La Rectoria, amics, és una gran cosa.
Jo no hi entenc d'art, més aviat em sembla cosa de gent que posa els peus a un terra on jo no hi arribo a tocar. Però, què vols? m'he de reconcil.liar -tots ens hem de reconcil.liar- amb una forma de l'esperit que, quan la coneixes, saps que està en estat pur.
I viure les coses pures omple el propi esperit.
La Rectoria és molt més que un lloc, és un emblema envejat per molts altres pobles, apreciat per molts artistes, poc conegut per la seva gent... Mossen Poch, visionari, ho tenia i té molt clar quan va transformar la cripta d'en Mossen Joaquim en un lloc d'encontre, global, de la gent que fa de la mística de l'art un misteri pels mortals (curiosa convergència).
Direu que el futbol dels dissabtes és més important, però, de tant en tant, fer una visita a la nostra Rectoria val més que un gol d'en Messi.
Jo no hi entenc d'art, però m'entenc amb els artistes. I tocar cuixa amb un artista és una flipada i com a tal quna t'en surts saps que has estat en una altre dimensió que traspassa les tres reconegudes.
I la Rectoria crea addicció.
Vull agraïr des d'aquest espai a en Josep Maria Llesuy (ja està, una altra vegada fent freg) i especialment a la Mercè Jordà (no seriem res sense ella), a la Marta Chinchilla, a en Plandiura, l'Albert Cubells (bona gent), la Maïs,... i a tants d'altres que veig compromessos amb tant extraordinari projecte, que el facin realitat cada dia (que prou costa). I un homenatge als socis col.laboradors, que contribueixen amb les seves aportacions econòmiques i la seva fidelitat a què La Rectoria sigui i estigui on és. (Feu-vos'en, us reconcil.liareu).
Passeu-vos-en tot cas hi de tant en tant, no és com anar a missa, us ho asseguro... O potser si.
I estigueu orgullossos del què teniu, encara que no sapigueu que ho teniu.
6 Comentaris. COMENTEU-HO:
La directora en les seves primeres paraules,remarca dues vegades que La Rectoria "és un centre privat".
Crec que és vergonyós que la principal instal·lació municipal sigui destinada a un centre privat. Mentre els habitants i les associacions de Sant Pere hem de patir les mancances d'espais per realitzar activitats.
Ah!!!! I ho paguem entre tots.
Anónim, La Rectoria serà un equipament de titularitat municpal quan definitivament s'acabi el procés de transmissió real amb el Bisbat.
Però em sembla que et confons, Anònim, una cosa és que l'edifici sigui públic i l'altra cosa ben diferent són les activitats que allí s'hi desenvolupen.
La Rectoria a la què ens referim no és l'edifici, sinó a les activitats que s'hi desenvolupen que són, des de fa un bon grapat d'anys, dutes per una entitat privada sense ànim de lucre: el Centre d'Art La Rectoria.
L'Ajuntament no hi té res a veure amb les activitats del Centre d'Art La Rectoria, ni les financia en absolut. Tot el què ha vingut fent és simplement mantenir físicament l'edifici, com li pertoca com a dipositari.
Ben al contrari, tant la Generalitat com la Diputació, apart d'altres entitats públiques , privades i ciutadans, permeten amb el seu finançament les activitats del Centre.
És més simple: l'edifici es detina a les activitats que l'han fet prestigiós, seguint l'estela que va començar ja fa un bon grapat d'anys.
Qualsevol govern municipal pot, en qualsevol moment, destinar l'edifici a les activitats que cregui convenients, i, avui per avui, apart de la Sala Oril.la, on per cert s'hi realitzen moltes altres activitats, es destina a alló que sempre ha estat: un Centre d'Art.
Si alguna entitat vol desenvolupar-hi activitats dins l'edifici de La Rectoria, només ha de demanar-ho a l'Ajuntament, com de fet ja ha passat en més d'una ocasió.
Per acabar vull dir només que La Rectoria existeix per les activitats que s'hi han vingut desenvolupant des del dia en què Mn. Poch s'hi va posar, i el què a mi em semblaria vergonyós seria privar-hi les activitats del Centre d'Art, que és sense dubte la única entitat de Sant Pere de Vilamajor que té sempre en marxa una o varies activitats continuades, obertes a la ciutadania, gratuites i de prestigi i reconeixement nacional i internacional.
Altra cosa és que et sembli una fotessa l'art i el prestigi que té La Rectoria i el seu Centre d'Art.
Sempre hi ha voltors que fan demagògia.
Per Spectiva, quan equivocat estàs a l'afirmar que l'ajuntament res té a veure amb el Centre d'Art. Sinó quina explicació li dones a què la directora fou escollida pel mateix alcalde per què exercís el seu càrrec, quina explicació li dones als diners invertits per l'ajuntament per l'arrenjament de la Rectoria (sala Orila) malgrat que encara no forma part del patrimoni municipal (tal com has dit), quina explicació dones a què el Centre d'Art gaudeix d'unes instal·lacions que altres entitats no en tenen, i finalment, quina explicació dones a què quan una entitat demana la sala Orila ho ha de fer a la directora i no a l'ajuntament (per què la realitat és aquesta, la directora posa molt pals a les rodes quan es vol utilitzar la sala Oril·la per part una altre entitat.
No vull acabar sense fer una reflexió: i al poble en què beneficia que es destinin tants diners (per què es destinen indirectament) a un Centre d'Art?.
Com sempre hi ha una "Voz de su amo" que no coneix la realitat social del poble.
El Centre d’Art la Rectoria funciona des de fa 24 anys, ubicat en l’edifici de l’antiga Rectoria del poble, gràcies al permís donat inicialment pel Bisbat de Barcelona, i actualment a l’Ajuntament de Sant Pere, qui ostenta la titularitat de l’edifici.
Aquests 24 anys de funcionament han permés situar al poble de Sant Pere com a referent nacional i internacional dins del món de l’art contemporani. Això, que pot semblar inútil per alguns, ha aportat al poble diversos avantatges, com per exemple, la rehabilitació de l’interior de l’església, duta a terme per diferents artistes del Centre d’Art o vinculats a ell, com es pot veure a la placa d’agraïment instal·lada a l’entrada. Aquesta rehabilitació ha portat a moltes famílies de fora del municipi a voler celebrar actes religiosos (casaments, batejos) a Sant Pere, una forma més de donar a conèixer el poble.
També gràcies a l’activitat constant realitzada durant aquests 24 anys pel Centre d’Art, la Rectoria i els seus voltants ha pogut mantenir-se en el seu estat natural, evitant l’especulació als seus terrenys.
Si l’edifici ha pogut ser adquirit per l’Ajuntament en condicions, ha estat gràcies a l’esforç dels artistes i d’en Josep Poch, que no han deixat de treballar aquests 24 anys per a evitar que la vella Rectoria caigués a terra.
El Centre d’Art ha participat en molts dels esdeveniments que han donat vida i nom al poble, com els Feyts de Vilamagore, els Concerts de Tardor, etc. Sempre, i qui ha volgut, ha tingut les portes obertes.
La Sala Orila és propietat de l’Ajuntament, com tot l’edifici. Una altra cosa és que la coordinació dels actes que s’hi puguin celebrar vagi a càrrec de la direcció del Centre, per una simple qüestió d’agenda.
La Rectoria i el Centre d’Art hi són des de fa molt de temps, una altra cosa és que casualment ara, algú l’hagi descobert
Continuant amb el meu missatge anterior, també s'ha de dir que els diners que l'Ajuntament destina a la Rectoria són per l'EDIFICI i el seu manteniment i rehabilitació, i pertany a partides pressupostàries atorgades per la Generalitat. El Centre d'Art la Rectoria es manté gràcies a les quotes dels seus associats i a subvencions atorgades per diferents organismes.
Ai, Anònim 22-oct, havia pensat no replicar-te (a l'Escola em deien de petit: "a palabras necias oídos sordos"), però a mitja nit de diumenge et diré que destil.les quelcom que es pot anomenar paranoia amb aquest tema de La Rectoria.
La primera vegada que vaig entrar a La Rectoria va ser furtivament, als 11 anys amb uns amics a fer entramaliadures aprofitant l'absència de Mn. Joaquim. Ves per on 40 anys més tard m'hi trobo com a casa.
La realitat social d'aquest poble no és la teva, Anònim, i dubto molt que la coneguis.
Pel que fa a la voz de su amo, m'estalvio els comentaris, doncs estic convençut que no en tens n'idea d'alló que és la convicció, ni la fidelitat a qui la comparteix.
Si vols saber quelcom de La Rectoria, caram, en comptes de criticar participa-hi, veuràs com et sentiràs més relaxat.
Publica un comentari a l'entrada