Cóm es pot entendre que gent com jo, com l'Higini, en Pedro, la Marina, l'Israel, l'incansable Jordi Riu, en Ferran, i alguns altres, ens dediquem a dedicar-vos molt de temps a què us interessi el què pensem?
Som gent de Vilamajor, potser ens coneixeu, o no. Entre nosaltres, molts, no ens coneixem. Però compartim.
Espurnes d'uns jocs artificials ens reunim a Vilamajor en Xarxa, tant diferents, tant anònims i tant units per un lloc.
No us podeu ni pensar el què significa, dia si, dia no, buscar temes i coses que, dins de "la línia editorial" de cadascu, volguem que siguin escoltades. Vanitat?... No. Poca feina?... Tampoc.
No us podeu ni pensar les bronques de la parenta: "Què fas..?" Gelosa pel què fem, pel que ara estic fent.
No us podeu ni imaginar el què motiva que a algú, que no coneixem, l'interessi un xic el què expliquem. I és que vosaltres sou la única raó -dia si, dia no- de tanta dedicació.
Pel que fa a aquest que us parla, ben aviat farà cinc anys (Déu n'hi do) que parlo a la xarxa amb vosaltres. Set-cents cinquanta "posts" sempre dedicats al meu poble. Un miler de comentaris m'animen, dia si, dia no, a seguir estant. Molts d'altres blogaires han abandonat pel camí.
Sorpren però que tant d'esforç -en el meu cas- només es vegi recompensat amb un "share" quan es parla dels polítics, quan es fa escarni que encén -i motiva- a contestar en aquests espais oberts que són els blogs. La cinquantena que em llegiu fidelment dia si, dia no, sabeu del què parlo. Pel camí molta feina, feina a documentar, feina a argumentar, feina...
Feina, molta, com la que em dóna un bloc poc freqüentat com l'Anàlisi. Aquest és vocacional. També.
Feina, molta feina em va donar Vilamajor Opina, ara a la paperera de reciclatge però que ha servit per escoltar-nos i esbravar-nos.
A molts de vosaltres ni us conec -i m'agradaria molt-. Recíproc perquè molts ni sabeu qui soc.
No he fet més amics dels què ja tenia reflexionant en veu alta el què penso i sento del meu poble, i en contra he fet més d'una enemistat. Llàstima.
M'agradaria que -algun dia- tots els companys (i una única companya, curiosament) que compartim estar a Vilamajor, ens trobessim amb vosaltres. (Potser no és una bona idea, doncs potser agradi més ser "voyeurs").
Bé, només volia dir-vos que sé que hi sou, i que quan no hi sigueu us trobaré a faltar, i plegaré.
(La parenta rondina...).
8 Comentaris. COMENTEU-HO:
Bon dia, Ricard! Un cert desànim? Molta feina i poca resposta? No t'ho pensis! Som molts els que et llegim encara que no participem. Ens encanta la teva visió de la realitat i els teus comentaris. I el treball que fas a "Reflexions" i a "Anàlisi" no té preu. Enemistats? Cabalgamos!Gràcies a la teva feina (i a la dels altres blogaires) ens mantenim al dia del que passa a casa nostra i obtenim visions diferents que completen i arrodoneixen la pròpia. Les meves salutacions a "la parenta" i el meu agraiment pel seu respecte per aquesta feina voluntària i voluntarista, malgrat que a estones li molesti el temps que li dediques, que ens dediques. No ens deixis!
Una abraçada ben forta
Mercè
Bones Ricart........sí que hi som, i sí que compartim les teves sensacions i sentiments. Seguirem?? Mentre les forces i l'estima per lo nostra es mantinguin com fins ara, i la gent de vilamajor i rodalies ens acompanyin en el viatge.....i les parentes? esperem que darrera de la petita gelosia, entenguin que ens encanta el que fem i com ho fem!! Convocatòria rebuda i acceptada....només falta una data i una hora!!! Sempre junts mentre no ens fallin les paraules!!
Abraçades
Queda clar, que l'únic que aixeca passions i promou un debat, es alló que toca determinats interessos, i en aixó, està clar que has estat i ets un mestre. També queda palés que les tendencies, no son criticables, però si alló que es tendencios.
Benvolgut Ricard, no pots fer tots els papers del Auca.
No es el mateix, ni aixeca les opinions més abrandades, el explicar el safreig polític, que el tractar amb temes com l'atur, la economía, la demografía etc... que hi farem! t'he dit sempre que aquest poble, es com els demés, amb les seves virtuts però també amb les seves miséries, prefirim un SALVAME, que un REDES, es clar que tu no ets en Punset, però tampoc un José Javier Vazquez, i és evident que quan escrius sobre temes tan ELEVATS, et llegim però no opinem, o no en sabem, o no ho volem. El que ens agrada en el fons es lo altre, la visceralitat, el poder posar a parir a qui faci falta amparant-nos en l'anonimat, és fàcil, i aqui si que en tenim de coneixements, aquí no en fa falta saber, TOTS en sabem, és com el futbol.
T'animo, no t'aturis, segueix escrivint encara que sigui d'economía, la gent que no opina però que et llegim, som els que donem un just valor a la teva tasca, segueix, i qui sap, potser algun día aquesta gent tant visceral si afegirá i segurament, no els farà falta amparar-se en l'anonimat, si passa aixó em podràs dir que no, que realment no som un poble normal.
Evidentment soc un anónim.
és evident,posa a debat el tema de la pujada de sous dels consellers de Sant Pere i d´segur s'anima el debat
UN ANÓNIM
Ricard, en la vida hi han les persones que es mullen i les que no; tu ets de les primeres, has trovat en els blogs la manera de fer-ho. No és necessari com deia algú, ser periodista per posar-hi les ganes, coneixaments, sentit comú, en fi, sentir-te viu, segur que alguna vegada, li has passat el teu escrit a la teva companya avans de ser publicat perqué et doni el seu "vist i plau", per a que comparteixi les teves inquietuts i sigui una complicitat més entre vosaltres. Si no és aixi pova-ho, pagarà la pena, experimentareu junts el nerviosisme d'alló que encara no ha sortit a la llum, i no saps com anirá, potser d'aquesta manera en contes de rondinar, ronronejarà.
Us estimo.
Sara.
T'en dones conte, acabo de premer el botó del "enter" i ja hem donen la raó, cal que reflexionis i surtis del armari "José Javier", VEUS COM ET LLEGEIXEN?.
El evidentment anónim.
Benvolgut Ricard,
No estàs sol; no estem sols. Tenim les paraules, i de les paraules neixen coses, relacions, amistats. I bon blogs quan aporten quelcom. Tu aportes molt. Moltes gràcies per ser present.
Una abraçada enyoradíssima d'aquelles vostres terres que vaig fer meves.
Pedro
Per quan una quedada de Blocaires i amics de paraules, doncs??...Salutacions
Publica un comentari a l'entrada