De l'eufòria a l'abisme

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha estat vivint el darrer any dels diners aconseguits per l'anterior govern (cànon d'aigua i sala polivalent). En comptes de fer inversions, s'han destinat aquests extraordinaris recursos a pagar factures.

Però... Els prèstecs s'han de tornar i les inevitables campanades de retallades repiquen inevitablement.

Han rebut en primer lloc una part de les dedicacions a competències impròpies, llevat de la Vigilància municipal. 

A més, tots -quasi tots- els regidors veuen minvades les seves retribucions de forma substancial: 23 € per dia, llevat de l'Alcalde i el Regidor d'Obres i Serveis. No calia. L'exemple no es dona baixant-se el sou ni cobrant menys que una empleada de la llar sense papers. Ara bé, els 72 € diaris de l'Alcalde continuen inamobibles: el doble que fa ben poc es demavana pel cap d'en Llesuy. La Regidora de Cultura i Serveis Socials ha aconseguit però salvar els 31 € diaris i el Regidor d'Obres i Serveis els seus 37 € de jornal.

Mala maró al Govern: per primera vegada un esperit sota les sigles del PSC ha trencat la disciplina governamental.

Diuen que també estan forçant la renúncia de la cap de brigada, abans de rebre l'informe de la Diputació.

Calia? És clar que calia! Però no axí.

La metàstasi s'està apoderant del Consistori, confiant la totalitat de les seves propostes a les impossibles subvencions de la Generalitat i la Diputació.

La reforma fiscal és inevitable. La reducció de llocs de treball també, tot i què amb la pràctica totalitat de personal funcionari la tasca no és gens fàcil. Temps al temps.

L'Alcalde, riu, riu, i res no diu...

La reestructuració de la gestió municipal és encara una assignatura pendent. I mentrestant, tenim el poble com els veneçolans tenen a l'Hugo Chàvez.

I l'oposició? Eoooo...! Han plegat en Bosch i els seus?

Per cert, l'any 2013 ja fa setmanes que ha començat; hem anant tirant sense pressupost per al 2012. Tindrem pressupost per enguany abans de l'Aplec de Sant Elies?

Govern discapacitat

Aviat farà un any del cop de vila que va portar al govern que tenim a Sant Pere de Vilamajor. Un govern quatripartit que ben be qui sap què.

Les seves gestes deixen indiferents la majoria i estorats a tots plegats.

S'han polit per pagar deutes els prèstecs que en Llesuy va aconseguir.

Diuen que es gastaran un dineral de subvencions que no aconseguiran per fer possible el compromís de ERC de restaurar La Fàbrica.

De l'altra fàbrica en Joan Garcia s'amaga sota el sommier doncs ha fet possible la contradicció amb les pancartes que va animar a escriure. Un conveni que ningú coneix però que ja intuïm de què va.

Es gasten els diners de La Rectoria per a un magatzem que no compleix les normes.

Han camuflat de "caca d'oca" un edifici malalt que té un informe d'inhabitabilitat.

El xantatge de la contrata fantasma s'ha esvaït pagant a toca-teula.

Costegen amb els nostres impostos les franges de protecció d'incendis que haurien de pagar altris.

Ara diuen de pujar un 30% el rebut de l'aigua.

Tot sense un pressupost aprovat, una fita mai aconseguida. I encara no tenim pressupost per l'any que ja ha començat...

L'oposició muda, sorda, atontada,... no sap o no vol saber.

Al loro!

L'Ajuntament cobra indegudament l'Impost de Plusvalua

Un arquitecte i matemàtic de Cuenca ha posat en evidència que els Ajuntaments han vingut cobrant indegudament l'Impost de Plusvalua (Impost Municipal sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana).

Després d'impugnar sense resposta favorable davant l'Ajuntament de Cuenca la liquidació que se li va fer, aquest ciutadà va recòrrer al Tribunal Contenciós-Administratiu nº 1 de Cuenca (de 21 de septiembre de 2010) que va sentenciar a favor de l'interessat. L'Ajuntament impugnà la sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa però el mes d'abril passat aquest Alt Tribunal li va tornar a donar la raó a l'Arquitecte de manera contundent i refermà la sentència anterior, anul·lant liquidació practicada per l'Ajuntament (sentència ferma de 17 de abril de 2012). L'interessat ja ha rebut el què va ingressar de més, uns 3.000 €.

Què ha passat?

L'article 107 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals estableix que: La base imposable d'aquest impost està constituïda per l'increment del valor dels terrenys, posat de manifest en el moment de la meritació i experimentat al llarg d'un període màxim de 20 anys. I concreta que en les transmissions de terrenys, el valor d'aquests en el moment de la meritació serà el que tinguin fixat en el moment de la meritació als efectes de l'Impost sobre Béns Immobles (Valor cadastral).

Afegint l'article 108 que:

Per determinar el percentatge, s'aplicaran les regles següents:

1. L'increment de valor de cada operació gravada per l'impost es determina d'acord amb el percentatge anual fixat per l'ajuntament per al període que comprengui el nombre d'anys al llarg dels quals s'hagi posat de manifest l'increment.
2. El percentatge a aplicar sobre el valor del terreny en el moment de la meritació serà el resultant de multiplicar el percentatge anual aplicable a cada cas concret pel nombre d'anys al llarg dels quals s'hagi posat de manifest l'increment del valor.

Els tipus de gravamen dels Ajuntaments de Vilamajor són els següents (2012):

(Per cert, L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor aplica TOTS els màxims legals).

Essencialment, doncs, la Llei estableix els següents elements de càlcul:

• El valor actual del terreny, a efectes d'IBI (valor cadastral actual).
• El nombre d'anys que han passat des de la darrera transmissió del terreny, amb un màxim de 20 anys.
• Un percentatge anual o coeficient d'actualització, marcat pels Ajuntaments dins dels màxims legals, que es multiplica pel nombre d'anys.
• Una taxa de gravamen sobre l'import resultant, fins el límit legal actual del 30%.

Important assenyalar que el fet imposable és l'increment del valor del terreny experimentat al llarg dels anys i posat de manifest en el moment de la transmissió.

Diuen l'Ajuntament de Barcelona, i el de Sant Pere de Vilamajor, per posar només dos exemples, perquè en són un munt, com el de Sant Antoni de Vilamajor: La quota a pagar està en funció del valor del terreny en el moment de la transmissió i dels anys que el transmissor ha estat propietari d'aquest (calculant com a màxim vint anys). Per determinar-ne l'import, cal multiplicar el valor del terreny (en el moment de la transmissió) pel nombre d'anys esmentats anteriorment i pel percentatge anual corresponent, i al resultat cal aplicar-hi el tipus impositiu corresponent (que és fins al 30%).

Així es fa pràcticament arreu.

La interpretació del text legal, poc meditada, que apliquen Ajuntaments, (i la Diputació), consisteix en aplicar els tipus de gravamen pel nº d'anys que han passat fins la transacció (anys sencers):

Plusvalua = Valor Cadastral actual x nº anys x Coeficient

Quota = Plusvalua  x Tipus de Gravamen

Així, per exemple, un terreny amb valor cadastral actual de 1.000 Euros transmés al cap de 20 anys, donaria lloc als següents resultats:

- A Sant Pere: Plusvalua = 600 €. Quota = 180 €. 

- A Sant Antoni: Plusvalua = 600 €. Quota = 162 €.

Però en realitat, com be va apreciar el matemàtic de Cuenca, aquesta fórmula és erronia, perquè està calculant l'increment del valor del terreny futur, és a dir des de l'any 2012 fins el 2032, en comptes de fer-ho com realment diu la Llei, és a dir, l'increment que ha experimentat el valor del terreny en els darrers 20 anys (en l'exemple).

La raó del perquè esta mal fet es fa difícil d'entendre sense operacions de matemàtica financera, però tractarem d'explicar-les.

En efecte, la formulació convencionalment utilitzada pels Ajuntaments significa incrementar a raó d'un 3% anual (en l'exemple, durant 20 anys) el valor actual del terreny.
Però així s'obté, en termes financers, una plusvalua acumulada al cap de 20 anys a partir del moment actual (de 600 € com és el cas de l'exemple).

La llei diu que la plusvalua ha de se la que s'ha posat de manifest al llarg del temps, és a dir FINS AL MOMENT ACTUAL, i no A PARTIR DEL MOMENT ACTUAL.

Com ho fan els Ajuntaments, el què obtenen és un valor futur del terreny, de 1.000+600=1.600, al cap de 20 anys, en l'exemple, i no pas el què diu la Llei, que és la plusvalua que hi ha hagut fins arribar al valor actual, de 1.000 en l'exemple.

Per al correcte càlcul, s'hauria de gravar l'increment de valor que ha tingut el terreny atenent a la aplicació dels coeficients en tot aquest temps (20 anys), és a dir, atenent a què el terreny VAL ACTUALMENT 1.000 € i cal retrotreure el valor que tenia, aplicant correctament les regles previstes en la Llei, en aquest cas, retrocedint a raó del 3% anual. La diferència entre els dos valors seria realment la plusvalua REALITZADA.

Segons la sentència hauria de ser aquesta la formulació de la plusvalua posada de manifest que dicta la Llei: 

Plusvalua = [Valor Cadastral actual x nº anys x Coeficient] / [1 + (nº anys x Coeficient)]

Quota = Plusvalua  x Tipus de Gravamen

Que donaria, en l'exemple, els següents resultats:

 

- A Sant Pere: Plusvalua = 375 €. Quota = 112,50 €. 

- A Sant Antoni: Plusvalua = 375 €. Quota = 101,25 €.

El desenvolupament matemàtic, per a qui el vulgui analitzar, seria el següent:

Siguin:

n: Nombre d'anys del càlcul.
C: coeficient anual aplicable per al càlcul de la plusvalua, dins de l'interval "n".
P: la plusvàlua realitzada en el "n" anys sobre la que s'ha de calcular l'impost.
Vo: Valor del terreny "n" anys enrera (teòric), o valor inicial teóric per al càlcul de la plusvalua.
Va: Valor actual del terreny (valor cadastral en el moment actual, base sobre la què es calcula la plusvalua). 

Llavors:

P = Va - Vo = Vo·n·C

Va = Vo + P

Fixeu-vos que el Valor actual (Va) és el resultant d'afegir al Valor inicial teóric (Vo) la plusvalua ("n" anys multiplicat pel coeficient anual "C") calculada exactament com diu la Llei. Agrupem i obtinguem "Va":

Va = Vo (1+n·C) => Vo = Va / (1+n·C)

Substituïnt Vo en la fórmula de la plusvalua (P), resulta:

P = Va - [Va/(1+n·C)] = Va [1-[1/(1+n·C)]] = Va [(1+n·C-1) / (1+n·C)]; 

P = Va·n·C / (1+n·C)

Tècnicament és indiscutible.

Els Ajuntaments calculen una "plusvalua" d'acord amb la següent fórmula:

P = Va·n·C

Fixeu-vos que en comptes de "Va" haurien d'aplicar el valor teòric inicial "Vo".

P = Va·n·C <=> P = Vo·n·C

D'aquesta manera els Ajuntaments apliquen, no pas la plusvalua obtinguda en els "n" anys anteriors, sinò la que s'obtindria en els "n" anys posteriors a la data de càlcul, és a dir la plusvalua futura.

Vist d'una altra manera, en la fórmula equivocada que ara apliquen els Ajuntaments, s'obté, en l'exemple, una plusvalua de 600 €. Llavors, el terreny figura que valia a efectes de l'impost fa 20 anys 400 € (1.000 - 600). 
Quina taxa obté aquesta plusvalua de 600 en 20 anys d'un terreny que val actualment 1.000 €? Vegem-ho: 400 x 20 x C = 600; C = 600/8.000 = 0,075 = 7,5%.

Per passar de 400 a 1.000 en 20 anys s'està aplicant una taxa anual del 7,5%, i no pas del 3% com és perceptiu. Aqui està la paradoxa: si la plusvalua obtinguda és de 600 sobre una cosa que ara val 1.000, no hi ha més remei que el valor inicial fos de 400... Però llavors la plusvàlua anual no pot ser la prevista legalment.

En canvi, en la fórmula vàlida, resultaria que el valor inicial del terreny valia 625 €. La plusvalua seria: 625 x 20 x C = 375; C = 375/1.250 = 0,03 = 3%. Valor actual = 625 + 375 = 1.000. Aqui si que la plusvalua s'ha calculat correctament.

Els Ajuntaments estarien (en el cas de l'exemple) cobrant un 37,5% de més. Podeu fer els càlculs amb altres intervals temporals. (Per exemple, a 10 anys l'Ajuntament de Sant Pere estaria cobrant un 26% de més i el de Sant Antoni un 24% de més).

Les sentències del Tribunals Superiors de Justícia senten Jurisprudència, i es poden recòrrer totes les liquidacions no prescrites (quatre anys).

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor recapta anualment uns 40.000 € d'aquest impost i 65.000 l'Ajuntament de Sant Antoni, la qual cosa podria significar uns 65.000 € a retornar per part de l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor (quatre darrers anys) i uns 150.000 € per part del de Sant Antoni de Vilamajor.

Poca broma: cal reclamar, que a nosaltres no ens perdonen res. Per als interessats, que demanin la devolució de l'excès pagat, si encara no han passat quatre anys: hi tenen dret amb els interessos legals de demora corresponents. En qualsevol cas, es pot optar per demanar la compensació amb altres tributs municipals de les quantitats indegudament cobrades.

Els Ajuntaments, de la seva banda, ja s'han posat en alerta davant la greu situació plantejada.

Segons els experts jurídics, els Ajuntaments que continuin calculant l'Impost de Plusvalua amb la fórmula incorrecte podrien estar incorrent en prevaricació.

Els grups polítics de l'oposició a Sant Pere de Vilamajor: nou mesos sense piular

A banda dels signes, manifestacions i declaracions que fan habitualment als plens de l'Ajuntament, els grups polítics a l'oposició de Sant Pere de Vilamajor fa més de nou mesos que no "piulen" a la xarxa.

En efecte, ISP va publicar el seu darrer article digital el 20 de febrer, i el GISP el 16 de març. Cal recordar que l'Alcalde Artalejo i el seu nou govern van ser escollits el 23F, amb la qual cosa, després del rebombori de l'assalt a l'Alcaldia, el silenci de l'oposició a la xarxa ha estat total.

No és que els propis grups del govern ens prodiguin gaire opinió sobre l'estat de les coses, però al conjunt de ciutadans de Sant Pere de Vilamajor ens agradaria, sobre tot, conèixer la posició "oficial" dels grups de l'oposició sobre el munt de coses que passen al municipi, la seva opinió meditada de tot el què després es veu als plens municipals, de tot el que està fent -i no està fent- aquest govern.

En aquests darrers mesos han passat coses molt importants en la gestió pública del municipi, i encara és hora de què l'oposició ens hagi fet saber la seva opinió fora dels plens. Desencant? Avorriment? Manca de temps? Poc compromís amb la ciutadania? Manca de propostes alternatives? O és que en el fons estan d'acord amb tot el què s'està fent?

Eleccions al Parlament 2012: menys sobiranisme

Després de l'aclaparadora fallida de CiU plantejant com emblema de campanya la independència ("Estat propi") de Catalunya, que ha fet fugir els seus electors cap a alternatives més convençudes, és bo de deixar constància de l'evolució sobiranista i pel Dret a decidir d'aquestes eleccions respecte l'estat previ (eleccions 2010).

Resulta molt interessant fer-ho des d'una triple perspectiva (pendents del vot exterior):

- La proporció respecte el total de vots vàlids.

- La proporció respecte els vots a grups polítics que han obtingut representació parlamentària.

- La proporció en nombre d'escons del Parlament resultant.

Aquí teniu els resultats:

Evolució comparativa del sobiranisme en les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 i 2012

Evolució comparativa favorable al Dret a decidir en les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 i 2012

En resum (veure nota final):

• El percentatge de vots a grups polítics favorables al sobiranisme experimenta un molt lleu retrocés, doncs passa del 52,6% al 51,3%, en tot cas lleugerament per sobre de la majoria absoluta.
• Els partits polítics amb representació parlamentària perden 2,4 punts de representativitat a favor del sobiranime, disminució que s'esmorteeix en termes de percentatge d'escons (-1,5 punts), per bé que queden per sobre de la majoria absoluta.
• La composició del Parlament rep una important davallada de grups favorables al Dret a decidir, de -4,5 punts, que en termes d'escons baixa fins a -5,1 punts percentuals.
• La representació parlamentària en proporció d'escons sobrevalora lleugerament els vots favorables a les dues qüestions plantejades. Així, pel que fa al sobiranisme, s'amplifica de 3,5 punts al 2012 (3,7 al 2010), i pel que fa al dret a decidir, l'augment és de 2,5 punts (4,0 punts percentuals al 2010). 
• A banda de l'anterior, creix la representativitat del Parlament, passant del 90,2% del total de vots vàlids emesos al 2010 fins el 92,7% del 2012. Si això afegim l'augment de participació, el Parlament actual representa al 64,5% de la població catalana amb dret a vot, substancialment més elevada que el 53,0% de representativitat que tenia al 2010.
  

La conclusió general és que el Parlament de Catalunya ha perdut representativitat tant pel que fa al sobiranisme com pel Dret a decidir. Malgrat un inapreciable augment de la proporció de vots favorables al sobiranisme (de 0,4 punts percentuals), el sobiranisme en seu paralmentària ha disminuït lleugerament. Pel que fa al Dret a decidir, també ha disminuït lleugerament (de 1,1 punts), i de manera més accentuada en seu parlmentària (quasi de 5 punts percentuals). Nogensmenys, el Parlament del 2012 reforça la seva representativitat tant respecte els votants efectius (creix de 2,5 punts percentuals) com sobre el conjunt dels ciutadans amb dret a vot (creix d'un important 11,5% i arriba gairebé a 2/3 parts del cens electoral).

Deixant de banda la recomposició de les forces parlamentàries, mal negoci doncs aquestes eleccions precipitades pel que fa aquestes dues creuades -sobiranisme i Dret a decidir- fonamentals de la societat catalana, per bé que ara coneixem millor allò que actualment opina la ciutadania i tenim un Parlament més representatiu.

Nota: Només s'han classificat les orientacions polítiques dels 9 primers grups polítics per vots obtinguts (amb més del 1% dels vots vàlids totals). Aquests vots exclossos de l'anàlisi representen el 4,34% del total al 2012 i el 7,37% al 2010.

Felicitats, Josep!!!

En Josep Plandiura, peça clau i artista resident del Centre d'Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor acaba de rebre una altra distinció a la seva trajectòria com "escultor de l'aire".

El nostre insigne escultor de Sant Pere de Vilamajor ha estat escollit entre onze propostes amb l'escultura Portes al Montsey guanyant el I Concurs Museu Urbà que ha impulsat l'Ajuntament de Sant Celoni. La finalitat era seleccionar una obra artística per ser instal·lada en l’espai públic del nucli de Sant Celoni i la Batllòria.  

Es tracta d'una obra de 6 metres d'alçada x 2,30 m de llargada x 2,30 m d'amplada que pesa 2.500 quilos construïda amb acer corten Urssa. L'escultor en principi l'havia previst per col·locar-la a l'espaiu verd de la porta de Ponent, però segurament serà col·locada a l'espai verd del carrer de la Creu Roja, al lateral amb el carrer Bruc a l'arbredadel costat del Pont de Llevant.

Tot un luxe per Sant Pere de Vilamajor, un luxe que va més enllà de les nostres fronteres i que ha posat nombroses vegades el nostre poble al mapa.

Escoltar en Josep explicar cóm pensa i viu cada obra abans de què les seves mans, funcionals, artístiques, genials, donin forma i vida a una simple planxa d'acer. Escoltar cóm sent cada puntada de soldadura, cada tall amb la radial, cóm fa comunió amb el material per treure-li el què té al cap, és una experiència que et deixa embadalit. Escoltar cóm va -com si res- des dels grans constructors de catedrals mediavals fins els arquitectes d'avanguarda, passant -sempre- pels artesans anònims que forgen a cop de mall la funcionalitat, fa que les hores passin com passa el vent entre les seves escultures. Fa que ineludiblement la parenta et renyi quan arribes tard a dinar i els amics esperant.

Babejava una tarda d'aquest estiu quan ell m'explicava les seves experimentacions amb una simple pletina de titani. 

A simple vista, totes les seves obres semblen iguals, però quan en Josep te les explica et transportes a on no et pensaves mai que una planxa d'acer recargolada et faria arribar, a on una escultura que no entens et fa que la respectis.

Em sento orgullós d'haver conegut en Plandiura, i de poder disfrutar del temps que li faig perdre -de tant en tant- gaudint de la seva saviessa.

Que ara li donin un o altre premi és per a mi una excusa per rendir homenatge a un insigne artitsta i a una excel.lent persona.

El dèficit tributari de Catalunya amb l'Estat arriba al 40% al mes d'agost

La diferència entre els impostos recaptats per l'Hisenda de l'Estat a Catalunya i els ingressos que ha transferit l'Estat a la Generalitat de Catalunya ha arribat al mes d'agost, a 7.809 milions d'Euros, equivalents al 40% de la recaptació de la AEAT a Catalunya en el mateix periode.

Vegeu totes les dades en aquest enllaç.

S'ha acomplert un dels somnis d'en Joan Bruguera

Poques nissagues com els Bruguera han estat tant compromesses amb la gestió del nostre municipi. El d'ara, en Joan Bruguera, ha vist per fi acomplert un somni que ben segur l'ha motivat molts anys a responsabilitzar-se de la gestió del nostre Ajuntament: declarar Sant Pere de Vilamajor territori català lliure i sobirà.

L'any vinent es compliran els seus 30 anys de militància a ERC. Des del 1995, amb un trist parèntesi, ha estat Regidor de Sant Pere de Vilamajor. Tres generacions de la nissaga d'aquests Bruguera han estat a l'Ajuntament: el seu pare, Joan Bruguera i Arqué, el seu germà Salvador i un oncle seu, Francesc Gras i Ventura van ser regidors, i també un altre oncle, l'Esteve Brugera i Arqué (1973-1983) i el seu avi, en Joan Bruguera i Costa (1923-1924) van ser Alcaldes com ell, que va complir un altre dels seus somnis des del 2003 al 2007.

Per a molts, i especialment per a un republicà com en Joan, el Día de la Hispanidad de 2012 serà ja un dia memorable. I la seva estel.lada, notablement més gastada que la dels seus companys de Govern, n'ha estat el protagonista testimonial. Felicitats veterà!

 

La "solidaritat" de Catalunya amb Espanya: el timo de l'estampeta

El timo de l'estampeta és una vella estafa consistent en què un presumpte discapacitat mental ensenya un feix de bitllets a un altre ciutadà convençut de què són "estampetes" (imatges de sants i assimilats). Com que el presumpte discapacitat mental no li dóna importància, els vol vendre per una ridícula suma de diners. El ciutadà espabilat vol timar al discapacitat i accepta el bescanvi. Paga uns diners i contenta el discapacitat. Recull amb satisfacció el feix de bitllets i quan recompta el seu botí se n'adona de què només els primers bitllets són bons, la resta retalls de paper...

Això és el que porta anys fent creure el Govern de l'Estat. Però no cola...

Un estudi que he realitzat a partir de les liquidacions del sistema de finançament de les CCAA des de l'any 2002 fins el 2010 (últimes dades disponibles), posa de manifest que en aquests nou anys, Catalunya ha "regalat" a la resta de l'Estat ni menys ni més que 32.750 milions d'Euros; 3.650 milions anuals de promig. És el preu de la nostra "solidaritat".

En efecte, el sistema de finançament de les CCAA, que va tenir una substancial variació al 2009, estableix, simplificadament, dos trams de diners que "dóna" l'Estat per al finançament general de les CCAA en règim comú:

• Un primer tram basat en un percentatge de participació ens els tributs de l'Estat i alguns de cedits (IVA, IRPF i impostos especials) basat en una distribució prou real del consum en cada CCAA. Catalunya té una taxa (capacitat fiscal) que supera lleugerament el 20% de la distribució respecte el total de CCAA en règim comú, pràcticament equivalent al seu pes en el PIB de les CCAA considerades (que no inclou País Basc, Navarra i les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla).
• Un segon tram de "solidaritat" on a través d'una série d'indexs i ràtios es distribueix per part de l'Estat unes quantitats que en promig equivalen al 32% del total de la primera assignació basada en els tributs (percentatge que baixa a menys d'un 20% a partir del 2009, doncs augmenta la participació de les CCAA en els impostos de l'Estat). 

El primer tram de repartiment el considero fiable i adequat: tothom rep en base a la seva capacitat de recaptació d'impostos, però amb aquest segon tram d'assignació, Catalunya (Madrid i Balears) contribueixen a la "solidaritat" que permet un ordinador per alumne a Extremadura o el transport escolar gratuït fins al Batxillerat a Andalusia, i altres disbauxes, doncs reben proporcionalment molt menys que altres CCAA. De fet no només no reben des del 2009, sinò que han de tornar alguns diners. Per exemple, Andalusia rep a partir del 2009 una tercera part d'aquest segon tram de finançament i Galícia una setena part.

Basant-me en dades oficials, contrastades, he calculat el què cada any ha perdut Catalunya de la distribució "benèfica" que fa l'Estat dels nostres impostos entre les CCAA. Els resultats els presento a les taules següents. Estimacions basades en l'execució pressupostària de les CCAA del 2011 i fins el 2on. trimestre de 2012 evidencien un manteniment en termes similars de l'expol.li.

No cal més comentaris. Les dades són reals i indiscutibles.

A títol de coneixement general, l'Estat es queda actualment per als seus pressupostos, un 50% de l'IVA i de l'IRPF, tot l'Impost de Societats i un 42% dels impostos especials (i el 100% d'altres taxes i tributs menors). Aquest expoli es basa en la recaptació real a cada CCAA d'IRPF, i per la resta (IVA i impostos especials) per una estimació ben real del consum en cada CCAA. d'aquí surt en conjunt el 20% i escaig que li correspon -i rep- Catalunya d'aquestes recaptacions (respecte el total de CCAA en règim comú). Després ve el repartiment dels fons de "solidaritat" d'una part dels impostos que l'Estat es queda, i és aquí on ens fan el "timo de l'estampeta".

Bé, aqui teniu els resultats. Irrefutables. Per a qualsevol consulta o aclariment,  a disposar.

Aportació (+) recepció (-) neta de fons per cada CCAA. 2002-2010. Milions d'euros

Proporció que representa l'aportació (-)/recepció (+) neta de cada CCAA respecte als ingressos totals proporcionats pel sistema de finançament de cada CCAA. Percentatge sobre el total de percepcions. 2002-2010

Font de les dades: elaboració pròpia a partir de dades de liquidació del sistema de Finançament de les CCAA del Dpt. d'Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya, contratades amb les dades de liquidació del sistema de finançament de les CCAA del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Les dades són homogènies, deduïnt la valoració de les desiguals competències traspassades a les CCAA (valorades uns 2.300 milions l'any 2010 en el cas de Catalunya, sobre un total de 5.400 milions del conjunt de les CCAA en règim comú).

Lectura: Per exemple, Galícia ha rebut al 2002 de la "solidaritat" catalana (madrilenya i balear) 1.296 milions d'euros nets més que el què li correspondria per la seva capacitat fiscal. Aquest import equival (al 2002) a un 25,4% dels diners que va rebre del sistema de finançament de les CCAA. Els casos de Canàries o d'Extremadura són paradigmàtics: Extremadura rep un 40% dels ingressos totals que rep del sistema de finançament, de la solidaritat de Catalunya (Madrid i Balears).

Nota final: no confondre aquestes dades amb la "balança fiscal" que és una altra cosa. Aquí es tracta dels diners que rep de menys Catalunya quan es reparteixen els ingressos que el sistema de finançament de les CCAA atribueix a cada CCAA. De la balança fiscal, si voleu, en parlarem un altre dia.

Article recomanat: 

La solidaritat de Catalunya financia la meitat del pressupost d'Andalusia

Per fi algú amb seny ens planteja el full de ruta cap l'Estat propi

El meu pragmatisme, que no es contradiu amb l'Estel.lada que vaig lluïr l'11 de setembre per l'Eixample de Barcelona, m'ha donat molts problemes aquests dies. la primera preocupació han estat els números, que he mirat, remirat i regirat i dels què ara en tinc una opinió molt més fonamentada, que si tinc temps argumentaré. Però el meu problema de fons ha estat, defugint de la "rauxa" no veure'm arrossegat pel "tsunami independentista" que ha envaït l'escena social (i política) del nostre poble fa tot just tres setmanes.

Veient que els meus coneguts -i alguns bons amics- burgesoconvergents, s'anaven convertint en "tal.libans independentistes", el recel amagat del "seny" m'ha fet dubtar de si tot plegat no seria un miratge, una espècie de renovat "flautista de Hammelin" que ens portaria de cap al mar, al no res.

No m'en refio ni un pèl dels polítics: mai fan el què la gent els diu i ara diuen que si, que fan el què la gent els diu. En els 238.423 metres quadrats de manifestació que va mesurar la Guàrdia Urbana de Barcelona hi caben per metre quadrat les persones que hi caben (si no sóm els "xiquets de Valls). A 1.000 autocars hi caben com a molt 80.000 persones. Amb els números comencem -i acabem- malament.

I ple de contradiccions, volent deixar un Estat que no ha fet més que exercir el "poder" que la història ens va fer perdre per les armes, ningú dels que defensen i demanen que jo demani i defensi la Independència, m'ha explicat encara res clar. Un vot en blanc, un xec en blanc no el dono, i menys als polítics que ens han embarcat en aquesta singladura.

I ple de dubtes, per recomanació expressa del meu fill gran, homónim, he vist el programa "Singulars" al canal 33 aquesta nit.

Ha estat un abans i un després. Còm una persona, docta, ignota, ens ha explicat en mitja hora el que cap dels nostre polítics, dels de l'ANC, de Catdem, del Cercle Català de Negocis, de l'Òmnium Cultural, ni d'altres patrocinadors han sabut explicar-nos sobre el què ens pot esperar en aquest viatge a Ítaca.

En Carles Boix, catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton m'ha donat una lliçó magistral que us recomano. Simple, entenidora, magistral. Si no teniu una estona, continueu quan la tingueu. Si la teniu, sisplau, mireu aquest video:

 

Ara ja sé on estem, ja sé que el camí existeix, que no "es fa camí caminant" cap on no-se-on. Amb aquest full de ruta estic decidit, amb "rauxa" i també amb "seny". (Dels números en parlarem un altre dia...).