Darreres entrades:

20/4/10

El nou local social municipal del nucli principal


Aquest dijous 22 d'abril, es presenta al Ple Municipal, juntament amb els pressupostes per al 2010, l'aprovació inicial del projecte reformat del nou local polivalent.

La opinió pública dels diferents representants del Ple, permet aventurar que el projecte tirarà endavant.

Com ja s'intuïa, en nom del bon seny, el projecte inicial per al local ha estat retocat per tal d'adequar-lo a les possibilitats financeres de l'Ajuntament, tot plegat, sembla, sense perdre la utilitat de la sala, la qual val a dir, s'havia projectat inicialment de manera massa costosa, sobretot pel que fa a les instal.lacions interiors.

Posats a fer el nou local, la opinió majoritària és d'un espai lliure que permeti també fer activitats de caire polisportiu, semblant al pavelló Joan Sapé de Sant Antoni, i que inclogui sales per a reunions ciutadanes i d'entitats. No pas un auditori.

També s'ha posat de manifest la opinió força majoritària de què la sala no s'ubiqui on ara hi ha la carpa, principalment perquè amb la rehabilitació de l'espai de la Masia de Can Derrocada, un edifici d'aquesta mena seria estèticament desencertat, a banda dels greus problemes de mobilitat i de contaminació acústica derivats d'aquesta desafortunada ubicació.

L'espai al meu criteri més adequat seria al límit del terme en l'eix de la BP-5109, sota de Can Bacallà. Però com ja ens tenen acostumats els polítics, la urgència prima, i l'Ajuntament no disposa de terreny per ubicar-hi la nova sala.

Així que farem una altra errada històrica, i es colocarà la nova sala al polisportiu.

Voldria acabar dient que el Reglament d'Honors i Distincions preveu que els fills predilectes i adoptius de Sant Pere de Vilamajor se'ls posi el nom a una plaça, carrer, indret, edifici o espai municipal.

Tenim tres fills predilectes, tots ells personatges legendaris: el Rei Alfons I (1989), la dida Loreto (1989) i el Prèvere Oril.la (2008, qui ja té una sala al seu nom), i com fills adoptius tenim en Ferran Gomà i Ginesta (2009), i en Quico del Montseny (1991).

Proposo que se li posi el nom d'Alfons I el Cast, el més insigne dels nascuts a Vilamajor (amb perdó dels erudits, encapçalats pel bon amic Ferran Sarrià) i que ens donaria una certa propaganda turística, o be el d'en Quico del Montseny (Francesc Planas i Ribas), més proper i campetxano.

10 Comentaris. COMENTEU-HO:

Anònim ha dit...

Enorme victòria de l'associació de veïns de Sant Pere de Vilamajor-nucli. Felicitats.

La feina ben feta no té fronteres

Anònim ha dit...

el nom perfecte es alcale brunell, aixó augmentaria el seu ego

isaac ha dit...

es curioso ver como hay privilejiados sobre el presente y futuro de Sant pere .
hay un nuevo proyecto de la Fabrica 2 ?
una nueva ubicación de dicho local?
sea cambiado el POUM ?
donde se pone dicha información o es que hay personajes de paja?.
un tema tan movido( sala polivalente " fabrica 2") que el Ayuntamiento se atreve publicamente a señalar como politicos a la av de vecinos de Sant Pere por la defensa de sus argumentos , en lugar de debatirlos abiertamente en el Consell del Poble se escuda en el Pleno Municipal el cual lo que el diga se aprueba ( para eso tie
ne mayoria).
si alguien tiene duda sobre el tema , un buen día para ver como funciona Sant Pere el jueves a las 21h en la Rectoria =(22/4/10).
un
saludo
isaac

FS ha dit...

Per al·lusions del meu amic Per Spectiva, vull fer un petit comentari sobre els Honors i Distincions que atorga l'ajuntament.
Crec aquests privilegis haurien de correspondre a persones o entitats que han treballat pel poble i no pas a persones que senzillament tenen un nom.
Algú em podria dir que ha fet Alfons el cast, Loreto o el prevere per Sant Pere? Res a excepció del seu nom.
Igualment penso, i amb tots els respectes, del senyor Gomà i d'en Quico. Però per gustos colors.

Tens raó Per Spectiva, no està gens clar que Alfons I hagués nascut a Vilamajor, però en el cas que així fos no sé per què ens hem de sentir orgullosos. Alfons I fou un compte que no va fer res pel seu poble a excepció d'abusar dels pobres pagesos (entre els de Vilamajor) tal com manava la societat estamental d'aquell moment.

Per SpectiVa ha dit...

.. val, val, amic Ferran; només era una idea...

Javier ha dit...

Gent de a peu q´ha fet per Sant Pere tenim a la Dolors de Can Noguera. Que sería de Sant Pere sense aquest entranyable establiment d´hostelería, bar, cafetería, restaurant, sala de lectura de prensa, dispensador de gelats i altres delicies, de begudes espiritoses i celebracions patriotiques amb motiu dels partits del Barça, etc...etc...?. I si algú ho posa en dubte, veiem l´estat del nucli de Sant Pere un dilluns qualsevol, sense el batécs d´aquest centre neurálgic de Sant Pere.

Nito ha dit...

Dues coses. Primer felicitar-te per la feina que fas i les dades que aportes. Segon, si no vaig mal entès, només es pot nomenar fill predilecte a aquelles persones que han nascut en el municipi. Les altres que hi viuen sense haver-hi nascut, se les anomena fill adoptiu. Aquest és el cas de Ferran Gomà que va néixer a Barcelona. El 6 de febrer de l'any passat es va fer l'acte de nomenament de Feran Gomà com a fill adoptiu.

Per SPectiVa ha dit...

Gràcies Nito: la feina la faig per a tots vosaltres, i reconforta veure que s'agraeix.

Gràcies també per veure l'errada, que ja he passat a corregir immediatament.

Afegiré (sempre amb el permís d'en Ferran) que pel que fa al Prever Oril.la, potser si que va morir a Sant Pere, però no en tenim ni idea si hi va nèixer o no.

Anònim ha dit...

Bé, teòricament hi va morir atès que la notícia que tenim és gràcies a un làpida.
Però la rellevància de l'Orila és que és el document escrit més antic de Vilamajor (teòricament). A part d'això res de res.
És mereix una distinció? Sí és així posem La Nena de Can Canal que encara és més antiga

Javier ha dit...

Jo propopso deixar els personatges antics i arnats i dirigir les nostres mirades a veins actuals o d´un passat recent. Així fariem poble, convivencia, germanor. Per començar, crec que els alcaldes del últims vint o trenta anys, tots junts,aportaríen al record de molts de nosaltres la seva empenta i els seus valors que han contribuit a fer el poble on vivim.