Darreres entrades:

17/10/11

El Consell de Poble no pot suplir el Ple municipal

En els darrers dies, el flamant President del Consell de Poble, el regidor Joan Garcia, ens ha convocat a renovar els llocs del Plenari del Consell, caducats des de fa un parell d'anys.

El 23 d'abril de 2009, el Grup ISP ja va presentar una instància per a la reformulació del Consell de Poble, a la qual no es va fer cas, proposta a la què des d'aquestes pàgines ens varem apuntar, tot denunciant la degradació de l'òrgan.

És una bona iniciativa, doncs l'únic órgan de participació ciutadana del municipi o ha de gestionar-se bé o paga més la pena que desaparegui.
Segons se'ns diu, a principis de gener de 2012 es convocarà el Consell per tal de portar a terme la renovació amb els nous membres i després, un cop renovat, es proposarà la creació d’una comissió que valori la modificació i actualització del Reglament.

A la vista de les tres darreres convocatòries del Consell de Poble, tant amb la seva estructura com en el seu funcionament, és un òrgan viciat. 

Fa un any i mig ja vaig aportar les meves reflexions respecte les línies de renovació en el funcionament del Consell de Poble, en les quals em ratifico, doncs entenc que resulta indispensable modificar els actuals cupos de representació, ja que ara per ara és només un "Consell d'Associacions".

El panorama municipal, però, ha canviat des de llavors. En primer lloc tenim un Govern en minoria enfront unes "oposicions" que no saben que fer. En segon lloc, en Joan Garcia, en nom de ERC-RCat, ha accedit a la Presidència, que, entre altres coses, li va oferir en Llesuy en el seu dia.

El tarannà participatiu d'en Joan Garcia és indiscutible, només superat per ISP, però cal preguntar-se: no seria millor fer política, "fer poble" des del Ple Municipal? Hem d'esperar que els grups polítics de les oposicions facin "política" en el Consell de Poble en comptes d'exigir-los que ho facin on els pertoca, al Ple Municipal? Perquè el gruix de grups polítics no van voler -com se'ls va oferir- entrar en el Govern i com ara ERC-RCat ens passa la pilota al poble?

El primer òrgan de participació ciutadana, no ens equivoquem, és el Ple Municipal, on estan representats el 94% dels ciutadans que van voler ser-hi representats. 
Pertoca al Ple i no al Consell de Poble preocupar-se, ocupar-se i treballar pels assumptes del poble.

Deu ser fàcil estar al Govern per posar gespa artificial al camp de futbol o fer un teatre grec als camps de La Rectoria, però tothom fuig com dels apestats quan es tracta d'arremangar-se enfront els difícils problemes i equilibris als que ara s'enfronta la gestió municipal.

Esperarem a veure què passa amb l'aprovació dels pressupostos, que no es pot demorar gaire. Potser llavors s'aclariran les posicions d'uns i altres.

12/10/11

In memoriam

El mes de maig, en Joan Antoni Moreno va marxar.

Ell, com molts, sense saber perquè, va obrir-se a la xarxa amb l'únic propòsit d'estar-hi. Avui, repassant el "facebook" m'hi he aturat. Està ple d'epitafis. 

El vaig conèixer a en Juan Antonio. Poc però prou. Bon tio!
Al novembre de 2009 ens varem fer "amics" al facebook.

Amics, fills, néts, .. van deixar testimoni de la seva manca a la xarxa. Pràcticament tota la utilitat que ha tingut aquest espai.
Un "perfil" que continua viu malgrat que el protagonista ja no hi sigui.

Dóna que pensar...

10/10/11

Quatre mesos després de les promeses electorals


Ja han passat quatre mesos des de què es fa constituïr el nou govern municipal. Un govern lligat de mans i peus que no pot governar, i que ni amb pactes pot tirar endavant els temes pendents.

L'oposició no existeix, són només tres altres maneres de pensar que no es posen d'acord ni en els fons ni sobre tot en les prioritats dels temes que -teóricament-, postulen.

L'Alcalde Llesuy i el seu equip, amb la moral -que no les ganes de treballar- més aviat baixa, fa el què poden fer: gestionar sense complicar-se la vida. I val a dir que estan seguint els seus compromisos electorals.

En aquestes condicions, hom esperaria que, com menys, algú de "les oposicions" mirés de posar en marxa algun dels seus compromisos electorals: ni això. Amb la excepció, val a dir-ho, d'ERC-RCAT, que una mica si que fa.

Un repàs als programes electorals és, a aquestes altures, força interessant (cliqueu-hi per veure'ls):

- CiU
- ISP

Pel que fa al GISP, ha tancat el seu espai web, i no us puc enllaçar amb el seu programa electoral. No obstant, en un article anterior ja vaig repassar els tangibles de les propostes electorals, resenyant, amb les altres, les propostes del GISP:
  • Sala polisportiva de mides federatives al Local Polivalent.
  • Street Park a Vallserena
  • Camp de futbol amb gespa artificial.
  • Instal.lacions de boxes a Faldes.
  • Nou Centre Cívic a Vallserena.
  • Rehabilitar La Fàbrica per a crear una associació de joves que la gestioni, en menys de 100 dies.
  • Recepcionar Les Pungoles.
  • Acabar de col.locar els llums de Vallserena.
  • Acabar de fer les voreres a Vallserena.
  • Nou camí asfaltat Faldes-nucli.
  • Asfaltat del vial d'entrada a Les Pungoles.
  • Fer un passeig de ribera des de les escoles fins el nou IES.
  • Construïr un teatre grec al camp de La Rectoria.
Vistes les propostes amb perspectiva, i en especial aquestes darreres, no m'estranya que algú hagi començat a faltar als Plens...

P.S.: Paga la pena també donar una ullada als web's dels partits de Sant Pere, que trobareu a la barra dreta d'aquest mateix bloc.

P.S.: Per cert, què s'en sap del local polivalent?

3/10/11

Algú dels dos està equivocat: penso que no soc jo

En els darrers anys, gent despabilada va presentar llicències de construcció davant la perspectiva d'enduriment de la normativa urbanística derivada del POUM.

Per exemple, els habitatges de fusta estan actualment prohibits. Calia donar-se pressa i entrar una llicència perquè demà serà impossible.

Doncs bé, treballant tot el dissabte, i fins i tot el diumenge, la casa de fusta ha aparegut al carrer Sant Bernat. La Vigilància Municipal hi ha passat un parell de vegades aquest cap de setmana, i no s'ha enterat.

Bé, la llicència es va obtenir abans de què el POUM-2008 fos aprovat. L'obra ha estat dos anys parada: encara no tocava. I ara reneix amb un sostre quina inclinació contavé manifestament les NNSS-87 sota les què es va aprovar la llicència, que prohibeixen sostres amb més del 30-35% de pendent (la que parlo fa més del 40%). 

No és la única: un xalet suïs a la Unitat II de Can Derrocada té un sostre de vertígen... Visible per a tothom que passa -i mira- per la BP-5109.

I al carrer El Sui, a 200 metres de l'Ajuntament, per més senyes, una casa recent estrenada incompleix com si res la normativa sobre tanques de parcel.la, doncs la que hi ha en castellà en diríem "un cañizo".

Seguim... l'Òscar: al carrer Xaloc, dos esquelets fills de l'orgia especulativa, tenen 1,2,3,... 4 plantes! Mai es podran legalitzar i, en compliment de la Llei d'Urbanisme s'haurien d'enderrocar ja. Es venen per 290.000 euros: una ganga, doncs amb la llicència caducada mai podran acabar-se, amb quatre plantes!!

Impagable el text de l'anunci de "l'habitatge": "Superf. 317. 92 m², 4 habitaciones (1 suite, 3 dobles), 2 baños, 1 aseo, cocina, comedor, terraza, garaje, soleado (???). Precio negociable, escuchamos todas las ofertas". Ull! no us feu il.lusions, és l'esquelet de la foto...!

Quan hom compara els planells de les llicències amb la realitat, apart d'una interpretació "sui generis" de la normativa urbanística, ens trobem que la realitat desborda la ficció.

També la realitat desborda la tinta xina pel que fa al compliment de l'article 69 bis de les NNSS: (Les plataformes d'anivellació a l'interior de la parcel·la (a excepció dels soterranis) s'hauran de disposar de manera que no sobrepassi els talús ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l'anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar ni a una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar, per la seva part vista, una alçada superior a 3,7 metres).

Estarem prevaricant? O simplement és desídia?

Recordem que les il.legalitats urbanístiques prescriuen al cap de 10 anys!!!
No vull mal a ningú, però destroçar el territori, incomplir la Llei no hauria de sortir de franc.

A algun Tècnic Municipal, apart de caure-se-li cara de vergonya, se li hauria de recordar -per les bones o per les males- quina és la seva responsabilitat.

26/9/11

Aprovats definitivament els POUM de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor


La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona aprovà definitivament el passat dia 22 els POUM de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.

El POUM de Sant Pere de Vilamajor ha culminat així un llarg periple de tràmits i propostes que es va iniciar l'any 2004 i que ha quedat recollit en diverses ocasions en aquest bloc.

Des de que el Ple de l'Ajuntament va aprovar l'Avantpla del POUM-2008, que substituia al de 2005 aprovat en temps de Joan Bruguera, han passat més de tres anys. En total gairebé 7 anys discutint la planificació urbanística del nostre municipi.

El 22 de juliol de 2010 el Ple va acordar l'aprovació provisional del POUM, 15 mesos després de què l'hagués aprovat inicialment. D'ençà, modificacions afegides i la necessitat d'adequar el POUM als requeriments de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, han redibuixat molts dels aspectes que els ciutadans coneixem. Cal confiar què de forma immediata l'Ajuntament publiqui el POUM definitivament aprovat, així estarem en condicions de valorar com ha quedat, en especial la normativa edificatòria, doncs la veritat no n'hem estat informats dels canvis.

Pel que fa al POUM de Sant Antoni, aprovat també definitivament sense tantes controvèrsies, recull diverses solucions a la sortida del barri de Can Vila. Estem també a l'espera de més detalls per tal de veure cóm ha quedat aquest tema, tot i què el proper 29 de setembre es votarà en Ple de l'Ajuntament de Sant Antoni una proposta del PUSA per reformar els acessos, per bé que no planteja cap solució alternativa.

21/9/11

Cinc alcaldes del vallès Oriental cobraran de la Generalitat la retribució fixada de 1.458,81 €

La Generalitat de Catalunya, des de l'any 2008 subvenciona les retribucions dels càrrecs electes dels municipis de menys de 2.000 habitants.

La Carta Europea de l’Autonomia Local, que va entrar en vigor l’1 de setembre de 1988, concreta que l’estatut de la representació local ha d’assegurar el lliure exercici del seu mandat, i ha de permetre una compensació econòmica congruent amb l’esforç i dedicació que en deriva i, si és el cas, la compensació pels beneficis perduts o una remuneració de la feina feta. 

És en virtut d'aquesta Carta Europea d'Autonomia Local que la Generalitat garanteix una retribució mínima als càrres electes en aquells municipis als què, per la seva escasa dimensió, els resulta molt gravós complir amb el mandat europeu que Espanya va refrendar al 1988.

S'acaben de fer públiques les compensacions per aquest any, que han afavoit els càrrecs electes de 417 municipis de Catalunya.
Els municipis del Vallès Oriental beneficiats amb aquests ajuts han estat Figaró-Montmany, Sta. Maria de Martorelles, Villalba Saserra, Tagamanent i Montseny.

La compensació es fixa enguany amb un màxim de 1.458,81 € mensuals per càrrec electe a dedicació complerta, per als municipis de fins a 2.000 habitants.

Aquestes compensacions estan en la línia de les recomanacions fetes per l'Associació Catalana de Municipis. Vegeu el quadre següent:

Quadre comparatiu de la compensació per càrrecs electes segons el Departament de Governació i l'Associació Catalana de Municipis
Retribucions en Euros/any. Base: sou de l'Alcalde a dedicació complerta

Fent la proporció, a un Alcalde d'un poble com Sant Pere de Vilamajor la recomanació és d'un sou d'uns 32.000 € anuals (2.285 € mensuals per 14 pagues), i a un Alcalde d'un poble com Sant Antoni de Vilamajor de 37.000 € anuals (uns 2.650 € mensuals per 14 pagues).

20/9/11

La masia de Can Derrocada cap el voltant de 1915


Avui que el nostre amic Ferran Sarrià en il.lustra sobre els orígens de la malaurada masia de Can Derrocada, trobo que és bon moment per publicar unes fotos antigues de la masia, gràcies a l'inestimable arxiu del Centre Excursionista de Catalunya.

Les fotos són dels voltants de 1915 i permeten veure l'insòlit interior de la masia, que en comptes d'estar trepitjada per una fàbrica de pinsos hauria de ser declarada Patrimoni Nacional per la seva valua arquitectònica i etnogràfica, i restaurada i protegida com cal.

Vaig tenir la fortuna -furtiva- de poder-la veure per dins pràcticament com a les fotos. Llavors només tenís 12 anys.

 
 


19/9/11

Ho podem assumir? No, no ho hauríem d'assumir


Calamanda Vila, Alcaldessa de Cardedeu ha posat el punt sobre una de les "i" de la Hisenda del seu municipi: han de pagar els ciutadans de Cardedeu els costos que reben específicament i nominal els residents en altres municipis? La resposta de l'Alcadessa és clara i valenta en el cas dels alumnes dels seus centres escolars: NO.

Cal tenir ben bé en compte que mantenir els centres escolars no és un servei públic propi dels municipis, i per tant no hauria d'estar gratuïtament a l'abast dels ciutadans, i molt menys per a ciutadans que no contribueixen en res  mantenir aquest servei impropi.

La situació és molt més greu a Sant Pere de Vilamajor, on molt probablement els alumnes de fora del municipi superen el 25%.

El manteniment dels centres escolars significa un 8% del pressupost total de l'Ajuntament.

Cada alumne costa al municipi de Sant Pere de Vilamajor més de 300 € anuals.

Fa un any i mig, el Grup Municipal de CiU escrivia a "La Clau":

HO PODEM ASSUMIR?

Tenim una excel·lent oferta d’ensenyament públic a Sant Pere: una escola bressol, dues escoles primàries de dues línies cadascuna i un institut de secundària, l’IES Vilamajor, que dóna servei als municipis de Sant Pere i Sant Antoni.

A Convergència ens sentim molt orgullosos de la nostra comunitat educativa, però alhora ens preocupem. La crisi econòmica en què estem immersos obliga famílies i ajuntaments a racionar les despeses, de manera que ens plantegem una reflexió profunda:
és realment necessari que el nostre poble, d’uns 4000 habitants,
disposi de tantes places escolars? Fa uns anys teníem prop de 300 places de primària i cap de secundària.

Enguany, quan hagi acabat el procés proa, en tindrem prop de 1150, moltes de les quals corresponen a alumnes d’altres municipis i que suposen despeses de manteniment al nostre ajuntament. Podem assumir aquest cost?

El cert és que els responsables de planificar aquesta estructura d’ensenyament es van equivocar de llarg. Ho diem amb humilitat però també amb convicció. S’hauria d’haver negociat amb el Departament d’Ensenyament la necessitat de mancomunar amb Sant Antoni la segona escola de primària i l’IES. Enguany, la partida d’ensenyament ha costat al municipi més de 400.000 euros…

Podrem assumir el que ens costarà l’any que ve? 

Ara, que es parla de mancomunar serveis, ja seria hora de què Sant Pere rebés dels ajuntaments corresponents la contrapartida que dóna pels alumnes que reben formació als centres escolars que manté... ja que no se'n fa càrrec el Departament d'Ensenyament que és qui té la responsabilitat d'assumir aquest servei públic.

14/9/11

Sant Pere de Vilamajor, un poble sense il.lusió


Difícils s'han posat les coses al meu poble. Després de quatre anys d'empenta i il.lusió, de posar les coses al seu lloc, hem tornat on érem. Un poble sense empenta, sense projectes, deambulant pel present esperant que altres ens facin el futur.

Són temps difícils -què m'heu d'explicar-, però per això, més que mai, ens calem uns als altres. Si no hi posem il.lusió, si no fem, ningú ho farà per nosaltres.

Quatre desalmats han preferit enfonsar el vaixell, dragar l'entusiasme d'un poble que avançava, a canvi dels seus ocults desitjos de ser el què voldrien que la gent pensés d'ells.


Estic decebut.

En Llesuy faria molt bé de tornar a cuidar-se de la seva família a qui un dia va canviar pel nostre poble, i deixar que els voltors rapinyin el què volien.

Ara, que el nostre país necessita il.lusió, ambició, futur, ... lideratges,... els han matat. 

No hi ha talla: ens esperen quatre anys de travesia pel desert...

8/9/11

Sequera immobiliaria a Vilamajor


En el primer semestre de 2011 el mercat immobiliari dels municipis de Vilamajor ha assolit un rècord històric: no s'ha venut cap habitatge nou.

No s'ha donat un registre pitjor en les séries estadístiques modernes.

Pel que fa als habitatges usats en canvi, a Sant Antoni s'han venut en aquests primers sis mesos de 2011 un total de 10 habitatges, mentre que a Sant Pere de Vilamajor, després de no vendre's cap habitatge usat durant el primer trimestre, al segon se n'han venut 3.

Transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor
 Acumulat anual de les transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor (nous+usats)
  Transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor

Acumulat anual de les transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor (nous+usats)
 

No hi ha dades precises dels habitatges que estan actualment en venda als municipis de Vilamajor, però probablement sobrepassin els 250.

Evolució semestral de les transaccions d'habitatges a Catalunya


A Catalunya la compra-venda d'habitatges s'ha reduït d'un 37% en el primer semestre de 2011 i igualment la sèrie marca el nivell històric més baix.

Aquest indicador dóna idea del forat en què ens trobem.