Després de l'aclaparadora fallida de CiU plantejant com emblema de campanya la independència ("Estat propi") de Catalunya, que ha fet fugir els seus electors cap a alternatives més convençudes, és bo de deixar constància de l'evolució sobiranista i pel Dret a decidir d'aquestes eleccions respecte l'estat previ (eleccions 2010).
Resulta molt interessant fer-ho des d'una triple perspectiva (pendents del vot exterior):
- La proporció respecte el total de vots vàlids.
- La proporció respecte els vots a grups polítics que han obtingut representació parlamentària.
- La proporció en nombre d'escons del Parlament resultant.
Aquí teniu els resultats:
Evolució comparativa del sobiranisme en les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 i 2012
Evolució comparativa favorable al Dret a decidir en les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 i 2012
En resum (veure nota final):
- El percentatge de vots a grups polítics favorables al sobiranisme experimenta un molt lleu retrocés, doncs passa del 52,6% al 51,3%, en tot cas lleugerament per sobre de la majoria absoluta.
- Els partits polítics amb representació parlamentària perden 2,4 punts de representativitat a favor del sobiranime, disminució que s'esmorteeix en termes de percentatge d'escons (-1,5 punts), per bé que queden per sobre de la majoria absoluta.
- La composició del Parlament rep una important davallada de grups favorables al Dret a decidir, de -4,5 punts, que en termes d'escons baixa fins a -5,1 punts percentuals.
- La representació parlamentària en proporció d'escons sobrevalora lleugerament els vots favorables a les dues qüestions plantejades. Així, pel que fa al sobiranisme, s'amplifica de 3,5 punts al 2012 (3,7 al 2010), i pel que fa al dret a decidir, l'augment és de 2,5 punts (4,0 punts percentuals al 2010).
- A banda de l'anterior, creix la representativitat del Parlament, passant del 90,2% del total de vots vàlids emesos al 2010 fins el 92,7% del 2012. Si això afegim l'augment de participació, el Parlament actual representa al 64,5% de la població catalana amb dret a vot, substancialment més elevada que el 53,0% de representativitat que tenia al 2010.
La conclusió general és que el Parlament de Catalunya ha perdut representativitat tant pel que fa al sobiranisme com pel Dret a decidir. Malgrat un inapreciable augment de la proporció de vots favorables al sobiranisme (de 0,4 punts percentuals), el sobiranisme en seu paralmentària ha disminuït lleugerament. Pel que fa al Dret a decidir, també ha disminuït lleugerament (de 1,1 punts), i de manera més accentuada en seu parlmentària (quasi de 5 punts percentuals). Nogensmenys, el Parlament del 2012 reforça la seva representativitat tant respecte els votants efectius (creix de 2,5 punts percentuals) com sobre el conjunt dels ciutadans amb dret a vot (creix d'un important 11,5% i arriba gairebé a 2/3 parts del cens electoral).
Deixant de banda la recomposició de les forces parlamentàries, mal negoci doncs aquestes eleccions precipitades pel que fa aquestes dues creuades -sobiranisme i Dret a decidir- fonamentals de la societat catalana, per bé que ara coneixem millor allò que actualment opina la ciutadania i tenim un Parlament més representatiu.
Nota: Només s'han classificat les orientacions polítiques dels 9 primers grups polítics per vots obtinguts (amb més del 1% dels vots vàlids totals). Aquests vots exclossos de l'anàlisi representen el 4,34% del total al 2012 i el 7,37% al 2010.
Nota: Només s'han classificat les orientacions polítiques dels 9 primers grups polítics per vots obtinguts (amb més del 1% dels vots vàlids totals). Aquests vots exclossos de l'anàlisi representen el 4,34% del total al 2012 i el 7,37% al 2010.
4 Comentaris. COMENTEU-HO:
Perdona, però els teus números no m'acaben de quadrar i no coincideixen amb l'anàlisi que els opinadors dels mitjans catalans estan fent. Patacada de CiU si, però 1 escó més als partits parlamentaris favorables al dret a decidir (CiU, ERC, ICV, CUP ) 87. El 2010 eren 86 , i tal com dius referit a un Parlament amb una representativitat només del 53% dels electors quan ara és del 64,5%.Per tant molt més bona imatge de la Catalunya real.
La veritat repassant els percetatges de vot obtingut per les 9 forces que dius que van passar del 1% de vot no veig clara la teva afirmació. Al 2010 van ser : CIU, PSC, PP, ICV, ERC, SI, Cs, RI,PxC. D'aquests CiU,ICV,ERC,SI,RI s'han d'enmarcar en els favorables al dret a decidir i tenien en conjunt el 57,36 % del vot.
Ara les 9 del 2012 han estat: CiU, ERC,PSC,PP,ICV,Cs,CUP,PxC,SI. Reagrupament no s'ha presentat i tenim a les CUP. CiU,ERC,ICV,CUP,SI pel dret a decidir. En total a mi en surten amb un suport de vot del 59,01%.
Per tant no se on veus la devallada dels partidaris al dret a decidir, jo veig que hi ha un 1,65% d'increment. Ara si els "sobiranistes" només són els de CiU llavors si que tens raó.
El difícil, però, serà governar i gestionar el dia a dia d'una Catalunya endeutada, escanyada i contra les cordes.
Salut
Veig que has repassat les xifres. He considerat com favorables al Dret a decidir, a més dels grups polítics que assenyales, al PSC.
Diu el seu programa electoral "Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat".
Amb això, els escons favorables al Dret a decidir han passat de 114 a 107. Els sobriranistes (els anteriors menys PSC i ICV)han passat de 76 a 74 diputats.
Espero haver-te aclarit el dubte.
Cordialment,
PerSPectiVa, ja sabia que eres bona persona, però això de considerar el PSC en grup dels favorables al dret a decidir, et situa a la banda de les persones bones-bones, bones de veritat.
Sap greu això que li passa al PSC (podríem dir-li directament PSOE), però els hi passa i punt; i ells s'ho han buscat. Has provat de fer l'anàlisi considerant el PSC (o PSOE) a l'altre grup?.
Ja sé que els convergents estan una mica despistats amb el resultat, però amb una mica de gràcia i de sentit de país per totes bandes, el que ha passat és el milloret que ens podia passar com a país.
Ricard,
Per si repases alguna vegada aquests comentaris que queden al pou del temps. Ja veus que no estaven pel dret a decidir:
Jaume Clotet 21/01/2013
We the people
Sosté Maurici Lucena que la línia vermella que el PSC no ha de traspassar en el debat de la resolució de sobirania és “el respecte a la legalitat vigent”. Per legalitat vigent s’entén l’espanyola, és clar. Em sembla perfecte. Un partit inequívocament estatalista, que té un pacte de sang amb un dels dos grans partits espanyols i amb el federalisme com a horitzó polític ha de voler actuar, sempre, dins la més estricta legalitat espanyola. El problema rau en el fet que en Lucena va afegir que aquesta línia vermella havia de ser compartida pels partits que estan pel dret de decidir, és a dir per CiU, ERC, ICV i la CUP.
Ens trobem davant del problema nuclear de la qüestió. Una declaració de sobirania, per definició, no ha de respondre davant la legalitat de ningú: un país o un poble es declara sobirà i això mateix ja és un acte amb conseqüències polítiques i jurídiques. Només cal recordar que les tres primeres paraules de la Constitució dels Estats Units són “We the people”, evidenciant que res ni ningú està per sobre del poble quan aquest es proclama subjecte polític i jurídic. Això ho sap molt bé el PSC i per això ha traçat la línia vermella de la legalitat espanyola. Si el PSC es manté ferm en la defensa d’aquesta línia vermella només podem passar dues coses: que quedi fora del consens de la declaració de sobirania o que arrossegui les altres forces.
Comencem pel segon punt. És impensable que el president Artur Mas ni Oriol Junqueras, ni els partits que donen suport a la declaració de sobirania, acceptin posar-se una cotilla de ferro que elimini, precisament, la força jurídica i política de la pròpia declaració. Amb quina cara aniríem a Europa brandant la nostra sobirania si la supeditem a la legalitat espanyola? Si ho féssim, a Brussel•les ens prendrien pel pito del sereno, i amb tota la raó del món perquè ens hauríem tret nosaltres mateixos la legitimitat i la legalitat del procés sobiranista.
Això ens porta al primer punt. És imprescindible la concurrència del PSC en la declaració de sobirania? Des del meu punt de vista, és important i preferible, però en cap cas imprescindible ni necessària. No podem pretendre, crec honestament, que el PSC sigui allò que no és, de la mateixa manera que un gat és un gat, i no pas un gos. Ja és molt que els socialistes catalans acceptin el dret de decidir dins la legalitat espanyola. Fa només uns mesos semblava impossible. Però no volen passar d’aquí i és natural. En el fons, però, és una llàstima, perquè formaran inevitablement part del bloc del NO juntament amb el PP i amb Ciutadans. És injust? Segurament. Però la Història és cruel amb els tebis i els esborra de les seves pàgines glorioses.
Jaume Clotet Periodista per la UAB i historiador per la UB.
Publica un comentari a l'entrada