En diverses ocasions, com ara ja al setembre de 2007 he tractat des d'aquestes pàgines del tema dels Convenis Urbanístics signats per l'anterior equip de govern en relació amb el POUM-2005, abortat dies abans de la seva presentació a aprovació inicial. En el darrer, del desembre de 2008, ja reclamava l'anul.lació dels convenis que no s'haguessin incorporat al nou POUM, que finalment s'ha fet efectiva el 31 de març.
Aquest tema surt avui a la palestra de la mà del grup municipal d'ERC, responsable polític d'aquests convenis.
Vull dir ja de bon començament que francament em sap molt greu criticar ERC, però quan hom fa bans d'aquesta mena adreçats a la població algú ha de dir que hi ha rodes de molí que costen d'empassar.
També vull dir, perquè simplement és cert, que no significa la meva posició estar a favor de l'altra banda, sinò, objectivament, posar les coses com les veig; mostrar-ho i demostrar-ho.
Sota el títol sensacionalista de "Ara, a Sant Pere de Vilamajor, el paper signat és paper mullat i la paraula donada no val per a res" aquests companys comencen per recordar-nos el passat, dient que tots estàvem d'acord amb "EQUILIBRAR EL TERRITORI", i en fa una lectura "sui generis" de les directrius del POUM-2005.
Ja comencem malament: un canvi de paraules molt subtil per influir en el lector.
El POUM-2005 tenia, en efecte, un slogan com aquest, però les directrius bàsiques eren les de "Reequilibrar" el territori. I ho justificava. Ara ens amaguen el què de debó era important (cites textuals):
“El reequilibri és un dels criteris que està a la base de la redacció i gestió del POUM”.
“La formació de l’estructura urbana del centre de Sant Pere és una de les apostes estratègiques del POUM”.
“El criteri és de ordenar i fer créixer el nucli, que representa només un 15% de la població i introduir els elements necessaris per a formar estructura de ciutat amb les corresponents connexions dels barris vers al nucli”.
El POUM 2008, només cal llegir la seva Memòria, assumeix íntegrament aquests plantejaments (silenciats ara), i també els que si reinvindica ERC en el seu article, per tant no hi veig motiu per a aquesta introducció, fent creure que el POUM d'ara no respecta aquests principis.
Òbviament hi havien més directrius, que podem qualificar de "convencionals" (aquelles que cauen pel seu propi pes i que cal dir en qualsevol POUM), però és evident, i així es plasmava i repetia, que la pràctica totalitat del creixement es centrava en el nucli central i els seus eixamples. (És saludable fer una comparacació del quadre d'habitatges entre el POUM-2005 i l'actual, però no ho faré per no apartar-me del fil principal).
Aquest aspecte del reequilibri del nucli central, fonamental en el disseny del POUM-2005 apareix ara obviat (i no puc opinar per menys que ho fan de forma intencionada), amb l'alegat que ens fa ERC: sense dir cap mentida, no diu la veritat més important.
La segona qüestió, que en definitiva és la que volen tractar, és la defensa dels convenis que es van signar per fer realitat aquell POUM.
Es refereixen els companys d'ERC a aquest convenis com si l'Ajuntament no complís la seva paraula, deixi "a l'estacada" els particulars que els varen signar, i causant greus perjudicis a la Hisenda municipal, amb la quantitat de plets que haurà de batallar.
També m'he referit en algunes ocasions al tema de les contraprestacions incloses en alguns d'aquests convenis, de les quals, els redactors de l'article d'ERC ni en parlen.
Com tampoc parlen dels dos grans convenis del seu POUM, els 35.000 m2 de Can Son o els 140.000 m2 de Cal Bord, que també han omplert algunes de les pàgines d'aquest bloc, i què precisament van fer fracassar l'aprovació inicial del POUM-2005.
Posen el clam al cel dient que ens costarà molts diners haver "enganyat" als ciutadans que varen signar aquests convenis, doncs l'Ajuntament haurà d'anar al Jutjat quan ploguin les denúncies. Una falàcia, un "que ve el llop!" igual que en el conte.
En definitiva, una imatge, no ja parcial, sinò enganyosa sobre aquests Convenis.
No, no ens equivoquem, no confongeum la gent; els convenis tenen per objecte aparaular compromisos que es faran efectius, en el futur, de complir-se unes determinades condicions, condicions estipulades i conegudes per tots els signants.
A veure:
Sense fer un relat individualitzat de cadascun d'quests convenis, val a dir el següent:
1er. Hi ha convenis que continúen vigents, doncs el POUM-2008 els assumeix. Aquests no queden afectats.
2on. El més important és que els Convenis Urbanístics, són figures contractuals enquadrades en la normativa administrativa general de la contractació de les Administracions Públiques, és a dir, no són més, ni menys, que qualsevol altre contracte que pugui subscriure l'Ajuntament per a qualsevol altre assumpte. Per aixó es mouen en la jurisdicció ordinària, resolta en primera instància per les potestats del propi Ajuntament (i si l'afectat no està d'acord, òbviament pot anar a la jurisdicció Contenciosa-Administrativa).
Però, és que no hi ha res a fer, no hi ha res a pelar. Tot i què es podrien haver fet millor, aquesta contractes (els convenis) tenen clàusules d'efectivitat ben previstes; doncs en tots els convenis es sotmet l'eficàcia a què el POUM s'aprovi amb les previsions contemplades en els respectius convenis (cita textual):
"L’eficàcia del present Conveni queda subordinada a l’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Vilamajor, en els termes expressats en el present conveni".
És a dir, si el POUM no contempla les previsions de cessions i contraprestacions d'un conveni, el Conveni, no és que sigui paper mullat, simplement no es du a terme.
També bona part dels convenis (els grossos, en particular) tenen clàusules resolutòries, és a dir, automatismes que el fan caducs, i per tant ineficaços pel simple pas del temps, com ara (cita textual):
"És condició resolutòria de la cessió d’aquestes parcel·les que no es produeixi l’aprovació definitiva del POUM de Sant Pere de Vilamajor, amb els criteris definits en el present Conveni, en el termini de dos anys des de la data de la seva ratificació pel Ple Municipal. L’anterior condició resolutòria figurarà expressament als efectes registrals en garantia de la propietat cedent".
En definitiva, si no es porten els continguts dels convenis al POUM en aprovació definitiva, els convenis queden sense efecte (cita textual):
"Conseqüentment, en el cas que l’esmentada aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor no es produeixi en els termes i terminis assenyalats en aquest Pacte, la cessió quedarà sense cap efecte".
I pel que fa a clàusules indemnitzatòries en cas de resolució o ineficàcia, només estan previstes en tres casos, i pel que conec ja estan solventats o en curs amigable de tractar-se amb els afectats (un serà però peliagut). Val a dir que la indemització legal és per danys i perjudicis, i en tots tres casos (no sent el lucre cessant o les expectatives motiu d'indemització patrimonial), caldria que el propietari demostrés al jutge, arribat el cas, quin cost real li ha significat que el conveni no es portés a terme, per causes no imputables a la seva voluntat. Sotmetent-me a una opinió millor fundada, crec que no hi ha, ni el pitjor dels casos, gaire contingència a la què hagi de fer front l'Ajuntament.
Ara bé, i aixó si que és cert, en el cas de què, com pot haver estat, el propietari hagi inscrit registralment l'afectació de la seva finca al Conveni, en deixar-se sense efecte, les despeses registrals per anular les anotacions fetes, aniran a càrrec de l'Ajuntament:
"En cas de produir-se aquest supòsit, l’Ajuntament quedarà obligat a atorgar la corresponent escriptura pública de resolució de la cessió a requeriment de la part cedent a fi de fer constar la mateixa en el Registre de la propietat. Les despeses ocasionades per formalitzar el retorn a la titularitat a la part cedent, com a consequència del compliment de la condició resolutòria per transcurs del termini de dos anys assenyalat, aniran a càrrec de l’Ajuntament".
No conec cap cas concret de què aquesta inscripció s'hagi fet, i en qualsevol cas no estem parlant de gaire diners. La resolució expressa del Ple fa enterats als propetaris afectats i, a partir d'quest moment ja no val inscriure res i reclamar després (per bé que ja en tenen prou per, si és el cas, iniciar les accions que creguin oportunes -que tenen caducitat administrativa- per reclamar responsabilitats patrimonials a l'Ajuntament).
3er. L'Ajuntament no traeix la paraula donada, ni els particulars es poden sentir estafats més que en les seves expectatives (en alguns casos multimilionàries, certament): simplement, hi ha convenis que no es poden perfeccionar perquè no han complert la principal clàusula prevista per a la seva eficàcia, clàusula que assumien perfectament els interessats.
L'Ajuntament no es desdiu de cap manera del que va signar en el seu dia, ben al contrari, fa valdre i executa les clàusules signades, per molt que els resultats no puguin agradar al particular que també les va signar.
I en definitiva, què és el que proposen? Que es mantinguin tots els convenis? Que Can Lip-Cal Bord sigui zona industrial? Que es trinxi el paratge de Can Son amb equipaments? Quin conveni teníen per posar l'Ajuntament a la masia de Can Derrocada? Reivindiquen ara el POUM 2005? Volen que l'expliquem amb péls i senyals?
Voler fer creure el que volen fer creure els d'ERC és una irresponsabilitat, que si és fruit de la ignorància, cal anar més llegit, i si és intencionada, a més seria temerària.
Quan sumo aquest a l'anterior article d'ERC, que porta per títol: "Estem condemnats!!" la semblança amb el conte del pastoret mentider no pot ser més escaient.
Però, en realitat, aquí no hi ha més llops que els que es cobreixen de pell de xai. I no fa per a ERC.
Ja fa mesos que tothom, uns més que els altres, està jugant massa amb l'espectador, que mirant a banda i banda com si es tractés d'un partit de tennis, ja no sap ben be què pensar, no sap ben bé qui té la raó.
I entre tots, l'acabarem per marejar.
La bona gent s'està convertint en moneda de canvi, reivindicada pels dos grups que juguen l'escac al rei. Cal canviar de tàctica, cal diferenciar-se del llenguatge populista que només contenta les ments que el creen. Arribarà l'hora, que aquest pacte tàcit es trencarà com fruita madura.
I a l'hora, cal ja que l'equip de govern ens expliqui les coses clares, que jugant al pòquer amb cartes tapades hom pot tenir la sensació que fan trampes; i no en fan.
Aquest tema surt avui a la palestra de la mà del grup municipal d'ERC, responsable polític d'aquests convenis.
Vull dir ja de bon començament que francament em sap molt greu criticar ERC, però quan hom fa bans d'aquesta mena adreçats a la població algú ha de dir que hi ha rodes de molí que costen d'empassar.
També vull dir, perquè simplement és cert, que no significa la meva posició estar a favor de l'altra banda, sinò, objectivament, posar les coses com les veig; mostrar-ho i demostrar-ho.
Sota el títol sensacionalista de "Ara, a Sant Pere de Vilamajor, el paper signat és paper mullat i la paraula donada no val per a res" aquests companys comencen per recordar-nos el passat, dient que tots estàvem d'acord amb "EQUILIBRAR EL TERRITORI", i en fa una lectura "sui generis" de les directrius del POUM-2005.
Ja comencem malament: un canvi de paraules molt subtil per influir en el lector.
El POUM-2005 tenia, en efecte, un slogan com aquest, però les directrius bàsiques eren les de "Reequilibrar" el territori. I ho justificava. Ara ens amaguen el què de debó era important (cites textuals):
“El reequilibri és un dels criteris que està a la base de la redacció i gestió del POUM”.
“La formació de l’estructura urbana del centre de Sant Pere és una de les apostes estratègiques del POUM”.
“El criteri és de ordenar i fer créixer el nucli, que representa només un 15% de la població i introduir els elements necessaris per a formar estructura de ciutat amb les corresponents connexions dels barris vers al nucli”.
El POUM 2008, només cal llegir la seva Memòria, assumeix íntegrament aquests plantejaments (silenciats ara), i també els que si reinvindica ERC en el seu article, per tant no hi veig motiu per a aquesta introducció, fent creure que el POUM d'ara no respecta aquests principis.
Òbviament hi havien més directrius, que podem qualificar de "convencionals" (aquelles que cauen pel seu propi pes i que cal dir en qualsevol POUM), però és evident, i així es plasmava i repetia, que la pràctica totalitat del creixement es centrava en el nucli central i els seus eixamples. (És saludable fer una comparacació del quadre d'habitatges entre el POUM-2005 i l'actual, però no ho faré per no apartar-me del fil principal).
Aquest aspecte del reequilibri del nucli central, fonamental en el disseny del POUM-2005 apareix ara obviat (i no puc opinar per menys que ho fan de forma intencionada), amb l'alegat que ens fa ERC: sense dir cap mentida, no diu la veritat més important.
La segona qüestió, que en definitiva és la que volen tractar, és la defensa dels convenis que es van signar per fer realitat aquell POUM.
Es refereixen els companys d'ERC a aquest convenis com si l'Ajuntament no complís la seva paraula, deixi "a l'estacada" els particulars que els varen signar, i causant greus perjudicis a la Hisenda municipal, amb la quantitat de plets que haurà de batallar.
També m'he referit en algunes ocasions al tema de les contraprestacions incloses en alguns d'aquests convenis, de les quals, els redactors de l'article d'ERC ni en parlen.
Com tampoc parlen dels dos grans convenis del seu POUM, els 35.000 m2 de Can Son o els 140.000 m2 de Cal Bord, que també han omplert algunes de les pàgines d'aquest bloc, i què precisament van fer fracassar l'aprovació inicial del POUM-2005.
Posen el clam al cel dient que ens costarà molts diners haver "enganyat" als ciutadans que varen signar aquests convenis, doncs l'Ajuntament haurà d'anar al Jutjat quan ploguin les denúncies. Una falàcia, un "que ve el llop!" igual que en el conte.
En definitiva, una imatge, no ja parcial, sinò enganyosa sobre aquests Convenis.
No, no ens equivoquem, no confongeum la gent; els convenis tenen per objecte aparaular compromisos que es faran efectius, en el futur, de complir-se unes determinades condicions, condicions estipulades i conegudes per tots els signants.
A veure:
Sense fer un relat individualitzat de cadascun d'quests convenis, val a dir el següent:
1er. Hi ha convenis que continúen vigents, doncs el POUM-2008 els assumeix. Aquests no queden afectats.
2on. El més important és que els Convenis Urbanístics, són figures contractuals enquadrades en la normativa administrativa general de la contractació de les Administracions Públiques, és a dir, no són més, ni menys, que qualsevol altre contracte que pugui subscriure l'Ajuntament per a qualsevol altre assumpte. Per aixó es mouen en la jurisdicció ordinària, resolta en primera instància per les potestats del propi Ajuntament (i si l'afectat no està d'acord, òbviament pot anar a la jurisdicció Contenciosa-Administrativa).
Però, és que no hi ha res a fer, no hi ha res a pelar. Tot i què es podrien haver fet millor, aquesta contractes (els convenis) tenen clàusules d'efectivitat ben previstes; doncs en tots els convenis es sotmet l'eficàcia a què el POUM s'aprovi amb les previsions contemplades en els respectius convenis (cita textual):
"L’eficàcia del present Conveni queda subordinada a l’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Vilamajor, en els termes expressats en el present conveni".
És a dir, si el POUM no contempla les previsions de cessions i contraprestacions d'un conveni, el Conveni, no és que sigui paper mullat, simplement no es du a terme.
També bona part dels convenis (els grossos, en particular) tenen clàusules resolutòries, és a dir, automatismes que el fan caducs, i per tant ineficaços pel simple pas del temps, com ara (cita textual):
"És condició resolutòria de la cessió d’aquestes parcel·les que no es produeixi l’aprovació definitiva del POUM de Sant Pere de Vilamajor, amb els criteris definits en el present Conveni, en el termini de dos anys des de la data de la seva ratificació pel Ple Municipal. L’anterior condició resolutòria figurarà expressament als efectes registrals en garantia de la propietat cedent".
En definitiva, si no es porten els continguts dels convenis al POUM en aprovació definitiva, els convenis queden sense efecte (cita textual):
"Conseqüentment, en el cas que l’esmentada aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor no es produeixi en els termes i terminis assenyalats en aquest Pacte, la cessió quedarà sense cap efecte".
I pel que fa a clàusules indemnitzatòries en cas de resolució o ineficàcia, només estan previstes en tres casos, i pel que conec ja estan solventats o en curs amigable de tractar-se amb els afectats (un serà però peliagut). Val a dir que la indemització legal és per danys i perjudicis, i en tots tres casos (no sent el lucre cessant o les expectatives motiu d'indemització patrimonial), caldria que el propietari demostrés al jutge, arribat el cas, quin cost real li ha significat que el conveni no es portés a terme, per causes no imputables a la seva voluntat. Sotmetent-me a una opinió millor fundada, crec que no hi ha, ni el pitjor dels casos, gaire contingència a la què hagi de fer front l'Ajuntament.
Ara bé, i aixó si que és cert, en el cas de què, com pot haver estat, el propietari hagi inscrit registralment l'afectació de la seva finca al Conveni, en deixar-se sense efecte, les despeses registrals per anular les anotacions fetes, aniran a càrrec de l'Ajuntament:
"En cas de produir-se aquest supòsit, l’Ajuntament quedarà obligat a atorgar la corresponent escriptura pública de resolució de la cessió a requeriment de la part cedent a fi de fer constar la mateixa en el Registre de la propietat. Les despeses ocasionades per formalitzar el retorn a la titularitat a la part cedent, com a consequència del compliment de la condició resolutòria per transcurs del termini de dos anys assenyalat, aniran a càrrec de l’Ajuntament".
No conec cap cas concret de què aquesta inscripció s'hagi fet, i en qualsevol cas no estem parlant de gaire diners. La resolució expressa del Ple fa enterats als propetaris afectats i, a partir d'quest moment ja no val inscriure res i reclamar després (per bé que ja en tenen prou per, si és el cas, iniciar les accions que creguin oportunes -que tenen caducitat administrativa- per reclamar responsabilitats patrimonials a l'Ajuntament).
3er. L'Ajuntament no traeix la paraula donada, ni els particulars es poden sentir estafats més que en les seves expectatives (en alguns casos multimilionàries, certament): simplement, hi ha convenis que no es poden perfeccionar perquè no han complert la principal clàusula prevista per a la seva eficàcia, clàusula que assumien perfectament els interessats.
L'Ajuntament no es desdiu de cap manera del que va signar en el seu dia, ben al contrari, fa valdre i executa les clàusules signades, per molt que els resultats no puguin agradar al particular que també les va signar.
I en definitiva, què és el que proposen? Que es mantinguin tots els convenis? Que Can Lip-Cal Bord sigui zona industrial? Que es trinxi el paratge de Can Son amb equipaments? Quin conveni teníen per posar l'Ajuntament a la masia de Can Derrocada? Reivindiquen ara el POUM 2005? Volen que l'expliquem amb péls i senyals?
Voler fer creure el que volen fer creure els d'ERC és una irresponsabilitat, que si és fruit de la ignorància, cal anar més llegit, i si és intencionada, a més seria temerària.
Quan sumo aquest a l'anterior article d'ERC, que porta per títol: "Estem condemnats!!" la semblança amb el conte del pastoret mentider no pot ser més escaient.
Però, en realitat, aquí no hi ha més llops que els que es cobreixen de pell de xai. I no fa per a ERC.
Ja fa mesos que tothom, uns més que els altres, està jugant massa amb l'espectador, que mirant a banda i banda com si es tractés d'un partit de tennis, ja no sap ben be què pensar, no sap ben bé qui té la raó.
I entre tots, l'acabarem per marejar.
La bona gent s'està convertint en moneda de canvi, reivindicada pels dos grups que juguen l'escac al rei. Cal canviar de tàctica, cal diferenciar-se del llenguatge populista que només contenta les ments que el creen. Arribarà l'hora, que aquest pacte tàcit es trencarà com fruita madura.
I a l'hora, cal ja que l'equip de govern ens expliqui les coses clares, que jugant al pòquer amb cartes tapades hom pot tenir la sensació que fan trampes; i no en fan.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada