Sembla poca cosa, però el nostre POUM -ja de la família- a mig fer, deslocalitza dues de les activitats empresarials de tota la vida: Pinsos Picart i Eugassada Juanola. Envoltades de comanxes, aquestes activitats tenen els dies comptats.
Hereves de la tradició, sucumbeixen ara al benestar que consolida edificis per a persones al seu costat. Ambdues tenen en comú les arrels ramaderes del nostre poble. I ara, molesten al "progrés".
Haig de dir que no m'agrada una fàbrica a vegades pudenta al mig del nou poble, i que els animals al costat d'una llar d'infants i potser d'un CAP és anacrònic. Pero quan tanquin les portes en Juanola i l'Icart per a ells no crec que s'obri la finestra al futur.
Ells ho sabien, tothom ho demanava, era una crònica anunciada, però per més que hagi de ser així, em sento molest.
No es pot maltractar una indústria que ha donat i dona tants jornals a tantes famílies del nostre poble. No es pot maltractar l'eugassada mentre a boca molla ens enorgullim del medi natural i de la tradició del nostre estimat poble. No és just, és irresponsable.
Llocs de treball estan en perill, una porta al Montseny es tanca. És això i no res més el que un POUM ha de procurar?
Tant se val el que pensem: tenim l'obligació de buscar-hi continuitat, i més quan no anem especialment sobrats d'esperit emprenedor.
En Picart i Juanola tancaran, n'estic segur, i els perjudicats, amb ells, pensem el que pensem, també serem tots plegats. El POUM continuarà en el seu descrèdit, per a mi, si no reconstrueix allò que no queda més remei que eliminar.
Hi tenim tot el dret, però també assumim responsabilitats.
Quanta inconsciència quan hom pensa que de res es poden queixar, que amb això els farem rics. Hi ha molt més que diners darrera d'aquestes activitats; vides dedicades, compromís amb l'aventura empresarial, i no tenim dret, sense responsabilitat, a agafar un plànol i decidir que l'un i l'altre, per més que rics, hagin de plegar, sense més, per no res.
Hereves de la tradició, sucumbeixen ara al benestar que consolida edificis per a persones al seu costat. Ambdues tenen en comú les arrels ramaderes del nostre poble. I ara, molesten al "progrés".
Haig de dir que no m'agrada una fàbrica a vegades pudenta al mig del nou poble, i que els animals al costat d'una llar d'infants i potser d'un CAP és anacrònic. Pero quan tanquin les portes en Juanola i l'Icart per a ells no crec que s'obri la finestra al futur.
Ells ho sabien, tothom ho demanava, era una crònica anunciada, però per més que hagi de ser així, em sento molest.
No es pot maltractar una indústria que ha donat i dona tants jornals a tantes famílies del nostre poble. No es pot maltractar l'eugassada mentre a boca molla ens enorgullim del medi natural i de la tradició del nostre estimat poble. No és just, és irresponsable.
Llocs de treball estan en perill, una porta al Montseny es tanca. És això i no res més el que un POUM ha de procurar?
Tant se val el que pensem: tenim l'obligació de buscar-hi continuitat, i més quan no anem especialment sobrats d'esperit emprenedor.
En Picart i Juanola tancaran, n'estic segur, i els perjudicats, amb ells, pensem el que pensem, també serem tots plegats. El POUM continuarà en el seu descrèdit, per a mi, si no reconstrueix allò que no queda més remei que eliminar.
Hi tenim tot el dret, però també assumim responsabilitats.
Quanta inconsciència quan hom pensa que de res es poden queixar, que amb això els farem rics. Hi ha molt més que diners darrera d'aquestes activitats; vides dedicades, compromís amb l'aventura empresarial, i no tenim dret, sense responsabilitat, a agafar un plànol i decidir que l'un i l'altre, per més que rics, hagin de plegar, sense més, per no res.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada