Darreres entrades:

11/10/07

S.O.S. jovent

En els darrers 5 anys (2001 a 2006), la població empadronada(*) ha crescut de quasi 900 persones, passant de 2.720 a 3.578. Aquest fort increment, en línia amb el sofert al 2007 (la població empadronada a setembre d’enguany és ja d’unes 3.900 persones), s’ha degut sobretot a la immigració de persones d’entre 35 i 49 anys, que propicien naixements posteriors i que generalment s’acompanyen d’infants menors de 12 anys.

(*) Els padrons de població es refereixen a 1 de gener de cada any.

L’explotació de la piràmide demogràfica i de la seva evolució, ens dóna dades molt interessants, com que les que tractem a continuació.

Al 2006, la taxa de dependència (persones que depenen de la població activa, és a dir, joves menors de 15 anys i persones majors de 64, respecte la resta de la població) era del 46,2: un 46,2% de la població de Sant Pere depenia de la població activa.

Al 2001 aquesta taxa era només del 42,6.

Nogensmenys, la degradació de la taxa de dependència no es déu a l’envelliment de la població, sinó, com s’ha indicat, a la immigració de persones joves que potencia l'increment de menors.

En efecte, si mirem la taxa d’envelliment (persones majors de 64 anys respecte el total de la població), aquesta dada s’ha mantingut pràcticament constant en els darrers cinc anys (era del 12,2% al 2001 i del 12,3% al 2006), nivell que es pot considerar molt bó.

Gaudint del cicle demogràfic rejovenut amb la immigració, la població de Sant Pere no s’ha ressentit gens d’un augment de l’envelliment a curt termini.

... Però les dades a llarg termini són més preocupants.

La taxa de reemplaçament mesura la proporció de població jove que substituirà la pèrdua de població que s’envelleix (població de 20 a 29 anys respecte població de 55 a 64 anys). A Sant Pere de Vilamajor aquesta taxa era al 2001 de 155,1, mentre que al 2006, la taxa s’ha degradat fins 113,5. A Sant Antoni de Vilamajor la taxa es manté en 156,1.

En efecte, la població activa (persones entre 16 i 64 anys), ha passat del 71% al 2001 baixant fins el 67% al 2006.

Dit d’una altre manera, ben aviat, la població jove de Sant Pere de Vilamajor no compensarà l’envelliment esperat de la població.

Abans del 2020, la població major de 65 anys probablement es duplicarà respecte les dades actuals, arribant a la quarta part de la població total. Amb l’expectativa de què en aquest termini s’esgoti el model de recanvi demogràfic que ens ha proporcionat la immigració en els darrers anys, la taxa de dependència a Sant Pere de Vilamajor probablement es situarà al voltant del 60%, és a dir, només un 40% de la població estaria en edat considerada dins de la població activa, amb un perfil molt proper a les ciutats agòniques demogràficament parlant.

La única direcció assumible (n'hi ha d’altres més arriscades) és sense dubte fixar la població jove, a tota costa, urgentment. I per això és imprescindible a Sant Pere de Vilamajor, desenvolupar decididament tres categories de polítiques, indissociables:

  1. Polítiques d’habitatge, que permetin l’accés de l’ordre de 200 joves en els propers 10 anys a un habitatge en condicions assumibles per al seu estàndard (el nou POUM deixa l’habitatge de protecció oficial –i no només per a joves- clavat per al futur en uns 50 habitatges).
  2. Polítiques de benestar, que permetin el confort, el lleure i la vida social del jovent de Sant Pere de Vilamajor, necessaris per a consolidar aquesta capa de població i crear poble.
  3. Polítiques de promoció econòmica, que permetin desenvolupar nous llocs de treball a Sant Pere, qualificats adequadament per als nivells socio-formatius del nostre jovent (el d’ara i del que puja).

Està bé invertir recursos per a la població infantil. Està bé desenvolupar polítiques decidides a favor de la gent gran. Però no assumir la necessitat de què des d'ara fins d'aquí uns anys fixar jovent en el nostre municipi, és una necessitat prioritària en la vessant de comunitat social, deixarà Sant Pere de Vilamajor fora del progrés en el futur: una ciutat dormitori i residència per a la tercera edat.

Amb aquesta perspectiva, potser caldrà anar pensant en tornar a ser una vil.la d’estiuejants...

Lleigiu també:

0 Comentaris. COMENTEU-HO: