Anem madurant...

De tots els fets que han passat aquest estiu a la nostra casa petita, m'ha congratulat un de transcendent. Va passar el 13 d'agost.

Dia de Ple municipal. L'oposició va fer gala del seu sobrenom, 0-posició i va marxar "de vacances" per tal de no assistir-hi. Fugint d'estudi va mostrar-nos un cop més la manera que tenen d'encarar les responsabilitats.

I s'ho van perdre.

Es van perdre el primer exercici de responsabilitat ciutadana democràtica, que és reivindicar als governants, insòlit fins ara la nostre poble: un grup de bona gent de Pinsos Picart llegint un manifest en defensa de l'empresa i dels seus llocs de treball. Magnífic! Ja era hora!

Prèviament, els urbanites nuclimilitants havien estat fent les seves pràctiques de tir, igualment encomiables des del punt de vista d'expressió ciutadana, de penjar -algunes- pancartes dennunciant la mateixa empresa per les pudors i el soroll. Aviat faran callar les campanes de La Força, que també estaven allí molt abans de què ells arribessin.

Tot plegat la grandesa de les contradiccions.

I l'oposició de vacances.

Tot plegat arriba tard, amb una fàbrica que ningú tancarà, perquè Pilatos és pare dels polítics, sobretot dels del Departament d'Indústria. Arriba 11 anys tard una llicència d'activitat que no existeix, i que deixa la indústria en la il.legalitat. Arriba tard el túnel excavat sota el carrer, sens permís. Arriba tard una construcció sense llicència. Sembla talment que això de demanar permisos sigui cosa d'altri.

Arriben tard, però per fi arriben, els treballadors temerosos de què la inconsciència d'altres, més que d'uns, els deixi al carrer.

No calia pujar fins la Rectoria per llegir el manifest; s'haguessin hagut de quedar a mig camí.

No cal patir...

No paga la pena gastar tanta tinta, tanta veu, per reclamar que el què no es va fer la legislatura passada es faci ara.

No cal patir...

No cal patir, que l'actual edifici consistorial, ni el centre cívic Pi Novell, seran adob per allò al que altres van doblegar-se.

No cal patir... La solució no serà aquesta. L'escac al rei no té en aixó cap consistència.

POUM: la recta final a les aportacions ciutadanes

Si el POUM-2005 va passar durant dos anys pràcticament desapaercebut per la població, el nou POUM-2008 ha vingut aixecant polémica i visions diferents. Bé està en un municipi plural.

No sé quantes al.legacions s'hi han presentat, ara que el proper 24 de juliol finalitza el termini per fer-ho.

El POUM ja està en vies d'ajust en aquelles parts entrades amb calçador; personalment ja estic més tranquil.

Estic segur però que presentant al.legacions on el nombre de signatures de suport, un autèntic plebiscit sense alternativa a la reflexió, els tecnicismes i els tres polígons de controvèrsia han amagat algunes deficiències del POUM que per a mi són molt més importants.

I em refereixo en especial al paisatge urbà i a la seva regulació. Un paisatge urbà malmés en els darrers anys per la laxa aplicació de les escases regles de les NNSS-1987 i el mal gust d'alguns promotors.
Les noves Normes Urbanístiques d'aquest POUM-2008 milloren en molts aspectes la regulació existent, però continua deixant orfre el paisatge urbà del nostre municipi.

En resum, farem més o menys cases, més o menys denses, però per poques que es facin, l'horterització, el mal gust urbanita i la manca de sintonia amb les característiques estètiques d'alló que podria ser el nostre poble, tenen en aquest POUM-2008 el terreny adobat.

I en aixó, els "salvadors" de l'essència del nostre municipi no han dit res de res. I en aixó potser han sobrat plamflets i veus alçades i ha mancat una mica més de lectura als 162 articles de les Normes Urbanístiques que entre d'altres coses, ens parlen de Vallromanes.

P.S.: Com no podia ser, en coherència, diferent, de la meva part he presentat més d'una dotzena d'al.legacions i en presentaré mitja dotzena més abans de divendres.

Blocaires admirables

Vilamajor en Xarxa ens obre una finestra d'aire fresc en aquestes xafugosses nits d'estiu; hi ha peces extraordinàries d'aquests conciutadans de Vilamajor.

Començaré per Miedos Libres, d'una erudició i bona ploma difícils de descriure, i que posa a flor de pell una vida interior rica on el cor i l'enyorança prenen protagonisme; un romàntic del Segle XXI. Molt actiu a la xarxa, la seva lectura -quasi- diària és el millor que hom pot fer abans d'anar a dormir.

L'Higini. El nostre ex-regidor (valga'm Déu) és un extraordinari polifacètic: tant aviat el podem veure a la torre de guaita de Sant Elies, com portant un Gegant arreu de Catalunya. Admirable en els fets i en el seu amor a un poble, destil.la Vilamajor en cada paraula. Divers, ara et parla d'una història amb sabor i olor, com et posa un diàleg plé de simbolismes. Passa de la política en el seu sentit més etimològic, a fer-nos una demostració del que es pot arribar a fer amb les noves tecnologies. L'Higini fa olor a llar de foc a l'hivern, i amb els seus amics inseparables se'm fa indispensable per sentir. Un pilar en aquesta Vilamajor en Xarxa.

En Martí, un altre geni de les seves genialitats, i en aquest cas de la cuina. Les seves receptes, fetes des de l'enginy d'un artista, tenen la utilitat que als inùtils dels fogons ens fan lluir amb les convidats. El subtítol del seu bloc: "Filosofia aventurera del gust" sintetitza de maravella allò que hi trobareu.

Els nostres incansables BTTeros Dani Live, Montseny BTT, Santi Bici & vici i l'entranyable Trencacames, ens condueixen setmana rera setamana en la passió per l'esport des de la natura, a la natura des de la bici. Incansables, inconmensurables en les seves gestes, superherois de les dues rodes a tracció humana, hom pot fer "spinning" virtual llegint els seus blocs, sense deixar la cigarreta i la copa de cava.

Per acabar, i em deixo més d'un per a què l'exploreu pel vostre compte, em sento especialment orgullós d'un darrer bloc, Pensaments en veu alta. És el nostre blocaire més jove, que de tant en tant (ara no que està de colònies) ens du a la portada l'ingenuitat d'un noi d'11 anys que viu la realitat des de la seva perspectiva. Direu que és orgull de pare, i no me n'estic, doncs la seva aportació fresca és filla de Vilamajor en Xarxa. I ara el compartim, amb pares adoptius com en David o el propi Higini, sensibles i afables, erudits i didàctics, mestres, que el fan participar d'un món on les bruixes, la Torre Roja i els esquimals (que tenen 100 maneres diferents de dir els colors blancs), l'estimulen més que els seus pensaments en veu alta. Gràcies.

Vilamajor en Xarxa és així, més de 30 persones fent nostres els seus pensaments. Connectats, cadascú dóna força als altres per compartir aquesta oportunitat telemàtica. I si voleu sentir tot escoltant, l'experiència us omplirà l'esperit.
Feu Vilamajor en Xarxa, és per a vosaltres!

L'accident aeri en imatges

I un altre video

La riera de Vilamajor a principis de segle

I un regal d'aniversari

Com si fos una premonició, el pas de l'Equador de l'actual Govern Municipal ens ha dut un regal. Un bon regal.

A la marxa de la Lola, la de l'Higini i la feina feta de la Navi, un quart canvi empenta el Govern cap endavant en la segona part de la legislatura. Es tracta de l'entrada al Govern d'en José Luis Bosque, en les àrres de Transports (?) i Suport a regidories.

Malgrat les sigles, he vingut seguint en J.L. Bosque i em sembla d'alló més assenyat, de fet la única oposició noble en les formes i assenyada en els fets, callada però al seu lloc.

Felicito a tots plegats per donar pluralitat i nova consistència al Govern municipal, en el què l'oposició ha quedat força singular i només (des)unida, ja, per l'escac al rei.

Perquè serà que els que més criden participació i consens són els únics que no pensen canviar la seva posició, encara que s'equivoquin en les formes i en un fons que sembla més un "salvapantalles"?

Dos anys de govern municipal

Avui fa dos anys, l'Alcalde Joan Bruguera presidia i signava l'acta de la darrera Junta de Govern de la seva legislatura.

Les eleccions i les aliances polítiques havíen donat setmanes abans l'Alcaldia a en Josep Maria Llesuy.

El dia 16 de juny de 2007 va ser constituit el nou Consistori, i el nou Alcalde va signar la primera acta del Ple Municipal: per primer cop a la història de Sant Pere de Vilamajor, un nouvingut i veí de "la perifèria" ocupava l'Alcaldia.

Al pas de l'Equador s'està a mig camí, i és bon moment per recordar alló que es volia fer en quatre anys i avaluar alló que s'ha fet en dos anys.

De la realitat d'alló que s'ha fet no hi ha dubte.

En aquesta senyalada data convé però comparar-ho amb el que encara quedaria per fer.

Joves de Vilamajor

Després de quatre mesos de silenci en el seu incipient espai a la xarxa, l'Assemblea de Joves de Sant Pere de Vilamajor ens comunica la celebració d'una nova edició de la Nit Jove, que enguany es celebrarà la nit del 3 de juliol.

Sens dubte ha resultat un enorme esforç de negociació i de treball per organitzar un acte tant complex com aquest, i per aixó cal felicitar aquest jovent. Parlen de grups i terminologies musicals que els que estem "fora d'onda" no comprenem, però, de fet, és la seva festa, així que deu ser alló que ha de ser.

Insistint amb les felicitacions a la nostra entitat juvenil de Sant Pere, no seria franc si no confesés un cert regust en relació amb l'aparent nul.la implicació dels joves en els afers ciutadans del nostre poble. De fet, s'està parlant darrerament de temes de futur, del seu futur, i no encerto a trobar el punt de vista del jovent, malgrat que disposem d'espais de reflexió, d'opinió i de debat.

M'agradaria que la presència de l'Assamblea de Joves de Sant Pere de Vilamajor fos més continuada que per anunciar gresca (i no és cap crítica), i que participessin en tots els espais ciutadans, doncs sens dubte els volem escoltar.

També a Sant Antoni de Vilamajor tenen la seva entitat juvenil, de recent formació. Al seu espai web (cal registrar-se prèviament) veureu el pols de la pinya de joves que ho impulsa, igualment meritòria.

Gràcies per compartir les bones idees

Des d'aquestes pàgines, al llarg dels dos anys de vida, també hem llençat bones idees. Algunes idees no han deixat només de ser-ho, però altres les hem vist fetes realitat més tard.

Avui vull agrair que una d'aquestes idees s'hagi acceptat per totes les forces polítiques del Consistori.

Aprofitant el projecte de construcció de les instal.lacions esportives del CEIP Vilamagore, l'onze de març demanava públicament que s'obrissin els equipaments esportius escolars fora de la jornada escolar, per a possibilitar, de manera endreçada, la utilització d'uns equipaments necessaris per a la cohesió social del nostre poble.

Dos mesos i mig més tard, algú se'n va fer resó (o be ha tingut la mateixa idea), amb els mateixos arguments; així consta a la moció presentada per ERC al ple de l'Ajuntament del dia 28 de maig.

Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat.

Felicito a ERC per fer realitat la iniciativa plantejada en aquest bloc, i a tots els Regidors i Regidores del Consistori, per aprovar-la.

Ara només queda una cosa: que es faci realitat. De qui depen que ho sigui?