Era pels volts de la una de la tarda quan entrava al registre de l'Ajuntament un escrit d'al.legacions a les Ordenances Fiscals del 2009.
Era el darrer dia per poder-ho fer, en haver transcorregut el termini legal d'un mes des de la seva publicació al BOP. Les oficines de l'Ajuntament tancaven a les dues de la tarda. Només quedaven dos dies hàbils del 2008.
Quan es presenten al.legacions, s'han de resoldre abans de donar per vàlides les Ordenances.
Així, la presentació d'una al.legació a les Ordenances Fiscals -fet que no ha de sorprendre en un estat de Dret-, el dia 29 de desembre, juntament amb els efectes impositius de la majoria de les taxes i impostos el dia 1 de gener, era tant com voler deixar sense efectes per al 2009 la major part de les noves tarifes i quotes dels tributs municipals, sent prorrogades automàticament en aquest cas les mateixes vigents per al 2008.
Val a dir que aquestes Ordenances van ser aprovades per unanimitat de tots els grups polítics que varen assistir al Ple de la Corporació celebrat el 13 de desembre.
No seria més que una broma de mal gust per part d'un ciutadà el fet de posar en escac les Ordenances del 2009, si no fos per una coincidència.
I aquesta coincidència és la de representar un grup polític que fins fa ben poc ha estat tenint responsabilitats de Govern.
L'absència del seu representant al Ple del dia 13 de desembre, plenament justificada per malaurats esdeveniments familiars, va permetre que el vot a favor de les Ordenances fos unànim (no sabem que hagués passat d'haver assistit).
El fons de les al.legacions era inexistent, un simple instrument per impedir que les Ordenances fossin efectives l'1 de gener de 2009.
Algú pot pensar que el mateix van fer els altres amb les ordenances del 2007, que varen haver de postergar-se per un motiu legal, però no és el mateix.
No és el mateix publicar i donar per bones en el BOP (18-11-2006) unes Ordenances que no s'han aprovat en un Ple Municipal (que es celebrà més tard, el 23-11-2006). CiU va impugnar les ordenances el 28-12-2006 exactament igual, el darrer dia per poder-ho fer, i una Resolució d'Alcaldia del mateix dia ho desestimava, tot i què això és competència del Ple. El Govern se n'adona de la manca de seguretat jurídica del procediment que ha engegat i el Ple de 19-3-2007 finalment no té més remei que tirar enrera i deixar sense efecte el procediment i les Ordenances Fiscals del 2007.
Finalment, el 2-4-2007, es publicava al BOP el reconeixement del greu error legal i es prorrogaven par al 2007 les ordenances del 2006. No és el mateix.
Com es pot anar directament contra la línia de flotació de la Hisenda Municipal en un any tant complicat, per motivacions, ja no de grup polític, sinò merament personals contra l'Alcalde i el Govern que representa?
Irresponsabilitat, simplement i com menys.
No és tampoc la primera vegada que s'intenta des de la mateixa instància una jugada com aquesta, maniobres que altres vegades han deixat estupefactes i amb vergonya aliena la resta de grups municipals.
Afortunadament, l'hatzar ha permés aquesta vegada una resposta impecable i contundent i, en menys d'una hora, unes al.legacions inconsistents van poder ser fàcilment resoltes i rebutjades, i se'n va poder donar veu al Ple que va aprovar de manera definitiva les Ordenances, Ple que, sortosament s'havia de celebrar a les dues de la tarda del mateix dia.
No hi pot haver més torna que el descrèdit. Si hi havia dubtes per a un cessament de membres del Govern, ja no calen més raons.
Tant a l'Altaveu com al Vilamajor Opina, més d'un comentarista havia advertit que els interessos personals no poden ser la guía de navegació de qui té -o vol tenir- responsabilitats de Govern. Els hi dono, amb motiu d'aquest exemple, tota la raó. Si en assumptes seriossos d'aquesta mena no hi ha una mínima responsabilitat, que podem esperar d'alguns dels nostres representants?
Revenja s'ha escrit amb "r" d'IrreSPonsabilitat.
No deixeu, senyors polítics, que el nostre Ple Municipal es converteixi ja més en un OK Corral: va en descrèdit de tots plegats, i de nosaltres els ciutadans de Vilamajor, als què us deveu, en primer lloc.
Era el darrer dia per poder-ho fer, en haver transcorregut el termini legal d'un mes des de la seva publicació al BOP. Les oficines de l'Ajuntament tancaven a les dues de la tarda. Només quedaven dos dies hàbils del 2008.
Quan es presenten al.legacions, s'han de resoldre abans de donar per vàlides les Ordenances.
Així, la presentació d'una al.legació a les Ordenances Fiscals -fet que no ha de sorprendre en un estat de Dret-, el dia 29 de desembre, juntament amb els efectes impositius de la majoria de les taxes i impostos el dia 1 de gener, era tant com voler deixar sense efectes per al 2009 la major part de les noves tarifes i quotes dels tributs municipals, sent prorrogades automàticament en aquest cas les mateixes vigents per al 2008.
Val a dir que aquestes Ordenances van ser aprovades per unanimitat de tots els grups polítics que varen assistir al Ple de la Corporació celebrat el 13 de desembre.
No seria més que una broma de mal gust per part d'un ciutadà el fet de posar en escac les Ordenances del 2009, si no fos per una coincidència.
I aquesta coincidència és la de representar un grup polític que fins fa ben poc ha estat tenint responsabilitats de Govern.
L'absència del seu representant al Ple del dia 13 de desembre, plenament justificada per malaurats esdeveniments familiars, va permetre que el vot a favor de les Ordenances fos unànim (no sabem que hagués passat d'haver assistit).
El fons de les al.legacions era inexistent, un simple instrument per impedir que les Ordenances fossin efectives l'1 de gener de 2009.
Algú pot pensar que el mateix van fer els altres amb les ordenances del 2007, que varen haver de postergar-se per un motiu legal, però no és el mateix.
No és el mateix publicar i donar per bones en el BOP (18-11-2006) unes Ordenances que no s'han aprovat en un Ple Municipal (que es celebrà més tard, el 23-11-2006). CiU va impugnar les ordenances el 28-12-2006 exactament igual, el darrer dia per poder-ho fer, i una Resolució d'Alcaldia del mateix dia ho desestimava, tot i què això és competència del Ple. El Govern se n'adona de la manca de seguretat jurídica del procediment que ha engegat i el Ple de 19-3-2007 finalment no té més remei que tirar enrera i deixar sense efecte el procediment i les Ordenances Fiscals del 2007.
Finalment, el 2-4-2007, es publicava al BOP el reconeixement del greu error legal i es prorrogaven par al 2007 les ordenances del 2006. No és el mateix.
Com es pot anar directament contra la línia de flotació de la Hisenda Municipal en un any tant complicat, per motivacions, ja no de grup polític, sinò merament personals contra l'Alcalde i el Govern que representa?
Irresponsabilitat, simplement i com menys.
No és tampoc la primera vegada que s'intenta des de la mateixa instància una jugada com aquesta, maniobres que altres vegades han deixat estupefactes i amb vergonya aliena la resta de grups municipals.
Afortunadament, l'hatzar ha permés aquesta vegada una resposta impecable i contundent i, en menys d'una hora, unes al.legacions inconsistents van poder ser fàcilment resoltes i rebutjades, i se'n va poder donar veu al Ple que va aprovar de manera definitiva les Ordenances, Ple que, sortosament s'havia de celebrar a les dues de la tarda del mateix dia.
No hi pot haver més torna que el descrèdit. Si hi havia dubtes per a un cessament de membres del Govern, ja no calen més raons.
Tant a l'Altaveu com al Vilamajor Opina, més d'un comentarista havia advertit que els interessos personals no poden ser la guía de navegació de qui té -o vol tenir- responsabilitats de Govern. Els hi dono, amb motiu d'aquest exemple, tota la raó. Si en assumptes seriossos d'aquesta mena no hi ha una mínima responsabilitat, que podem esperar d'alguns dels nostres representants?
Revenja s'ha escrit amb "r" d'IrreSPonsabilitat.
No deixeu, senyors polítics, que el nostre Ple Municipal es converteixi ja més en un OK Corral: va en descrèdit de tots plegats, i de nosaltres els ciutadans de Vilamajor, als què us deveu, en primer lloc.