Estem entrant en la tercera fase de la formació del nou govern electe de Sant Pere de Vilamajor. Fins ara només tenim una peça: quatre regidors, potser cinc, disposats a fer de Govern, mentre que altres sis regidors -la majoria- no s'han acostat a la barca que ha de fer navegar el nostre poble en els propers quatre anys.
Ja he comentat diverses vegades que tot i tenint algun éxit, aixó de fer d'oposició fa perdre esforços valuosos a qui de debó vol fer poble assumint les conseqüències de la seva decissió.
Quan un govern està en minoria, per una banda l'enfebleix i no el deixa fer front amb valentia als problemes que es presentin, però per l'altre l'enriqueix amb les aliances que, un o altre, li prestaran en moments puntuals, sempre a favor de l'aliat extern, el govern a l'ombra.
No és però en general un bon escenari tot i sent millor i preferible al d'una majoria absoluta monocolor.
La solució passa per pujar a la barca i remar per al poble, fent des de dins el què malament es fa des de fora.
En realitat, llevat dalguns aspectes formals i deixant de banda els impossibles, no hi ha gaire divergències en alló que els diferents grups ens han dit que farien per al nostre poble en aquests quatre propers anys, en els què, que ningú s'enganyi, la clau serà únicament la gestió, l'administració de recursos escasos i mirar de desenvolupar la riquesa del nostre poble, en tots els sentits.
Doncs, perquè van estar impossibles els pactes postelectorals per fer un govern de coalició?
La resposta, clarament, no es troba en irreconciliables models de gestió que uns o altres plantegen per al nostre poble sinò que es mou en dues perspectives:
- D'una banda la supervivència d'algun grup com força política,
- D'altra banda, la principal, en el foc creuat de les rencúnies personals entre les persones.
- En Bruguera no perdona que ISP el deixés despenjat en l'aprovació del nefast POUM-2005, apart d'altres coses.
- ISP ha quedat escamat de voler i no poder fer la seva, pel seu compte, dins un govern amb en Llesuy.
- En Llesuy no pot estar amb en Bruguera dins d'una mateixa cuina si no s'ho parlen molt bé abans, i menys amb la Cristina anant a comprar el menjar.
- En Bosch ha criticat durament l'obra de govern d'en Llesuy i sentint-se guanyador no assumeix la derrota.
- En Bosque no és persona grata per en Llesuy com a company de govern.
- La Lola no es podrà entendre amb en Bosch en moltes de les concepcions que cadascú té per al poble, divergents.
- En Bruguera no ha entés que en Garcia és regidor per ell mateix, però en García és fidel als seus compromisos de coalició.
- En Bruguera no ha estat encara a l'oposició d'en Llesuy i és un joc que ningú creu que pugui seguir: la feina, a contracor, l'haurà de fer en Garcia.
- En Llesuy s'entendria bé amb en Garcia, i en molts altres temes, amb en Bosch, qui podria donar empenta a alguns temes pendents. Però en Garcia té per davant en Bruguera i en Bosch a en Bosque: impossible amb tot el lot.
- En Pérez és el més neutral y moderat, no en va acaba d'arribar i sap el terreny que trepitja. En línies generals, excepte amb en Bosch, es podria entendre amb tots els altres.
- És impensable que en Bosch, en Bruguera i en Llesuy es puguin entendre dos a un.
- La Lola té ganes de fer realitat moltes de les seves propostes, i igual que en Garcia saben que les podrien fer possibles al costat d'en Llesuy, qui ha fet acte de contricció i propòsit d'esmena en els darrers temps. La segona oportunitat per al tàndem Lola-Llesuy seria ben diferent de la primera i els de l'ISP són pencaires i volen pencar.
- Però l'ISP no vol entrar en un govern amb en Llesuy.
En una única cosa, tots, llevat d'en Pérez, estan d'acord: en Llesuy és l'enemic a fastidiar.
Però, de debó els sis que ara per ara estan fora del govern es poden entendre entre ells per fer majoria? La resposta és que no.
Si tothom rema del seu costat, la barca del nostre poble com menys s'aturarà i probablement anirà a la deriva.
L'escenari, de quedar les coses com estan és jugar uns a la contra, i altres a l'abstenció. Aquest joc ja s'ha jugat abastament en la passada legislatura, amb prou bons resultats, per bé que en cap cas podia inclinar la balança a favor de l'oposició. Ara l'abstenció és molt valuosa per al govern en minoria, però el joc neutral en aquestes condicions és prou perillós i no se'n podrà abusar.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada