Darreres entrades:

2/4/12

El Regidor d'Hisenda, un mag dels números

Fa un parell de messos, el Regidor d'Hisenda -ara Alcalde-, va escandalitzar amb el reconeixement d'un deute de 3,5 milions d'Euros, per alegria de la llavors oposició, ara al Govern.

En només dos messos se'ns diu al Ple que, després de pagar els deutes pendents, quedarà un romanent de 442.000 €, és a dir, diner disponible a caixa.

Extraordinari. Ja era hora que tinguéssim un Regidor d'Hisenda tant eficient. En només dos messos, gràcies al renovat equip de Govern, s'ha aconseguit capgirar les finances municipals, això si que és guanyar-se el sou.

Però el ball de xifres no ens permet seguir la música; perquè no se'ns va dir fa un parell de messos que a la primavera es cobraríen 475.000 € de deutes pendents (Generalitat, participació en els tributs de l'Estat, Cànon de l'aigua)? o que encara quedava sense tocar el crédit demanat per a la construcció de la Sala Polivalent i alguns altres romanents de tressoreria? Perquè es van comptar els deutes i no es van descomptar els actius líquids?

Un mag dels números, sens dubte, el nostre Regidor d'Hisenda.

Però si llavors tenia excusa per amagar la veritat, per tal de seguir urdint el defenestrament d'en Llesuy, doncs els meus números em donaven un deute net de poc més de 2 Milions d'Euros, ara, apuntat al carro (o als bous) del "rigor i la transparència", el Regidor d'Hisenda salta del passiu a l'actiu i ens continúa amagant la realitat, canviant la boleta de got com fan a les Rambles.

La realitat -una part de la realitat- és que l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor déu uns 2,5 milions d'Euros als bancs i el romanent que ens diuen no és més que diners prestats que s'han de tornar. Heus aquí la màgia dels números!

Per si calen detalls, concretaré que encara es deuen uns 530.000 Euros de préstecs demanats entre 2002 i 2007, dels quals uns 180.000 pel cobriment de la pista polisportiva i l'enllumenat de Les Faldes, i la resta uns 150.000 que es deuen encara de la época de l'Icart i quasi 200.000 de l'época d'en Bruguera (en Llesuy va heretar més de 600.000 € de deute bancari).
Nascuts a la passada legislatura es deuen als bancs gairebé uns altres 2.000.000 d'Euros, dels quals gairebé 150.000 préstecs demanats per fer front de devolucions a l'Estat per ajustament de la liquidació percebuda dels impostos estatals del 2008 i del 2009. 

Curiós que ara es comptin els 47.000 Euros de la liquidació positiva de la participació en els ingressos de l'Estat del 2010 (que ja vaig anunciar en el seu dia) i en canvi no es descomptin els 150.000 Euros que s'han de pagar de les liquidacions negatives del 2008 i 2009.

El romanent que actualment hi ha disponible s'obté dels préstecs bancaris.

El nostre Regidor d'Hisenda, ara amb els seus cómplices, continúa girant la rosa dels vents com li convé quan li convé, confonent la població i induïnt a conclusions molt equivocades sobre la realitat de les finances municipals.

I encara esperem els pressupostos del 2012, i les liquidacions dels pressupostos del 2010, i les del 2011.

Ja seria hora de què d'una vegada per totes se'ns donés a conèixer la realitat de l'estat de les finances municipals, i en concret, per al que a mi pertoca, resposta de la meva instància E-053/2011 presentada en forma a l'Ajuntament i rebuda per qui llavors (vet aquí la casualitat) era Alcalde accidental a més de Regidor d'Hisenda, i quina contesta informal va ser, el dia 16 de juny de 2011, textualment, la següent: "Em demanes públicament que et faci arribar els comptes anuals de l'ajuntament dels últims anys. Comentes també, però, que has posat una instància sol·licitant-los, i entenc que aquest és el procediment correcte per a obtenir aquesta informació, la qual és pública i tothom hi té accés, si no vaig errat." Aviat farà un any i encara espero resposta.

Reitero doncs aquesta petició formal de conéixer les dades reals dels números de l'Ajuntament, que de la màgia dels tril.lers ja en començo a estar-ne tip.

Tot plegat em preocupa encara més, si cap, doncs la incapacitat política de sotmetre's a un Pla d'Ajustament de les finances municipals em fa pensar en una decepcionant estratègia financera del nostre mag de les finances. Estratègia basada en anar tirant de veta dels romanents dels crèdits que encara queden (uns 500.000 €), mirar d'enganyar per cobrar els 650.000 € de subvenció concedida per a la constucció de la Sala Polivalent, i anar empenyent fins el 2014, quan la posada de l'IBI en el segle XXI incrementi uns 300.000 € els ingressos de la Hisenda municipal.

Però els 2.500.000 € que ara es deuen als bancs s'hauran de tornar, tard o d'hora.

P.S.: És ben trist que un simple ciutadà com jo hagi de perdre temps i esforços gratant per mirar de conèixer una realitat que se'ns amaga. Si malgrat tot alguna dada està errada, agraïria que se'ns donés la bona.

3 Comentaris. COMENTEU-HO:

Anònim ha dit...

Ricard, en Llesuy ha tingut, en tu, un gran defensor de la seva gestió el temps que ha estat alcalde, però no insisteixis en la seva defensa, perquè no s'ho mereix, i, si no, temps al temps. L'ajuntament de Sant Pere, com tota administració pública, té un greu problema, i és que qualsevol persona pot arribar a ser alcalde, o regidor, o parlamentari, o conseller, o president de govern..... I és en les mans d'aquestes persones que ens hi posem perquè gestionin la "cosa" pública. I no som conscients de la importància que té el gest de ficar el vot dins de l'urna, gest que pot decidir la persona que finalment gestioni el nostre futur, els nostres diners, en definitiva, la nostra vida. Tenim governants mediocres i, per això, tenim solucions mediocres. No podem demanar més perquè on no n'hi ha no raja. Però tornant a l'antic alcalde, faràs bé de deixar de defensar-lo i el nou equip de govern faria bé de denunciar tot allò irregular que hagi detectat, ans el contrari, estaran encobrint actuacions delictives, cosa que els converteix en persones no aptes per a ocupar els càrrecs que ocupen.

Ricard ha dit...

Amic anònim, t'equivoques. Et sembla que defenso en Llesuy? Que cada pal aguanti la seva vela. Temps al temps...

Si tantes coses saps, explica'ns-les, que l'anonimat et protegeix i sabras com fer metàfora d'allò que dius que saps. Si no, és difamar, tirant la pedra i amagant la mà. Hipocresia, que és una forma -etimològica, com saps- de fer poder.

Anònim ha dit...

Doncs sí que és trist, sí. Podent-ho fer algun partit de l'oposició.