El seny i la raó estant trobant en el regidor de Ciutadans, en José Luis Bosque el seu millor representant en l'escenari polític de Sant Pere de Vilamajor.
Persona discreta i no per aixó veterana, ha hagut d'arbitrar en el ple municipal d'ahir posant les coses al seu lloc. Conseqüent, ha triat.
Uns diran que ha fet costat a l'equip de govern en busca de rèdits, fins i tot menystindran el seu vot. Podria ser que tot plegat fos un canvi de paperetes amb GISP... Però altres volem pensar que dins de l'elecció entre disbarats i proposta, ha actuat com correspon a una persona assenyada. I llesta.
Pot semblar que ISP, GISP i ERC estan d'acord; en aquest escenari de blanc o negre no s'escriuen els colors grisos. Però ni de bon tros; cadascú s'ha votat a ell mateix: ERC, ISP i GISP, s'han votat cadascú el seu de POUM.
La realitat és que Ciutadans ha estat l'únic que no s'ha votat el seu POUM. Ben aviat sortirà algú sumant els vots de cada partit en les darreres eleccions, intentant demostrar que gairebé ha estat un empat entre electors. Tot i admetent el sofisme, no ha estat així, doncs els representants que hi han votat a favor van obtenir 2,6 vegades més vots d'electors que la següent que ha perdut.
Ara es parlarà arreu de consens. I jo em pregunto, tots aquells que ara el demanen, el van demanar, i van demanar participar, què han fet per aquest consens, doncs ni tant sols l'han aconseguit entre ells?
No ens enganyem, votar plegats en contra no vol dir que estiguin d'acord els uns amb els altres.
Bé, m'equivoco, tots ells, i en Bosque, ja en van fer un de consens, subscrivint el document conjunt de principis de febrer. Document que ERC i ISP, cadascú per la seva banda i l'un contra l'altre, van fer servir per embolicar-se l'entrepà poques setmanes després. I em torno a equivocar, encara hi ha hagut un altre de consens, el que varen fer votant tots a favor de l'Avantplà, gairebé idèntic al pla definitiu.
L'últim en discòrdia, GISP, va trencar aquest pacte entre companys ahir mateix, per bé que com menys ja havia votat en contra de l'Avantpla.
En Bosque, en canvi, ha estat conseqüent: va votar a favor de l'Avantpla, i va votar amb coherència a favor del POUM que presentava l'equip de govern, sense traïr el document de peticions conjuntes.
En Bosque ja havia assistit a la memorable reunió del Consell de Poble com espectador de les sortides per peteneres de ERC i ISP, amb els seus POUM's alternatius impossibles d'aplicar.
Hagués estat bé que el GISP hi aparegués a la reunió, doncs potser, hagués tingut raons, no ja per votar a favor d'ERC o ISP, sinò com menys, vist el desgavell, abstenir-se ahir, doncs amb el seu vot en contra, GISP s'ha alineat amb una visió que ben segur no comparteix.
Faran ben malament ERC o ISP d'apuntar-se el tanto de què l'aprovació del POUM no té gaire representativitat, doncs l'un i l'altre s'haguessin votat en contra.
Faran ben malament ERC o ISP, d'apuntar-se el tanto del vot en contra del GISP, doncs el GISP mai hagués votat l'un o l'altre POUM's alternatius.
Faran ben malament, ERC, ISP o GISP de qüestionar el més mínim, el vot favorable de Ciutadans, perquè ha estat un vot coherent i intel.ligent.
I ja sé que en Bosque també té coses a dir sobre el POUM que ha acceptat. I les dirà. Ara té la credibilitat i el respecte per poder-les dir, i la consideració adient per fer-se escoltar.
En Bosque ha partit del consens, i per aixó podrà participar en ajustar el POUM a les seves conviccions. Així es guanyen els punts en política.
Altres han partit de la fractura, que ara intentaran apedaçar conservant la dignitat. A aquests només els cal confiar en la generositat de l'autoritat que els altres han guanyat, autoritat que, en definitiva, serà l'expressió de la combinació entre justícia i benevolència.
I ara sentirem les veus cridant al consens. Sentirem les veus dels que ja van dir que votarien en contra d'un POUM que no admetés els punts principals dels seus: bon punt de partida per al consens.
Si tant demanen el consens, el millor és practicar-lo. Si jo fos l'equip de govern esperaria el gest de què les parts que han votat en contra presentessin, primer, una proposta consensuada. Així, sense sorpresses tindria un punt de partida per acostar les mútues posicions.
I mentrestant, qui ningú ho dubti, el POUM es modificarà en el seu curs cap l'aprovació provisional. Es modificarà perquè, des de sempre, ha estat un document de bases (hi ha que encara no ha entés), un document amb principis, condicionants i objectius, que admet moltes formes compatibles d'assolir-los.
Ja han intentat derribar el POUM, fent l'escac al rei. Ara, finalment, els tocarà treballar per construïr-lo.
Cal aconseguir, i en aixó és conscient l'Alcalde, la màxima unió per defensar el POUM, perquè, que ningú s'enganyi, el nostre POUM es decidirà, no a la Sala Oril.la, sinò als despatxos de Barcelona, que, en definitiva, en tenen la última paraula: el nostre POUM entra a Setmana Santa començant un llarg "via crucis" que durarà com menys 18 mesos.
(Pròxim capítol: La pinça dels pinsos).
Persona discreta i no per aixó veterana, ha hagut d'arbitrar en el ple municipal d'ahir posant les coses al seu lloc. Conseqüent, ha triat.
Uns diran que ha fet costat a l'equip de govern en busca de rèdits, fins i tot menystindran el seu vot. Podria ser que tot plegat fos un canvi de paperetes amb GISP... Però altres volem pensar que dins de l'elecció entre disbarats i proposta, ha actuat com correspon a una persona assenyada. I llesta.
Pot semblar que ISP, GISP i ERC estan d'acord; en aquest escenari de blanc o negre no s'escriuen els colors grisos. Però ni de bon tros; cadascú s'ha votat a ell mateix: ERC, ISP i GISP, s'han votat cadascú el seu de POUM.
La realitat és que Ciutadans ha estat l'únic que no s'ha votat el seu POUM. Ben aviat sortirà algú sumant els vots de cada partit en les darreres eleccions, intentant demostrar que gairebé ha estat un empat entre electors. Tot i admetent el sofisme, no ha estat així, doncs els representants que hi han votat a favor van obtenir 2,6 vegades més vots d'electors que la següent que ha perdut.
Ara es parlarà arreu de consens. I jo em pregunto, tots aquells que ara el demanen, el van demanar, i van demanar participar, què han fet per aquest consens, doncs ni tant sols l'han aconseguit entre ells?
No ens enganyem, votar plegats en contra no vol dir que estiguin d'acord els uns amb els altres.
Bé, m'equivoco, tots ells, i en Bosque, ja en van fer un de consens, subscrivint el document conjunt de principis de febrer. Document que ERC i ISP, cadascú per la seva banda i l'un contra l'altre, van fer servir per embolicar-se l'entrepà poques setmanes després. I em torno a equivocar, encara hi ha hagut un altre de consens, el que varen fer votant tots a favor de l'Avantplà, gairebé idèntic al pla definitiu.
L'últim en discòrdia, GISP, va trencar aquest pacte entre companys ahir mateix, per bé que com menys ja havia votat en contra de l'Avantpla.
En Bosque, en canvi, ha estat conseqüent: va votar a favor de l'Avantpla, i va votar amb coherència a favor del POUM que presentava l'equip de govern, sense traïr el document de peticions conjuntes.
En Bosque ja havia assistit a la memorable reunió del Consell de Poble com espectador de les sortides per peteneres de ERC i ISP, amb els seus POUM's alternatius impossibles d'aplicar.
Hagués estat bé que el GISP hi aparegués a la reunió, doncs potser, hagués tingut raons, no ja per votar a favor d'ERC o ISP, sinò com menys, vist el desgavell, abstenir-se ahir, doncs amb el seu vot en contra, GISP s'ha alineat amb una visió que ben segur no comparteix.
Faran ben malament ERC o ISP d'apuntar-se el tanto de què l'aprovació del POUM no té gaire representativitat, doncs l'un i l'altre s'haguessin votat en contra.
Faran ben malament ERC o ISP, d'apuntar-se el tanto del vot en contra del GISP, doncs el GISP mai hagués votat l'un o l'altre POUM's alternatius.
Faran ben malament, ERC, ISP o GISP de qüestionar el més mínim, el vot favorable de Ciutadans, perquè ha estat un vot coherent i intel.ligent.
I ja sé que en Bosque també té coses a dir sobre el POUM que ha acceptat. I les dirà. Ara té la credibilitat i el respecte per poder-les dir, i la consideració adient per fer-se escoltar.
En Bosque ha partit del consens, i per aixó podrà participar en ajustar el POUM a les seves conviccions. Així es guanyen els punts en política.
Altres han partit de la fractura, que ara intentaran apedaçar conservant la dignitat. A aquests només els cal confiar en la generositat de l'autoritat que els altres han guanyat, autoritat que, en definitiva, serà l'expressió de la combinació entre justícia i benevolència.
I ara sentirem les veus cridant al consens. Sentirem les veus dels que ja van dir que votarien en contra d'un POUM que no admetés els punts principals dels seus: bon punt de partida per al consens.
Si tant demanen el consens, el millor és practicar-lo. Si jo fos l'equip de govern esperaria el gest de què les parts que han votat en contra presentessin, primer, una proposta consensuada. Així, sense sorpresses tindria un punt de partida per acostar les mútues posicions.
I mentrestant, qui ningú ho dubti, el POUM es modificarà en el seu curs cap l'aprovació provisional. Es modificarà perquè, des de sempre, ha estat un document de bases (hi ha que encara no ha entés), un document amb principis, condicionants i objectius, que admet moltes formes compatibles d'assolir-los.
Ja han intentat derribar el POUM, fent l'escac al rei. Ara, finalment, els tocarà treballar per construïr-lo.
Cal aconseguir, i en aixó és conscient l'Alcalde, la màxima unió per defensar el POUM, perquè, que ningú s'enganyi, el nostre POUM es decidirà, no a la Sala Oril.la, sinò als despatxos de Barcelona, que, en definitiva, en tenen la última paraula: el nostre POUM entra a Setmana Santa començant un llarg "via crucis" que durarà com menys 18 mesos.
(Pròxim capítol: La pinça dels pinsos).
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada