En una magnífica crònica, en Josep Poch celebrava els 15 anys del Centre d'Art La Rectoria. Ell va arrossegar l'arada darrera la qual el riu de la producció artística, amb projecció internacional, ha esdevingut una referència de primer ordre.
Un grapat de voluntaris, socis i col·laboradors han donat i donen vida al Centre.
És admirable la implicació de tota aquesta gent, de gran vàlua, com la que fa costat a Vilamagore, els Geganters, i tantes altres referències culturals sorgides des de la base de la nostra gent, que fan que el nostre petit poble estigui quelcom més que als mapes.
Deia ja en aquestes pàgines, el dia 21 d'abril, que amb el traspàs a l'Ajuntament de l'edifici, el futur del Centre d'Art necessitava d'un nou model que impulsés tota la tasca feta. Deia: "El model voluntarista, digne representant de la societat civil, ha de deixar pas a una gestió competent i concebuda per a fer possible els continguts. El model de gestió de futur ha de donar pas a l'Ajuntament com propietari del continent i responsable de la seva promoció".
I efectivament, l'Ajuntament agafa el relleu del Bisbat en les responsabilitats de futur de l'edifici, però no ho fa des de la simple postura passiva i tolerant d'aquest, més aviat indiferent, sinó amb una clara vocació de suport i convicció de què la essència que ha creat i sostingut La Rectoria ha de mantenir-se viva i vital.
L'ànima de la Rectoria és i ha de seguir sent la gent que, amb esforç i convicció, sense protagonismes, la fa possible.
L'Ajuntament, ara que li correspon, ha posat la folra, que no les manilles, en aquest castell de 3 de 8 que s'aixeca any rera any a La Rectoria. El paper de l'Ajuntament ha de servir per a reforçar aquesta base, alliberant-la de les feixugues tasques de gestió econòmica, de buscar finançament, de projectar-la arreu ...
I en efecte, l'Ajuntament s'hi ha bolcat, destinant un important pressupost al manteniment del continent, i ajudant al sosteniment de l'estructura.
És aquest el canvi de model que pregonava en el meu article de fa un mes.
És hora ara de què ens sentim com quelcom més nostre el Centre d'Art La Rectoria.
Certament, La Rectoria ha d'acostar la seva activitat també a tota la gent que no hi entenem d’avantguardes artístiques, ni tampoc massa d'arts visuals. La Rectoria ha de convertir-se en el punt de trobada social d'una part important de la gent de Sant Pere de Vilamajor. I ho hem d'aconseguir.
L'Ajuntament ha de servir de catalitzador, d'intermediari entre la producció del Centre i la societat civil més propera.
Per això, perquè crec que La Rectoria és -ara que ja la tenim- una peça indispensable per al nostre Poble, us animo a col·laborar, a participar de les seves activitats, i a fer i obrir entre tots aquest espai de trobada destinat a ocupar un important lloc en la vida social i l'enriquiment cultural del nostre Poble.
Animo també les empreses de Vilamajor a proporcionar el seu mecenatge a les activitats de La Rectoria: ja se sap, tothom demana, però donar suport a La Rectoria és prestigiar la pròpia activitat empresarial.
La Rectoria donarà que parlar, no ho dubteu.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada