. Martí Artalejo ha dedicat ni un minut a l'Associació Centre d'art La Rectoria, doncs aquesta ha estat subsumida per la Fundació. 
Ni tant sols sabia que existia aquesta Associació.

La seva excusa és pueril, de mal pagador.

De nou, quina és la raó d'aquesta "dimissió"?

Doncs en primer lloc el disgust d'assabentar-se que no se'n podria deslligar tant fàcilment del Centre d'Art.

En segon lloc posa al descobert la seva obscura estratègia final: destruïr el Centre d'Art, és a dir, impedir que sigui realitat per activa o per passiva.

Es devia indignar molt en conèixer que, de desfer la Fundació, es ficava de peus a la galleda, en figurar, encara, com primera figura institucional d'una Associació de la qual no en coneixia res i que hauria de continuar amb el Centre d'Art.

La pretensió de renunciar ja ha estat contestada immediatament mitjançant escrit entrat al Registre Electrònic de l'Ajuntament amb el nº E/000073-201, a les 13:42 h del dia 31 de maig.

El Ple del nostre Ajuntament, la Sala Oril.la de La Rectoria van ser ahir testimoni mut d'una vergonya.

Mal que li pessi al Sr. Alcalde, però, la Fundació continua existint, només un patró ha renunciat (l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor), i cinc dels fundadors ja han refermat formalment que continuaran defensat el gran projecte que és, per al nostre poble, el Centre d'Art La Rectoria.

Poc es pensava el Sr. Alcalde que es quedaria -pel moment- sol, doncs encara espera que el segueixin com menys un o dos aliats (?). La pressió de l'Alcalde sobre les persones jurídiques que participen en la Fundació és però enorme i la major part d'aquestes empreses hi són per acompanyar l'Ajuntament en aquesta extraordinària iniciativa. Veurem que fan.
De moment s'esperen notícies de Viena i en general cal apel.lar a la responsabilitat dels dirigents d'aquestes societats, doncs el projecte en res ha canviat des del dia que en decidiren participar.

Poc es pensa però el Sr. Alcalde que encara li manquen algunes coses per saber, algunes altres sorpresses per tastar en aquest assumpte.