Molt es parla en els darrers dies de "l'extraordinari creixement" previst en el nostre POUM, i es maneguen xifres i xifres per tal de demostrar-ho.
Ja n'hem posat algunes en aquest espai, però cal que les esgrimides siguin bones.
Si parlem d'habitatge, que és la principal matèria resultant del POUM, també hauríem de ser curosos amb les polítiques socials, i més els que es consideren d'esquerres i/o de progrés.
Bé, ningú dubta que el Pacte Nacional per a l’Habitatge (2007-2016) és una peça fonamental en la política d'habitatge a casa nostra, consensuada per totes les forces polítiques i socials per tal de garantir l'accés a l'habitatge per a totes les capes de població.
Doncs bé, en l'Objectiu 5 aquest Pacte Nacional estableix aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials segons el qual i, en correspondència amb el mandat de solidaritat urbana, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca hauran de disposar, en un horitzó temporal de 20 anys, d’un parc d’habitatge social equivalent al 15% dels seus habitatges principals.
El nostre POUM té precisament aquests 20 anys d'horitzó temporal aproximat (tot i què hi hagi qui no ho entén).
La Llei 18/2007 del Dret a l’habitatge en el seu article 73 obliga a què l'objectiu del Pacte Nacional (15% d'habitatge social per als municipis de més de 5.000 habitants) es cumpleixi en el termini de 20 anys.
Avui en dia, Sant Pere de Vilamajor té una població aproximada d'uns 4.100 habitants, i per tant inferior als 5.000 que marca la Llei per a la ràtio del 15% d'habitatge social.
A ningú se li escapa, però, que ben aviat, i sempre dins dels propers 20 anys, el nostre municipi arribarà als 5.000 habitants (que ja supera Sant Antoni de Vilamajor), podent-se estimar el parc d'habitatges principals a plé desplegament del POUM en uns 2.400-2.500. Feu el 15%.
Així, doncs, no ja per ser d'esquerres i/o de progrés, sinò simplement per cumplir les lleis bàsiques d'habitatge, el nostre municipi hauria d'aconseguir disposar com mínimd'aquest 15% d'habitatge social.
Òbviament, com no pot ser d'altre manera (doncs l'Ajuntament no està pel moment per comprar habitatges a preu de mercat i oferir-los a preu social), s'ha de planificar VPO en els habitatges de nova construcció.
El nostre POUM preveu 337 habitatges de VPO (en els seus diferents règims), que ens posa en la senda, no només de ser conseqüents amb les políques socials, sinò simplement de cumplir la Llei.
Tant la nostra Comissió de Treball d'Urbanisme, com la resta de POUM's alternatius presentats, en els seus dissenys no tenen en compte aquesta premissa (que també seria coherent amb ser d'Esquerres i/o de Progrés), i deixen el nombre d'habitatges de VPO en poc més de 100, és a dir, "es carreguen" 200 habitatges de protecció oficial. L'objectiu, que ja va just, queda doncs inassolible.
Amb aixó aboquen els seus POUM's alternatius a un flagrant incompliment de la Llei, a l'hora que es desdiuen, per la porta de darrera, dels seus propis slògans i principis.
Val a dir que l'incompliment d'aquesta important Llei social és suficient per a que qualsevol d'aquests POUM's alternatius no pugui prosperar més que sobre el paper, paper mullat.
I és que en definitiva, un quadrat no es pot convertir en cercle per molt que se li doni cops de martell (llevat de l'Higini o en Marc, i en un altre camp).
Ja n'hem posat algunes en aquest espai, però cal que les esgrimides siguin bones.
- Actualment hi ha a Sant Pere de Vilamajor, uns 2.000 habitatges (sense comptar els habitatges en sól no urbanitzable -disseminats- ni Els Refugis).
- Els habitatges potencials actuals, segons les vigents Normes Subsidiàries, són, comparativament, de 3.520 habitatges potencials.
- Els habitatges potencials màxims en el POUM, igualment en termes homogenis, són 4.193.
- Per tant, en relació amb la situació actual (NNSS) el creixement proposat pel POUM partint de la situació actual és de: (4.193 / 3.520) -1 = 19,11%.
Si parlem d'habitatge, que és la principal matèria resultant del POUM, també hauríem de ser curosos amb les polítiques socials, i més els que es consideren d'esquerres i/o de progrés.
Bé, ningú dubta que el Pacte Nacional per a l’Habitatge (2007-2016) és una peça fonamental en la política d'habitatge a casa nostra, consensuada per totes les forces polítiques i socials per tal de garantir l'accés a l'habitatge per a totes les capes de població.
Doncs bé, en l'Objectiu 5 aquest Pacte Nacional estableix aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials segons el qual i, en correspondència amb el mandat de solidaritat urbana, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca hauran de disposar, en un horitzó temporal de 20 anys, d’un parc d’habitatge social equivalent al 15% dels seus habitatges principals.
El nostre POUM té precisament aquests 20 anys d'horitzó temporal aproximat (tot i què hi hagi qui no ho entén).
La Llei 18/2007 del Dret a l’habitatge en el seu article 73 obliga a què l'objectiu del Pacte Nacional (15% d'habitatge social per als municipis de més de 5.000 habitants) es cumpleixi en el termini de 20 anys.
Avui en dia, Sant Pere de Vilamajor té una població aproximada d'uns 4.100 habitants, i per tant inferior als 5.000 que marca la Llei per a la ràtio del 15% d'habitatge social.
A ningú se li escapa, però, que ben aviat, i sempre dins dels propers 20 anys, el nostre municipi arribarà als 5.000 habitants (que ja supera Sant Antoni de Vilamajor), podent-se estimar el parc d'habitatges principals a plé desplegament del POUM en uns 2.400-2.500. Feu el 15%.
Així, doncs, no ja per ser d'esquerres i/o de progrés, sinò simplement per cumplir les lleis bàsiques d'habitatge, el nostre municipi hauria d'aconseguir disposar com mínimd'aquest 15% d'habitatge social.
Òbviament, com no pot ser d'altre manera (doncs l'Ajuntament no està pel moment per comprar habitatges a preu de mercat i oferir-los a preu social), s'ha de planificar VPO en els habitatges de nova construcció.
El nostre POUM preveu 337 habitatges de VPO (en els seus diferents règims), que ens posa en la senda, no només de ser conseqüents amb les políques socials, sinò simplement de cumplir la Llei.
Tant la nostra Comissió de Treball d'Urbanisme, com la resta de POUM's alternatius presentats, en els seus dissenys no tenen en compte aquesta premissa (que també seria coherent amb ser d'Esquerres i/o de Progrés), i deixen el nombre d'habitatges de VPO en poc més de 100, és a dir, "es carreguen" 200 habitatges de protecció oficial. L'objectiu, que ja va just, queda doncs inassolible.
Amb aixó aboquen els seus POUM's alternatius a un flagrant incompliment de la Llei, a l'hora que es desdiuen, per la porta de darrera, dels seus propis slògans i principis.
Val a dir que l'incompliment d'aquesta important Llei social és suficient per a que qualsevol d'aquests POUM's alternatius no pugui prosperar més que sobre el paper, paper mullat.
I és que en definitiva, un quadrat no es pot convertir en cercle per molt que se li doni cops de martell (llevat de l'Higini o en Marc, i en un altre camp).
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada