De la mateixa manera que reparteixo llenya, haig de reconèixer la realitat: m'ha agradat veure l'Alcalde Artalejo netejant les cadires dels músics aquest dissabte a La Rectoria, desprès de què la malaurada pluja anihilés l'esplèndid concert que ens van oferir l'Àngel Serrano i els seus músics de l'Esmuc (tot un luxe). El poble es va omplir del só del vent armònic: un plaer per a la oïda ara que ja sembla haver callat la fàbrica de pinsos a les nits.
Fets com aquests, tot i què no poden desdibuixar la mala imatge de la reunió del Patronat de la Fundació dos dies abans, ni el fet de què encara no s'ha executat la única obra aprovada per al municipi en el PUOSC, em fan tenir esperança de què continuem pel bon camí.
En els temps que corren vull ser optimista, caut, però tinc ganes de ser positiu.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada