Darreres entrades:

10/5/08

Planejament urbanístic: cap on anem?

Des de les pàgines d'aquest bloc he tractat amb freqüència qüestions que afecten al planejament urbanístic de Sant Pere de Vilamajor.

Sempre ho he fet, com marca la metodologia més assenyada, a partir de l'anàlisi objectiva de la realitat, que a l'hora he anat apuntant amb els articles basats amb les dades estadístiques que es publiquen sobre Vilamajor (que trobareu també a Anàlisi Socio-econòmica de Vilamajor).

Malgrat tot, això no ha servit per fer didàctica del tema. Sant Pere de Vilamajor s'enfronta a la darrera oportunitat de ser més que nuclis dispersos d'urbanitzacions amb un feu central, i no hem sigut capaços d'iniciar encara un debat sobre les qüestions de futur.

Recordo encara quan, en la primera reunió de la Comissió d'Urbanisme-2006, en discutir el guió del nostre treball, se'm va ocórrer defensar que primer havíem d'analitzar la realitat de Sant Pere de Vilamajor. Se'm va dir que estàvem per discutir la planificació urbanística, que la realitat ja la teníem clara tots plegats.

Ningú ho va entendre; hi havia massa pressa per guixar mapes. Pel camí però es van trobar alguns fils de debat en aquest sentit que es varen poder obrir, afortunadament.

Sembla, però que ara per ara només ens preocupen els convenis, i tornar als mapes.

Tot el temps en què hem estat sense redactor de POUM, desactivada la Comissió-2006, no s'ha fet cap debat. Sembla com si la participació ciutadana en el procés de planejament només interessés per consensuar els plànols, ara amb totes les forces vives (30 persones) del poble.

Fa tres anys, des de 2005, que no hi ha debat ciutadà sobre les claus del present i el sentit del futur de Sant Pere de Vilamajor.

Si mireu els programes electorals de fa tot just un any comprovareu com tampoc hi havia reflexions en aquest sentit, més enllà de criticar l'únic model dissenyat, de la mà d'en Bruguera i en Borràs.

Tot allò que puguem planificar en desenvolupament urbanístic, ha de tenir un sentit, una justificació en el desenvolupament social, econòmic i sostenibilitat del nostre municipi; però aquest no és el camí emprés.

Manca capacitat d'imaginar-se com volem que sigui la nostra societat local d’aquí a uns anys, amb un poble planificat per a 10.000 habitants.

Mai he vist sobre la taula dels planificadors una piràmide demogràfica, un estudi de mobilitat, un cens d'activitats econòmiques, ...

No he vist sobre la taula dels planificadors cap actuació als diferents nuclis que representen el 85% de la població, condemnada a seguir vivint en urbanitzacions dissenyades només per a l’estiueig dels anys 70.

No he vist les taques verdes que haurien de constituir els centres aglutinadors o punts de trobada per a la gent del municipi. No he vist cap estudi d'aparcament en un nucli densificat que impedirà una mínima afluència exterior. No he vist cap reunió amb els empresaris per demanar-lis les impressions sobre el desenvolupament econòmic i les àrees industrials del municipi.

No he vist cap taula de debat amb els representants de les urbanitzacions per atendre els seus punts de vista. No he vist sobre la taula dels planificadors, les estadístiques que assenyalen Sant Pere de Vilamajor com el municipi amb més dèficit de superfície comercial de Catalunya...

Ni tant sols tenim dades de la població flotant (resident fixa no empadronada i resident eventual), ni de l'estructura de la població activa resident, ni tampoc sobre els llocs de treball fixats al municipi i els fluxos de mobilitat residència-estudis-treball de la població, actualitzats.

Ningú ha estudiat cap on va, d'on ve i per a que ho fa en els milers de desplaçaments en cotxe per les nostres carreteres.

No veig sobre la taula dels planificadors, la proposta de solució a la construcció en pendents elevades que avui en dia serien il·legals; no veig cap estudi per a introduir normes estètiques en les construccions; no veig com es pretén fer complir una disciplina urbanística que atorga permisos de primera ocupació d'habitatges construïts incomplint les normes.

Veig sobre la taula dels planificadors els mateixos criteris dels anys 80.

Tot això, i més, és el que s'ha de posar en el planejament.

Però sobre la taula dels planificadors només hi veig plànols, només hi veig convenis per esgarrapar a preu d'or terrenys per a urbanitzar o protegir.

I com s'ho fan per planificar sense res de tot això? No sembla que això importi a ningú... O potser soc jo l'equivocat.

Recordo encara com bullien els telèfons quan qui ara és l'Alcalde i jo mateix, introduíem conceptes i més conceptes en el capítol 7 de l'Informe de la Comissió d'Urbanisme-2006, el dia abans de donar-lo per tancat, en contra de les veus que no ho volien. Aquest capítol malauradament va al final del document, quan de fet hauria d'haver anat al principi.
També recordo, els estira i arronsa amb els sectors naturalistes de la comissió en redactar el capítol 2 del mateix document; una altra oda que ningú no ha llegit.

Fixem-nos be que la Comissió, al 2006, tot just va aplegar una dotzena de persones, ciutadans d'apeu que ens reuníem sense anuncis. Es va treballar de valent. Ni una pregunta, ni un debat, en la presentació de tota la tasca al plenari del Consell de Poble. El debat només va existir a la política, just quan s'estava a punt de voler fer aprovar un POUM sense consens. El debat no era al carrer, ocupat en veure quines finques es revaloritzaven i quines no.

Ara tothom hi vol ficar cullerada, o que no es fiqui la cullera en un o altre plat.

La participació és un procés de fruits lents, que cal liderar, organitzar i madurar. En el POUM pot passar vista i no vista, doncs no hi ha gaire intenció, ganes, ni temps, de canviar les coses. Per part de ningú.

Aquesta etapa del POUM hauria de recuperar el sentit de tot plegat.

Al final només em resta confiar que el nou redactor del POUM sigui sobretot un valent urbanista, i no només un arquitecte. Si és així, jo que crec que el planejament urbanístic és la derivada del planejament estratègic, em poso a la seva disposició.

Ara que ja no hi ha la pressa de l'IES, cal donar al POUM-2020 de Sant Pere de Vilamajor la darrera oportunitat.

6/5/08

Final de Champions League: Pinsos Picart - Ajuntament

El proper dijous, el Ple Extraordinari de l'Ajuntament inclou en el seu ordre del dia el següent punt:

EXPEDIENTS PINSOS PICART
  1. Deixar sense efecte la proposta de conveni amb l’empresa Pinsos Picart SA, acordat en el Ple de data 27/03/2008.
  2. Declarar la caducitat i arxiu de l’expedient de sol·licitud de llicència mediambiental de Pinsos Picart S.A,
  3. Incoació d’expedient de cessament d’activitat.
L'Ajuntament, sense dubte, des del punt de vista administratiu ha actuat en aquest assumpte de forma impoluta, i per tant l'alfil ha fet escac en aquest tauler tant emblemàtic.
Hi haurà un abans i un després, sense dubte.


Es fa difícil aconsellar, doncs hi ha raons per a tothom. Nomès, però, que imperi el seny en l'exercici de l'autoritat, que imperi el seny en l'acatament d'aquesta innegable autoritat.

No val, però fer demagògia, doncs els vells temps en què s'aixecaven indústries de qualsevol manera i en qualsevol lloc ja ha passat: al 1998 va canviar la normativa ambiental de les activitats (Llei 3/1998) i la planta ha tingut deu anys per adaptar-s'hi, acabant el termini el 31 de desembre de 2006, és a dir, ja fa un any i mig.

El Codi de Comerç exigeix als empresaris diligència en portar els seus negocis. Des del mes de març de 1998 es coneix el nou marc legal que han de complir totes les activitats.

I al procés no ha començat ara, sinò que ve de l'anterior Consistori, i amb altres serrells.

L'ajuntament -l'Alcalde- es podria enfrontar a una demanda de prevaricació si no fes complir la Llei.


La pregunta és clara: ha d'oferir alguna contrapartida l'Ajuntament a Pinsos Picart? La resposta és no.
I doncs? Quin sentit té el conveni ara caducat?
Doncs simplement perquè el voltant de la Masia de Can Derrocada és zona urbana de parcel.les unifamiliars (idèntica a la de la Plaça de la Força, recuperada al Bisbat amb contrapartides).

Segons informacions de l'Actualitat del Baix Montseny la proposta no satisfà l'empresa, tot i què segons aquesta font, l'Ajuntament valora els beneficis del Conveni en uns 17 milions d'Euros. Al gener, el mateix periòdic ja se'n feia ressó de la necessitat de cercar una solució al tema.

Posar en el mateix sac el trasllat de la fàbrica i la recuperació per al poble del solar i la Masia, és una bona jugada, però de no poder ser, cada peça haurà de jugar-se per separat.

Nogensmenys, Pinsos Picart, la família propietària i els seus empleats, han de ser tractats amb la consideració que justament es mereixen, i que n'és molta. A més de fer complir la llei, l'Ajuntament té doncs també l'obligació de respecte a aquesta consideració. I no és cap favor; és noblesa.

En aquest estira i arronsa, seny, que valentia sembla que no en manca a cap de les parts.

Ja ens anticipavem en aquest article ara fa quasi un any, i pel que es veu
aquest altre escrit també continua sent d'actualitat.

29/4/08

No me'n puc estar

Un país en el que passa això, no hauria de ser mai seu dels Jocs Olímpics, com menys.

26/4/08

Atur: dada preocupant

Després de molt de temps enganyant-nos, finalment la realitat sura: 246.000 parats més a Espanya en el primer trimestre: 150.000 nascuts a Espanya i 96.000 estrangers.

Per cada 100 nacionals ocupats hi ha 13 en atur. Taxa d'atur 8,7%.
Per cada 100 estrangers ocupats i ha 23 en atur. Taxa d'atur 14,7%.
Per cada 100 nacionals en atur hi ha 30 estrangers en atur.
En el primer trimestre, el 39% dels nous aturats són estrangers.

Així no anem bé. Cal dir les coses pel seu nom: Espanya, un xollo per venir a treballar... i per viure sense treballar.

Qui havia de mantenir a qui? Que no ens tornin a enganyar.

(Políticament Incorrecte)

21/4/08

La Rectoria: que hem de fer?

El traspàs de l'edifici de la Rectoria a l'Ajuntament no per notícia anunciada deixa de ser una de les recuperacions més importants -tenint en compte també tota la Plaça- dels darrers segles a Sant Pere de Vilamajor; en Bruguera i finalment en Llesuy han exercit de Mendizàbal's (a canvi d'uns pisets, que els temps han canviat).

Bé, ja tenim La Rectoria, ja la tenim desamortitzada. I ara que?

La Rectoria ha esdevingut un model de referència, un punt de trobada i sobretot de sortida, de les arts plàstiques des d'una vessant vanguardista i multidisciplinar, enquadrada en la globalització i la perfusió cultural.

Podem continuar tenint allò que tants han fet que tinguéssim, un focus creador de continguts, o podem convertir-la en un simple contenidor de banals exposicions que ningú més que els fidels, aniran a contemplar.

No hi entenc d'art, per sort tenim a Sant Pere qui hi entén; que obrin ells el debat.

Però sí que hi entenc, una mica, de gestió, i molt em sembla que no hi ha cap possibilitat de continuar insistint el model de gestió que fins ara ha tingut el centre.

El model voluntarista, digne representant de la societat civil, ha de deixar pas a una gestió competent i concebuda per a fer possible els continguts. El model de gestió de futur ha de donar pas a l'Ajuntament com propietari del continent i responsable de la seva promoció.

Que ningú s'enganyi: les arques municipals no poden fer front als 150 mil euros anuals de cost de funcionament, prou fa amb el manteniment físic del contenidor. La gestió dels continguts necessita d'una gestió que no pot ser voluntarista ni voluntària. Un model que no inventarem a aquestes alçades però que ha de ser l'únic que no malogri tot allò que tant ha costat a molts.

20/4/08

Primer aniversari. Trist

Tot just fa un any, el 21 de maig de 2007 s'estrenava a la xarxa "Reflexions de Sant Pere de Vilamajor".

En aquest primer any, les estadístiques del bloc han estat les següents:
  • Articles publicats: 128
  • Visites rebudes: 5.462
  • Usuaris únics: 1.688
  • Pàgines vistes: 16.937
  • Hores totals de lectura: 387
Cal destacar que en aquest any s'ha produït una extraordinària presència tant institucional com sobre tot ciutadana de Sant Pere de Vilamajor a la xarxa (Tafaner, Gini, Ferran Sarrià, Beteteru, Rierol, Xavier Cruzado, ...), recollida en el portal de referència: Vilamajor en xarxa, que convé posar en els enllaços "favorits".

El nostre degà, Les Pungoles Opina i Viu, que aviat celebrarà els dos anys de vida, amb 27.000 visites, ja no està sol.

A l'hora, he posat en marxa els blocs especialitzats:
Coincidint amb aquest aniversari, he creat una nova finestra al meu veïnat, Can Derrocada, que trobareu a Can Derrocada Viva.

Des d'aqui, a tots i a totes que ho feu posible, Gràcies.

Mentre celebro amb vosaltres aquest aniversari, rebo la trista notícia de què en Tafaner ha suspés la publicació dels seus blocs. Motius personals, i sobretot un amarg desencís, l'han portat al desànim.
Amb el tancament -provisional- de Notícies de Vilamajor
inaugurat al novembre de 2007, es perd una important referència de Vilamajor en Xarxa.
És valent donar opinions en públic, de fet per a tot el món, però també és profundament trist quan aquestes opinions només serveixen per ser utilitzades per altri per fer mal al seu autor. Cobards.

Dia a dia, cada dia, des d'aquesta banda del fil ens esforcem i prenem temps a d'altres ocupacions, per servir a la informació, la opinió i la participació, procurant que tots vosaltres tingueu un punt de vista actualitzat sobre alló que passa al nostre Poble. Sabem que ens veieu, llegiu i potser agraiu que fem aquesta feina.
Volia crear espais de participació obrint Altaveu de Vilamajor, però després d'alguns mesos he observat que només es participa per criticar, per defensar quelcom personal que es veu atacat.

No sabeu com s'agraiex trobar ànimes bessones a la xarxa, i les vacances forçades d'en Tafaner es sumen a la desinflada d'un bloc que va recomençar amb empenta però que ha perdut contingut i fa mesos que és mut, Pel Forat del Pany.

Amb tot plegat, Vilamajor en Xarxa es queda més buit, i alló més trist és que no sembla que ningú vulgui ocupar el seu relleu.
No ens dóna cap avantatge, ni especial prestigi personal tenir un bloc; molts pocs de vosaltres ens coneixeu, tot i què sempre he tingut la valentia de no amagar-me en l'anonimat. Viure la major part del temps fora de Sant Pere de Vilamajor té els seus avantatges, i dóna més PerSPectiVa.

Des d'aquí, mentre pugui robar temps a d'altra temps, continuaré fent costat amb Les Pungoles Opina i Viu, donant-nos ànims mútuament en aquesta estranya vocació d'expressar la opinió sincera, i ajudar a crear-la.

Si per quelcom està servint potser no ho sabrem mai.

A reveure, amic Tafaner; els que quedem t'estarem esperant!

(Per SPectiVa)

10/4/08

Sabieu que...

A finals de 2006, a Sant Pere de Vilamajor hi havia 2.050 parcel.les edificades, amb una superfície total de 177,23 ha, i 1.063 parcel.les encara per edificar, amb una superfície total de 170,74 ha.

El 49% de les parcel.les encara està sense edificar.

Com a dada curiosa, hi ha actualment 8 parcel.les (unitat cadastral) de més de 10.000 m2 edificades, i unes altres 10 encara per edfificar, i només queden 15 de les 121 parcel.les de menys de 100 m2 per edificar (o agregar).

El 39% de les parcel.les edificades tenen entre 500 i 1.000 m2, sent d'aquestes dimensions el 47% de les que encara estan sense edificar.

Durant 2006 s'han edificat parcel.les que representen 15.500 m2.

A finals de 2006 hi havia 3.230 béns immobles (unitats cadastrals) censats, dels quals 1.997 eren residencials. A finals de 2005 hi havia 1.894 habitatges cadastrals.

Segons aquestes dades, amb l'actual planificació encara quedarien per edificar un màxim d'uns 1.900 habitatges per arribar a la saturació, que equivalen, tenint en compte una proporció de segones residències, a uns 4.000 residents més.

(Font: Dades de la Direció General del Cadastre).

8/4/08

L'atur repunta a Sant Pere i disminueix a Sant Antoni

Evolució de l'atur a Vilamajor en els darrers dotze mesos (març)
Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor 2005-2008
Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor 2005-2008

6/4/08

Quelcom està passant...

Quelcom està passant amb les associacions dels barris. Sembla que han deixat de representar els veïns.

Des de Les Pungoles ens diuen: "Fora la junta actual!! Prou de màfies e interessos personals!! Prou de timadors i aprofitats que parasiten a una junta infèrtil, poc reivindicativa, sense seny i opaca!!
Que ho sàpiguen els nous i que ho recordin els vells a l'hora de votar nova junta. Sense informació i reivindicació no s'avança.
Ho sento, però ho veig i ho sento així!!"

Mentrestant, des de Can Derrocada, el comentari anterior no pot ser més adient, doncs la Junta insisteix en defensar només les interessos dels membres de la Junta. Sembla que ja és públic i notori.

(Mentre escric aquest article, passo per Notícies de Vilamajor i, heilàs!, en Tafaner té la mateixa sensació).

Consola saber que a Can Derrocada no som els únics. Consola saber que en democràcia les renovacions es poden fer des de dins... I el compte enrera ja ha començat.

Les desigualtats de l'aigua a Catalunya

Elaboració pròpia amb dades del Dpt. de Medi Ambient.
Nota: l'estat actual dels embassaments reflectit en el quadre correspon a dades del 15 de febrer de 2008.

Els embassaments de la Conca de l'Ebre acumulen actualment 15 vegades més aigua que els de les conques internes.
Els primers són competència de l'Estat, mentre que les conques internes depenen de la Generalitat.

La població de les conques internes és el 92% del total de Catalunya.

Els embassaments de la conca de l'Ebre es continuen omplint (71%). Els de les conques internes estan fluixos (28%).

L'aigua emmagatzemada actualment a les conques internes representa el
16% del consum anual. L'emmagatzemada a la conca de l'Ebre representa però el 123% del consum anual. A això cal afegir les reserves de neu estimades, que per a la conca de l'Ebre pugen a 450 hm3 (11 de maig).

No es podria repartir l'aigua d'una manera més assenyada?

Nota: actualment l'aigua emmagatzemada als embassaments és la següent:
- Conques internes: 197,4 hm3 (27,9%). (12 de maig)
- Conca de l'Ebre: 2.340 hm3 (71%). (5 de maig)