Sant Pere de Vilamajor
'Els meus veïns passen fam perquè no tenen feina'
Aquesta és la història del Manel, la Rosa i la seva filla de 4 anys, però podria ser la història de milers de famílies, incloent-hi la meva. Tinc 32 anys, i des de fa un temps la meva família ha augmentat. El Manel i la Rosa estan tots dos a l’atur i són veïns meus. Conec les seves ganes de treballar i la seva frustració de no trobar feina, i sé que passen molta vergonya al demanar-me menjar; perquè no poden comprar ni un cartró de llet per donar-li a la nena. Sé que ho passen molt malament, i també sé que no m’agrada que la filla dels meus veïns passi fam i fred, sobretot si penso que som en un país considerat del primer món on, entre altres coses, esperem que arribin les rebaixes per anar a comprar roba; a vegades, només perquè està més barata, no perquè en necessitem. El Manel i la Rosa només volen trobar feina per poder menjar i deixar de passar les angúnies de veure com al col·legi de la seva filla els donen les sobres del menjador per al sopar de la nena.
¿Necessitem comprar aquesta peça que no ens fa falta, o aquell perfum tan car, quan els nostres veïns passen gana? Jo no ho necessito, per descomptat, i per això, quan vaig al supermercat, intento comprar alguna cosa per a aquesta família; no podria dormir tranquil·la pensant si la nena deu haver menjat o no, o si tal oenagé els deu haver donat alguna cosa o no. Sóc conscient que molta gent es troba en la mateixa situació, però a mi em preocupen els meus veïns i la seva filla petita. Llanço una crida de solidaritat a tothom que estigui al corrent de situacions com aquesta. Qui dóna un cop de mà als altres se sent després més content, sobretot al veure la mirada d’agraïment dels que reben l’ajuda. No es pot permetre que algú que viu al teu costat passi gana.
A les 16:51h es publica aquesta altra notícia.
No puc més que felicitar a l'Arantxa i a totes les persones que l'han escoltat.
6 Comentaris. COMENTEU-HO:
En moments de crisi la solidaritat ha de reneixer entre nosaltres. Si realment hi ha una família a Sant Pere que li cal ajut, jo i segurament altres estem diposats a donar un cop de mà.
Un pot ser que una nena de 4 anys visqui situacions tant desagradables.
Si sabeu com podem canalitzar les ajudes poseu-vos en contacte amb mi a olfela@hotmail.com.
Em dic Ferran.
Penso que els Serveis Socials que treballen a Sant Pere, podríen informar de les necesitats urgents dels nostres veins, per que la solidaritat poguessi tenir un medi per actuar en tots els casos.
Ens informes de la pobresa dels teus veins. No serán els únics.
La continuació d'aquesta carta la podeu trobar aquí:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=684301&idseccio_PK=1021
Realment al llegir la carta quedes tocat, i penses: hem de fer alguna cosa, quan tens al costat els efectes tangibles de la crisi et toca l'ànima.
Des de l'AVSP ens posarem en contacte amb l'assistent social, per saber de primera mà com tenim el tema a St.Pere i estudiar de quina manera podem ser útils i ajudar solidariament als veïns que ho necessitin.ja informarem de com podem vehicular aquesta ajuda.
Jo crec que Arantxa es un exemple més del ciutadá sensible al seu entorn i que, d´una forma directa, sap comunicar el problema. Ara, que El Periódic, que ja coneguen la llínia que porta, faci d´aquest tema tanta ressó sembla com si fossi molt interesant per ells. Ho que fa falta es que els polítics, que aquest diari recoltza, no donim lloc a aquestes situacions de pobresa i necesitat, i que els ciutadans podem ser solidaris sense tant soroll.
Molt bona la vostra idea, a la meva opinió, Joan.
Aclaració sobre els serveis socials de SP:els serveis socials de Sant Pere han estat impagables amb la seva actuació, han ajudat a aquesta família amb tots els recursos dels q disposen, sempre i vull recalcar, sempre desde el moment que els hi van demanar ajuda han respós amb la major de les celeritats, professionalitat i humanitat. Al igual que Cáritas de Llinars on s'adrecen els casos de Sant Pere.També vull aclarir que no li ha faltat menjar ni a la nena ni als seus pares pq tant Serveis Socials de Sant Pere com la meva família s'ha preocupat de q això no passes.Aquest acte totalment solidari, net i carent de intencions ocultes més enllà q el de explicar al mon en el que vivim i q darrere de la xifra de 4.000.000 de parats hi han persones.Crec la repercusió ha sigut tant alta pq encara maï ningú ho havia plantejat amb el cor a la mà.
Arantxa Bernaldo ayudamanelrosa@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada