La Llei de Carreteres de Catalunya defineix com via interurbana la que enllaci dos nuclis de població.
Sant Antoni, que des de sempre s'ha aprofitat del 43% de la població de Sant Pere de Vilamajor que ha de sortir pel seu municipi, ha mantingut des de sempre un pobret camí de trujes per fer-los passar (es deu pensar que els veïns de Can Vila, Can Ram i Vallserena viuen tots a la Granja).
El "Geni de la Mobilitat", ha introduit fa mesos uns canvis de circulació després de fer una obra que ningú entèn, fruit del seu fastuós experiment sociològic.
Ara, amb gran perill, el trànsit ha de sortir per l'esglèsia, aesperem que no hi hagi cap desgràcia en arribar a la BP-5107.
No només ha agafat el carrer més estret de tots els que hi ha, sinó que per postres, ha aixecat una plataforma sobreelevada que fa la desgràcia dels autocars de transport públic, quins conductors venen fent sofertament gimkanes d'un temps cap aquí.
Vistes del fabulós vial, el Camí del Mestre, per sortir dels barris de Llevant
Doncs bé, el Mestre és incompetent, segons el Text Articulat de la Llei de Trànsit, per regular la circulació a les vies interurbanes, per molt que passin pel seu municipi.
Qualsevol ciutadà que se senti perjudicat per la darrera Tellada, només cal que interposi davant el Servei Català de Trànsit, la corresponent denùncia.
A més d'incapaç, ara també incompetent, ...
Qualsevol ciutadà que se senti perjudicat per la darrera Tellada, només cal que interposi davant el Servei Català de Trànsit, la corresponent denùncia.
A més d'incapaç, ara també incompetent, ...
12 Comentaris. COMENTEU-HO:
Els animals només aprenen i rectifiquen a base de pals.
L'alcalde de Sant Pere hauria de tenir la valentia de tallar la circulació de camions al camí veïnal que uneix la BP-5107 amb Can Miret obligant als camions pesants a circular pel mig del poble de Sant Antoni per anar fins Can Miret (camí d'Alfou); i fer el mateix amb el camí d'accés a les Pungoles per la BP-5107 (el camí que surt davant de la cruïlla de Les Faldes).
Potser d'aquesta manera Corin TELLAdo veurà com d'incorrecta és la seva política de seguretat vial
La Llei també diu:
Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:
a)Les vies i els accesos als nuclis de población que integren la zarza viària municipal, sempre que no tinguin consideración de tram urbà o de travessera.
Crec que el carrer al que feu esment en cap cas pot considerar-se via interurbana ja que ni tant sols està dins de l'àmbit de la llei.
La Llei considera tram urbà la part de la carretera que transcurre per sòl classificat com a urbà pel planejament urbanístic, és a dir més o menys el tram de sortida cap a Llinars, passat l’aparcament de can Bertran.
Es considera travessera la part de tram urbà en el qual hi hagi edificacions consolidades almenas en dues terceres parts de la seva longitud i que tingui un entremat de carrers almenas en un dels costats. Seria el tram que hi ha a l’entrada de Llinars despre´s de la rotonda o el tram entre Sant Antoni i Sant Pere abans de l’entrada de Can Derrocada.
Personalment crec que hi ha molta qüestió política en tot això i ho dic perquè tinc la sort de conéixer molt bé el tema i de poder-lo mirar des de la distància ja que no sóc de cap dels dos municipis.
Nito,
Coneixent tant bé el tema com dius, hauríes de saber que els terrenys per un passa el ramal que va de Sant Antoni al pont de la Riera de Vallserena (des de Can Ramonet fins La Farinera)no ha estat mai sòl urbà, sinò no urbanitzable (i el POUM de Sant Antoni així ho ha mantingut).
No sent sòl urbà per on passa el vial, aquest no pot ser considerat "tram urbà" i per tant no queda exclós de la Llei.
Com que no és "tram urbà", tampoc pot ser travessera.
També diu, a més, la Llei:
"Tenen la condició funcional de carretera, i com a tal poden ser integrables a les xarxes definides en aquest Reglament, les vies que reuneixin com a mínim algun dels requisits següents:
a) Que serveixin d'unió de nuclis de població de més de 150 habitants, segons el cens oficial, sempre que la via no estigui dins d'una zona urbana o d'un sector urbanitzable delimitat.
b) Que serveixin d'unió de nuclis, encara que siguin inferiors a 150 habitants, quan hi hagi en tot el seu recorregut una població total superior al cens esmentat.
c) Que comuniquin el nucli de més població del municipi amb la xarxa de carreteres."
.../...
Es donen en el cas -reflexionant-hi una mica- algunes d'aquestes condicions.
PER TANT L'entrada a Can Vila des de Sant Antoni (i des de Sant Pere):
a) NO ÉS UN TRAM URBÂ NI UNA TRAVESSERA.
a) ÉS UNA CARRETERA.
c) ESTÀ SUBJECTE a la Llei de Carreteres de Catalunya.
d) L'Ajuntament per la que passi HA DE DEMANAR PERMÍS AL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT PER POSSAR-HI SENYALS DE TRÀNSIT o restringir-ne l'accés.
Hi ha que no hi entenem però mirem d'aprendre'n.
I el camí de Can Tona? Sant Pere ha demanat permís per posar-hi senyals?
Recordeu que el primer que va posar un senyal prohibint el pas de camions pesants fou l'ajuntament de Sant Pere al camí de Can Tona obligant a què ots els camins que volien anar cap a Can Ram, Vallserena i Can Vila a passar pel nucli urbà de Sant Antoni.
Us queixeu d'un fet que el vostre ajuntament ja havia fet. Hem ser coherents i si acceptem un fet hem d'acceptar l'altre.
A veure: el camí de Can Tona no és una via de pas principal, sinò un vial secundari de caràcter interior. No hi ha dubte de què la competència en regular-hi el trànsit la té l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
No és una via interurbana perquè la seva funció és tant sols veïnal, doncs el camí de Can Tona no té la funció d'enllaçar ni Can Derrocada, ni Vallserena, ni Can Vila, amb una via principal, sinò solament interior, a diferència del camí de La Farinera que sí té aquesta funció.
Seguint les normatives tècniques per un camí interior asfaltat, amb trànsit combinat vehicles de motor-bicicletes, havent de passar un gual i, vers Can Derrocada, connecatant amb uns carrers que, d'acord amb les normes tècniques de carreteres, no pot tenir en cap cas, pels pendents, més categoria que la de carrer veïnal, no apte per al pas continuat de vehicles pesants ni de grans dimensions.
Per aquest motiu:
a) en ús de les seves competències exclusives, l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor pot posar-hi les enyals de trànsit que estimi oportunes. A diferència de la via interurbana del camí de La Farinera.
b) No és via apte per al trànsit de vehicles pesents ni de grans dimensions.
c) La xarxa viària ha de proporcionar sortida als vehicles pesants o degrans dimesnions, i ja la tenim des de fa anys i anys, i no és altre que el camí de La Farinera, en el qual les condicions de la via la fan apta pels vehicles pesants o de grans dimensions i té a més, per la seva situació, la condició de via interurbana.
d) L'Ajuntament de Sant Antoni, mirant-se el melic, no ha donat mai solució a la sortida de Can Vila, sent la seva obligació en passar, necessàriament pel seu municipi. A 20 anys vista, però, ha assumit la seva responsabilitat i ha planifiat una nova carretera, assumint finalment la responsabilitat que li correspon (i perquè d'altra manera la Generalitat no li donaria autorització al seu POUM).
e) Si en contra de la lògica, i amb ànim de servir a la ciutadania -cosa que no fa l'Alcalde de Sant Antoni amb les últimes "innovacions"- l'Ajuntament de Sant Pere permet el trànsit excepcional de vehicles pesants o de grans dimensions, malgrat el camí de Can Tona resulti enllaç inapropiat, ho fa perquè ha de fer el que pugui en l'interès general de la comunitat, paraules que potser a alguns els sonen idioma estrany.
I és així.
De la mateixa manera que l'Ajuntament de Sant Pere costeja els 450 alumnes de Sant Antoni que van a les escoles del seu municipi, aguantant el consqüent trànsit de vehicles.
De la mateixa manera que els veïns de Sant Pere de Vilamajor alimenten el 35% del comerç i la prosperitat de Sant Antoni (dels quals un 40% de Vallserena, Can Vila i Can Ram).
Ja va sent hora que Sant Antoni i Sant Pere, a nivell institucional comencin a compartir i col.laborar. Però episodis com l'actual, els radars del Xèrif o l'episodi del nou IES Vilamajor són prova de què hi ha que no tenen més ganes que fastidiar, simplement.
Potser si els 450 alumnes de Sant Antoni marxesin de les escoles de Sant Pere, caldria tancar una de les dues escoles que ara teniu obertes, i potser es perdrien varies de les subvencions que de ben segur deu tenir l'Ajuntament per mantenir-les obertes (com tots els altres, és veritat).
Si que és cert que els veins de Sant Pere alimenten una bona part del comerç de Sant Antoni (no si el 35% és una mica exagerat, perquè molta gent de les Faldes compra a Cardedeu i a les grans superficies com el Carrefour de Cardedeu o el Mercadona), però això no és culpa de Sant Antoni crec jo, sino de la incompetència de un Ajuntament que no ha sabut vertebrar un comerç al seu propi nucli.
Si ens posem a dir, també el CAP de Sant Antoni està atenent a molts veïns de Sant Pere quan no està obert el seu consultori(fins i tot els de les Faldes han estat assignats a Sant Antoni). Així que deixem-nos del "i tu més" i treballem de una vegada per aconseguir que els dos pobles mancomunin molts dels seus serveis. Es cert que en Tella es molt atapaït, però tampoc en Llesuy és molt fàcil de tractar, sobre tot si se li porta mínimament la contrària,així que repartim les culpes, no et sembla?
Els residents a Sant Pere són exactament el 75% dels de Sant Antoni, és a dir el 42% del total dels residents a al Gran Vilamajor. Les Faldes representa el 25% de la població total de SPV i per tant l'11% de la població total del Gran Vilamajor. Encara que els de Faldes no compressin res a SAV, el mercat captiu de residents de SPV per comprar a SAV seria el 31%. A aixó cal sumar-hi uns 2.000 residents de cap de setmana i vacances que hi ha a SPV, que compren preferentment a SAV.
M'he quedat curt amb el 35%.
Qué diria SAV si l'Ajuntament de SPV obrís un àrea de comerç i serveis al camí de Valserena, entre Can Tona i La Farinera? O al costat de la BP-5109 tocant al límit del terme municipal?
El CAP de SAV no el paga l'Ajuntament de SAV. En canvi el de SPV paga cada any uns 300.000 Euros per al manteniment de les Escoles de la seva butxaca (bé de la butxaca de les 1.900 famílies que paguen impostos municipals).
Dit aixó, no puc estar més d'acord amb tú: SPV i SAV formen part d'un conjunt que cal que els Ajuntaments respectius assumeixin d'una vegada.
Per tant, en comptes de repartir culpes, jo els diria que compartissin responsabilitats.
Hi ha una lluita d'egos: Tella&Llesuy
Qui surt perjudicat? El ciutadà.
Això és ser un bon polític? això és la política?
Per ser alcalde no cal només voluntat sinó estar preparat. En cap dels dos casos es dona aquesta condició.
Anònim, octubre 11.
Hi ha una diferència essencial, en Llesuy està lluitant pels veïns del seu municipi, l'altre actua contra els veïns d'un municipi veí (que ha deixat molts calers a Sant Antoni al llarg de quaranta anys) i, de fet, en contra dels interessos d'aquest poable. Per què no us assabenteu de la realitat de la situació abans de parlar d'egos i altres tonteries?
Si, si, ja s'ha vist com en Llesuy treballa pel "veï" del seu municipi, (parlem de l'acord de la masia de Can Derrocada i els milions que guanyarà el Sr. Icart? I quan diu que marxa, ah sí d'aqui 15 anys, si no ha tancat l'empresa abans perquè ja n'ha fet prous de calers!) I això del benefici de Sant Antoni amb els veins de Sant Pere ja comença a cansar, no va ser Sant Antoni qui va deixar que botigues com la carnisseria de Can Baro i el super de la Margarita, per exemple, tinguessin que tancar per culpa de una mala planificació dels accesos a Sant Pere des dels barris. O també és culpa de Sant Antoni?
Em sembla depriment que la comunicació entre dos alcaldes s'hagi de fer a través de les Cartes al Director d'un diari.
Això és EGO i no és una TONTERIA
Publica un comentari a l'entrada