Destrucció de llocs de treball a Vilamajor en el tercer trimestre

En el tercer trimestre de 2008, els municipis de Vilamajor han perdut 89 llocs de treball residents, fet que significa una destrucció del 3,3% de llocs de treball respecte el segon trimestre de 2008.

Evolució dels llocs de treball residents a Vilamajor (*)

(*) Treballadors assalariats i autònoms inscrits a la Seguretat Social

Val a dir que Sant Antoni pateix una davallada en els dos darrers trimestres, d'aquest any, en què acumula una destrucció de 62 llocs de treball (un 4,3% acumulat), deixant els llocs de treball residents en els mateixos nivells que el primer trimestre de 2006. En canvi a Sant Pere, malgrat la recaiguda d'aquest darrer trimestre, acumula un saldo positiu en el creixement de llocs de treball residents al llarg de l'any.

Veurem que passa, però Sant Antoni porta ja més d'un any de disminució en l'evolució dels llocs de treball, que contrasta, pel moment, amb el dinamisme de Sant Pere, per be que en aquest municipi, en bona part per ajustos estacionals, les empreses de més de 50 treballadors han perdut 49 llocs de treball en el darrer trimestre, que equival al 13,5% de la seva plantilla total.

Ben aviat tota la crònica a Anàlisi Socio-econòmica de Vilamajor.

Sobre la hisenda municipal

Després d'estar escoltant la "gran pèrdua" d'ingressos municipals per la petada de la bombolla de sabó de la construcció, faig una ullada als pressupostos municipals.

Deuen estar sens dubte molt allunyats de la realitat, però comprovo que la partida de llicències d'obres suma 400 mil Euros d'un total de 6,1 milions. L'IBI significa, amb 980 mil Euros, la primera partida d'ingressos corrents. Veig 750 mil Euros de venda de solars i més de 600 mil Euros d'endeutament.

Reflexiono. Miro les despeses...

Un 42% són inversions, de les quals 1 milió d'Euros per al nou local de La Fàbrica.

Miro la dependència dels ingressos propis, tret de les llicències de construccions... Pugen a 1,721 milions d'euros, un 28% del pressupost total.

Miro les despeses de personal; 1,405 milions d'Euros.

Miro al meu voltant des de casa meva...

És un luxe viure a Sant Pere. No és tant car viure a Sant Pere. (Anar-hi a dormir potser si).

Que encara hauríem de demanar més? Sens dubte, i prou que s'està fent en aquesta legislatura, que es nota i molt.

No soc amant de pagar impostos, ni taxes, ni res que no vegi clar, però si quelcom veig clar és que la tributació municipal és la més diàfana i propera. Els diners no van a pagar no sé què (soldats a Afganistan, radars per als mossos, reagrupaments d'estrangers, cases pincipesques a Pedralbes, ...), va a coses properes, a serveis que hom en gaudeix directament i exclussiva com ciutadans d'un municipi, i més si és petit com el nostre.

Veig a l'hora que el nostre Ajuntament administra prou bé els seus ingressos, malgrat que no plou sempre a gust de tothom.

Per això, si haig de pagar impostos, si m'haig d'escurar encara més les meves empobrides butxaques, tinc molt clar que la millor contrapartida és la que ens donen els Ajuntaments, i el nostre perquè és el meu.

Així doncs, assumint el risc de ser impopular i criticat, si el nostre Ajuntament, com molts d'altres, veu minvar els seus ingressos pel miratge immobiliari (afortunadament, a la vista de les destrosses que es fan del territori), estic disposat a compensar-ho, perquè rebo quelcom a canvi, directe i immediat.
Per tant, proposo que ens posem a l'alçada del que rebem, i amb seny, dono les següent idees:

- Taxa per piscines,
- Taxa per aparells d'aire condicionat,
- Taxa per neteja viària,
- Increment de l'IBI rùstega,
- Increment de l'impost de vehicles en funció de les emissions de CO2,
- Naturalment, taxa de guals,
- Cànon complementari per tercer tram de l'aigua,
- Taxa per solars sense edificar,
- Taxa per segregació de parcel.les,
- Taxa per celebració de matrimonis civils,
- Increment de la taxa per recollida de restes de poda,

I una sèrie de descomptes en funció de:
- Famílies nombroses,
- Tercera edat,
- Dipòsit de residus a deixalleria,
- Recuperació d'aigües pluvials,
- ...

En definitiva, pagar per tot alló que fins ara he gaudit privil.legiadament a preu de saldo o de franc. I si no és així, no em podré queixar. I si és així, podré exigir en conseqüència.

Políticament incorrecte... Ciutadanament responsable.

Veïns de Les Pungoles porten l'Ajuntament als tribunals per la llicència d'una granja avícola

Segons informa l'Actualitat del Baix Montseny, un grup de veïns dels carrers Matagalls i Turó de l'Home, a les Pungoles, ha decidit presentar una demanda contra la concessió de la llicència mediambiental a la granja Ramos e Hijos, situada a l'extrem nord-est de l'urbanització. Segons els veïns es tracta d'una granja que des de la seva obertura els ha fet patir constantment "pudor de gallinassa, els excrements de les gallines, i un augment de mosques a l'estiu".

Està bé que els Tribunals dirimeixen els contenciosos entre els ciutadans i les administracions públiques quan, aquests amb les seves raons discrepen de l'aplicació de les lleis que en fan les administracions.

Com és sabut, en una llicència d'aquesta mena, l'Ajuntament ha de demanar els perceptius informes a tot un seguit d'organismes tècnics. Ben segur que han estat favorables, doncs si no, sense cap mena de dubte, l'Ajuntament no hagués concedit finalment la llicència.

Dos interessos es creuen sobre el tauler de les lleis: els dels veïns, a no sentir pudors, i el dels titulars de l'explotació, a exercir una activitat per a la qual, pel que sembla, comptaran amb llicència. Es faci el que es faci, entre dos aigües, entre dos drets, l'Ajuntament sempre té les de perdre, sent doncs oportú arbitar aquest conflicte d'interessos, i per aixó estan els jutges.

El tema de les olors sempre és controvertit, i en no existir aparells que les mesurin amb eficàcia, doncs els olfactómetres encara són només un ajut a l'olfacte humà, no es regula amb precissió com si que es fa amb altres temes. En conseqüència, les olors no es poden normalitzar, ni objectivar els límits entre alló que es considera legal i alló que no ho és.

Cal tenir en compte -i cal saber- que una instal.lació d'aquesta mena està sotmesa a l'Annex II.1 de la normativa ambiental, i no hi ha especificacions normatives respecte les olors en la concessió de llicències de les activitats incloses en aquest catàleg.

No obstant, des de l'any 2005, està voltant un avantprojecte de llei sobre la contaminació odorífera, que fins a dia d'avui, encara no ha vist la llum com norma legal.

Aquest buits tècnics i normatius existents en l'actualitat en el règim de concessió de llicències d'una activitat com la que es planteja, no va en detriment de les funcions de control de les activitats que la pròpia llei ambiental catalana atorga als Ajuntaments, d'acord amb el següent procediment (art. 83 del Reglament de la Llei 3/1998 d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental) en els següents termes:

L’acció de control mediambiental de les activitats de l’annex I i II.1 d’aquest Reglament se sotmet als tràmits següents:
a) De l’actuació de control, que ha de dur a terme una entitat col·laboradora de l’Administració abans de la data límit fixada, se n’ha d’estendre acta per quadruplicat, una còpia de la qual es lliura al representant de l’empresa.
b) En el termini màxim d’un mes des de la data de finalització de l’actuació de control, l’entitat col·laboradora de l’Administració ha de fer les analítiques necessàries i elaborar l’informe corresponent que s’ha de trametre a l’empresa i juntament amb l’acta a l’OGAU i a l’ajuntament del municipi on s’exerceix l’activitat.
El termini d’un mes pot ser prorrogat en el supòsit d’analítiques complexes.
c) L’ajuntament, en el termini d’un mes, formula i tramet a l’OGAU corresponent les observacions sobre el resultat de l’actuació de control respecte a les determinacions sobre sorolls, vibracions, escalfor, olors o d’altres incorporades a l’autorització o a la llicència ambiental.
d) La Ponència Ambiental avalua l’actuació de control en el termini de dos mesos. Cal incorporar, si s’escau, les observacions formulades per l’ajuntament.
e) Les actuacions que se’n derivin s’han de comunicar a l’ajuntament en el termini de 15 dies.

En aquest sentit, les NNSS-87 del municipi de Sant Pere de Vilamajor, estableixen:

Olors
Es prohibeixen emissions de gas i manipulació de matèries que produeixin olors en quantitat que puguin ser detectables, sense instruments, a la distància d’un metre i mig del límit de propietat de l’activitat generadora durant més d’una hora diària. (Veure, doncs hi guarda relació, aquest article).

No hi ha gaire més especificacions. A títol d'exemple, la normativa ambiental de l'Ajuntament de Barcelona dedica dos apartats al tema de les olors, amb el següent redactat:

Art. 31- Nivells d'emissió d'olors
Les emissions de substàncies oloroses no poden produir un nivell d'immissió superior a la llinda de perceptibilitat olfactiva, d'acord amb allò que preveu l'article 32.2 d'aquesta Ordenança.

Art. 32- Alçada del conducte d'evacuació a efectes d'olors
1. Als efectes de limitar els olors, l'alçada del conducte d'evacuació s'ha de calcular d'acord amb allò que estableix l'article 19 d'aquesta Ordenança fins a obtenir una immissió generada inferior a la llinda de perceptibilitat.
2. Les llindes de perceptibilitat olfactiva seran les fixades en la publicació més recent d'"American Industrial Hyigiene Association".

A la vista de la situació, suggereixo, en la meva modesta opinió, ja que l'Ajuntament no té més remei que aprovar una llicència ambiental que compleixi amb les lleis, imposi un règim de control d'auditories periòdiques a aquesta activitat en particular, dins d'un règim de concessió provisional de la llicència, i que ajusti aquest control a la normativa més competent que pugui utilitzar en defecte de cap altre norma.

Aquesta actuació de control periódic, la podria, a l'hora, establir sobre altres activitats susceptibles de causar males olors, en concret les situades a l'entorn dels nuclis urbans. Així potser posariem tot plegat en el seu lloc.
(Deixo a la reflexió l'ocupació humana que s'ha permès sobre l'entorn agrari).

Que no s'oblidi en tot cas, arribat al punt en què es troba la qüestió, que els Jutges no fan més que aplicar les Lleis i interpretar-les estrictament en el marc de la normativa legal.

I dit tot l'anterior amb el màxim respecte i consideració a totes les parts implicades.

No calen més normes si no es fan cumplir les que ja hi ha

Prescriuen les actuals Normes Subsidiàries de planejament urbanístic:

Tancament de parcel.les:
El tancament de les parcel·les és obligatori d'obra massissa fins a 60 cm. i la resta fins a 1 metre de material calat o element vegetal. Als tancaments de façana a vial, si precisen de mur de contenció de terres, haurà de justificar-se la seva estabilitat a la bolcada, per tècnic competent, si l'alçada del mur és superior a 1'6 metres.

Coberta:
La coberta de les edificacions es farà a base de teula àrab a una o dues aigües en sentit paral·lel al costat major de l’edificació i amb una pendent màxima del 35 %.

Materials de façana:
En el cas d’edificació aïllada de nova planta s’utilitzarà la pedra natural, pròpia del lloc extreta de les pedreres properes.

Queden específicament prohibits els materials i mètodes o elements constructius següents:
- Obra de fàbrica vista, tan manual com mecànica.
- Aplacat de marbre i pedra no local.
- Gelosies de vidre i ceràmica.
- Parets de vidre.
- Plafó de plàstic.
- Entregues de forjat vistes en façana.
- Caixes de persianes marcades en façana.

Colors:
No s’admeten les porpres ni colors vius (anyil, vermell, groc, ....) per la pintura de reixes, fusteria, s’utilitzaran en tot cas colors neutres segons les gammes dominants a la muntanya i per a cada cas concret.

Edificis de nova planta:
Les edificacions hauran de mantenir l’harmonia general del paisatge en que estan situades, així com la tipologia de les edificacions existents, tot això en quan al que es refereix a la seva composició general i formal (desnivells, adaptació a la topografia del terreny, mòduls, proporcions, ...).

.../...

Anem a donar un volt i veiem com s'han fet aplicar aquestes normes en els darrers 20 anys?

Una reflexió més sobre el POUM

La normativa urbanística vigent disposa les següents reserves funcionals de sòl:

(1) Reial Decret 304/1993 (Estat espanyol)
(2) Decret 344/2006 (Generalitat de Catalunya)

Si multipliquem pels més de 4.000 habitatges que hi caben en la planificació urbanística de Sant Pere de Vilamajor, dels quals més o menys la meitat encara estàn per construïr, ens dóna uns resultats sorprenents. Vull destacar-ne dos:

- Els 16.000 m2 de superficie comercial que un municipi de 10.000 habitants "normal" necessitaria (ara ja n'hauriem de tenir 8.000 de m2 comercials, i només tenim comptant comptant uns 400).
- Les més de 400 places d'aparcament públic per a cotxes, les 800 de bicicletes i les 200 de motocicletes, amb què caldria dotar el nucli principal.

De tot això, la Memòria de l'Avantplà ni en parla.

La trampa: el potencial d'habitatges de tot el municipi no ha variat pràcticament en res des del 1987, any de les NNSS, en què aquestes normes directrius no existien. De fet, el nou POUM no augmenta gaire el sòl edificable d'habitatge.

La conclusió: els redactors del POUM no tenen obligació de seguir aquests estàndars.

El seny i la responsabilitat: si aquests són els estàndars "moderns", mirem d'avançar una mica cap el segle XXI, que d'aqui a 20 anys ja serà tard.

Passem pàgina

En diverses ocasions l'actualitat estrictament política ha hagut de tenir un lloc en aquestes pàgines: els rumors d'un bloc nacionalista al Govern; el comunicat d'ERC en relació amb les expectatives creades d'entrada al Govern de l'Ajuntament, que coincideix, just al contrari amb les explicacions d'ISP per justificar la seva sortida; o el comunicat de CiU justificant la sotida d'ISP del Govern.

A les justificacions de la mà dels seus actors, CiU i ISP, se li suma des d'ahir una de complerta per part d'ERC.
La lectura d'aquests escrits tanca el cercle en proporcionar-nos una visió complerta de la que ha estat la primera crisi política al Govern de l'Ajuntament de Sant Pere, que ens permeten jutjar l'actuació dels grups polítics implicats.

Ens esperen més sorpresses?

Una iniciativa encomiable

Callat s'ho tenia.

El nostre Alcalde, Josep Maria Llesuy, amb el de Vallgorguina, es van reunir la setmana passada amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura, en el marc de la trobada que el Departament va fer amb els ajuntaments que participen en el programa Sinèrgia.

Sinèrgia és un programa d'inserció laboral, de caire social i mediambiental, que es desenvolupa en els medis forestal i urbà, que es porta a terme des del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), empresa pública dependent del Departament de Justícia que té com a objectiu la inserció sociolaboral de les persones sota mesura judicial.

El programa Sinèrgia dóna feina a interns en règim obert, en tasques de prevenció d'incendis, neteja de perímetres forestals, neteja de lleres, aprofitament forestal, recuperació de rutes de senderisme i revegetació en zones d'hàbitat degradat. Els interns procedieixen majoritàriament de Quatre Camins, CP Brians i Secció Oberta de Joves i Dones.

Està cofinançat pel Fons Social Europeu i el Departament de Treball.

El programa funciona com una etapa intermèdia abans que l'intern s'enfronti a la realitat del mercat laboral. Això li permet treballar a l'exterior del centre penitenciari, mitjançant un contracte normalitzat. El 2007 es va donar ocupació a 328 persones en serveis exteriors.

(Elaboració pròpia. Font: L'Actualitat del Baix Montseny).

Chapeau! Torero i valent.

Sobre els guals

Com sia que el tema de l'aplicació de la taxa d'entrada de vehicles per les voreres ha generat dubtes i comentaris, en especial els referits a les diferències amb els "guals", crec oportú centrar alguns comentaris (sotmés a d'altres opinions millor fundades):

1- S’entén per gual a la via pública, l’espai delimitat de la vorera o del vial destinat en exclusiva al pas de vianants, sobre el que es concedeix l’ús privatiu a precari a una persona per tal de fer possible l’entrada i sortida de vehicles a recintes.

2- No existeix cap ordenança a Sant Pere que parli de guals, per bé que en alguns -pocs- Ajuntaments encara es cobra per la placa quan hom s'inscriu en la matrícula de la taxa.

L'Ordenança Fiscal 21 és la que regula a Sant Pere l'entrada de vehicles per les voreres (trobareu el text íntegre en l'espai web de l'Ajuntament).

Arreu la taxa de gual és la mateixa que la d'autorització de pas per les voreres.

3- Àdhuc els pressupostos municipals de Sant Pere indiquen en el capítol corresponent, el de "Taxa entrada de vehicles. Guals" (cap. 31101).

Un dubte però: en els mateixos pressupostos hi ha un capítol d'ingressos, el 31005 que s'anomena lacònicament "Plaques". Que són? No seran les plaques de gual? Si ho són, en quina ordenança es recullen?

Una anàlisi ens dóna més pistes. El total del capítol 31005 previst és de 1.000 € per al 2008, quan el capítol 31101 és de 1.200 €. Comptant que les plaques es pagarien d'un sol cop i per sempre, aquests pressupostos podrien lligar amb la hipòtesi de que cal pagar unes "plaques" per guals. Però si mirem el pressupost del 2007 en resulta també 1.000 € per les plaques, i 550 € per a la taxa d'entrada de vehicles-guals. Ara no lligaria, doncs no sembla raonable que es pagui quasi el doble per les plaques noves de l'any que per la taxa d'entrada de vehicles.

Penso que aquestes "plaques" han de ser una altra cosa, però ni en els pressupostos municipals ni en cap altre document oficial es fa esment de què les plaques de gual s'hagin de pagar.

Agrairia informació al respecte d'algú que ens ho pugués explicar.

4- El pagament de la taxa concedeix autorització per a "l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a través de les voreres".

La quota tributària s'estableix en els següents termes:

• Entrada de vehicles a edificis o cotxeres particulars o aparcaments individuals de propietat dins d’un aparcament general. Per cada plaça: 10,50 €/any.
• Entrada a garatges o locals per a la seva reparació o per a la prestació dels serveis de greixatge, rentat, banyat i similars. 200,00 €/any.
• Entrada a locals comercials o industrials per a la càrrega i descàrrega de mercaderies. 30,50 €/any.

Val a dir que aquestes quotes, amb idèntica conceptualització estan vigents des del 2003. (Per cert, un imperdonable error va fer que les ordenances fiscals de 2007 aprovades per l'anterior Consistori quedessin anul.lades, i durant l'exercici prorrogades les quotes de 2006).

5- Sent la taxa el pagament per una autorització d'entrada de vehicles a través de la vorera, quan hagi pagat la taxa que em correspon per travessar la meva vorera (dic meva perquè la que tenim la va pagar la meva família i no l'Ajuntament), podré passar per anar al garatge, i se me'n fot que tingui o no placa, doncs la llicència em permetrà traspassar el "gual".

6- Si us cobren per una placa, que us diguin en base a quin article de quina ordenança es cobra aquesta "nova taxa".

7- L'Ordenança Municipal de Circulació de Sant Pere de Vilamajor, estableix però una sanció de 250 € per "Col.locar o no retirar plaques de gual que no gaudeixin de la preceptiva autorització municipal". (Aquest redactat, com en altres publicacions és confós: són les plaques les que han de tenir autorització, o són els guals? Dedueixo, en tractar-se d'una norma de circulació, que la vàlida és la segona interpretació).

És a dir, si es té la perceptiva autorització municipal -que no és altre que haver pagat la taxa d'entrada de vehicles- no farem cap infracció quan col.loquem una placa de gual en la façana de la vorera per la qual tinguem autorització.

La placa de gual, és de fet una protecció per a què ningú aparqui legalment en l'espai d'entrada dels vehicles, doncs seria una infracció fer-ho. Si no hi hagués placa, de fet qui vol aparcar no faria cap infracció, en no tenir constància de què no ho pot fer (en altres temps es pintaven les vorades de groc).

8- A Sant Antoni les coses estan més clares: l'Ordenança reguladora, en la seva versió de 2005 (vigent per al 2006) prescriu:

• Per l'entrada i sortida de vehicles en habitatges unifamiliars: 30 € any.
• Per l'entrada i sortida de vehicles en habitatges plurifamiliars: 90 € any.
• Per adquisició d'una placa de gual: 20 € d'una sola vegada.

Al 2007 (per al 2008) es modifica en els següents termes:

• Quota mínima fins a 2 vehicles de capacitat (s'entén capacitat de l'aparcament): 40 € any.
• Per cada vehicle que superi aquest nombre: 25 € any.
• Placa de gual segons cost de la placa (!): 20 €.

(Trobareu els textos a l'enllaç corresponent de l'Ajuntament de Sant Antoni).

Apart de donar-vos compte de les abismals diferències de quotes amb Sant Pere, a Sant Antoni la placa de gual si que està regulada, i òbviament és per a una sola vegada (la d'inscripció en la matrícula).

9- Interessants algunes qüestions legals:

Si d'un gual es deixa de pagar la taxa anual, l'autorització per a travessar els vehicles per la vorera continua vigent (en mora de pagament), o s'entén automàticament revocada? Aquesta interesant qüestió planteja tres aspectes:
a) Que hi hagi la placa de gual i un cotxe hi aparqui davant (podent aparcar-se en general en aquella calçada). S'ha d'enretirar el vehicle? S'ha produït realment una infracció a les normes de trànsit? El titular del gual és infractor segons es deduiria d'alló que indico en el punt 7?
b) Que no hi hagi placa però la llicència estigui al dia. En aquest cas, l'Ajuntament que concedeix l'autorització per passar per la vorera, ha de fer-la respectar, i la Vigilància Municipal haurà d'enretirar qualsevol vehicle que ho impedeixi, sense tramitar cap denúncia, en no existir la pertinent senyalització.
c) En un immoble plurifamiliar, que passa amb la autorització si un dels veïns no paga la taxa? (Per aixó s'hauria de precissar que el subjete passiu sigui en aquest cas la comunitat de propietaris).

També cal tenir en compte un fet que no ha de passar desapercebut al nostre Ajuntament: com sia que la taxa, en aquest cas, és de recepció obligatòria, i per tant independent de la utilització que en faci o no l'interessat, amb la llicència de primera ocupació de qualsevol local o habitatge amb places de garatge ja s'ha de meritar la taxa corresponent; no hauria de ser de cap altre manera.

Finalment, encara que no ho especifiqui en concret la nostra Ordenança, cal entendre que els subjectes passius de les anualitats de la taxa són els propietaris dels immobles (val al respecte alló dit en referència a les comunitats de propietaris) que disposen de les places d'aparcament (es facin o no servir), que en siguin titulars a 1 de gener de cada any (com l'IBI). Continuo per aixó recomanant a l'Ajuntament que inclogui aquesta taxa en el rebut de l'IBI dels habitatges unifamiliars per evitar inútils gestions afegides.

Crec que aquestes i altres qüestions pràctiques s'haurien d'inclore en l'Ordenança, ara que es vol aplicar massivament, doncs si no el tema assolirà encara més la dimensió d'un conflicte d'ordre públic, i mai més ben dit.

10- En definitiva, a la vista de les coses, un cop pagada la taxa, de moment, aniré a la ferreteria de Llinars a comprar una placa de gual, que per això les venen.


Seria d'agrair que l'Ajuntament, a través del seu espai institucional, aclarís aquestes qüestions.

El perquè d'un bloc

En els 16 mesos justos de "Reflexions", el bloc ha assolit:

• 7.700 visites
• 21.800 pàgines vistes
• 2.690 usuaris únics
• 480 hores de lectura
  

Estic especialment orgullós d'"Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor", doncs s'ha aconseguit tenir la pàgina més complerta, variada i actualitzada d'estadístiques oficials de qualsevol altre municipi, malgrat que aixó només interessi a uns pocs. En els 10 mesos aquest bloc ha assolit:

• 640 visites
• 1.250 pàgines vistes
• 295 usuaris únics
• 25 hores de lectura

En total, més de 200 articles publicats.

Us imagineu les hores de feina que tot aixó significa?

Tot aixó per a qué?

Molt simple: perquè hi ha coses que dir, i perquè hi ha gent que les vol escoltar. Amb un denominador d'interés comú per a tothom; Sant Pere de Vilamajor. Amb un propósit; fer reflexionar.

La presentació de "Reflexions" (Sant Pere de Vilamajor es mou) resumeix aquests aspectes, i el contingut sempre n'ha estat fidel.

Aquests blocs participen amb els altres que formen l'experiència de "Vilamajor en Xarxa" l'oportunitat de compartir amb tots vosaltres diferents perspectives del nostre territori. I són perspectives que es complementen.

Una menció especial als amics de Les Pungoles, amb la seva llarga presència i incansable lluita per a millorar el veïnat; a en Rierol, quina màgia congela els paisatges del nostre poble abans que els acabem de malmetre; en Ferràn, quina erudició ens transporta al passat per fer-nos crèixer les arrels; en Xavier, que compartint la seva afició ens proporciona tota la informació meteorològica en temps real (per cert, on haig d'ingressar els meus 30 € per ajudar a la compra de la webcam?).

Tots aquests espais digitals són magnífics i d'un extraordinari nivell.

Darrerament, en Tesseu ha obert la caixa de Pandora mentre esperem que posi rumb al seu vaixell.

Per últim, l'espai de comentaris "Altaveu de Vilamajor" és la vostra torna pública, quin contingut sintetitza visiblement l'interès a la participació dels que ens escolteu.

I un record especial per a "Notícies de Vilamajor" que ferit d'altres guerres ha silenciat la seva opinió.

Si compareu tot aquest moviment ciutadà amb els espais digitals dels nostres grups polítics, realment en resultem mal parats: CiU de Sant Pere; ERC de Sant Pere; ERC de Sant Antoni; PSC de Sant Pere; PSC de Sant Antoni; PPC de Sant Pere; ISP de Sant Pere, ... CiU de Sant Antoni; AIV de Sant Antoni i el GISP de Sant Pere no existeixen a la xarxa.

Notori és també l'espai institucional de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, que ens permet, com mai, estar al dia i donar-nos comptes de la gestió municipal, obrit-nos les portes a l'administració electrònica. Ben diferent és de l'espai del nostre poble veí.

Falten peces a Vilamajor en xarxa, i us animo a què feu també del vostre temps una finestra de comunicació.

Perquè tot plegat, no tindria sentit sense vosaltres. Gràcies per donar-nos-l'ho.

Nous articles a Recull Històric de Vilamajor

No deixeu de donar un cop d'ull als nous articles amb què ens continua deleitant l'excel.lent bloc d'en Ferran Sarrià, Recull Històric de Vilamajor.