Alg(uns) reptes per a Sant Pere de Vilamajor en els propers anys

Pujem en globus. Distanciem-nos per un moment de la Plaça del Montseny, el carrer del Pi Gros o el carrer del Canigó. Sobrevolem Sant Pere de Vilamajor...

El què veiem ja ho coneixem. Què voldríem veure d'aqui a uns anys? Quins reptes tenim per superar-ho?

Se m'ocorreixen unes quantes coses, per começar.

• Reforçar l'activitat industrial malgrat la retallada del DPTOP. És la riquesa i llocs de treball per al poble.
• Veure traslladada la Fàbrica Picart ben a prop, doncs al municipi no podrà ser.
• Vuere crèixer el nucli principal, i que hi hagi com menys una dotzena de botigues que hi puguin viure.
• El nou IES funcionant.
• Una acurada ordenança de paisatge urbà que faci de les construccions quelcom estéticament agradable i compatible amb l'entorn on s'allotgen.
• Unes comunicacions viàries entre els diferents barris adequades per evitar deixar el municipi per anar d'un a altre barri, i de tots cap el barri vell.
• El Parc Urbà de Llevant com a peça vertebradora del barris de Llevant amb el centre i gran espai de trobada ciutadana.
• Espais de trobada per al jovent, adequats a la seva idiosincràsia. Espais d'activitats familiars al barri vell.
• La Rectoria reforçada com peça clau de la projecció cultural del nostre municipi.
• La zona esportiva de Can Derrocada, viva, sia com sia.
• Una societat civil plural i activa, superada la fase reivindicativa.
• Un espai d'esbarjo a Terra Blanca, i rondes verdes per sota de la línia 400, àdhuc el camí verd dels Tres Torrents fins Can Llobera.
• Una regidoria dels barris perifèrics.
• La major part dels serveis mancomunats amb Sant Antoni de Vilamajor i una permeabilitat en la utilització dels equipaments d'ambdues poblacions.
• La creació de les infrastructures i accions promocionals adequades per fer de Sant Pere una de les portes de referència per a l'entrada al Parc Natural del Montseny.
• Uns habitatges que mica en mica s'equipin de manera més sostenible, des del punt de vista energètic i de consum d'aigua.
• Un sistema fiscal adequat a la realitat del nostre sistema d'ocupació urbana, que faci sostenible la Hisenda Municipal i els serveis que demanen els ciutadans. Una major contribució directa dels barris al manteniment de les seves pròpies infraestructures i serveis.
• Una major participació ciutadana en activitats col.lectives i temes cabdals del municipi.
• Complicitat del Consistori en informar i fer participar la població de les realitats del municipi.
• El reforçament en els barris periférics, de nuclis centrals per a la vida ciutadana de cada barri, mitjançant la creació i desenvolupament d'infrastructures adequades.
• La dotació de polítiques decidides per evitar l'emigració residencial jovenil.
• La rehabilitació de tot l'espai obert de La Força sense circulació de pas de vehicles, recuperant l'entorn tradicional propi d'aquesta àmbit.

Totes aquestes mesures van adreçades a dos objectius: millorar la qualitat de vida i potenciar el desenvolupament adequat del nostre municipi.

Balanç de presumptes coalicions a 31 de maig. Estratègies per a la segona fase

Ens acostem a l'equador del periode post-electoral. L'11 de juny es constituiran els Plens municipals per a elegir el govern del municipi.

Les principals forces polítiques tot just han encetat el segon asalt dels acostaments i allunyaments per fer coalicions de cara a la elecció d'aquest govern. Bàsicament hi ha només tres alternatives que ja es coneixen, més una quarta que de moment no convé desvetllar.

Com tenim el pati?

El pati està realment mogut, doncs els diferents grups volen esperar a què s'esgoti la segona fase i esperar a la tercera per revelar les seves veritables posicions i rematar les jugades.

El GISP compta amb la baça d'en Miquel indispensable per a saltar cap a una eventual majoria.

ERC, de voler pactar amb el GISP (el més calent és a l'aigüera) també competirà per fer-se seu a en Miquel, i així presentar-se -eventualment- davant el GISP amb més força.

Si en Miquel Pèrez es despengés d'acords de govern amb GISP i ERC, aquestes dues forces quedarien en minoria i a mercés del PSC de pretendre formar govern. Afeblits seria poc prudent.

En aquest flanc de la segona etapa de negociacions hom podria pensar que CiU hauria de guanyar-se per a ell l'adhesió del PSC, i així deixar els altres dos contendents sense folra ni manilles (dit altrament, amb un pam de nas). Però si hom pensa una mica més veurà que aixó ha d'esperar a la tercera i definitiva etapa de negociacions. Ara no toca.

A mida que el temps avança, les dues forces que lideren l'acostament a altres grups -CiU i GISP- han de fer més concessions, sovint en buit, en no conèixer les veritables intencions de l'interlocutor ni el què sap de l'altre, ni el què sap que l'altre sap. Les negociacions són així, i negociar és un dels fonaments de la democràcia (les dictadures no han de negociar; imposen i ja està).

ERC cada cop es creu més la clau, el fiel de la balança que pot desequilibrar cap un o altre sentit el govern del municipi. L'equidistància entre la pubertat d'uns i l'antipatia als altres el posa però en una posició perillosa: molts dels seus votants i els dissidents nuclimilitants d'en Llesuy no volen saber res del CiU d'en Llesuy i l'altre meitat no volen res amb el de can Bosch.
En canvi des dels de CiU no es veu gens malament compartir Govern (que no pas alcaldia) amb ERC-RCat (la visió d'uns i altres és doncs asimétrica), preferible a una indesitjada aliança amb el GISP tal com s'ha destapat aquest grup.

És en aquest punt doncs, des de dins de la negociació, apareix un altre flanc d'equilibri: En Joan García i en Carles, és a dir, RCat. Un altre fiel de balança posat en el cor de la negociació, i quina posició és determinant per decantar-se cap GISP o cap CiU, o per esperar el Tsunami.

ERC faria molt malament, però, de renunciar a l'alcaldia a favor de GISP, d'aliar-se, si li ho negués a CiU. Per això sóna cada dia amb més força la véu que només veu com a solució compartir l'Alcaldia.
Sota aquesta hipòtesi l'aliança GISP-ERC resultaria més fàcil (de comptar, clar està, amb en Miquel).

No obstant, aixó de compartir alcaldia, dos anys tu i dos anys jo és molt negatiu per a qualsevol govern, i també per al del nostre municipi en els moments en què ens trobem. Si s'opta per aquesta solució no s'estarà pensant en el poble, sinò simplement en ocupar el poder. ERC no va acudir a les urnes pretenent racionalment tenir l'Alcaldia, i ara semblaria d'aprofitat posar-hi aquest preu com part de les negociacions, ni que sigui per fer un farol. Sent escrupulóssament assembleari, és hora de què el grup d'ERC reuneixi les seves bases per consultar.

ERC és un partit corredor de fons i ha de pensar també com el deixaria l'aliança amb un o altre de cara a poder continuar existint en la legislatura de sortida de la crisi (que no és aquesta). Compartir Alcaldia amb el GISP (Bosque inclós) quedant-se ambdós supervisats per en Miquel no seria un bon reclam de confiança.

L'anar per totes ha fet perdre però a GISP una oportunitat que sens dubte hagués enriquit la tasca de govern de CiU. Però la roda i pactes que ara són inconvenients els ha acabat rodant-lis per sobre.

Llàstima que ISP s'hagi despenjat del tauler d'escacs. O no?

Posats a tenir Pla B, sens dubte qui ho té millor és en Llesuy.

Dijous, actualització de les dades del tauler, doncs s'acabarà la segona fase.

Deixem que avancin les negociacions i es vagin destapant les veritables postures d'uns i altres. Apassionant.

Fa només dos mesos...

Deiem aixó.

Però han passat moltes coses en dos mesos...

Primer: El Cavall trotant, trotant ha sortit portes enfora de La Força. Entrarà i sortirà quan vulgui, lliure a la tercera.

Segon: L'Alfil comparteix el seu comtat. Ramon Berenguer i Berenguer Ramon s'han aliat.

Tercer: Des de l'enroc al Rei, la Torre no s'ha mogut i ofega, i a l'hora defensa el Rei. I per postres ha fitxat el Peó.

Quart: El Rei ha ampliat les seves terres, però ha de pactar amb els Comtes o alliberar-se de la Torre.

Massa escacs al Rei d'un temps ençà.

El Camp de la Rectoria potser no es convertirà en Teatre Grec, però els torneigs de justes que s'hi representen potser acabin, realment, en una tragèdia grega.

Premonició?

Baròmetre post-electoral del C.I.S.

Estadístiques dels plens de la legislatura 2007-2011

Estadístiques d'assistència dels regidors als plens municipals de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor

Estatístiques dels resultats dels assumptes possats a votació en els plens municipals de la legislatura

Resultats de les votacions discrepants en les mocions presentades al Ple de l'Ajuntament en la legislatura 

Opinió sense informació és com un cubata sense ron.

Nou bloc cooperatiu. Es busquen col.laboradors

Acaba de nèixer un nou bloc: Rumorsdesantpere.

Segons diuen, és una prova pilot que només estarà si interessa a la gent.

Es vol fer cooperatiu, és a dir, portat per un col.lectiu que tingui coses que dir sobre la vida mundana de Sant Pere de Vilamajor.

Es parla bàsicament de xafarderies, de rumors, de tot allò que sabem dels nostres veïns i què no trobem espai on comentar-ho. Frivolitats i coses sèries. En fí, una manera amena d'anar passant la crisi...

Sens dubte, si mirem al nostre voltant hi ha moltes coses sucoses, anècdotes, rumors, coses divertides per comentar que a tots ens interessen o com menys ens distreuen.

Una altra manera de fer poble. Si us hi voleu apuntar, podeu enviar-los un correu.

Combinatòria electoral

Estem seguint atentament els moviments dels grups polítics per fer aliances vàlides per tal de dur el Govern del nostre municipi en els propers quatre anys.

11 persones ens representen perquè així ha resultat de la suma d'individualitats que han anat a votar. Els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor ja han fet la seva feina. Ara els toca a qui els representa.

No hi ha cap dubte que tothom que ho va voler (excepció feta del Partit Popular) ja hi té un o altre representant: la primera fita està acomplerta.

Ara toca fer una nova agrupació per tal d'escollir el Govern que exercirà l'administració de la "cosa comuna" en aquesta legislatura a punt de començar.

ISP ja ha deixat ben clara la seva posició, que de fet es resumeix en fer Govern des de l'oposició. Coherent amb els resultats i la suma que no suma per replicar el govern del 2003.

Per al Govern sumem doncs els representants del 80,6% dels ciutadans que n'han volgut tenir. Així doncs la combinatòria només ens dóna tres opcions vàlides:

OPCIÓ 1: 53% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS

Ara per ara aquesta combinació és impossible, per vàries raons, la primera és que la vara de freixa la volen tots dos. GISP però potser deixi de repudiar, d'aquí a uns dies, la seva afirmació de campanya, taxativa: "Donarem l'Alcaldia a la força més votada" (sic). Veurem. Tot dependrà de com resultin els festejos d'en Llesuy amb altres pretendents. La discreció és fonamental doncs GISP ha de fer la seva darrera aposta la setmana vinent, després de la primera i rocambolesca reunió. (I el temps juga en contra seva).

OPCIÓ 2: 49,7% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS

 

És la segona ronda de trobades. Aquesta opció no és ara per ara a la teulada d'en Llesuy. En contra del què alguns pensen, no és gens ni mica contranatura, doncs les dues posicions es complementen i les d'en Bruguera i d'en Llesuy en els principals temes del nostre poble s'identifiquen amb un model molt similar en els seus fonaments. El paper de RCat, d'en Joan i d'en Carles, que ha estat determinant per tenir el segon regidor a favor de la coalició, s'ha de fer valer, doncs no hi ha dubte de què en Joan García és regidor de Govern, i en vol exercir, doncs el seu talant batallador i enraonat aporta sàvia fresca als principals assumptes d'aquesta legislatura (en alló que es refereix al barri vell, molt especialment). L'acord signat, entre d'altres, per aquestes dues formacions amb l'AVVSPV n'és un bon camí. Esperem resposta. Veurem.

OPCIÓ 3: 37,6% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS

 

En Miquel suposa la renovació del seu grup, controvertit en els darrers 7 anys pels seus propis representants al ple. La seva moderació en els postulats i una visió complementària a la de CiU el fa, en qualsevol combinació, un bon company de viatge (també per a ERC-RCat). Seria una opció extrema, que deixaria el Govern en minoria. Però en aquestes condicions el GISP tindria la clau del Govern, fent fer alló que creu que s'ha de fer, sense desgast i, alló que és més important, sense haver de fer-ho. No és cap tonteria aquesta darrera opció, per bé que tot just sobrepassa 1/3 de la representació de qui n'ha escollit alguna.

Tot just s'han estrenat els temptejos, prudents, d'uns amb altres. Ràdio Macuto té totes les freqüencies posades i ja s'han destil.lat algunes Boles de Drac.

En Ferran Sarrià (que ara està entretingut amb la carmanyola) ja va fer pública la seva anàlisi de coalicions. Interessant donar-li un cop d'ull.

La setmana vinent serà decissiva per a perfilar totes les posicions. I l'altra tindrem ja fumata blanca. Ho seguirem de ben aprop.

Nota: les fotografies presentades són composicions a partir de l'original fet per l'Higini Herrero.

ISP respon amb honestedat

ISP ha fet seu el "globus sonda" que des d'aquestes pàgines algun comentarista li ha llençat.

Categòricament aclareix:

1. NO PACTAREM AMB CAP FORMACIÓ DE DRETES, NOMÉS AFAVORIREM UN GOVERN D’ESQUERRES.
2. En el cas de la formació GISP, sense color polític definit, no pactarem perquè les nostres trajectòries en aquesta legislatura que finalitza no han estat, ni de bon tros, coincidents. L’afinitat programàtica és molt baixa, tan baixa que fa inviable  un acord amb GISP.
3. ISP-ICV-Entesa hem pres la decisió de treballar per tots des de l’oposició.  

ISP fa honor al què sempre ens ha dit: claredat i transparència: els honora. Nobles.

Però el GISP vol l'Alcaldia, és clar, és "mi tesoro..." que tots anhelaven. Ara haurà de buscar als Joans i a en Miquel. Tossuts. Teniu el govern a tocar de la mà i per una vara de freixa perdreu l'oportunitat.

La clau la tenen doncs els Joan's d'ERC-RCat. En Llesuy els ha d'obrir la porta... I el poble guanyarà.

Perquè Sant Pere no s'atura...

RESOLUCIÓ D’ALCALDIA de 18 d'abril de 2011

Atès que s’ha reiterat a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor informació sobre el canvi de circulació dels vehicles pesats al pas pel seu municipi, sense que ens consti que aquesta hagi sigut explicitada mitjançant acord municipal en tal sentit, i donat que la decisió unilateral de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha provocat greus problemes de circulació i perill a la seguretat de les persones en aquest municipi de Sant Pere de Vilamajor, segons resulta en l’expedient administratiu que obra en aquest ajuntament, per això,

HE RESOLT:

Interposar recurs contenciós administratiu contra l’acord o actuació de fet que hagi realitzat l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor als efectes de reposar al seu estat originari les disposicions circulatòries de vehicles pesats pel seu municipi que venien essent establertes amb anterioritat al canvi operat.

Josep Maria Llesuy Suñol, l'Alcalde

Un "stand" que no sabem què ven

Dijous, com prèviament ja ho havia anunciat, en Ferràn Sarrià ens sorprén amb una altra de les seves ocuurències.

Que és un militant de la recerca de noves vies de participació ciutadana ja ho sabem des de fa temps.

Que és tenaç, decidit i valent, també ho ha demostrat des de sempre.

Que es compromet en allò que creu, fins on pugui arribar, és notori en la seva persona.

Que és un controvertit i no deixa indiferent, és obvi.

Ara, en Ferran s'ha passat a la "Quechua" i la carmanyola per escenificar la seva última creuada, i se'ns ha plantat a la Plaça de la Vila amb el seu company Valentín.

Com que no crec que l'hagin tret de casa, ni per desnonament, estic convençut que va de veras. Simpàtic.

Són d'aquelles coses que cauen bé, coses que a altres els escandalitzen i què els inconformistes enyoren que es facin. És doncs un bon aparador per exposar-se i les idees.

Des de que els antecedents de la Pça. de Sol i de la de Catalunya s'hi van posar, m'he interessat pel què ens demanen. He llegit, regellit i documentat. Com que en Ferran no ho explica, hem de suposar que replica, ara al Montseny, el moviment de Madrid. Llegeixo les seves propostes. Ostres, és el mon de Yuppi !!

Per viure renegant de la realitat, fa quaranta anys hom va decidir viure en comunes, manifestar-se contra la guerra del Vietnam, l'amor lliure, la mística tibetana i prendre LSD. Van canviar el món, com menys durant algunes décades. D'aquella generació van mamar grans empresaris, científics i innovadors tecnològics. Ara només veig que miren enrera, sense abordar els veritables problemes que ja tenim i què demà tindran els nostres fills.
No sé quants dels de la Pça del Sol o de la de Catalunya han pagat mai l'IRPF. Jo l'haurè de pagar abans del 30 de juny per pagar tot el què demanen.

Ara es va de càmping...

De càmping a mitja jornada, que cal anar a guanyar-se els jornals de funcionaris que es queixen d'una retallada del 5% davant autònoms com jo des de fa 30 anys. De càmping i sala de visites, de stand de fira per als nostàlgics.

Divendres comença el cap de setmana, i no és plan de perdre'l dormint a la Quechua. Cal acceptar la realitat i entretenir la parenta, portar els nens al bàsquet, anar al mercat, arreglar aquella barana despenjada tot l'hivern,...

Ho sento molt, Ferran, ja t'he demanat per dues vegades que m'expliquis el què demanes, i no m'ho has dit, o no saps què dir-me. No puc doncs per això comentar més que fotesses de la teva gesta, potser injust, però si intentes convèncer t'hauries d'explicar.

Proposo però, que l'Ajuntament obri els vestuaris i les dutxes de l'antic polisportiu als efectes de què, abans d'anar a treballar al matí, els acampats puguin dutxar-se sense haver d'anar a casa, i a l'hora no hagin d'utilitzar els serveis de Can Noguera per a necessitats bàsiques de la condició humana (i més amb tanta butifarra ingerida).

Curiosa coincidència d'un veí de Sant Antoni ex-militant de CiU a Sant Pere i d'un veí de Sant Pere militant de Ciu a Sant Antoni que s'hagin trobat a la Casa de la Vila que en Jordi (Pujol) va inaugurar ja fa no sé quants anys: coses de la globalització que, pel què es veu, tant de mal fa a la humanitat.

Malgrat tot, estic amb vosaltres, cal gent que ens recordi que tenim un món que hem de canviar perquè no ens aniquil.li. I més per alló que ens fan pensar que pel què ens diuen, goteta a goteta potser omplim el got. (Coll... Ferran! et fas un fart de tenir fans femenines).

Mentrestant..., en algun lloc aprop de Sant Pere ha començat una reunió de vital importancia per als propers quatre anys del nostre poble: la democràcia real ja existex i hi ha qui fa el possible per servir de la millor manera possible al nostre poble.