Devaluació oportunista de la màxima distinció del municipi

M'assabento de què, cuita-corrent, el dimarts vinent s'anomenarà Fill Adoptiu de Sant Pere de Vilamajor al Sr. Pompeu Fabra. Si, el lingüista Pompeu Fabra que tots coneixem.

Els mèrits d'aquest Sr. en benefici del nostre poble resulten de què passava uns dies convidat a casa dels Cortés quan va esclatar la guerra civil, i el dia 20 de juliol del 36 va increpar uns milicians revolucionaris quan s'adreçaven a cremar l'esglèsia.

En Pompeu Fabra no va aconseguir malauradament el seu objectiu i l'esglèsia fou cremada.

En el seu informe, el coordinador del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, l'Higini Herrero, ens explica aquest episodi històric, tot aprofitant per relatar el tema de les campanes que tant li agrada.

Total: si ets famós o il.lustre, si a més tens quelcom que veure amb la història de Catalunya vista des de un punt de vista catalanista, vens a passar uns dies a Sant Pere de Vilamajor i fas qualsevol cosa encomiable mentre hi ets, tens tots els punts per ser distingit amb el màxim honor del municipi.

Aquest nomenament, per més que sigui fet a un il.lustre com en Pompeu Fabra em sembla de tot punt inapropiat i interessat. 
El Reglament d'Honors i Distincions assenyala que podras gaudir d'aquesta distinció: "les persones que hagin destacat de forma extraordinària, per qualitats o mèrits personals o per serveis prestats en benefici o honor del nostre poble, i que hagin assolit indiscutible repercussió pública".

Tres condicions s'han de donar:

1. Destacar de forma extraordinària,
2. Per qualitats, mèrits personals o serveis prestats en benefici del nostre poble,
3. Que hagin assolit indiscutible repercussió pública.

I per a mi no es dona cap d'aquestes tres condicions:

1. No hi veig res d'extraordinari en el fet, per encomiable que sigui,
2. Cap servei prestat al nostre poble, doncs els resultats van ser els mateixos que sense el fet,
3. Indiscutible que no ha tingut cap ni una repercusió pública.

Per molt meritori que fos l'episodi descrit (de fet és més una anècdota), en conec molts d'altres, que a més d'heroics van tenir resultats positius, que persones del nostre poble van fer durant la guerra civil. En Francesc Bardera, sense anar més lluny me n'havia explicat un grapat, alguns en primera persona.

I fora del context de la barbarie, em venen a la ment moltes altres persones que han fet molt més per al nostre poble.

Anteriorment ja he estat crític amb altres nomenaments de distincions, com en cas del Sr. Ferran Gomà, i del Sr. Josep Pérez del Río i ara haig de tornar novament a ser crític amb la disbauxa de les distincions.

La única justificació per tornar a devaluar la més alta distinció municipal és l'oportunisme de posar una persona famosa al llibre d'honor del nostre poble, una espècie de "màrqueting" que diu ben poc de la seriositat amb què s'hauria de tractar -també- aquest tema.

De fet, fins ahir no s'ha convocat el Ple Extraordinari que l'haurà d'anomenar... 

No se m'escapa que "queda be" buscar qualsevol excusa per honorar un catalanista reconegut el dia de la Diada, però no per això li hem de "regalar" la més alta distinció que pot oferir el municipi.

Tanta és la prepotència amb què s'ha tractat el tema que els actes oficials de la Diada s'han modificat, afegint-hi, abans de la marxa de torxes, "L'acte d'homenatge a Pompeu Fabra, fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor", donant per descomptat que la proposta anirà endavant.

Apel.lo a què algun regidor valent del nostre consistori hi voti en contra, (amb un sol vot en contra no s'aprova el nomenament) no tant per fer la gitza sinò per demostrar que Sant Pere de Vilamajor té més autoestima, més prestigi, que regalar la seva màxima distinció a qualsevol, per molt famòs que sigui, que vingi a passar uns dies al municipi. I que no s'entengui com menystenir un dels personatges que més ha fet per la llengua del nostre país, catalanista, com en Pompeu Fabra, sinò posar les coses al seu lloc, que no s'ha de confondre el fuet amb la llonganissa.

Sé que aquesta petició no tindrà cap resposta; com a màxim hi haurà alguna peruga abstenció. I es posarà de manifest la manca de nivell, de sentit comú, dels nostres regidors, la major part del quals fa ben poc ni sabien que en Pompeu -com d'altres famosos- havia romangut uns dies al municipi, i més d'un se n'ha assabentat tot just fa unes setmanes.

No deu ser aquesta prou bona ocasió per lliurar als ex-alcaldes i ex-regidors del nostre poble les corresponents insígnies d'or i plata que, respectivament, hauríen de tenir... Més d'una persona incòmode per a l'actual govern municipal podria rebre la punxada de l'agulla de la insígnia...

I acabo com acabava el meu "post" dedicat al tema d'ara fa ja quatre anys i mig: "Tampoc entenc, sigui dit de pas, com encara cap ciutadà de Sant Pere no ha estat mereixedor d'una insígnia de bronze".

NOTA:

Amb posterioritat a la publicació d'aquest article, el ple de l'Ajuntament va aprovar, el dia 10 de setembre de 2013, per unanimitat, la declaració del Sr. Pompeu Fabra com a Fill Adoptiu de Sant Pere de Vilamajor.

Aquí teniu un extracte de la transcripció literal de l'acta del ple, en referència als comentaris dels membres de la Corporació:

Sr. Alcalde, en Martí Artalejo: "personatge notable en defensa de la llengua catalana i, en concret, del patrimoni de Sant Pere de Vilamajor, arrel d’uns fets ocorreguts a l’inici de la guerra civil".

Sr. Bosque: "és un orgull per Sant Pere de Vilamajor declarar-ho Fill Adoptiu, doncs ja anteriorment li havia fet honors l’atorgament d’un nom a un carrer, i en especial per la defensa del patrimoni del poble".

Sra. López: "és un privilegi estar present i donar el seu recolzament a l’atorgament de la distinció de fill adoptiu al Sr. Pompeu Fabra".

Sr. Bruguera: "està totalment d’acord amb la proposta presentada".

Sr. Pérez: "està d’acord amb la proposta i votarà a favor".

Sra. Lozano, Regidora de CULTURA: ???

Sra. Bonilla: ???

Sr. Bosch: absent.

Sr. Ezquerra: absent.

(Sense comentaris)