Darreres entrades:

20/6/10

A "lo puto veí" de la radial


La radial, benvolguts, no és només una xarxa de carreteres. És un artefacte electromecànic que provist d'un disc adiamantat serveix per tallar metalls i pedra. Fa un sorrol accelerat de cent garrins agonitzant.

Doncs, un -per dir-li- veï, de Can Derrocada, es passa tots les dissabtes i diumenges passant la radial per ves a saber quines rajoles.

Dit amb molta amabilitat, després de carregar-se tots els arbres de la seva parcel.la per fer-se una casa de quatre metres d'ample, es podria passar la radial, els caps de setmana, per allà on hom està pensant.

A Can Derrocada, pel goig de més d'un, les coses no són com eren: en comptes d'arquitectes i aparelladors, ara es porta l'autoconstrucció.

I de passada, sembla que a algún tècnic municipal la radial l'hagi lobotomitzat: al carrer Sant Bernat ha aparescut un "forat" en plena parcel.la del 32% de pendent, que ha fet "aparèixer" un tallat de 4,32 metres d'alçada. Es veu que pagar 38 milions (pessetes) per un barranc dóna drets indescriptibles.
No n'és prou, doncs al carrer Tagamanent, n'ha aparescut un altre, en una parcel.la del 42% de pendent, aquest doble tallat, de 3,22 i 3,72 metres, en dos nivells.

Tip d'insistir-hi amb l'Alcalde, sumat a una casa que "ha aparescut" amb quatre plantes, vaig directament a Urbanisme de la Generalitat. I el tècnic il.luminat, podria anar pensant en posar les barbes en remull: o s'hi posa, o a fe que m'hi poso.

Estem en el "Far West", ja se sap, però el de la radial-de-cap-de-setmana i els que estan autoritzant aquestes salvatjades hauríen de reflexionar. I els que posen els seus cucs de ferro al servei de tal despropòsit, fills, diuen, de Sant Pere, hauríen de tenir la cara pel terra de -poca- vergonya, abans de recollir-se-la amb la pala de la seva excavadora.

La fàbrica de pinsos, tard o d'hora ja no hi serà, però els nostres néts seran hereus de tot el què ara es deixa fer. I vull agraïr els Icart de no deixar que el mal gust, l'horterisme i la xavacanada inundessin, fins que ells van poder, les terres de Can Derrocada.

Fa dos anys publicava un "àlbum" de desastres, avui convertits en "llars". Res ha passat, ningu s'ha immutat. Però no passaran dos anys més, a fe que ho dic.

(Ho sento, però estic emprenyat).

0 Comentaris. COMENTEU-HO: