Llegint el post de l'Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor me n'he donat compte d'alló que per a molts és una realitat: Can Noguera és per a alguns el centre viu del nucli capital del nostre poble.
La plaça del Montseny (quina proposta per tancar-la al pas de vehicles va ser acceptada per l'Agàpit Borràs quan li vaig presentar el projecte, l'agost de 2007, i inclosa més tard en els POUM's) aviat es tancarà a la circulació i confio que tot el carrer Comtes de Barcelona des de la plaça fins la carretera sigui enterament per a vianants. Per aixó ningú ha de patir, no és cap problema (cap problema si no ets dels que hi aparquen cada dia).
El problema és més profund, penso.
Malgrat ser un magnífic espai, la zona lliure al voltant de l'Ajuntament i l'antic polisportiu, pensat per ser el llloc més adient, per la seva configuració ha esdevingut, i ara amb la carpa, definitivament, un espai proscrit.
L'assassinat del polisportiu va ser defintiu per condemnar sense recanvi l'únic espai d'esbarjo central del nucli.
Dos mesos i mig després de què des d'aquestes pàgines fes una crida a l'obertura (endreçada) de les pistes polisportives de les Escoles, com es fa a molts pobles de Catalunya, ERC va presentar al seu torn una moció en aquest mateix sentit, que va ser aprovada per unanimitat pel Ple de l'Ajuntament. Era el mes de maig. Ha passat l'estiu i ningú s'ha mogut. Ni els nuclimilitants.
Tant de bo algú ens expliqués què preveu el Pla Especial del Bisbat-La Força per l'altra desgraciat espai que ens queda al nucli central del poble: aquesta ha de ser la plaça major.
I parlant de desgràcies, el convertir en aparcament, després d'asfaltar-ne l'empedrat, la Plaça de l'Esglèsia, va ser un dels altres assesinats memorables.
En aquest sentit, també fa 4 anys, vaig presentar el projecte de recuperar el pont de la riera al seu estat original (No gaires dels què em llegiu sabeu com era), fent-lo només per a vianants, com un pòrtic d'entrada al recinte sobirà, esborrant la carretera actualment existent a continuació. En el seu lloc, fer un pont de servei (és a dir d'un màxim de 4 metres) entre els carrers de Dàlia i Montseny, per als residents del casc vell i per anar a l'Avinguda dels Quatre Camins, per tal de deixar tot l'espai interior lliure.
D'aquesta proposta, tant la primera Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, com l'Agàpit Borràs, en Carles Doñate, en Joan Bruguera i en Josep maria Llesuy en van fer cas, malgrat haver-los insistit al respecte. (Deu ser el meu sinò, perseguir utopies).
Més que posar traves a la circulació rodada, que va per on ha d'anar: els carrers, el que caldria, penso, és mirar més enllà per tal de recuperar els malmesos espais de relació social i d'esbarjo del nucli central. Els carrers i carreteres són per als vehicles; les persones no han d'ocupar el carrer, les persones han de tenir els seus propis espais.
I en aquest sentit, cap de les al.legacions que hom ha presentat al POUM, entretingudes en coses que no tenen remei, ha alçat la vista a un pam del nas.
Com bé diuen els amics d'Esquerra "Queixar-se no serveix de res si abans no s'ha actuat."
Mentrestant, Can Noguera complirà per a molts la seva funció de plaça major del nucli principal.
En tot cas, llarga vida a Can Noguera!
