Cartilla als Reis

De la macedònia d'etiquetes i persones engrescades en un o altre objectiu, ara fa tot just sis mesos que el nou equip de govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va agafar les regnes.

Només sis mesos!

En Llesuy i el seu equip, nou i divers, porta les piles ben carregades, i obrint tots els fronts s'ha posat a pencar de valent.

La llista de coses fetes o acabades és ja enorme, però no seré jo qui en passi llista, que ho facin ells mateixos.

Des d'aquesta pàgina, apart de felicitar en Josep Maria, l'Higini, la Navidad, en José Luis, la Lola i en Pere, i animar-los a seguir treballant -tots- i no afluixar, la meva impressió és que es va anar a votar a les passades eleccions, no per administrar el poble, que ja és prou feina, sinó sobretot per a dirigir Sant Pere de Vilamajor vers el segle XXI. Haig de passar llista d'alguns temes pendents:

La fàbrica de pinsos i la masia de Can Derrocada: el pacte del cavaller ha de ser possible, respectant els interessos de la propietat però reconcil.liant-los amb els del poble. Que es deixin de demanar indemnitzacions impossibles i es posi seny i senyoria.

El POUM: està bé que un grapat de compromesos aturessim el desgavell a què ens portava, però ja és hora de continuar, i deixar de fer pedassos amb les normes subsidiàries. No es pot perfeccionar un POUM inapropiat, s'hi ha de posar nova saba i plantejar, per fi, un urbanisme que no sigui de play-mobil per a Sant Pere, pensant en la millor forma de viure per a la seva gent.

La Plaça de la Força: ara que ja és pràcticament nostre, convé ser també valents i convertir l'indret en l'autèntica plaça major del poble, traient la carretera del mig.

Les irregularitats urbanístiques a Can Derrocada i a altres indrets: que es suspenguin immediatament les obres il.legals i que no es doni llicència d'ocupació pels nous habitatges il.legals que s'han aixecat. Que s'extremi el zel per a què les construccions s'integrin en el medi i no a l'inrevés. Que es doni per fi resposta a les reiterades denúncies formals presentades al respecte.

La Rectoria: amb l'empenta donada per tants, caldrà evitar que aquests no s'acabin empenyent entre ells. Cal dotar d'un nou futur a l'equipament cultural, avantguardista, però a més que sigui útil.

Els veïnats: continua sense existir un model de futur per a la consideració dels nuclis perifèrics. Per bé que la aposta a comunicar-los és ferma i positiva.

La hisenda municipal: es volen serveis de primera amb qualitat de vida de primera, i tributs de tercera regional. El cercle no es pot quadrar d'aquesta manera.

El polígon industrial: que se n'ha fet dels 140 mil metres conveniats? On està l'alternativa, si cal?

La participació ciutadana: s'ha tirat la pedra tant lluny que l'hem perduda de vista.

El disseny del nucli principal: nebulosa.

La revitalització del comerç: continuem sense un disseny de futur. Pensar en botiguetes hem arribat on som.

Mancomunitat amb Sant Antoni: sembla que aquests de CIU no estan per la tasca. Sant Antoni senzillament ignora la existència de Sant Pere.

La pagesia: acabats els vells temps de les requalificacions, no només per simpatia, sinó per reconcil.liació amb la nostra essència, se li ha de donar el lloc destacat, la visualització que li correspon.

La legalització d'activitats: aviat farà 1 any que les activitats industrials i ramaderes haurien d'estar adaptades a la Llei del 1998. A final d'aquest any tota la resta d'activitats. Algu en sap quelcom? No sigui que només pensem en el medi ambient quan ens refeim a Sa Majestat el Parc Natural del Montseny.

El jovent i els infants: està bé fer activitats, però encara no hem construït el poble que els estimi.

La promoció d'activitat econòmica i la fixació de població: cal promoure activitats de valor afegit i evitar que Sant Pere sigui una ciutat Pikolín. Una nova forma de vida ha de ser possible quan s'enretirin les grues.

Queden algunes coses més, però no vull abusar.

Ara que és Nadal, poso sota l'arbre aquests desitjos: jo crec en el Pare Noël i en els Reis Mags.

Les Pungoles: els darrers Mohicans

Tot just són 500 veïns.

L'atzar administratiu els han repartit entre dos municipis, però d'esquenes a Vilamajor tenen en Cardedeu la seva referència. D'on sou? D'on us sentiu?

D'origen benestant, mai han volgut -o no han pogut- traspassar el seu projecte d'urbanització als poders municipals. Curiós estatus, paguen com tothom i s'han de buscar la vida.

Són, sense dubte, els darrers mohicans de Vilamajor.

Tenen la sort de poder-se autogestionar, de formar una quasirepública dins d'un món envaït pel sector públic. Podrien ser el nostre exemple, un exemple envejable.

Però els mohicans, alguns mohicans, no volen saber res del seu projecte: tanquen la porta amb clau i que no els emprenyin. Fugint de Barcelona molts s'han guanyat una "torre" al Montseny, abans d'estiueig, ara per tot viure. Per fi han aconseguit viure en una urbanització que molts voldrien, enveja dels veïns que han deixat a la ciutat... I en canvi no volen pagar-se una quota de comunitat per gaudir-ne. Que de xulo és dir als amics que tens pistes de tennis i piscina, que fas carn a la brasa tot l'any! Però a l'hora d'esquitxar uns euros o de pintar la tanca de la parcel.la, tot són pegues. Seran nous-rics?

Pungolers de debò, lluiteu per la vostra independència, no l'heu buscada, però sense unitat, sense lideratge, només us arribarà la decadència. Estem amb vosaltres; feu ja realitat la vostra República Pungolera.

Veieu Els barris dividits de Vilamajor.

Fem-ho bé

Després de tants anys malalt, el nostre equipament més emblemàtic i ciutadà, "La Fàbrica", ha de ser enderrocat.

No per sabuda, aquesta situació arriba en un mal moment, i l'Ajuntament haurà d'esgarrapar qui sap d'on els 2 milions i escaig que costarà un edifici similar. I mentres tant la diàspora.

Ara és l'hora de fer les coses ben fetes: La Fàbrica ha de canviar de lloc.

S'han de buscar noves centralitats per al nostre poble, i el lloc on La Fàbrica estava -encara està-, no és l'adequat:

• No és l'adequat perquè un nou equipament com el que convé per a un municipi de 10.000 habitants no hi cap en aquest lloc.
• No és l'adequat perquè ningú sap on aparcaran els cotxes de la gent que hi vingui.
• No és l'adequat perquè es necessiten espais lliures al centre.
  
• No és l'adequat perquè els 200 aparcaments que l'Ajuntament té l'obligació de construïr si obeeix les seves pròpies normes urbanístiques, ningú sap on ficar-los.
• No és l'adequat perquè la Casa Consistorial s'ha d'ampliar, perquè atapaït entre el Pi Novell, el nou C.A.P. i tant de bo en un futur, la masia de Can Derrocada, ja en hi ha prou d'aglomeració.
  

Sant Pere ha de buscar un nou espai per a aquest equipament, un nou equipament preferiblement versàtil, desitjablement també amb ús polisportiu, emplaçat en un lloc més apte per a -tots- els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor.

Posats a construïr, fem les coses bé d'una vegada.

(Rellegiu: Consideracions generals respecte els equipaments)

Curiositat estadística: la mostra de l'Enquesta de Població Activa

L'Enquesta de Població Activa és l'únic instrument validat a nivell de la UE per a mesurar l'ocupació, l'atur i les taxes d'ocupació, d'activitat i d'atur (l'atur registrat a les oficines del SPO -antic INEM- no és dada fiable estadísticament parlant).

Sabeu com es fa la mostra?

Es seleccionen, per criteris que us estalvio, un total de 3.588 seccions que representen una mostra ben feta dels municipis d'España.

Aquestes seccions es determinen amb els censos que es fan cada 10 anys (el darrer és de 2001). El padró no té solidesa estadística a aquests efectes, dons es refereix a persones, no pas a habitatges existents (població de dret i població de fet).

A cada secció, es seleccionen, també amb criteri, 18 habitatges, a excepció de les províncies de Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Saragossa on es seleccionen 22 habitatges per secció.

Tot plegat, s'entrevista a unes 75.000 persones, per bé que no només es demanen dades sobre l'entrevistat, sinó també de totes les persones que conviuen a la vivenda.

S'entrevisten els habitatges (telefónicament o personal).

Els resultats s'eleven a la població total a partir d'una estimació de la població major de 16 anys en cada província, per sexes, estreta de diverses fonts de dades.

A continuació teniu el detall de les mostres de seccions per províncies:

Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran

Nota: Els estrats es corresponen a municipis segons tamany poblacional.

Consums d'aigua a Vilamajor

Consums anuals d'aigua ATLL (m3)

Font: Memòries Anuals del Consorci d'Aigües del Ter-Llobregat


Consums anuals d'aigua ATLL per habitant (m3/habitant): "l'efecte estiuejant"

Font: Elaboració pròpia amb dades de les Memòries ATLL i padrons municipals


Cost de l'aigua ATLL per m3 (céntims €/m3)

Font: Memòries Anuals del Consorci d'Aigües del Ter-Llobregat. Es refereix només a la quota de subministrament

Les balances fiscals: una controvèrsia metodológica

L'estudi que acaba de publicar la Fundació BBVA sobre les balances fiscals ha generat un important debat. Això suggereix aportar una sèrie de consideracions metodològiques per poder entendre les limitacions i els condicionants dels seus resultats.

Amb l'actuació del sector públic es generen inevitablement transferències de renda d'uns territoris a uns altres, ja que la distribució territorial dels ingressos no coincideix amb la distribució territorial de les despeses, la qual cosa provoca que hi hagi territoris amb saldos fiscals positius i d'altres amb saldos fiscals negatius. De fet, la lògica redistributiva comporta que les regions riques tinguin un dèficit, i les pobres, un superàvit. Per tant, la qüestió no està en el signe, sinó en la magnitud d'aquest saldo.

L'estimació de les balances fiscals no és tasca fàcil, no hi ha una única manera de calcular-les: de la manera que es calculi els resultats seran diferents.

Hi ha dos mètodes totalment diferents d'imputar els ingressos i les despeses.

Per exemple, en el cas de les despeses, la imputació territorial es pot fer prenent com a referència:

• La seva localització geogràfica (mètode del flux monetari) és més fàcil d'aplicar, ja que una part important de la despesa que fa el sector públic central està territorialitzada. Per tant, el càlcul de la despesa efectuada en els diferents territoris és més immediat.
• El lloc de residència dels individus que es beneficien dels serveis prestats (mètode del flux del benefici) consisteix a determinar com incrementa el nivell de benestar d'un individu davant la prestació d'un servei públic. En aquest sentit, quantificar l'increment de benestar és difícil i s'ha de sustentar en hipòtesis que a vegades poden ser qüestionables o discutibles. Comporta doncs establir moltes més hipòtesis que en el cas del flux monetari.

Els dos mètodes són vàlids, es fonamenten en criteris sòlids, però cadascun explica efectes econòmics diferents, doncs tenen objectius diferents.

• Mentre que el mètode del flux del benefici mesura l'increment del benestar dels ciutadans d'un territori derivat de la prestació d'un servei públic,
• El mètode del flux monetari mesura l'increment d'activitat econòmica en el territori on es realitza la despesa.

Per exemple, en el cas de la despesa associada al Ministeri de Defensa o d’Exteriors, si s'aplica el criteri del flux del benefici, es considera que aquesta despesa afecta de la mateixa manera tots els ciutadans i es distribueix entre totes les comunitats autònomes depenent de la població.

En canvi, atenent al flux monetari, com que aquests ministeris tenen la seu a Madrid, tota la despesa (sous i salaris, compra de béns, inversions, etc.) s'imputen a Madrid.

El resultat és que, en el primer cas, a Madrid només s'imputa el 13,4% (que és el pes que té la població de Madrid sobre el total espanyol), mentre que en el segon s'imputa el 100%.

Són mètodes diferents i que es complementen, però no són substitutius. Per això la metodologia de càlcul que va elaborar l'Institut d'Estudis Fiscals a partir d'un grup d'experts proposa les dues aproximacions metodològiques.

En tot cas, si l'objecte a analitzar són els efectes de l'acció del sector públic sobre els individus, és més útil l'enfocament del flux del benefici. En canvi, per estimar l'efecte econòmic sobre un territori, és més adequat el del flux monetari.

Una altra qüestió metodològica que pot afectar els resultats és l'àmbit institucional de l'estudi. En el cas que ens ocupa, només es considera l'Administració pública central (Estat, organismes autònoms i Seguretat Social) i no s'incorpora les empreses públiques de caràcter inversor com són, entre d'altres, AENA, Ports de l'Estat, ADIF i Renfe. La inclusió d'aquestes entitats sí que les considera la metodologia elaborada per l'Institut d'Estudis Fiscals.

Quant als resultats, no sorprèn que amb la metodologia utilitzada, basada en el flux del benefici, sigui Madrid la comunitat amb el dèficit fiscal més gran. Si, en canvi, s'optés pel mètode del flux monetari, les posicions canviarien i seria Catalunya la comunitat autònoma que tindria un dèficit més elevat i, no només això, sinó que el dèficit seria de més quantia. No es pot dir que Madrid faci un esforç fiscal més gran perquè té grans empreses que paguen la base imposable de l'impost de societats, o organismes de tota mena, que podrien estar a qualsevol altre lloc d’Espanya.

Els resultats d'un enfocament i de l'altre no són homogenis i no es poden comparar els resultats de l'estudi de la Fundació BBVA amb els de la Conselleria d'Economia i Finances realitzat l'any 2005 que aplica l'enfocament del flux monetari.

Els dos càlculs són necessaris: Catalunya, entre el 1991 i el 1996, va tenir un dèficit fiscal, segons el model del flux monetari, del 7% del seu PIB, davant de només el 0,1% de Madrid. Amb el model de càrrega-benefici, Catalunya va tenir un dèficit del 5,1%, però el de Madrid va arribar al 8,1%.

Cal per tant ser molt prudent a l'hora d'utilitzar els resultats que són fruit d'una opció metodològica concreta.

Parcel.les urbanes. Sant Pere de Vilamajor 2005

Nombre de parcel.les urbanes per mides: solars sense edificar i parcel.les edificades

Percentatges de parcel.les urbanes per mides: solars sense edificar i parcel.les edificades

Font de les dades: Dirección General del Catastro. 2005

Vegeu també: Saturació del sòl edificable

Curiositat: les enquestes del CIS

El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ha publicat el seu baròmetre d'octubre. Tots els mitjans de comunicació se'n fa ressò.

El que no es diu pràcticament mai quan es publiquen i analitzen aquestes enquestes és com es fan.
Us ho explico:

- Mètode: entrevistes domiciliàries.
- Àmbit: 238 municipis de totes les CCAA espanyoles.
- Persones entrevistades: 2.493 (de 2.500 previstes), ponderades per població de la CCAA. Majors de 18 anys. Dins de cada municipi per seccions, i dins de cada secció, de forma aleatòria, per intervals de sexe i edat.

Com curiositat val a dir que el 22% dels entrevistats és jubilat, que el 58% no té estudis per sobre de la ESO o que el 17% va a missa cada setmana.

Sorprèn com amb 2.500 entrevistes es doni tanta transcendència a aquesta enquesta. Per exemple, a Catalunya no s'ha arribat a entrevistar ni 500 persones.

(Podeu, per curiositat, consultar aquí els resultats complets de l'enquesta)

Sobre Vigilants i Policies

La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, s'aplica a tots els cossos de policia que depenen dels municipis de Catalunya, denominats genèricament "policies locals".

Aquesta Llei estableix, entre d'altres, les següents disposicions:

Article 2: Les policies locals són instituts armats de naturalesa civil amb estructura i organització jerarquitzades.

Article 3: Hi pot haver policia local en els municipis de més de deu mil habitants. (Està previst baixar-ho a cinc mil habitants).

Article 7: En l'exercici de llurs funcions, els policies locals gaudeixen a tots els efectes de la condició d'agents de l'autoritat.

Article 11: Corresponen a les policies locals, en llur àmbit d'actuació, les funcions següents:
a) Protegir les autoritats de les corporacions locals i vigilar i custodiar els edificis, les instal·lacions i les dependències d'aquestes corporacions.
b) Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, d'acord amb el que estableixen les normes de circulació.
c) Instruir atestats per accidents de circulació esdevinguts dins el nucli urbà, en el qual cas han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents.
d) Exercir de policia administrativa, a fi d'assegurar el compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals, d'acord amb la normativa vigent.
e) Exercir de policia judicial, d'acord amb la normativa vigent (Auxiliar els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, quan siguin requerides a fer-ho. Practicar, per iniciativa pròpia o a requeriment de l'autoritat judicial, del ministeri fiscal o dels superiors jeràrquics, les primeres diligències de prevenció i de custòdia de detinguts i la prevenció i la custòdia dels objectes provinents d'un delicte o relacionats amb l'execució d'aquest, de les quals actuacions s'ha de donar compte, en els terminis establerts legalment, a l'autoritat judicial o al ministeri fiscal, d'acord amb la normativa vigent).
f) Dur a terme diligències de prevenció i actuacions destinades a evitar la comissió d'actes delictuosos, en el qual cas han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents.
g) Col·laborar amb les forces o els cossos de seguretat de l'Estat i amb la Policia Autonòmica en la protecció de les manifestacions i en el manteniment de l'ordre en grans concentracions humanes quan siguin requerides a fer-ho.
h) Cooperar en la resolució dels conflictes privats, quan siguin requerides a fer-ho.
i) Vigilar els espais públics.
j) Prestar auxili en accidents, catàstrofes i calamitats públiques, participant, d'acord amb el que disposen les lleis, en l'execució dels plans de protecció civil.
k) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de medi ambient i de protecció de l'entorn.
l) Dur a terme les actuacions destinades a garantir la seguretat viària en el municipi.
m) Qualsevol altra funció de policia i de seguretat que, d'acord amb la legislació vigent, els sigui encomanada.

Article 1.2: Els municipis que no disposin de policia local es poden dotar de guàrdies, vigilants, agents, algutzirs o similars perquè exerceixin les funcions a què es refereix l'article 13. El conjunt d'aquest personal rep en l'àmbit de Catalunya la denominació genèrica de "vigilants".

Article 13: Els vigilants poden únicament acomplir les actuacions següents:
a) Custodiar i vigilar béns, serveis, instal·lacions i dependències municipals.
b) Ordenar i regular el trànsit dins el nucli urbà, d'acord amb les normes de circulació.
c) Participar en les tasques d'auxili al ciutadà i de protecció civil, d'acord amb el que disposen les lleis.
d) Vetllar pel compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals.

Article 8: Els vigilants no poden dur armes de foc.

Les diferències entre un Vigilant Municipal i un Policia Local són doncs determinants, i no es poden confondre les respectives atribucions.
En el quadre següent es comparen les competències legals dels Policies Locals i dels Vigilants:


A més a més:

• Per ser Vigilant només cal tenir el Certificat d'Escolaritat. Per ser Policia Local s'ha de passar per l'Escola de Policia de Catalunya i aprovar el títol corresponent.
• En cap dels casos consultats, que inclouen els municipis de Vilamajor, per accedir a una plaça de Vigilant es demana conèixer el Codi de Circulació (més enllà d'allò que es suposa pel fet de disposar del carnet de conduir), ni en general les lleis relatives a la seguretat ciutadana.
• Els Policies Locals han de portar arma de foc. Els Vigilants no en poden disposar.
• Els Policies Locals són considerats Agents de l'Autoritat. Els Vigilants no. (Sense perjudici d'allò que disposa l'article 137.3 de la Llei 30/1992 de Procediment Administratiu).
• Els Policies Locals constitueixen, juntament amb els Mossos d'Esquadra (i els Agents Rurals), la policia pròpia de les institucions de Catalunya. Els Vigilants no.

Cal analitzar amb tot el seu abast aquestes diferències. Cal posar les coses al seu lloc.

Val a dir que el 2on. esborrany de l'Avantprojecte de Llei del Sistema de Policia de Catalunya -març de 2006- no atribueix tampoc als Vigilants Municipals (com si ho fa amb els Auxiliars de Policia) la condició d'agents de l'autoritat; només tenen la condició de col.laboradors ordinaris dels Mossos d'Esquadra en el desenvolupament de les tasques policials. Precisament, la modificació inclosa en el tercer esborrany (gener de 2007) d'aquest avantprojecte configuraria els vigilants com agents de l'autoritat (veure article 102.5) indicació que avalaria el fet de què actualment no ostentin aquesta qualitat.
En qualsevol cas, aquesta condició d'agent de l'autoritat no és omnipotent, sinò que es trobaria enquadrada dins de l'exercici de les atribucions i competències pròpies del càrrec.

És interessant destacar que l'avantprojecte de Llei estableix concretament que "en cap cas els vigilants municipals no poden fer ús del nom, dels distintius ni de l'’uniforme de les policies locals, ni estar dotats ni fer ús d’armes de foc". (Arts. 105.4 del 2on. esborrany i 102.4 del 3er. esborrany).

Sense perjudici de tot l'exposat, cal apreciar la important tasca que duen a terme els vigilants dels nostres pobles, i l'agraïment i confiança en el desenvolupament de la seva funció.

NOTES:
La ostentació de distintius o signes visibles que signifiquin una suplantació de càrrec per part d'un empleat públic es considera legalment una falta greu. (P. Ex: quan un Vigilant llueix una armilla amb l'indicatiu "Policia Local"). (Veure enllaç). (Sembla que en alguns llocs aquesta situació ve de lluny: veure el 5è paràgraf d'aquest article, del 2002).
La atribució de competències legalment no reconegudes per part d'un empleat públic es considera una falta greu (extralimitació de funcions o competències). Els Agents de l'Autoritat (P. Ex. un Mosso d'Esquadra) encara que no estiguin de servei, tenen la obligació d'intervenir sempre en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana (article 11.1 de la Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra).

(Alguns) Vigilants de Vilamajor

No hi ha dubte que milers de vehicles circulant per les principals vies de Vilamajor propicien un augment de la indisciplina dels conductors. Per això, des de fa algun temps, l'autoritat municipal de Sant Antoni s'ha equipat amb un nou instrument: el coordinador de vigilants.

Qui més qui menys s'ha topat amb la nova manera de fer dels vigilants municipals de Sant Antoni: és obra del seu últim fitxatge, "el coordinador".

Poca broma, és 1er. Dan de Karate de l'escola Shito Ryu per la Federación Española de Karate, i té família lligada a la seguretat privada.
Va participar en els Jocs Mundials de Policies i Bombers al 2003, quan era Policia Local de Parets. També ha estat Caporal de Policia Local de Llinars, on va regentar una escola de karate.

Sap algú perquè ha acabat com vigilant municipal a Sant Antoni de Vilamajor...?

Un vigilant, que ho sapigueu, no és un Policia, i per tant la Llei no li atribueix més veracitat en els seus testimoniatges que la que tindria -si ho és- un funcionari públic, i sempre dins de les tasques estrictes de la seva funció, que són moltes menys de les què ens pensem. No poden portar armes.

Per accedir a la plaça de Vigilant només es demana el Certificat d'Escolaritat, i un examen general; cap coneixement de Lleis, ni tant sols del Codi de Circulació.

A diferència de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i dels Policies Locals, els Vigilants no són reconeguts com Agents de la Autoritat.

Però el "sherif" s'ho creu...

L'uniforme és tant sols un signe visible d'autoritat, d'una autoritat que, a diferència del poder, s'ha de guanyar, com el respecte.
Quan un servidor públic pretén posar el públic al seu servei, deixa de respectar la gent i només li queda l'uniforme per exigir l'autoritat que ha deixat de tenir.

Més informació: Vigilants i Policies