Es pugen els sous l'Alcalde i Regidors?

Amb l'excusa de la publicació, cinc dies abans, del Real Decreto-ley 20/2012 de 13 de juliol, que no afecta en res, es va suspendre d'urgència el Ple Municipal del dia 18 de juliol.

En aquest Ple l'ordre del dia estava configurat en exclussiva per l'aprovació dels pressupostos del ... 2012!

Vet aquí doncs que ara se'ns anuncia que la data d'aquest Ple serà el dijous 26 de juliol. L'ordre del dia s'ha canviat totalment, omplint-lo de temes secundaris i sense que apareixin els pressupostos del 2012.

Perquè s'ha canviat el Ple? Perquè l'ordre del dia s'ha buidat de contingut?

Diuen que els pressupostos del 2012, i en conseqüència el Ple anunciat pel dia 18 de juliol, incloïen una substancial pujada dels sous de l'Alcalde i Regidors. Seria la segona pujada en menys de sis mesos.

Aquest Govern, que ha fet de "la transparència i el rigor" el seu eslogan publicitari es queda en això: un eslogan.

Quant la major part de la població de Sant Pere de Vilamajor ho està passant econòmicament malament; quan es rebaixen els sous dels empleats públics i privats, el nostre govern no té millor idea que pensar en pujar-se el sou.

Sempre defensaré que un Alcalde a dedicació complerta ha de cobrar justament per la seva feina, i -si ja se'ls guanyava-, 2.500 € al mes em semblaria una bona indemnització. Però els mateixos que varen posar el sou de l'Alcalde a 800 € enlloc dels 1.400 € que hi havia, per després recuperar aquest nivell de retribució, ara, per a les seves butxaques, no en tenen prou.

Des de dalt de CiU els han tocat el crostó, però ERC i RCAT assisteixen impàvids a practicar el contrari de tot el què prediquen. 

La suspensió de l'increment dels sous d'Alcalde i Regidors no justifica que no es presentin els presupostos de 2012. Perquè s'han retirat els pressupostos de 2012? Quines sorpresses més ens esperen?

Consell de Poble: sense rumb

Poc després de la pressa de possessió, el flamant regidor de Participació, en Joan Garcia, va iniciar el procés de remodelació del Consell de Poble.

Mesos després, aquest procés ha culminat amb una piràmide:

I tres idees claus de renovació:

1. La presidència ha de ser escollida pel consell, ja sigui una persona o una junta, i no ha d'estar formada, en tot cas, per cap persona que formi part del consistori.
2. El plenari s'hauria d'obrir a tothom. S'ha d'estudiar quina és la millor manera d'organitzar el plenari i deixar la porta oberta a futures modificacions.
3. La secretaria tècnica ha de ser portada per algun funcionari de l'ajuntament i ha de tenir com a objectiu principal: la difusió de la feina del Consell, promoure el Consell i la participació i donar suport al que el Consell requereixi.

Realment són idees innovadores, com ara que el Plenari ha d'estar format per tothom que vulgui, i resaltant que hauria de ser un "funcionari" municipal l'encarregat de donar difussió a la feina del Consell.

Es conforma doncs aquesta renovació com un òrgan assembleari que va per lliure i en el qual la única peça diferencial, un "funcionari" municipal, dóna la pàtina institucional de legitimitat, en pren acta i en fa la màxima difussió.

Quatre mesos de saberuda reflexió donen els seus fruits: per posar-lo sense rumb no calia haver fletat aquest vaixell...

Malaltissos pintaratlles

A Sant Pere de Vilamajor li faltava color, no ho ho dic pel gris del govern, sinò colors més alegres, com ara el groc i el blanc.

Algú amb poca feina ha agafat el planell dels carrers del municipi i ha volgut donar una als residents pintant-ne de color groc les voreres.

Però el "Tintoretto" de l'Ajuntament no sabia que, allà on repartia alegria, a l'hora prohibia que els vehicles s'aturessin on des de sempre havien pogut aparcar.

Així, pobre, per allà on ha anat passant, feliç amb la seva brotxa, s'ha carregat desenes i desenes de metres on abans podiem arranglerar els cotxes.

Ratlles pintades a la variant per a vehicles industrials de Can Derrocada

D'una banda em sembla bé, doncs pel que fa a les cases amb vint metres de vorera per parcel.la, tant tipiques del nostre "Matadeperadepobres" potser així s'acabarà la conversió en trasters i fins i tot habitacions de les dues places de garatge que com a mínim han de tenir. Però en un poble on cal agafar el cotxe per anar a tot arreu, les persones i les visites hem de poder aparcar en algun lloc o altre.

Em pregunto però si no hagués estat més endreçat, enlloc de tant de color estrambótic als nostres carrers, posar-hi les clàssiques senyals de trànsit amb pal. Deu ser més car, però també menys "hortera", i sense manteniment.

Ningú pot entendre, per molt que algú que fa poc no sabia on era Sant Pere de Vilamajor li ho intenti explicar, que en un lloc on sempre s'ha pogut aparcar sense queixes i sense molestar ningú, ara, per l'afany de "posar una nota de color" als nostres carrers, ja no s'hi pugui.

Hi ho han fet sense avisar, sense consultar, tirant pel dret que no som xulos ni res.
Els primers crits ja s'han deixat sentir, i s'esperen noves manifestacions de rebuig a l'anacrònica mesura. No hi ha hagut però cap Decret d'Alcaldia que doni cobertura a la capa de pintura, per la qual cosa les podem considerar il.legals. 

Ja se sap que als "urbanites" aixó de pintar ratlles de colors als carrers els encanta, doncs així no enyoren tant els barris de ciutat d'on sempre s'han sentit, però pel que sembla, han "contaminat" a l'únic regidor que no ho era.

Pòquer (II): As de copes

Traducció:

1. L'Associació Centre d'Art La Rectoria és l'entitat que es transforma en la Fundació La Rectoria de Vilamajor.
2. Si la Fundació no es fa efectiva, tota la gestió del Centre d'Art recau novament sobre l'Associació.
3. El Sr. Alcalde s'assabenta un dia de què ocupa la Presidència de l'Associació, i què per tant "li cau el mort".
4. Decideix llavors renunciar tard i malament a la presidència, pensant que així s'eximeix de responsabilitats.
5. I expeditiu, renuncia el dia abans de convocar el Ple per presentar la nul.litat de l'adscripció de l'Ajuntament a la fundació.
6. En comptes de convocar Assemblea de Socis per presentar -donant la cara- la renúncia i que s'esculli nou President, envia una Resolució per mitjà del Sr. Secretari.
7. ... Però no sap que no és ell qui presideix l'associació, sinò l'Ajuntament...

Embolica que fa fort, Grouxo!.

Un veí de Sant Pere acusa una línia aèria russa d’estafar-li 45 milions

Eskerhan Mutalibov, veí de Sant Pere de Vilamajor, ha presentat una reclamació contra la companyia aèria russa Transaero, per una presumpta estafa de més de 45 milions.

Mutalibov, que ara viu a Anglaterra, on és professor a la Universitat d’Oxford, va comprar el 2000 el 5% de les accions de Transaero, finançades pel seu pare Magomed Mutalibov, que havia estat un dels impulsors de la companyia. En el moment de la compra, el veí de Sant Pere estava vivint a Moscou, però poc després es va traslladar a Alemanya i després a la Gran Bretanya.

L’any 2001 Eskerhan va signar un document donant poders a una altra accionista de la companyia, Olga Pleshakova. Les famílies Mutalibov i Pleshakov tenien una bona relació d’amistat i aquests últims havien estat alguna vegada a Sant Pere. Eskerhan Mutalibov apareixia com a accionista de Transaero fins l’any 2004, quan el seu nom va desaparèixer de la llista d’accionistes. Per confiança amb la família Pleshakov, els Mutalibov no revisaven les seves participacions. La desaparició del 5% de les accions va coincidir amb l’augment de la mateixa quota del president del consell d’administració, Alexander Pleshakov, que va passar del 27,81% al 32,81%. D’aquesta manera, el matrimoni Pleshakov controla més del 43% de la companyia.

Magomed i Eskerhan Mutalibov tenien intenció d’invertir a Catalunya. S’hi senten com en el seu país, sobretot pel paisatge, que amb el Montseny envoltant casa seva s’assembla molt al de Txetxènia. Tot i ser propietari de diversos terrenys i d’empreses –entre les quals Penthouse Russia–, Mutalibov necessitava liquiditat per poder emprendre els seus projectes. Va ser llavors quan Eskerhan Mutalibov, que tenia previst tornar a Sant Pere, va demanar els documents necessaris per poder vendre el seu paquet d’accions, i va descobrir que no era en la llista d’accionistes. “El desembre de 2011 em vaig assabentar de la cancel·lació de les accions que tinc de Transaero del meu compte personal”, diu Mutalibov en la demanda. Ni la companyia aèria ni ningú ha pogut aportar cap document de venda de les accions de Mutalibov ni tampoc de cap moviment de capital.

Eskerhan Mutalibov va presentar la seva denúncia el 3 d’abril. Aquest 5 de juny la Cort d’Arbitratge de Moscou va fer una audiència preliminar, i fixava la data del judici per al 17 de juliol. El cas ha tingut una forta repercussió mediàtica, sobretot a Rússia, i nombrosos diaris se’n fan ressò habitualment.

Transaero es va fundar el 1990, amb vols a 160 destins de Rússia i altres països d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. Té un parc de 76 avions i ara és la primera companyia privada de Rússia. L’any passat va transportar 8,5 milions de passatgers. Cotitza a la borsa de Moscou i té previst sortir al parquet de Londres. L’any passat va obtenir un benefici net de 45 milions.

La família Mutalibov és originària de Txetxènia. Magomed Mutalibov és un emprenedor i empresari amb diversos negocis. Des de fa 17 anys viu a Can Vila, en el terme de Sant Pere, on han nascut els seus fills més petits i on està empadronat Eskerhan.

 

El 9nou

Les mascotes alimenten a Picart

Pinsos Picart és una empresa familiar, de Sant Pere de Vilamajor, que des de 1953 fabrica alimentació animal de granja. I tot i ser un sector dominat per multinacionals, fa una mica més de deu anys l'empresa s'ha atrevit a donar el salt a l'alimentació per a mascotes. Una innovació que els ha permès seguir creixent: dels 9,6 milions d'euros que va facturar l'empresa l'any 2000, ha passat a 15 milions el 2011. I la previsió és arribar 16-17 milions aquest any, en què les vendes per a mascotes i representaran la meitat del negoci.

Joan Icart, gerent de Picart, explica: "Estem molt focalitzats en la qualitat, som molt estrictes en la selecció d'ingredients, i molt innovadors des del punt de vista tecnològic. Tenim un producte molt competitiu, i els nostres costos no són els de les multinacionals". Picart ven el producte de mascotes només en botigues especialitzades (comerç tradicional de mascotes i clíniques veterinàries, però no en supermercats). "El nostre aliat és el comerciant", diu. Aquest canal també funciona per al pinso per gallines, pollets, conills, ànecs, cavalls ... ". "En alimentació per a porcí sí que som només una gota en l'oceà", manifesta Joan Icart.

La innovació actual passa per incorporar ingredients de la dieta mediterrània en els seus pinsos: "Utilitzem tomàquet, pebrot, cítrics i all -vam ser pioners i ara s'ha posat de moda-. El nostre és un compromís amb el client: fem un producte honest, prioritzem la qualitat per sobre de la quantitat ", diu Icart.

L'empresa té una plantilla de 30 persones, i la fàbrica segueix al costat de la masia de la família, que data del segle XVII. "Hem d'invertir per no tenir problemes de capacitat. Ara estem posant en marxa una segona línia per a productes més complicats". El 2012, Icart xifra la inversió en un milió d'euros.

La divisió d'alimentació per a mascotes també va permetre a l'empresa començar a exportar: ara les vendes a l'exterior representen el 20% de la divisió, el 10% del total, a països de la Unió Europea, i començant a Israel, Lituània, Geòrgia, Algèria. "Aspirem que les exportacions representin la meitat del negoci", afirma Icart. "Tots els mercats estan malament, però sent selectiu, hi ha bons clients a tot arreu". Pere Icart i la seva dona van fundar el negoci, que avui gestiona Joan Icart, i Jordi Icart s'encarrega de la distribuïdora de Barcelona. Picart ja ha elaborat un protocol per al pas a la tercera generació.

La Vanguardia, 18 de juny de 2012
 

Pòquer (I): l'as de bastos

Traducció:  

1. L’Alcalde (l’anterior alcalde) -presumptament- es salta les competències del Ple. 
2. El Ple -presumptament- es salta les competències de la Comissió de Govern. 
3. La Comissió de Govern -realment- es manté impassible.

 Els "Hermanos Marx" no ho haguessin pogut fer millor. 

Continuarà...

Sobre la supèrbia

No sé si serà un bon alcalde. Potser si (ho desitjo pel bé del nostre poble). Però el seu tarannà no mereix el respecte de la seva condició.

L'alcalde ha fet de La Rectoria un castell on enrocar la persecució de fantasmes. I el més greu és que ha embaucat (qui sap amb quina mena de pressions, doncs ara per ara són inconfessables) a d'altres als què tampoc sembla importar-lis gens ni mica el poble que els ha acollit.

No content amb fer el possible per tancar el Centre d'Art, com una mena de senyor feudal acabatdarribar ara ha de fer visible l'acte d'ocupació de La Rectoria, l'acte de destrucció de La Rectoria.

La legitimitat es guanya estimant les coses bones del nostre poble.

El nostre alcalde ha començat per rebutjar recolzar les Nits de Música a La Rectoria, i l'ajuntament farà els mateixos concerts que havia programat el Centre d'Art a l'Esglèsia, donant pel sac al Centre d'Art. Deslleial.

I es vol fer creure que el Centre d'Art La Rectoria, després d'haver-li prés la iniciativa, col.labora amb aquests concerts, un acte més de subtil humiliació.

Com a "ganxo" es diu que "part del preu de l'entrada anirà destinat a la Parròquia de Sant Pere de Vilamajor per a la conservació del temple".

L'insaciable feudalisme de nouvinguts no acaba aquí, doncs mentre es procuren complicitats per acabar amb el Centre d'Art, s'ha triat la terrassa de La Rectoria -on s'havien de fer les nits de música- per celebrar la reunió general del Consell de Poble. I precisament just el dia abans del primer concert que hi havia programat.

Tot el dret, si senyor, però ès insaciable la demostració de poder -que no d'autoritat- amb un lloc que s'han enterat fa poc que existia. Mira que hi ha llocs millors per a una aglomeració d'aquesta magnitud, però s'ha de sotmetre als vasalls; sobèrbia obliga, rabiuts per la manca de vasallatge dels Gals.

Mentrestant, a l'hora, s'envien advocats, resolucions d'Alcaldia i burofaxos, i es lluiexen a tort i dret males maneres contra el Centre d'Art per complicar la vida a la bona gent que fa de bona gent treballant-hi. Mai havia vist una cosa com aquesta en aquest poble.

Per poder dir que s'és i es sent d'aqui s'ha de respectar i valorar el bo que hi ha i a la gent que treballa desinteressadament per fer coses per al poble.

Mai havia vist tanta supèrbia en uns representants del nostre poble.

Si en Joan Bruguera fos com jo em pensava que era; si en Joan Garcia fos com sempre he cregut que era, hauríen de dir prou i posar-se al costat de les bones maneres. 

Direu que estic ressentit; doncs si. No us puc explicar més en aquest espai públic, però tinc clar qui no és fiar.

Sobre la hipocresia

La sala Oril.la va ser testimoni dijous, fregant mitja nit, de l'abandonament per part de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, del Centre d'Art La Rectoria.

Ironies de la vida, l'acord es va perpetrar dins la pròpia Rectoria.

No ens podia sorprendre el què va passar, era una crònica anunciada: la paranoia calia escenificar-se en el forum més vistós possible.

El Ple va conèixer unes ridícules justificacions de qui, dos dies abans ja havía signat una Resolució decretant la nul.litat de la constitució de la Fundació La Rectoria de Vilamajor, i, sense saber-ho, els tristos regidors (destacar la cara d'en Joan Bruguera) que van votar a favor ni tant sols sabíen que el seu vot ja no valia per a res, que eren plat de segona boca:

Atès que, a criteri d’aquest Ajuntament, l’acte de constitució de l’esmentada Fundació és nul de ple dret; al respecte li faig avinent que aquesta Alcaldia no es pot donar per convocada a la pretesa reunió de patrons.

          Martí Artalejo Ferrer

           Alcalde-President

Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor, 29 de maig de 2012

(Pot comprovar-se, com si del Rei Sól es tractés, Alcalde i Ajuntament són una mateixa cosa. La sobérbia ratlla el despreci quan es refereix a "la pretesa reunió de patrons", doncs aquesta reunió no era cap pretensió, era una realitat que es celebraria poc després, i a la qual l'Alcalde va ser formalment convocat el dia 25).
(També cal remarcar la ignorància supina en temes legals, doncs pel què es veu no sap que "la nul.litat de ple dret" només es refereix als actes de les administracions públiques, i la constitució d'una fundació, per molt que hi participi una administració pública, és un acte de Dret Privat).

M'han dit que dieun que, presuntament, el dia 25 l'Alcalde havia confirmat per escrit la seva assistència a aquesta reunió del Patronat de la Fundació, tot animant al President a procurar que hi assistissin tots els patrons.

Què devia passar entre el 25 i el 29 de maig perquè l'alcalde passés de confirmar la seva assistència a què "l'Alcadia no es pot donar per convocada a la pretesa reunió de patrons"?:

• No hagués estat més de "senyor" presentar-se a la reunió que ja havia confirmat i exposar-ne els seus arguments a qui primer li corresponia?
• No és deslleial fer-ho d'amagat i no donar la cara?
• O és que d'haver anat a la reunió hagués traït algún obscur acord fet amb algún altre patró?
• O és que la resta de Patrons que si que hi van assistir, tots ells persones del poble o que han fet molt per al poble no mereixen la consideració del Sr. Alcalde?

Pobre Ajuntament, si està representat per persones que actúen d'aquesta manera!

Tornem on érem. El Ple del nostre Ajuntament (no sé si dir el Ple del nostre Alcalde) va acordar per ajustada majoria què "l'acte de constitució de la Fundació s'havia de considerar nul". Cal entendre que, pròpiament, la única pretesa nul.litat devia ser la participació de l'Ajuntament com a co-fundador de la Fundació, doncs l'acte de constitució de la Fundació ha estat impecable.

Amb això queda clar que, sia com sia, l'Ajuntament (l'actual govern) no vol tenir res a veure amb el futur del Centre d'Art La Rectoria.

Si tingués algún interès en desenvolupar el Centre d'Art, què fàcil era salvar les formes i sotmetre al Ple la decissió de participar o no participar en la Fundació.

En què compromet a l'Ajuntament participar en la Fundació?

En res, l'Ajuntament no hi ha aportat res ni s'ha compromés a aportar ni un Euro. En canvi, participant-hi, apart de consolidar el recolzament que des de sempre l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha vingut donant al Centre d'Art, s'encetava una forma estable de participació público-privada al més alt nivell en les activitats culturals del poble, que hagués pogut reforçar també per exemple el desnodrit Centre d'Estudis Vilamajor o la festa de Vilamagore.

Cal tenir en compte que els diners donats a una Fundació per part d'empreses i particulars tenen importants deduccions fiscals, doncs són considerades mecenatge, fet que suposa un alicient per a la participació privada en activitats d'aquesta mena.

Llàstima, hi ha gambals curts, miopia encegada per la paranoia.

Però el tema no acaba aquí. És tanta la mania que té el Sr. Alcalde al Centre d'Art que fins i tot pretén donar-se de baixa de l'Associació Centre d'Art La Rectoria, cosa que ha fet amb una altra resolució de 29 maig que diu textualment el següent (com l'altre document reproduït, les resolucions d'alcadia són documents públics):

MARTI ARTALEJO FERRER, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Atès que en data 24 d’abril de 2008, l’Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor assumí la presidència de l’Associació Centre d’Art La Rectoria.

Atès que les nombroses responsabilitats municipals que se’n deriven de les atribucions legalment conferides al meu càrrec d’alcalde, requereixen de la màxima dedicació i concentració d’esforços possibles.

He Resolt:

1. Renunciar al càrrec de President del Centre d’Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor.
2. Comunicar aquesta resolució a l’Associació Centre d’Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor.
3. Donar compta d’aquesta a l’Ajuntament en el primer Ple a celebrar.

El que us faig avinent pel vostre coneixement i efectes oportuns.

Sant Pere de Vilamajor, 29 de maig de 2012.

Ara per ara ignoro si el Sr. Alcalde va donar compta d'aquesta resolució en el Ple de dijous: espero que, per lleialtat institucional, ho fés.

Val a dir que mai el Sr. Martí Artalejo ha dedicat ni un minut a l'Associació Centre d'art La Rectoria, doncs aquesta ha estat subsumida per la Fundació. 

Ni tant sols sabia que existia aquesta Associació.

La seva excusa és pueril, de mal pagador.

De nou, quina és la raó d'aquesta "dimissió"?

Doncs en primer lloc el disgust d'assabentar-se que no se'n podria deslligar tant fàcilment del Centre d'Art.

En segon lloc posa al descobert la seva obscura estratègia final: destruïr el Centre d'Art, és a dir, impedir que sigui realitat per activa o per passiva.

Es devia indignar molt en conèixer que, de desfer la Fundació, es ficava de peus a la galleda, en figurar, encara, com primera figura institucional d'una Associació de la qual no en coneixia res i que hauria de continuar amb el Centre d'Art.

La pretensió de renunciar ja ha estat contestada immediatament mitjançant escrit entrat al Registre Electrònic de l'Ajuntament amb el nº E/000073-201, a les 13:42 h del dia 31 de maig.

El Ple del nostre Ajuntament, la Sala Oril.la de La Rectoria van ser ahir testimoni mut d'una vergonya.

Mal que li pessi al Sr. Alcalde, però, la Fundació continua existint, només un patró ha renunciat (l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor), i cinc dels fundadors ja han refermat formalment que continuaran defensat el gran projecte que és, per al nostre poble, el Centre d'Art La Rectoria.

Poc es pensava el Sr. Alcalde que es quedaria -pel moment- sol, doncs encara espera que el segueixin com menys un o dos aliats (?). La pressió de l'Alcalde sobre les persones jurídiques que participen en la Fundació és però enorme i la major part d'aquestes empreses hi són per acompanyar l'Ajuntament en aquesta extraordinària iniciativa. Veurem que fan.
De moment s'esperen notícies de Viena i en general cal apel.lar a la responsabilitat dels dirigents d'aquestes societats, doncs el projecte en res ha canviat des del dia que en decidiren participar.

Poc es pensa però el Sr. Alcalde que encara li manquen algunes coses per saber, algunes altres sorpresses per tastar en aquest assumpte.

La Rectoria: que no us enganyin, el què es pretén fer és un despropòsit absolut

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor celebrarà el proper dijous 31 de maig un maratonià ple municipal, amb un rècord històric de 17 punts a l'ordre del dia.

Cal prestar atenció al punt 16, el darrer tema executiu, que diu textualment:

16.- FUNDACIÓ CENTRE D'ART LA RECTORIA. (Donar compta al Ple de la situació de fet + Iniciar expedient de nul·litat dels actes produïts.

(Nota: La redacció oficial del nostre Ajuntament continua sent peculiar).

Poc més sabem de les intencions del Govern en relació amb aquest punt, que es tractarà de pressa i corrent, quants els nostres regidors, sobre tot els que no estan al govern, estiguin realment cansats, tips, i ben segur se'ls apressi a no debatir-lo massa, donada l'avançada hora en què probablement es presentarà.

Poc més sabem de les intencions del Govern en relació amb aquest punt, però posats a ser realistes, els què coneixem de ben aprop el tema, podem aventurar que, en definitiva, es tracta de propiciar la desaparició del Centre d'Art La Rectoria. És clar que no directament, sinò que alló que s'acordi (que ja està acordat donada la majoria de Govern) portarà inevitablement a la desaparició del Centre d'Art La Rectoria.

O al menys és el què aixó pretenen. Que no us enganyin.

Us preguntareu per què? No ho sé del cert, però com diu un dels meus Mestres, "sovint fa més mal un tonto que un dolent". A aquest respecte cal fer una breu crònica de fets i algunes consideracions:

1. El Centre d'Art La Rectoria s'ubica a l'edifici de La Rectoria.
2. Aquest immoble, que inclou altres finques, pertany per domini de propietat al Bisbat de Terrassa.
3. Mn. Josep Poch, impulsor i fundador del Centre d'Art va cedir l'edifici, en virtud de les seves prerogatives, per al desenvolupament de les activitats del Centre d'Art, ara fa 25 anys.
4. Per mor del POUM, l'edifici i en general les finques propietat del Bisbat van ser bescanviades per sòl urbà a l'Eixample, mitjançant un Conveni subscrit als efectes.
5. Posteriorment, i mitjançant un ulterior Conveni de maig de 2011, el Bisbat, representat per Mn. Recasens i l'Ecònom, signà amb l'Ajuntament, representat pel sr. Alcalde i el Secretari, la cessió d'ús de l'edifici a l'Ajuntament consignant expressament la permanència en el mateix del Centre d'art La Rectoria, fins que els terrenys urbans bescanviats no estiguin urbanitzats (és a dir, fins que es materialitzi efectivament la titularitat dominical de La Rectoria a favor de l'Ajuntament).
6. Amb la finalitat de donar un impuls definitiu i a l'hora afiançar la viabilitat de les activitats del Centre d'Art La Rectoria, en Josep Mª Llesuy, en la seva condició d'Alcalde, va aconseguir després d'un llarg procés, que empreses i persones vinculades a la cultura, al poble i a La Rectoria, acceptessin de constituïr-se en Patrons-Fundadors de la Fundació La Rectoria de Vilamajor, Fundació Privada.
7. A aquests efectes, i complint amb tots els tràmits legalment previstos, inclosa una Auditoria dels comptes anuals, l'Associació Centre d'Art La Rectoria, fins llavors entitat que duia a terme les activitats del Centre d'Art, inicià el seu procés de transformació en Fundació, al desembre de 2010.
8. Apart d'una suma en metàlic superior als 60.000 €, desemborsats per les persones jurídiques fundadores (excepció feta de l'Ajuntament), el patrimoni de la Fundació està constituït per tots els béns de la pròpia Associació.
9. Igualment, en la Carta Fundacional, signada per les parts davant notari el juliol de 2011, es preveu la continuitat de la cessió d'ús de l'edifici a la Fundació, en els termes d'un conveni subscrit a l'efecte.
10. Actualment la Fundació es troba en procés d'inscripció, interromput únicament per la manca d'acreditació formal d'una de les persones que representen a una de les societats mercantils fundadores. Des del juliol de 2011, com és perceptiu, la Fundació ja té capacitat d'obrar i el seu Patronat és l'únic òrgan amb poder executiu sobre el Centre d'art La Rectoria.
11. L'Associació Centre d'Art La Rectoria s'ha transformat ja en la Fundació, per bé que jurídicament està al llimb per si alguna eventualitat molt improbable pogués anorrear el procés de formalització definitiva de la Fundació.
12. Els Patrons-Fundadors de la Fundació Centre d'art La Rectoria de Vilamajor, són les següents persones físiques i jurídiques:

• Josep Mª Panareda, President.
• Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, Tresorer
• Pinsos Picart, SA, Secretari
• Impress Diseño Iberia, SA
• Aigües de Catalunya, SA
• Fundació Roger Torné, Fundació Privada
• Mn. Josep Martí Bonet (vitalici)
• Josep Plandiura (vitalici)
• Josep Poch (vitalici)

Què està passant perquè l'equip de goven del Consistori vulgi declarar la nulitat dels actes que van donar lloc a la Fundació La Rectoria de Vilamajor?

Del ben cert, els motius no són de domini públic, dijous ens assabentarem. El que si es pot anticipar és què l'Alcalde no té cap intenció de fer continuar l'Ajuntament com membre de la Fundació, i intenta concertar voluntats perquè altres fundadors l'acompanyin, fent pensar als incauts que hi ha motius per anular la constitució de la Fundació.

L'anulabilitat del procediment de constitució de la Fundació correspon en la instància en què ens trobem al Dpt. de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat, d'ofici (que no ho ha fet) o a instància de part. De cap manera l'Alcalde, ni el Ple de l'Ajuntament poden declarar la nulitat dels actes de constitució de la Fundació, doncs no tenen competències per fer-ho (prevaricació?). Com màxim, poden sol.licitar-ho a l'esmentat Departament de la Generalitat, per tal de què aquest resolgui.

En segona instància, no ara, es pot acudir als Tribunals.

Què pot al.legar l'Alcalde per fer desaparèixer la Fundació?

Tot el procés de constitució de la Fundació s'ha fet cumplint allò previst a la Llei i que ha requerit el Dpt. de Dret i Entitats Jurídiques, que n'és el garant de la regularitat d'aquest procés.

A toro passat l'Alcalde només pot basar els seus arguments en dues  vacuitats:

1. L'Alcalde no té potestat per fer participar l'Ajuntament en una Fundació.
2. L'Ajuntament no té cap intenció de cedir l'edifici de La Rectoria per a les activitats del Centre d'Art.

Pel que fa al primer punt, l'Alcalde no té impediment legal per fer participar l'Ajuntament en una entitat sense afany de lucre. Altra cosa és que sigui aconsellable o perceptiu sol.licitar la ratificació pel Ple.

En comptes de demanar la ratificació del Ple, el què l'Alcalde Artalejo proposa és "declarar la nul.litat de les actuacions". És obvi que vol fer tancar la Fundació, i, en definitiva, abandonar a la seva sort el Centre d'art la Rectoria, entitat que ha prestigiat i prestigia el nostre poble arreu, i que la resta d'Alcaldes que hem tingut ha vingut recolzant.

Pel que fa al segon tema, l'Ajuntament no té la propietat de La Rectoria, només en té la cessió d'ús, i aquesta ara per ara condicionada a la continuitat del Centre d'Art en l'edifici, doncs així es va consignar formalment amb el Bisbat.

La carta fundacional de la Fundació, subscrita davant notari diu textualment el següent, en referència al patrimoni de la Fundació: "dret d'ús de l'immoble anomenat "La Rectoria" situat al municipi de Sant Pere de Vilamajor, Avinguda de Quatre Camins s/n, en els termes subscrits en el corresponent contracte de cessió".

L'únic contracte de cessió actual és el públicament subscrit de maig de 2011, signat entre el Bisbat i l'Ajuntament, amb la signatura també del Sr. Secretari de l'Ajuntament. Aquest Conveni succeeix al principal incorporat al POUM.

El què va fer l'Escriptura Fundacional, dipositada al Dpt. de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat, és aportar a la Fundació l'innegable dret d'ús conferit pel Bisbat a favor del Centre d'Art La Rectoria.

Quan La Rectoria sigui propietat de l'Ajuntament, ja es signarà, si s'escau, un altre conveni, doncs els Estatuts de la Fundació així ho preveuen. D'altra banda és notori que el Centre d'Art La Rectoria no és un "okupa" de l'edifici, sinò que l'ha vingut utilitzant des del primer dia dels seus 25 anys d'història en règim de cessió conferida pel seu legítim propietari.

En pretendre declarar, presumiblement també, la nul.litat d'aquesta menció a la Carta Fundacional de la Fundació, el que de facto està aconseguint el Sr. Alcalde és fer fora el Centre d'Art La Rectoria de l'edifici que ha vingut utilitzant durant els seus 25 anys d'història.
Altrament disposaria confeccionar un nou Conveni per quan l'edifici passi a ser propietat de l'Ajuntament.

De no aconseguir (molt probablement) la nul.litat de la constitució de la Fundació, intentarà l'Alcalde convèncer de la nul.litat de la participació de l'Ajuntament a la Fundació, utilitzant els dos únics arguments que té a mà, ja comentats. Veurem doncs què hi diu la Generalitat.

Perquè, simplement, l'Ajuntament de sant Pere de Vilamajor no renuncia al seu càrrec en el Patronat?

Si tant a disgust es troba l'Alcalde en la Fundació, el més fàcil seria plegar. Però la estratègia sembla una altra: arrassar la Fundació, i de passada, el Centre d'Art.

Què passarà, doncs, si prospera la declaració de nul.litat al Ple del dijous?

En la meva opinió no tindrà cap validesa, doncs no és competència del Ple. En tot cas el què hauria de fer l'Ajuntament seguidament és "arreglar els papers" amb la Generalitat, que de la mateixa manera que no ha vist cap impediment de fons per a la inscripció de la Fundació, li recordarà al Sr. Alcalde i a tots el fundadors que el vulguin imitar, l'article 331.4.2 del llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya:

 "L'atorgament de la Carta fundacional és un acte irrevocable". 

Veurem què diu la Generalitat quan rebi el requeriment de l'Alcalde amb el suport de l'acta del Ple. Qui voti a favor no sap el què es fa, doncs si tant clar ho té l'Alcalde, ja té prou atribucions per denunciar el que calgui davant la Generalitat.  

Perquè ho porta al Ple? Doncs un despropòsit tant descomunal queda més repartit -legitimitzat- si el Ple (els regidors de govern) en dónen el seu vist-i-plau. Ni tant sols ho ha portat a la Junta de Govern del Consistori; no, necessita implicar-hi, comprometre al màxim òrgan democràtic del municipi, per donar una aparença de legitimitat a allò que pretén.

El Sr. Alcalde es pensa que la Fundació és territori comatxe, on el Cap Indi pot fer el què li sembli. Doncs no, la Fundació La Rectoria té personalitat jurídica pròpia, i és una fundació privada emparada pel Protectorat que exerceix la Generalitat de Catalunya.

L'Ajuntament no té cap potestat administrativa sobre la Fundació i molt menys decretar "la nul.litat de ple dret (*)" del procés de constitució de la mateixa. Al loro, que no os embauquen!

(*) Per cert, només poden declarar-se "nuls de ple dret" els actes administratius, és a dir, els dictats per una Administració Pública. La Fundació és un ens privat i per tant pot estar en qualsevol altre causa que invalidi la seva constitució, però en cap cas "la nulitat de ple dret". Qui invoqui això, simplement no sap de què parla; qui aprovi una resolució en aquesta termes és un temerari.

Suposem per un moment que -nosedequinamanera- l'Alcalde aconseguís anular la constitució de la Fundació; què passaria?

Doncs l'abortament de la constitució de la Fundació comportaria l'extorn de les dotacions fundacionals encara no gastades i fer front a un cost mínim de 12.000 Euros en acomiadaments de personal i altres deutes pendents, portant el Centre d'Art a la desaparició l'any del seu 25è aniversari.

Ara bé, caldrà davant aquesta eventualitat, recordar-lis als Srs. Fundadors l'article 312-15 del Llibre Tercer del Codi Civil, que diu textualment:  

"Els fundadors, els promotors, els membres de l'òrgan de govern o les altres persones encarregades de promoure la inscripció d'una persona jurídica responen personalment de les conseqüències derivades de la manca d'aquesta inscripció en cas de negligència o culpa".

Aquesta responsabilitat és solidària (qualsevol ha de respondre per tot). És a dir, els Fundadors negligents o culposos seríen solidàriament responsables de què la Fundació no hagi pogut ser realitat, en ser ells mateixos els què ho haguessin propiciat.

D'altre banda, llavors l'Associació Centre d'art La Rectoria reprendria la seva personalitat jurídica.

I aquí hi ha un altre enrenou -imprevist- amb el què l'Alcalde ha de lidiar en les seves inconfessables intencions: resulta que aquesta associació estava presidida, des del 2008 i fins el dia de l'acord de transformació, per l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, mitjançant el pertinent acord i el coneixement de la Junta de Govern del municipi el dia 30 d'abril.

D'abortar-se el procés fundacional, resultaria que l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, representant legal del Centre d'art La Rectoria, hauria d'exigir als fundadors de la Fundació les responsabilitats que en Dret tenen, amb la paradoxa de què les responsabilitats principals per negligència o culpa recauríen precisament en el propi Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. 

És un disbarat.

Probablement el desentès de l'actual govern amb tot el què respecta al Centre d'Art arribarà a l'extrem de, també, prosseguir la caça de fantasmes pretenent declarar nula la vinculació de l'Ajuntament a l'antiga associació.

Davant la tesitura de què l'Ajuntament hagi d'anar contra si mateix, és molt probable que l'Alcalde pretengui "dimitir" de la Presidència de l'Associació, per tal de no trobar-se ficat de peus a la galleda. Una Associació que, ara per ara, no existeix. Seria esperpèntic que ho fes: ridícul absolut. I també se li podríen exigir les corresponents responsabilitats doncs el Llibre Tercer del Codi Civil ens recorda les obligacions dels membres de l'òrgan de govern de les associacions (art 322.14.1):

"Els membres de l'òrgan de govern han d'exercir llurs funcions amb la diligència d'un bon administrador, d'acord amb la llei i els estatuts, i servir el càrrec amb lleialtat a l'associació, actuant sempre en benefici d'aquesta".

Perquè l'Alcalde ha mantingut reunions individuals amb tots menys un dels Patrons de la Fundació?

És fàcil imaginar-ho, presumptament modelar eventuals voluntats a favor dels seus propòsits. L'Alcalde no vol estar sol en la seva caça de bruixes, necessita el consorci de quants més patrons millor, aliats amb què omplir-se des de fora de la credibilitat que des de dins no té. En definitiva, està reproduïnt a la Fundació el què ja va fer amb l'Alcaldia. I amb idèntic argument.

Diuen que en aquestes reunions hi ha hagut fins i tot assistència lletrada que ha sorprés als convocats, que s'han sentit intimidats, doncs en la pràctica totalitat hi van assistir de bona fe. Una altra actuació disparatada que sumeix encara més en el descrèdit de qui les ha convocat: els assumptes de la Fundació es resolen en el seu Patronat.

L'argument definitiu: en Josep Maria Llesuy va obrar deshonestament en el tema de la Fundació. (No obstant, el Sr. Notari no deixa constància de què hi hagessin pistoles apuntant als patrons el dia de la signatura de l'Escriptura Pública de constitució de la Fundació).

Aquest és el nus gordià de tot plegat: paranoia a tot allò fet (fins i tot allò ben fet) per en Josep Maria Llesuy. Caça de bruixes.

Què en diu de tot plegat el Patronat de la Fundació?

Dimecres veurem, doncs el seu President ha convocat una reunió urgent del Patronat per demà mateix, un dia abans del Ple. Aquesta convocatòria pretén posar ordre al desgavell provocat per l'anunci del Ple i a l'anormalitat derivada de les reunions unilaterals convocades per l'Alcalde amb els membres del Patronat.

De fet, l'Alcalde es volia adelantar i, a les seves pròpies instàncies -presuntament- "convocar" una reunió del Patronat per al dijous al matí. El President del Patronat -que és la única persona que pot convocar la reunió- s'ha anticipat amb seny a un altre despropòsit. L'òrgan de govern de la Fundació no es quedarà amb els braços creuats. Perquè creu en el Centre d'Art La Rectoria.

Clarament però distingiríem quatre categories de Patrons:

• El remolcador: 1 patró (evident).
• Qui es fa l'estafat, al.legant coses que millor no dir en públic: 1 patró.
• Els guiata-i-guarda-la-roba: 2 patrons.
• Els que creuen en el present i el futur del Centre d'Art i lluitaran perquè tot plegat vagi endavant: 5 patrons, indignats amb l'espectacle que se'ls ofereix per part de l'Ajuntament. 

Cal fer notar que cap patró ha dimitit del seu càrrec. Com més podrà convèncer a tres patrons. Minoria. Fracàs del contuberni.

Cal suposar que la resta de regidors de Govern, en especial en Joan Bruguera i en Joan Garcia estan d'acord amb les pretensions del Sr. Alcalde?

Presumiblement si que hi estan d'acord, doncs altrament no es presentaria el punt previst al Ple.

Res es pot dir d'en Joan Garcia, doncs com tot l'equip de govern els 25 anys de La Rectoria tripliquen els que fa que saben posar Sant Pere de Vilamajor al mapa.

Però el cas d'en Joan Bruguera clama al cel: si un ex-alcalde del nostre poble i regidor per dues legislatures, que té per cognom dels cognoms il.lustres del nostre poble, deixa caure La Rectoria d'aquesta manera, hauria de tornar immediatament la insígnia d'or i brillants que el poble li va atorgar.

Un altre il.lustre ex-representant del poble, en canvi, honora la insígnia que també té en un calaix de casa seva, éssent i posant a favor de La Rectoria.

Que no us enganyin, el què es pretén fer és un despropòsit absolut.

L'Alcalde Artalejo en aquest tema ha traspassat una línia vermella que és d'honestos denunciar.

De tots els aspectes fonamentals del què explico, per fidelitat, s'ha informat directament i personal al Sr. Alcalde en conversa telefónica abans de la convocatòria pública del Ple de dijous, amb la finalitat d'evitar el despropòsit.
La contesta ha estat dues Resolucions d'Alcaldia i una dimissió, entregades per la Vigilància Municipal en mà. Lamentable.

Mentrestant, els 15.000 € de subvenció aprovats pel PUOSC 2012, per a la rehabilitació de La Rectoria, està paralitzada per l'Ajuntament.

Veurem com acaba tot plegat; el ridícul succeïrà a la temeritat. Tant de bó però es ratifiqui en aquest cas el Principi d'Indeterminació de Heisenberg.

        Ricard Camprubí i Nieto*

(*) Aquest escrit s'ha publicat a títol exclussivament personal de qui el signa, sense que en cap cas pugui respondre necessàriament a l'opnió de l'Associació Centre d'Art La Rectoria, la seva Junta de Govern, ni la dels seus socis. El signant és Tresorer de l'Associació Centre d'Art La Rectoria i soci de la Fundació La Rectoria de Vilamajor. L'Associació Centre d'Art La Rectoria és una entitat en procés de transformació, quina personalitat jurídica i govern corresponen actualment a la Fundació La Rectoria de Vilamajor, i al seu Patronat.

Principi d'Indeterminació de Heisenberg: quan es medeixen determinades variables de microfísica, la medició sempre acaba perturbant el propi sistema de medició.