Jaume Alonso Cuevillas: "lo puto crack"

En Jaume és un jurista català. Es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona el 1984, desenvolupant, des d'aquell mateix any, tasques docents en el departament de Dret Administratiu i Dret Processal. Va obtenir també el Diploma en Dret Civil Català a la Universitat de Barcelona i fou habilitat per a intervenir davant el Tribunal Eclesiàstic de la Arxidiòcesis de Barcelona.

L'any 1990, aconseguí el doctorat amb la qualificació d'excel·lent “cum laude” per unanimitat i, tres anys després, es convertí en Professor Titular de la Universitat de Barcelona de l'Àrea de Dret Processal. Un any després, el 1994, va ser nomenat President de la "Secció de Dret Processal" de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona ​​(càrrec que va ostentar fins al 2001).

L'any 1997 es va convertir en el degà més jove de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (càrrec que va ostentar fins a 2005).

Durant aquests anys de deganat fou també President de la Comissió de Noves Tecnologies del Consell General de l'Advocacia Espanyola (1998-2001) i President del Consell de l'Advocacia Catalana (1999-2000). El 1999, va ser nomenat vicepresident del Consell General de l'Advocacia Espanyola (càrrec que va ostentar fins al 2005) i President de l'Associació Catalana per a l'Arbitratge (càrrec que va ostentar fins al 2004). Entre els anys 2000 i 2004 va ser President de la Comissió de Dret Processal de la "Association Européene des Advocats" i l'any 2002, va ser Membre del Consell de Justícia de Catalunya (fins al 2004), així com també fou habilitat per a exercir com a mediador familiar. Entre els anys 2003 i 2004 va ser President de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia del Consell General de l'Advocacia Espanyola i el 2005 va ser designat acadèmic Electe de la Reial Acadèmia de Doctors.

Des de setembre de 2006 és catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, ​​institució en la qual ha desenvolupat la major part del seu treball acadèmic, aconseguint la càtedra finalment l'any 2011, havent obtingut el número 1 en la seva oposició d'ingrés.

L'any 2007, va ser Membre del Consell Consultiu de l'anuari Euro-Peruà de Dret de Comerç i, entre 2007 i 2008 va ser president de la Federació Europea de Col·legis d'Advocats.

No content amb aquesta trajectòria, en Jaume ens honorà als economistes i al 2014 es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses amb la qualificació de Matrícula d'Honor en totes les assignatures cursades. Tanmateix, al 2015 ens va honorar als auditors de comptes va obtenir el Màster en Auditoria de Comptes.

Parla amb soltura francès i italià, i prou bé l'anglés i el portuguès. També es pot fer entendre parlant l'alemany, que darrerament està millorant molt.

Acadèmicament i professional, lo puto crack! 

Malgrat tot això, no el coneixíem de res. 

Però l'hem conegut, reconegut, admirat i aplaudit en la seva sabiduria, en el seu sarcasme, amb la seva vehemència. Amb la seva convicció i respecte pel que més estima -apart de la seva família i amics- el Dret.

El Dret, aquest amor pel Dret que l'ha dut a defensar la nostra gent. A defensar al President Puigdemont, a defensar a en César Puig, segon d'en Joaquim Forn. I no sé si d'algú altre embolicat en aquest embolic.

Crec que té el poder de la bilocació: tant aviat el veiem a Barcelona, a Madrid, com al cap d'una estona, ja està a Brussel·les, o a Alemanya. Omnipresent.

Infatigable: el veig a quarts d'onze de la nit al 3/24 i l'escolto a quarts de nou del matí a RAC1. Gentil i considerat, em contesta els correus a quarts de dotze de la matinada.

Personalment, no només l'admiro com a professional, l'admiro com a persona. Les seves aparicions als mitjans televisius catalans i les seves declaracions a premsa són per quedar-se embadalit. 

I no només perquè pensi com jo penso, sinó sobretot perquè m’il·lustra, em dóna confiança i m'eleva l'ànim. 

Ens ha donat titulars que no tenen desperdici, i una lliçó del bon Dret a cada frase.

Memorable el cara a cara -memorable- a "FAQS" amb el picaplets de VOX. i els "malaguanyats avions" que l'estat espanyol prometia comprar a Alemanya. Llueix una esgrima i una autoritat exemplar. I un sarcasme fi, un perfum de sarcasme Ferranadrià que fa pujar les comissures dels llavis. Llest.

Afable, gentil, sempre troba un moment per contestar el correu d'un desconegut, ni que sigui de matinada. M'agradaria tenir-lo assegut a la meva taula, a la meva sobretaula, i embadalir-me amb la seva conversa.

Be, no vull avorrir-vos més, però persones com ell, que es posa al front per defensar als seus clients com ho fa, em fa sentir orgullós. És la darrera tanca per defensar una cosa tant simple com ara desmillorada: la JUSTÍCIA.

Bona sort, puto crack!