Sant Pere de Vilamajor: un municipi de rics, o un municipi pobre

Llegia al Nou 9, i L'Actualitat del Baix Montseny l'endeutament dels municipis que ha fet públic el Ministerio de Economia: a Sant Pere de Vilamajor a final de l'any passat era de 1.059.000 Euros.

Miro ara els pressupostos municipals d'enguany i comprovo tres coses:

- Que el pressupost ordinari (despeses corrents) és de l'ordre de 3,5 milions d'euros.
- Que enguany els pressupostos s'han salvat amb l'anticip de 1 milió d'euros del cànon de l'aigua.
- Que el que paguem els ciutadans tot just arriba a 2,5 milions d'euros.

Faig atenció a aquests 2,5 milions d'euros, i en faig un "zoom" per veure les coses que normalment un ciutadà corrent ve a pagar al cap de l'any:

- IBI: 1.048.000 Euros.
- Impost de circulació 260.000 Euros.
- Taxa de recollida d'escombreries: 265.000 Euros.

La resta d'impostos, taxes i assimilats, no són coses que em pertoqui pagar.

Fet i fotut, 1.600.000 Euros és el que paguem normalment entre tots.

Primera pregunta: quants d'aquests diners paguen residents a Sant Pere de Vilamajor? Faig quatre números molt aproximats: 3.150 solars urbans, dels quals uns 2.150 edificats; uns 2.050 habitatges urbans. 4.050 habitants empadronats; 2,6 persones per habitatge, 30% de segones residències, ...

Sense massa marge d'error, em surt que els residents a Sant Pere paguen uns 1.200.000 Euros l'any, aproximadament un promig de 300 Euros per habitant. Em surt entre 780 i 840 Euros l'any per família, que són entre 65 i 70 Euros al mes per família.

Sumo el que em costa l'aigua i el llum... 110 Euros al mes de promig. L'ADSL em costa (línia telefònica inclosa) 55 Euros al mes. El mòbil del meu fill uns 50 Euros al mes.

Resulta doncs, que viure a Sant Pere de Vilamajor només costa 70 Euros al mes per família, menys del que em gasto en telefonia: un xollo.

Però quan veig que es pressuposten crèdits d'entitats bancàries per 329.000 Euros, dels quals ja s'han alliberat recentment 250.000, em començo a espantar.

Fet i fotut, ben aviat arribarem a 1,5 milions d'euros d'endeutament bancari.

Ara miro al meu voltant, buscant despilfarrament...

Algú es queixarà de les patates fregides i el cava d'algunes reunions populars, tot plegat quatre quartos, però la veritat és que no hi veig malbarataments.

Continuo mirant al meu voltant per veure que ens fa encara falta...

Un munt de coses! quina llista m'estalvio de reproduïr.

Comparo el que paguem a Sant Pere de Vilamajor amb el que pago al poble on visc: Déu n'hi dó la diferència.

Ho explico a un amic meu, que viu a Sant Cugat, en una caseta molt mona amb parcel.leta on fins i tot li cap una piscina. Més o menys com el que tenen el 85% de les persones que viuen a Sant Pere de Vilamajor.

I em respon: Un xollo!
Li dic, Ja m'ho pensava.

Quan li dic que la recollida d'escombreries té dèficit, que els valors cadastrals de les finques i cases tenen preus de fa 22 anys, gira el meu amic el cap de costat i aixeca les celles. Quan li dic que els pagesos del municipi paguen tots plegats 6.200 Euros l'any per l'IBI de rùstega, a més, el meu amic aixeca i deixa caure les espatlles.

Torno a fer números, quatre números comparatius del que hauria de costar viure en un Sant Pere polit, amb voreres, bon clavagueram, un Vigilant que arribi a casa amb 10 minuts, un contenidor de brosa a 10 metres de casa (és a dir,un contenidor per casa), les meves dues faroles ben maques i que funcionin, els meus 32 metres de vorera sempre nets, ben conservats i sense herbots, un Ajuntament que obrís els dissabtes, un casal de joves i un polisportiu cobert, ...

Em surten entre 1.300 i 1.500 Euros l'any, més o menys el doble que el que ara es paga.

I finalment ho veig tot clar: la Hisenda Municipal s'endeuta any rera any per estalviar-me a mí pagar el que hauria de pagar jo.
Aixó no té cap mena de futur i pràcticament ja està esgotat amb els 1,5 milions d'euros de deute i l'anticip del milió més del cànon de l'aigua: ja no queda més marge per viure aquest tren de vida!

Solucions? Clar i català, només hi ha una: apujar la "quota de comunitat":

- Posant els impostos, en especial l'IBI, a preus normals, és a dir doblant la taxa,
- Pagant contribucions especials per a coses que ara ens fan de franc,
- I mirant d'eixugar els 1,5 milions de deute.

És a dir, pagant com cal la vida de xalets de rics que ens hem donat.

Cas contrari, òbviament, caldrà pensar en què tots els serveis es posin al mínim, malbaratant els esforços evidents per millorar-los que s'han fet en els darrers anys. És a dir, vivint com el que paguem: de pobres.

I si algú encara demana més serveis, i amb més patxoca, encara es queixa dels què paguem o de què ens endeutem fins més enllà del raonable, una de dos, o és un ignorant o és un irresponsable, i qualsevulga d'aquestes dues coses l'incapaciten per fer valer la seva opinió, ni per representar-nos com a ciutadans.

Portem molts anys vivint del "quiero pero no puedo"; ja seria hora de què ens adaptessim a la realitat, per més crua que sigui, doncs el xollo de viure dels estiuejants és evident que ja s'ha acabat.

La disjuntiva és clara: fer de Sant Pere un municipi pobre, o fer de Sant Pere de Vilamajor un poble per als que viuen, perquè poden, com a rics.

Però no tot és tant dramàtic, doncs hi ha una altra solució que pot reconduïr el problema prou adequadament. Però els ignorants i els irresponsables no ho entenen, perquè, al cap i a la fi no veuen més que a un pam del nas, i la torre de La Força quan tornen cap a casa.

Sabíeu que...

En els darrers 10 anys s'han acabat de construïr 474 nous habitatges a Sant Pere de Vilamajor, i 893 a Sant Antoni.

Fins l'any 2002, no hi ha massa diferències entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor pel que fa a la construcció d'habitatges, però a partir de 2002 Sant Antoni es dispara i Sant Pere de Vilamajor continúa igual. Els resultats són sorprenents:

1997-2002 Cèdules d'habitabilitat concedides per a habitatges nous:
- Sant Pere de Vilamajor: 319.
- Sant Antoni de Vilamajor: 321.

2003-2008 Cèdules d'habitabilitat concedides per a habitatges nous:
- Sant Pere de Vilamajor: 304.
- Sant Antoni de Vilamajor: 685.


Perquè aquestes diferències? La resposta a aquesta qüestió, la trobareu aquí.

Tota l'anàlisi gràfica a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

L'atur no creix a Sant Pere i es dispara a Sant Antoni

En el mes de març, l'atur ha crescut de 25 persones (un 8,3 % intermensual) a Sant Antoni de Vilamajor. En canvi, a Sant Pere fins i tot ha disminuït d'una persona, sent ara 255 les desocupades.

En el que portem d'any, l'atur a crescut a Sant Antoni de 61 persones, un 22,9%, i arriba ja a les 327 persones, mentre que a Sant Pere de Vilamajor ha crescut només de 29 persones, un 12,8%.

El creixement interanual a Sant Antoni és molt alt, del 104,4%, sent del 72,3% a Sant Pere de Vilamajor.

Al conjunt de la província de Barcelona, el creixement intermensual de l'atur ha estat del 6,1% i l'interanual, del 69,5%. Al conjunt de Catalunya les dades són, respectivament del 5,0% i del 65,3%.

Totes les dades gràfiques a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

Què se n'ha fet del Fons d'Inversió Local?

Que ve el llop!

En diverses ocasions, com ara ja al setembre de 2007 he tractat des d'aquestes pàgines del tema dels Convenis Urbanístics signats per l'anterior equip de govern en relació amb el POUM-2005, abortat dies abans de la seva presentació a aprovació inicial. En el darrer, del desembre de 2008, ja reclamava l'anul.lació dels convenis que no s'haguessin incorporat al nou POUM, que finalment s'ha fet efectiva el 31 de març.

Aquest tema surt avui a la palestra de la mà del grup municipal d'ERC, responsable polític d'aquests convenis.

Vull dir ja de bon començament que francament em sap molt greu criticar ERC, però quan hom fa bans d'aquesta mena adreçats a la població algú ha de dir que hi ha rodes de molí que costen d'empassar.
També vull dir, perquè simplement és cert, que no significa la meva posició estar a favor de l'altra banda, sinò, objectivament, posar les coses com les veig; mostrar-ho i demostrar-ho.

Sota el títol sensacionalista de "Ara, a Sant Pere de Vilamajor, el paper signat és paper mullat i la paraula donada no val per a res" aquests companys comencen per recordar-nos el passat, dient que tots estàvem d'acord amb "EQUILIBRAR EL TERRITORI", i en fa una lectura "sui generis" de les directrius del POUM-2005.

Ja comencem malament: un canvi de paraules molt subtil per influir en el lector.

El POUM-2005 tenia, en efecte, un slogan com aquest, però les directrius bàsiques eren les de "Reequilibrar" el territori. I ho justificava. Ara ens amaguen el què de debó era important (cites textuals):

“El reequilibri és un dels criteris que està a la base de la redacció i gestió del POUM”.

“La formació de l’estructura urbana del centre de Sant Pere és una de les apostes estratègiques del POUM”.

“El criteri és de ordenar i fer créixer el nucli, que representa només un 15% de la població i introduir els elements necessaris per a formar estructura de ciutat amb les corresponents connexions dels barris vers al nucli”.

El POUM 2008, només cal llegir la seva Memòria, assumeix íntegrament aquests plantejaments (silenciats ara), i també els que si reinvindica ERC en el seu article, per tant no hi veig motiu per a aquesta introducció, fent creure que el POUM d'ara no respecta aquests principis.

Òbviament hi havien més directrius, que podem qualificar de "convencionals" (aquelles que cauen pel seu propi pes i que cal dir en qualsevol POUM), però és evident, i així es plasmava i repetia, que la pràctica totalitat del creixement es centrava en el nucli central i els seus eixamples. (És saludable fer una comparacació del quadre d'habitatges entre el POUM-2005 i l'actual, però no ho faré per no apartar-me del fil principal).

Aquest aspecte del reequilibri del nucli central, fonamental en el disseny del POUM-2005 apareix ara obviat (i no puc opinar per menys que ho fan de forma intencionada), amb l'alegat que ens fa ERC: sense dir cap mentida, no diu la veritat més important.

La segona qüestió, que en definitiva és la que volen tractar, és la defensa dels convenis que es van signar per fer realitat aquell POUM.

Es refereixen els companys d'ERC a aquest convenis com si l'Ajuntament no complís la seva paraula, deixi "a l'estacada" els particulars que els varen signar, i causant greus perjudicis a la Hisenda municipal, amb la quantitat de plets que haurà de batallar.

També m'he referit en algunes ocasions al tema de les contraprestacions incloses en alguns d'aquests convenis, de les quals, els redactors de l'article d'ERC ni en parlen.
Com tampoc parlen dels dos grans convenis del seu POUM, els 35.000 m2 de Can Son o els 140.000 m2 de Cal Bord, que també han omplert algunes de les pàgines d'aquest bloc, i què precisament van fer fracassar l'aprovació inicial del POUM-2005.

Posen el clam al cel dient que ens costarà molts diners haver "enganyat" als ciutadans que varen signar aquests convenis, doncs l'Ajuntament haurà d'anar al Jutjat quan ploguin les denúncies. Una falàcia, un "que ve el llop!" igual que en el conte.

En definitiva, una imatge, no ja parcial, sinò enganyosa sobre aquests Convenis.

No, no ens equivoquem, no confongeum la gent; els convenis tenen per objecte aparaular compromisos que es faran efectius, en el futur, de complir-se unes determinades condicions, condicions estipulades i conegudes per tots els signants.

A veure:

Sense fer un relat individualitzat de cadascun d'quests convenis, val a dir el següent:

1er. Hi ha convenis que continúen vigents, doncs el POUM-2008 els assumeix. Aquests no queden afectats.

2on. El més important és que els Convenis Urbanístics, són figures contractuals enquadrades en la normativa administrativa general de la contractació de les Administracions Públiques, és a dir, no són més, ni menys, que qualsevol altre contracte que pugui subscriure l'Ajuntament per a qualsevol altre assumpte. Per aixó es mouen en la jurisdicció ordinària, resolta en primera instància per les potestats del propi Ajuntament (i si l'afectat no està d'acord, òbviament pot anar a la jurisdicció Contenciosa-Administrativa).

Però, és que no hi ha res a fer, no hi ha res a pelar. Tot i què es podrien haver fet millor, aquesta contractes (els convenis) tenen clàusules d'efectivitat ben previstes; doncs en tots els convenis es sotmet l'eficàcia a què el POUM s'aprovi amb les previsions contemplades en els respectius convenis (cita textual):

"L’eficàcia del present Conveni queda subordinada a l’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Vilamajor, en els termes expressats en el present conveni".

És a dir, si el POUM no contempla les previsions de cessions i contraprestacions d'un conveni, el Conveni, no és que sigui paper mullat, simplement no es du a terme.

També bona part dels convenis (els grossos, en particular) tenen clàusules resolutòries, és a dir, automatismes que el fan caducs, i per tant ineficaços pel simple pas del temps, com ara (cita textual):

"És condició resolutòria de la cessió d’aquestes parcel·les que no es produeixi l’aprovació definitiva del POUM de Sant Pere de Vilamajor, amb els criteris definits en el present Conveni, en el termini de dos anys des de la data de la seva ratificació pel Ple Municipal. L’anterior condició resolutòria figurarà expressament als efectes registrals en garantia de la propietat cedent".

En definitiva, si no es porten els continguts dels convenis al POUM en aprovació definitiva, els convenis queden sense efecte (cita textual):

"Conseqüentment, en el cas que l’esmentada aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor no es produeixi en els termes i terminis assenyalats en aquest Pacte, la cessió quedarà sense cap efecte".

I pel que fa a clàusules indemnitzatòries en cas de resolució o ineficàcia, només estan previstes en tres casos, i pel que conec ja estan solventats o en curs amigable de tractar-se amb els afectats (un serà però peliagut). Val a dir que la indemització legal és per danys i perjudicis, i en tots tres casos (no sent el lucre cessant o les expectatives motiu d'indemització patrimonial), caldria que el propietari demostrés al jutge, arribat el cas, quin cost real li ha significat que el conveni no es portés a terme, per causes no imputables a la seva voluntat. Sotmetent-me a una opinió millor fundada, crec que no hi ha, ni el pitjor dels casos, gaire contingència a la què hagi de fer front l'Ajuntament.

Ara bé, i aixó si que és cert, en el cas de què, com pot haver estat, el propietari hagi inscrit registralment l'afectació de la seva finca al Conveni, en deixar-se sense efecte, les despeses registrals per anular les anotacions fetes, aniran a càrrec de l'Ajuntament:

"En cas de produir-se aquest supòsit, l’Ajuntament quedarà obligat a atorgar la corresponent escriptura pública de resolució de la cessió a requeriment de la part cedent a fi de fer constar la mateixa en el Registre de la propietat. Les despeses ocasionades per formalitzar el retorn a la titularitat a la part cedent, com a consequència del compliment de la condició resolutòria per transcurs del termini de dos anys assenyalat, aniran a càrrec de l’Ajuntament".

No conec cap cas concret de què aquesta inscripció s'hagi fet, i en qualsevol cas no estem parlant de gaire diners. La resolució expressa del Ple fa enterats als propetaris afectats i, a partir d'quest moment ja no val inscriure res i reclamar després (per bé que ja en tenen prou per, si és el cas, iniciar les accions que creguin oportunes -que tenen caducitat administrativa- per reclamar responsabilitats patrimonials a l'Ajuntament).

3er. L'Ajuntament no traeix la paraula donada, ni els particulars es poden sentir estafats més que en les seves expectatives (en alguns casos multimilionàries, certament): simplement, hi ha convenis que no es poden perfeccionar perquè no han complert la principal clàusula prevista per a la seva eficàcia, clàusula que assumien perfectament els interessats.

L'Ajuntament no es desdiu de cap manera del que va signar en el seu dia, ben al contrari, fa valdre i executa les clàusules signades, per molt que els resultats no puguin agradar al particular que també les va signar.

I en definitiva, què és el que proposen? Que es mantinguin tots els convenis? Que Can Lip-Cal Bord sigui zona industrial? Que es trinxi el paratge de Can Son amb equipaments? Quin conveni teníen per posar l'Ajuntament a la masia de Can Derrocada? Reivindiquen ara el POUM 2005? Volen que l'expliquem amb péls i senyals?
Voler fer creure el que volen fer creure els d'ERC és una irresponsabilitat, que si és fruit de la ignorància, cal anar més llegit, i si és intencionada, a més seria temerària.

Quan sumo aquest a l'anterior article d'ERC, que porta per títol: "Estem condemnats!!" la semblança amb el conte del pastoret mentider no pot ser més escaient.

Però, en realitat, aquí no hi ha més llops que els que es cobreixen de pell de xai. I no fa per a ERC.

Ja fa mesos que tothom, uns més que els altres, està jugant massa amb l'espectador, que mirant a banda i banda com si es tractés d'un partit de tennis, ja no sap ben be què pensar, no sap ben bé qui té la raó.

I entre tots, l'acabarem per marejar.

La bona gent s'està convertint en moneda de canvi, reivindicada pels dos grups que juguen l'escac al rei. Cal canviar de tàctica, cal diferenciar-se del llenguatge populista que només contenta les ments que el creen. Arribarà l'hora, que aquest pacte tàcit es trencarà com fruita madura.

I a l'hora, cal ja que l'equip de govern ens expliqui les coses clares, que jugant al pòquer amb cartes tapades hom pot tenir la sensació que fan trampes; i no en fan.

El futur del solar de la masia de Can Derrocada

El futur del solar de la masia de Can Derrocada passa, en primer lloc, per configurar una decissió entre les alternatives d'ús de les seves peces:


Penso que sobre aquestes bases s'hauria de buscar el consens, i, després, plantejar la negociació de les compensacions amb la propietat.

Per aixó us proposo que voteu les alternatives a l'enquesta que trobareu a Vilamajor Opina (columna dreta del bloc), on podrem veure que opinem tots plegats. Més informació.

Nous articles

• Més de 8.000 vehicles per la cruïlla de Sant Antoni de Vilamajor
• Habitatge i creixement a Sant Pere de Vilamajor
• Sant Pere de Vilamajor: 5.000 habitants al 2014

Impacte visual

El nostre amic Jan Conesa, ens envia aquesta fotografia.

En Jan amb la seva feina periodistica, va treure aquesta fotografia, a on s'aprecia l'impacte visual de l'escola de Torre Roja en el paissatge. Com diu ell, per flipar...

Ciutadans: Alta responsabilitat

El seny i la raó estant trobant en el regidor de Ciutadans, en José Luis Bosque el seu millor representant en l'escenari polític de Sant Pere de Vilamajor.

Persona discreta i no per aixó veterana, ha hagut d'arbitrar en el ple municipal d'ahir posant les coses al seu lloc. Conseqüent, ha triat.

Uns diran que ha fet costat a l'equip de govern en busca de rèdits, fins i tot menystindran el seu vot. Podria ser que tot plegat fos un canvi de paperetes amb GISP... Però altres volem pensar que dins de l'elecció entre disbarats i proposta, ha actuat com correspon a una persona assenyada. I llesta.

Pot semblar que ISP, GISP i ERC estan d'acord; en aquest escenari de blanc o negre no s'escriuen els colors grisos. Però ni de bon tros; cadascú s'ha votat a ell mateix: ERC, ISP i GISP, s'han votat cadascú el seu de POUM.

La realitat és que Ciutadans ha estat l'únic que no s'ha votat el seu POUM. Ben aviat sortirà algú sumant els vots de cada partit en les darreres eleccions, intentant demostrar que gairebé ha estat un empat entre electors. Tot i admetent el sofisme, no ha estat així, doncs els representants que hi han votat a favor van obtenir 2,6 vegades més vots d'electors que la següent que ha perdut.

Ara es parlarà arreu de consens. I jo em pregunto, tots aquells que ara el demanen, el van demanar, i van demanar participar, què han fet per aquest consens, doncs ni tant sols l'han aconseguit entre ells?
No ens enganyem, votar plegats en contra no vol dir que estiguin d'acord els uns amb els altres.

Bé, m'equivoco, tots ells, i en Bosque, ja en van fer un de consens, subscrivint el document conjunt de principis de febrer. Document que ERC i ISP, cadascú per la seva banda i l'un contra l'altre, van fer servir per embolicar-se l'entrepà poques setmanes després. I em torno a equivocar, encara hi ha hagut un altre de consens, el que varen fer votant tots a favor de l'Avantplà, gairebé idèntic al pla definitiu.
L'últim en discòrdia, GISP, va trencar aquest pacte entre companys ahir mateix, per bé que com menys ja havia votat en contra de l'Avantpla.

En Bosque, en canvi, ha estat conseqüent: va votar a favor de l'Avantpla, i va votar amb coherència a favor del POUM que presentava l'equip de govern, sense traïr el document de peticions conjuntes.
En Bosque ja havia assistit a la memorable reunió del Consell de Poble com espectador de les sortides per peteneres de ERC i ISP, amb els seus POUM's alternatius impossibles d'aplicar.
Hagués estat bé que el GISP hi aparegués a la reunió, doncs potser, hagués tingut raons, no ja per votar a favor d'ERC o ISP, sinò com menys, vist el desgavell, abstenir-se ahir, doncs amb el seu vot en contra, GISP s'ha alineat amb una visió que ben segur no comparteix.

Faran ben malament ERC o ISP d'apuntar-se el tanto de què l'aprovació del POUM no té gaire representativitat, doncs l'un i l'altre s'haguessin votat en contra.
Faran ben malament ERC o ISP, d'apuntar-se el tanto del vot en contra del GISP, doncs el GISP mai hagués votat l'un o l'altre POUM's alternatius.
Faran ben malament, ERC, ISP o GISP de qüestionar el més mínim, el vot favorable de Ciutadans, perquè ha estat un vot coherent i intel.ligent.

I ja sé que en Bosque també té coses a dir sobre el POUM que ha acceptat. I les dirà. Ara té la credibilitat i el respecte per poder-les dir, i la consideració adient per fer-se escoltar.
En Bosque ha partit del consens, i per aixó podrà participar en ajustar el POUM a les seves conviccions. Així es guanyen els punts en política.

Altres han partit de la fractura, que ara intentaran apedaçar conservant la dignitat. A aquests només els cal confiar en la generositat de l'autoritat que els altres han guanyat, autoritat que, en definitiva, serà l'expressió de la combinació entre justícia i benevolència.

I ara sentirem les veus cridant al consens. Sentirem les veus dels que ja van dir que votarien en contra d'un POUM que no admetés els punts principals dels seus: bon punt de partida per al consens.

Si tant demanen el consens, el millor és practicar-lo. Si jo fos l'equip de govern esperaria el gest de què les parts que han votat en contra presentessin, primer, una proposta consensuada. Així, sense sorpresses tindria un punt de partida per acostar les mútues posicions.

I mentrestant, qui ningú ho dubti, el POUM es modificarà en el seu curs cap l'aprovació provisional. Es modificarà perquè, des de sempre, ha estat un document de bases (hi ha que encara no ha entés), un document amb principis, condicionants i objectius, que admet moltes formes compatibles d'assolir-los.

Ja han intentat derribar el POUM, fent l'escac al rei. Ara, finalment, els tocarà treballar per construïr-lo.

Cal aconseguir, i en aixó és conscient l'Alcalde, la màxima unió per defensar el POUM, perquè, que ningú s'enganyi, el nostre POUM es decidirà, no a la Sala Oril.la, sinò als despatxos de Barcelona, que, en definitiva, en tenen la última paraula: el nostre POUM entra a Setmana Santa començant un llarg "via crucis" que durarà com menys 18 mesos.

(Pròxim capítol: La pinça dels pinsos).

Esquerres i progrés

Molt es parla en els darrers dies de "l'extraordinari creixement" previst en el nostre POUM, i es maneguen xifres i xifres per tal de demostrar-ho.

Ja n'hem posat algunes en aquest espai, però cal que les esgrimides siguin bones.

• Actualment hi ha a Sant Pere de Vilamajor, uns 2.000 habitatges (sense comptar els habitatges en sól no urbanitzable -disseminats- ni Els Refugis).
• Els habitatges potencials actuals, segons les vigents Normes Subsidiàries, són, comparativament, de 3.520 habitatges potencials.
• Els habitatges potencials màxims en el POUM, igualment en termes homogenis, són 4.193.
• Per tant, en relació amb la situació actual (NNSS) el creixement proposat pel POUM partint de la situació actual és de: (4.193 / 3.520) -1 = 19,11%.

Aquest del creixement (i més quan se li afegeix l'adjectiu de "sostenible") és un dels slogans dels moviments que es qualifiquen "d'esquerres i de progrés" (una altra etiqueta) que a casa nostra trobem en partits com ICV o ERC, i més aprop també en l'ISP.

Si parlem d'habitatge, que és la principal matèria resultant del POUM, també hauríem de ser curosos amb les polítiques socials, i més els que es consideren d'esquerres i/o de progrés.

Bé, ningú dubta que el Pacte Nacional per a l’Habitatge (2007-2016) és una peça fonamental en la política d'habitatge a casa nostra, consensuada per totes les forces polítiques i socials per tal de garantir l'accés a l'habitatge per a totes les capes de població.

Doncs bé, en l'Objectiu 5 aquest Pacte Nacional estableix aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials segons el qual i, en correspondència amb el mandat de solidaritat urbana, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca hauran de disposar, en un horitzó temporal de 20 anys, d’un parc d’habitatge social equivalent al 15% dels seus habitatges principals.

El nostre POUM té precisament aquests 20 anys d'horitzó temporal aproximat (tot i què hi hagi qui no ho entén).

La Llei 18/2007 del Dret a l’habitatge en el seu article 73 obliga a què l'objectiu del Pacte Nacional (15% d'habitatge social per als municipis de més de 5.000 habitants) es cumpleixi en el termini de 20 anys.

Avui en dia, Sant Pere de Vilamajor té una població aproximada d'uns 4.100 habitants, i per tant inferior als 5.000 que marca la Llei per a la ràtio del 15% d'habitatge social.

A ningú se li escapa, però, que ben aviat, i sempre dins dels propers 20 anys, el nostre municipi arribarà als 5.000 habitants (que ja supera Sant Antoni de Vilamajor), podent-se estimar el parc d'habitatges principals a plé desplegament del POUM en uns 2.400-2.500. Feu el 15%.

Així, doncs, no ja per ser d'esquerres i/o de progrés, sinò simplement per cumplir les lleis bàsiques d'habitatge, el nostre municipi hauria d'aconseguir disposar com mínimd'aquest 15% d'habitatge social.

Òbviament, com no pot ser d'altre manera (doncs l'Ajuntament no està pel moment per comprar habitatges a preu de mercat i oferir-los a preu social), s'ha de planificar VPO en els habitatges de nova construcció.

El nostre POUM preveu 337 habitatges de VPO (en els seus diferents règims), que ens posa en la senda, no només de ser conseqüents amb les políques socials, sinò simplement de cumplir la Llei.

Tant la nostra Comissió de Treball d'Urbanisme, com la resta de POUM's alternatius presentats, en els seus dissenys no tenen en compte aquesta premissa (que també seria coherent amb ser d'Esquerres i/o de Progrés), i deixen el nombre d'habitatges de VPO en poc més de 100, és a dir, "es carreguen" 200 habitatges de protecció oficial. L'objectiu, que ja va just, queda doncs inassolible.

Amb aixó aboquen els seus POUM's alternatius a un flagrant incompliment de la Llei, a l'hora que es desdiuen, per la porta de darrera, dels seus propis slògans i principis.

Val a dir que l'incompliment d'aquesta important Llei social és suficient per a que qualsevol d'aquests POUM's alternatius no pugui prosperar més que sobre el paper, paper mullat.

I és que en definitiva, un quadrat no es pot convertir en cercle per molt que se li doni cops de martell (llevat de l'Higini o en Marc, i en un altre camp).