De porc i de senyor, s'hi ve de mena...
Contra aquesta mena de gent cal tancar files.
29/4/10
27/4/10
Dos anys i mig per a un acte de justícia
Diem, i amb raó, que ja portem quasi quatre anys esperant que un Tribunal, constitucional, tingui a be posar d'acord els punts de vista dels partits polítics que representa i emetre, finalment, una sentència sobre la Carta Magna dels catalans.
Be o malament, si els veiessim pencar, com veiem el jutge Garzón, com menys ens reconfortaria pensar que s'esforcen per estudiar el nostre cas amb tota la importància que te. Però no, no els veiem pencar, sinò negociar, replicant la llotja a la què els partits polítics ens tenen acostumats.
Be, però no us volia parlar d'aixó exactament, sinó d'un fet més simple, més proper, que ha trigat més de dos anys a resoldre's, en aquest cas amb Justícia. M'explico.
El 7 de novembre de 2006, l'avui Sheriff de Vilamajor, es va trobar amb un ciutadà nostre -i amic de molts de nosaltres- i en un episodi molt ben cronicat va exercir la seva peculiar forma d'entendre els límits de les seves atribucions.
A resultes d'aquest incident, un Agent de l'Autoritat -aquest si- es va veure sancionat ara fa dos anys per falta greu i suspés de sou i feina durant 16 dies. Tot, perquè es va atrevir, no tant sols a "desafiar" el Sheriff, sinó perquè va queixar-se formalment al superior jeràrquic d'aquest, que el varen denunciar al seu torn a la Direcció General de la Policia de la Generalitat de Catalunya.
L'afer va continuar amb una intensa campanya que podríem qualificar de revenja de ressentiment contra alló què el perjudicat considerava una injustícia, fins el punt de fer un dels pioners blocs de Vilamajor amb el seus al.legats a Vigilants de Vilamajor, que va clausurar abans de què les aigües sortissin més de mare.
Tots hem pogut veure com a Nothingam s'ha anant desenvolupant l'actuació del Sheriff, i per tant podem tenir un cert criteri d'interpretació de l'afer que va esclatar el dia 7 de novembre de 2006. De la meva part puc testimoniar l'honestitat del que llavors en va resultar perjudicat, per controvertit que sigui.
Hi varen haver testimonis dels fets d'aquell dia, testimonis quin paper en el cas en realitat no resol res, en no haver sentit el què van veure. Probablement però un dels testimonis va dir el que sabia que no va ser. Pitjor per a la seva consciència.
El què si resulta rellevant, però, és que dos anys despres de la sanció que va ser imposada a l'Agent de l'Autoritat (només n'hi havia un en els fets), la Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu nº 4 de Barcelona, ha dictat sentència.
La Magistrada Figuera en la seva sentència diu el què diu, i no pot dir més que alló que la Justícia, cega però no tonta, ha de dir en aquest cas. I deixa sense efectes la sanció imposada a l'Agent, rehabilitant el seu expedient de servei a la Llei i l'ordre contra la criminalitat.
Després de'aquesta sentència, no podria entendre que una altra autoritat, en aquest cas la municipal (només hi ha una, no diset a Sant Antoni de Vilamajor) no li retirés ara a l'Agent la sanció que li va imposar (recordem que les sancions no les posen els treballadors municipals, sinò els alcaldes) per als mateixos fets, doncs la sentència assumeix sense necesitat d'entretenir-se que un Vigilant municipal no té atribuida la presumpció de veracitat en les seves declaracions, doncs la Llei només la confereix als agents de l'autoritat, i aquests no ho són. (La Llei de Procediment Administratiu estableix que no prescriuen els actes nuls de ple dret, i el que va passar és nul).
Mai no sabrem realment el que realment va passar, i ens haurem de refiar d'una o altra versió contradictòries, però no hi ha dubte de que si sabem el què en pensa la Justícia: no hi va haver res que pugui ser constitutiu de falta en l'actuació de l'agent de l'autoritat afectat.
Cal doncs, i crec que és de justícia, rehabilitar des d'aquest espai al perjudicat, tot prevenint-vos de què vet aquí, les coses han canviat des de llavors, i els ara Policies Locals, diguin el que diguin, tindran presumpció de veracitat, i si hi teniu una enganxada, tant se valdrà el que sigui o no sigui veritat: ells sempre tindran la raó, ... a no ser que tingueu testimonis que puguin acreditar el contrari.
Si per a un acte de Justícia tant simple, s'han trigat més de dos anys, però, em sembla poc que portem quasi quatre anys remenant la nostra Carta Magna.
23/4/10
Aprovada la construcció del nou local social polivalent
Com era de preveure, el Ple Municipal d'ahir dijous va aprovar el projecte de construcció del nou local social polivalent al (no "del") nucli principal. Els regidors de ERC i de ISP hi varen votar en contra, tot i que en el seu dia no van formular cap objecció a la construcció del local en el ple que va aprovar els pressupostos que la incloïen.
El projecte s'ha reformat, sense cap cost, i ha quedat en els següents paràmetres:
- Pressupost total: 1.250.000 Euros.
- Superfície: 1.000 m2.
- Sala diàfana de 800 m2 més tres sales de 50 m2 per a reunions ciutadanes i d'entitats.
- Licitació prevista: maig-juny 2010.
- Termini de construcció previst: 12-18 mesos.
- Finançament de la construcció: 800.000 Euros subvenció de la Generalitat; 450.000 Euros, finançament municipal.
El debat per a la reconstrucció del local social La Fàbrica encara s'intenta però mantenir viu, insistint-se en la convocatòria del Consell de Poble amb aquest únic punt del dia per a la reunió prevista el 7 de maig.
L'antic local social, té uns 500 m2 de superfície, i la seva reforma costaria pel capvall uns 400.000 Euros, per als què no es compta amb cap subvenció.
El futur de La Fàbrica però, no està clar, sense que s'hagi dit mai que serà enderrocat, fet que sens dubte haurà eventualment d'esperar a veure les previsions del POUM per a aquest indret i fonamentalment la conveniència de tornar a reparar un local que ja ha complert molt dignament la seva funció al llarg dels anys.
Propos obrir un concurs d'idees per posar-li un nom al nou equipament, a fi i efecte que ens l'anem fent nostre, ja des d'ara.
20/4/10
El nou local social municipal del nucli principal
Aquest dijous 22 d'abril, es presenta al Ple Municipal, juntament amb els pressupostes per al 2010, l'aprovació inicial del projecte reformat del nou local polivalent.
La opinió pública dels diferents representants del Ple, permet aventurar que el projecte tirarà endavant.
Com ja s'intuïa, en nom del bon seny, el projecte inicial per al local ha estat retocat per tal d'adequar-lo a les possibilitats financeres de l'Ajuntament, tot plegat, sembla, sense perdre la utilitat de la sala, la qual val a dir, s'havia projectat inicialment de manera massa costosa, sobretot pel que fa a les instal.lacions interiors.
Posats a fer el nou local, la opinió majoritària és d'un espai lliure que permeti també fer activitats de caire polisportiu, semblant al pavelló Joan Sapé de Sant Antoni, i que inclogui sales per a reunions ciutadanes i d'entitats. No pas un auditori.
També s'ha posat de manifest la opinió força majoritària de què la sala no s'ubiqui on ara hi ha la carpa, principalment perquè amb la rehabilitació de l'espai de la Masia de Can Derrocada, un edifici d'aquesta mena seria estèticament desencertat, a banda dels greus problemes de mobilitat i de contaminació acústica derivats d'aquesta desafortunada ubicació.
L'espai al meu criteri més adequat seria al límit del terme en l'eix de la BP-5109, sota de Can Bacallà. Però com ja ens tenen acostumats els polítics, la urgència prima, i l'Ajuntament no disposa de terreny per ubicar-hi la nova sala.
Així que farem una altra errada històrica, i es colocarà la nova sala al polisportiu.
Voldria acabar dient que el Reglament d'Honors i Distincions preveu que els fills predilectes i adoptius de Sant Pere de Vilamajor se'ls posi el nom a una plaça, carrer, indret, edifici o espai municipal.
Tenim tres fills predilectes, tots ells personatges legendaris: el Rei Alfons I (1989), la dida Loreto (1989) i el Prèvere Oril.la (2008, qui ja té una sala al seu nom), i com fills adoptius tenim en Ferran Gomà i Ginesta (2009), i en Quico del Montseny (1991).
Proposo que se li posi el nom d'Alfons I el Cast, el més insigne dels nascuts a Vilamajor (amb perdó dels erudits, encapçalats pel bon amic Ferran Sarrià) i que ens donaria una certa propaganda turística, o be el d'en Quico del Montseny (Francesc Planas i Ribas), més proper i campetxano.
La opinió pública dels diferents representants del Ple, permet aventurar que el projecte tirarà endavant.
Com ja s'intuïa, en nom del bon seny, el projecte inicial per al local ha estat retocat per tal d'adequar-lo a les possibilitats financeres de l'Ajuntament, tot plegat, sembla, sense perdre la utilitat de la sala, la qual val a dir, s'havia projectat inicialment de manera massa costosa, sobretot pel que fa a les instal.lacions interiors.
Posats a fer el nou local, la opinió majoritària és d'un espai lliure que permeti també fer activitats de caire polisportiu, semblant al pavelló Joan Sapé de Sant Antoni, i que inclogui sales per a reunions ciutadanes i d'entitats. No pas un auditori.
També s'ha posat de manifest la opinió força majoritària de què la sala no s'ubiqui on ara hi ha la carpa, principalment perquè amb la rehabilitació de l'espai de la Masia de Can Derrocada, un edifici d'aquesta mena seria estèticament desencertat, a banda dels greus problemes de mobilitat i de contaminació acústica derivats d'aquesta desafortunada ubicació.
L'espai al meu criteri més adequat seria al límit del terme en l'eix de la BP-5109, sota de Can Bacallà. Però com ja ens tenen acostumats els polítics, la urgència prima, i l'Ajuntament no disposa de terreny per ubicar-hi la nova sala.
Així que farem una altra errada històrica, i es colocarà la nova sala al polisportiu.
Voldria acabar dient que el Reglament d'Honors i Distincions preveu que els fills predilectes i adoptius de Sant Pere de Vilamajor se'ls posi el nom a una plaça, carrer, indret, edifici o espai municipal.
Tenim tres fills predilectes, tots ells personatges legendaris: el Rei Alfons I (1989), la dida Loreto (1989) i el Prèvere Oril.la (2008, qui ja té una sala al seu nom), i com fills adoptius tenim en Ferran Gomà i Ginesta (2009), i en Quico del Montseny (1991).
Proposo que se li posi el nom d'Alfons I el Cast, el més insigne dels nascuts a Vilamajor (amb perdó dels erudits, encapçalats pel bon amic Ferran Sarrià) i que ens donaria una certa propaganda turística, o be el d'en Quico del Montseny (Francesc Planas i Ribas), més proper i campetxano.
16/4/10
Educació Primària horitzó 2013: 34% més d'alumnes
Segons l'estudi que properament es publicarà a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor, els nois i noies de Sant Pere de Vilamajor inclosos en els cicles d'Educació Primària (de 7 a 12 anys) passaran dels 326 actuals, fins a una forquilla de entre 423-447 nois i noies en l'horitzó del 2013.
Això significa un increment mig del 34% (entre el 30% i el 37%) més d'infants en aquest tram d'edat.
A partir de 2103 la població d'questes edats s'estabilitza, arribant a 2016 a una forquilla de 411-453 nois i noies.
Evolució de la població de entre 7 i 12 anys a Sant Pere de Vilamajor
Nota: les dades es refereixen a 31 de desembre de cada any. Fins 2009 inclós, són dades reals i a partir de 2009, estimacions.Per cursos, la pressió serà desigual, arribant a quasi duplicar-se els nois i noies d'11 anys i pràcticament constants els de 7 i 8 anys, en l'horitzó del 2016:
- De 7 anys: 56-63 (60).
- De 8 anys: 66-73 (64).
- De 9 anys: 60-67 (54).
- De 10 anys: 77-84 (54).
- D'11 anys: 72-79 (41).
- De 12 anys: 80-87 (53).
8/4/10
M'ha agradat l'article del GISP
Llegint la revista municipal "La Clau de Vilamajor", m'he trobat amb l'agradable sorpresa de l'article del GISP.
Haig de confesar que fins fa poc temps, el seu paper en la política municipal em descolocava, doncs no era el què podia pensar-se, ni ben segur alló que esperaven els seus electors.
D'un temps cap aquí, però, i amb un primer reflex en les seves intervencions als plens municipals, estic veient un creixement dels seus punts de vista i de les seves opinions. I haig de dir que -cadascú al seu lloc- m'agrada. En aixó ben segur que hi té a veure la simpatia i la consideració que em mereixen en Joan i en Gabriel, però per a mi ha culminat amb l'article que podeu llegir a La Clau: honest, sincer i positiu.
Valent i assenyat també el seu posicionament sobre el nou local polivalent.
Us felicito!
Ja calia un gest d'aquesta mena, ben diferent que l'apocalipsi criticona que lluiexen ISP i ERC.
Per cert, veig que aquests dos grups s'han quedat sols sense decidir-se a recolzar -o no- públicament el nou local municipal al nucli principal: 8 a 3 en el context d'un Ple municipal.
Ara s'entén millor que aquestes forces polítiques vulguin canviar el foro de debat sobre la recuperació de La Fàbrica com a local social fora de l'arena política en la què, pel que es veu, queden en significativa minoria.
6/4/10
"Pole position" descarada de cara al Consell de Poble
La web consistorial ens informa que tres noves entitats han demanat ser incloses en el Registre d'Entitats de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor: són el grup de teatre Tirant del Carro, i les plataformes polítiques Sant Pere de Vilamajor Decideix i Reagrupament Independentista.
La Companyia de Còmics Tirant del Carro ha aparegut en la Fira d'Entitats de Sant Antoni de Vilamajor amb un espectacle de carrer, i abans en els actes de cloenda de la pròpia Sant Pere de Vilamajor Decideix. Va ser constituida el 13 d'octubre de 2009 i inscrita en el Registre d'Entitats del Departament de Justícia de la Generalitat en data 2 de desembre de 2009 (precisament el mateix dia que una altra nova i apreciada associació; l'Associació Gent Gran Sant Pere de Vilamajor).
La seva adreça és al carrer Santiago Russinyol, 12 de Sant Antoni de Vilamajor.
Sant Pere de Vilamajor Decideix té la seva adreça al carrer Nou 35-37 de Sant Pere de Vilamajor i es va inscriure a la Generalitat amb data 12-1-2010.
Pel que fa a Reagrupament Independentista, a data d'avui no consta la existència d'una associació legalment registrada amb aquest nom a Sant Pere de Vilamajor. Existeix, però, una altra associació constituïda amb aquest mateix nom, amb domicili al carrer Providència 41 de Barcelona, de la que el nostre veí Ignasi Planas, que també formà part de la plataforma Sant Pere de Vilamajor Decideix, n'és membre de la candidatura i de la pròpia executiva d'aquest moviment polític al Vallès Oriental.
A hores d'ara Sant Pere de Vilamajor ha assolit un rècord memorable: hem arribat a una entitat associativa per cada 90 habitants.
L'objectiu de tota aquesta recent "vitalitat associativa" no pot ser altre que intentar disposar de prou poder per a decidir en les reunions del Consell de Poble, forma que s'ha trobat, pintada de "participativa" per fer valer determinades postures enfrontades al Govern Municipal. I més encara, utilitzar el Consell de Poble com a marc de desenvolupament particular per part de noves agrupacions polítiques.
I que consti que la lliure associació és un dret legítim que no deixaré mai de defensar.
Però la suspicàcia que aixeca aquesta frenètica activitat associativa, apart de l'evident nexe comú, entre determinades persones, es veu avalada per la coincidència en el temps amb la també intensa activitat del registre general del nostre Ajuntament atenent escrits "participatius", que han arribat a l'extrem de convocar per part de l'Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor, el Consell de Poble que s'hauria d'haver celebrat el passat 27 de març a les 20:30h al Local Social de Faldes, amb l'adhessió segons diuen, de les següents entitats, amb representants al Consell de Poble:
L'objectiu de tota aquesta recent "vitalitat associativa" no pot ser altre que intentar disposar de prou poder per a decidir en les reunions del Consell de Poble, forma que s'ha trobat, pintada de "participativa" per fer valer determinades postures enfrontades al Govern Municipal. I més encara, utilitzar el Consell de Poble com a marc de desenvolupament particular per part de noves agrupacions polítiques.
I que consti que la lliure associació és un dret legítim que no deixaré mai de defensar.
Però la suspicàcia que aixeca aquesta frenètica activitat associativa, apart de l'evident nexe comú, entre determinades persones, es veu avalada per la coincidència en el temps amb la també intensa activitat del registre general del nostre Ajuntament atenent escrits "participatius", que han arribat a l'extrem de convocar per part de l'Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor, el Consell de Poble que s'hauria d'haver celebrat el passat 27 de març a les 20:30h al Local Social de Faldes, amb l'adhessió segons diuen, de les següents entitats, amb representants al Consell de Poble:
- Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor
- AMPA IES Vilamajor
- AMPA CEIP Vilamagore
- Associació de Propietaris de la Urbanització Can Derrocada i Aires del Montseny
- Club BTT Trencacames
- Centre Excursionista Montseny-Vilamajor
- Societat de Caçadors
- Grup Trypahire
- Associació de Joves Independents de Sant Pere
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Independents de Sant Pere
- Teatre Trypahire
- Pau i Convivència
- Representant professionals
- Santiago Planas
- Maria Rosa Bruguera
La convocatòria, a la que "es prega la confirmació de l'assistència del President del Consell", s'havia de celebrar amb un únic i exclussiu punt en l'ordre del dia: La reforma del local social La Fàbrica com a alternativa a la construcció d’un nou local polivalent.
Al respecte, es fa estrany que s'invoqui l'article 9 del Reglament del Consell per a l'hora passar-se pel forro dels pantalons l'article 4.3, "convocant" unilateralment pel seu compte una reunió del Consell de Poble i "convidant" al seu President a assistir-hi.
I continua el desconeixement que tenen del Reglament del Consell de Poble els convocants, quan fan aparèixer com a entitats, dues agrupacions polítiques que pròpiament no són membres del Consell, com són l'ISP i ERC (vegeu al respecte l'article 6.1.a. del Reglament).
Es fa estrany en tot cas que dues agrupacions polítiques que van aprovar la construcció del nou local social polivalent, juguin a aquesta mena de jocs, tot i sabent que no es pot alterar la destinació de la subvenció que se n'ha concedit. Ara bé, cal recordar que per a l'escac al rei tot s'hi val.
Aquesta convocatòria privada del Consell de Poble, però, ha estat abortada radicalment per l'equip de govern, com no podia ser d'altra manera.
Mirant qui és qui, no hi ha però cap mena de dubte que el moviment per a la consulta independentista del 13-D va servir, també, per fer altres experiments.
Personalment em resulta especialment destacable que, després de l'intens debat sobre La Fàbrica al Vilamajor Opina, vaig fer unes preguntes directes a en Joan Garcia, membre de la Junta de l'AVVSPV i apreciat, que des de fa un mes estan pendents de contestar i que a tots plegats ens seria ben segur interessant de conèixer.
Havent-se donat cop de carpeta al debat sobre la possibilitat d'utilitzar la subvenció per a reformar l'antic local, i ben probablement resolta aviat la conservació de tota l'illa com equipament i espai lliure municipal, juntament en què La Fàbrica no s'enderrocarà i es destinarà a altres usos compatibles, només l'apocalipsi financera -i un factor temps, no cal ignorar-ho- queden com arguments per no dur a terme el projecte del nou local polivalent. I en el passiu, el cost inexplicat d'executar un projecte de remodelació de La Fàbrica que no es pot abordar sense deixar el vell local adaptat a les normatives actuals. Espai que a més naixeria inadequat per a les necessitats dels propers anys.
Sent així les coses, potser a algú se li pot ocòrrer pensar amb aquestes altres associacions existents al nostre municipi:
I continua el desconeixement que tenen del Reglament del Consell de Poble els convocants, quan fan aparèixer com a entitats, dues agrupacions polítiques que pròpiament no són membres del Consell, com són l'ISP i ERC (vegeu al respecte l'article 6.1.a. del Reglament).
Es fa estrany en tot cas que dues agrupacions polítiques que van aprovar la construcció del nou local social polivalent, juguin a aquesta mena de jocs, tot i sabent que no es pot alterar la destinació de la subvenció que se n'ha concedit. Ara bé, cal recordar que per a l'escac al rei tot s'hi val.
Aquesta convocatòria privada del Consell de Poble, però, ha estat abortada radicalment per l'equip de govern, com no podia ser d'altra manera.
Mirant qui és qui, no hi ha però cap mena de dubte que el moviment per a la consulta independentista del 13-D va servir, també, per fer altres experiments.
Personalment em resulta especialment destacable que, després de l'intens debat sobre La Fàbrica al Vilamajor Opina, vaig fer unes preguntes directes a en Joan Garcia, membre de la Junta de l'AVVSPV i apreciat, que des de fa un mes estan pendents de contestar i que a tots plegats ens seria ben segur interessant de conèixer.
Havent-se donat cop de carpeta al debat sobre la possibilitat d'utilitzar la subvenció per a reformar l'antic local, i ben probablement resolta aviat la conservació de tota l'illa com equipament i espai lliure municipal, juntament en què La Fàbrica no s'enderrocarà i es destinarà a altres usos compatibles, només l'apocalipsi financera -i un factor temps, no cal ignorar-ho- queden com arguments per no dur a terme el projecte del nou local polivalent. I en el passiu, el cost inexplicat d'executar un projecte de remodelació de La Fàbrica que no es pot abordar sense deixar el vell local adaptat a les normatives actuals. Espai que a més naixeria inadequat per a les necessitats dels propers anys.
Sense cap argument ni avaluació assenyada de la proposta, s'insisteix, però en dur un debat resolt en l'arena política a l'arena ciutadana.
Sent així les coses, potser a algú se li pot ocòrrer pensar amb aquestes altres associacions existents al nostre municipi:
- Club de Adiestramiento Amigos del Perro (CAAP),
- Asociación de Propietarios de la Urbanización Can Llobera de Sant Pere de Vilamajor
- Asociación de Propietarios de la Zona Residencial la Suiza Catalana del Montseny-Santa Susanna
- Associació Cultural Catalana Dignitat Nacional
- Associació de Creatius Plàstics del Baix Montseny
- Associació Dona Activa Santa Susanna
- Grupo de Trabajo Canino Cero-4
- Klub Caní Edelweiss
- Signatus Grup Naturalista
- Societat Catalana d'Espeleologia
- Associació de Veïns les Faldes Sant Elies, Sant Pere de Vilamajor
Per tal de veure, lligant complicitats, com poder anar incrementant els potencials acòlits en aquest "tot s'hi val" de la peculiar manera que tenen alguns de confondre participació amb "ocupació d'espais de poder".
No obstant, seria molt més fàcil que algunes de les associacions que actualment estan al Consell de Poble, es legalitzessin, doncs d'algunes d'elles no consta l'obligada inscripció al Registre d'Associacions de Catalunya, i realment no s'entén que es comptin entre les del Registre d'Entitats de l'Ajuntament, en el què la legalització de les entitats és requisit indispensable.
Qui vulgui fer "pinitos" ho té però també fàcil: que es busqui quatre amics, redacti uns estatuts, es tregui un NIF i s'inscrigui al Registre d'Entitats de l'Ajuntament: ja tindrà molt més que altres preteses "associacions" que ni tant sols compleixen aquests requisits i que ja estan al Consell de Poble.
Suggereixo alguns noms:
Suggereixo alguns noms:
- Associació de Viticultors de Sant Pere de Vilamajor
- Entitat Cívica per a la Separació de la Fracció Orgànica de les Deixalles del Municipi de Sant Pere de Vilamajor
- Salvem els Ametllers de l'Higini
- Sant Pere de Vilamajor per una Mort Digne per al Mosquit Tigre i de Passada de l'Escarbat Morrut
- Associació Contra el Cementiri Nuclear a Sant Pere de Vilamajor
- SantPerencs Contra la Reforma de la Diagonal i de Passada Contra el Túnel de l'AVE
- Associació de Veïns de la Meva Illa de Cases
- Centre Cívic Jo i la Meva Família
- Club de Fans del Gran Dictat i de Passada del Polònia,
- Associació de Simpatitzants del Radar Autovelox de Sant Antoni
- Amics del Curling de Sant Pere de Vilamajor
- Associació d'Enyorats de la Nevada del 2010
- ...
En resum, en nom de la ciutadania, descarament, alguns estan aconseguint el que critiquen que els polítics fan: allunyar encara més la ciutadania de tota mena de participació responsable i col.lectiva.
30/3/10
Més del 11% del pressupost municipal
Les despeses de manteniment dels centres d'ensenyament de Sant Pere de Vilamajor signifiquen l'11,4% del pressupost total de despeses corrents de l'Ajuntament per al 2009-2010.
En efecte, els costos nets que han de sufragar les arques municipals per als quatre centres d'ensenyament (Pit Roig, Vilamajor, Torre Roja i Vilamagore) pugen enguany uns 380.000 Euros, un cost més elevat que tota la recollida d'escombreries i la neteja viària (perdó per la comparació, però quedem-nos amb la dada).
I això que ara per ara tenim les ampliacions dels edificis de ben nou, doncs a mig termini és previsible que les despeses, en termes comparatius, arribin a prop de 500.000 Euros anuals, tota vegada posat en marxa el nou IES als camps de Can Castellà.
Estem parlant de xifres molt abultades, insostenibles per a un municipi del nostre tamany.
Resulta una vergonya que el Departament d'Educació (o en el seu cas els pares, si no hi ha més remei) no es faci càrrec de les despeses de manteniment dels 10.000 metres quadrats d'edificis educatius del nostre municipi.
Actualment hi ha prop de 800 alumnes de 0 a 16 anys matriculats als diferents centres escolars. Si comparem aquestes dades amb les del padró municipal, entre 80 i 100 nois i noies matriculats no estarien empadronats a Sant Pere de Vilamajor. Només a l'Escola Torre Roja un 15% dels alumnes matriculats del curs 2009-2010 no són de Sant Pere de Vilamajor.
Una altra dada per a la reflexió: més del 25% dels adults que s'empadronen a Sant Pere de Vilamajor ho fan precisament en el mes del període de preinscripció als centres educatius, en concret 29 adults el 2009.
Segons estimacions gens desenfocades, possiblement hi pot haver un 5% d'empadronaments "virtuals" d'alumnes dels centres escolars del municipi.
En definitiva, cada alumne matriculat costa a la Hisenda municipal més de 450 Euros anuals, i podem estimar que entre alumnes foranis i empadronaments "virtuals", més de 50.000 Euros anuals es destinen a residents en altres municipis, una subvenció encoberta que supera moltes altres partides de despesa del nostre Ajuntament.
Parlar de temes com aquests aixeca sempre la polseguera dels que en fan de la crítica de "les polítiques socials" un tema tabú, i em torno a posar conscientment en el punt de mira dels franctiradors. No dic, però, que siguin diners malgastats, sinò simplement que són la primera partida de despesa finalista del pressupost municipal de despeses corrents.
Però reflexionem: té alguna lògica que el nostre Ajuntament es gasti, de recursos propis, un 11% del seu pressupost de despeses corrents en el manteniment dels centres educatius?
Quan es van aprovar la creació o ampliacions dels centres existents -que no va ser en aquesta legislatura- es va pensar realment en el què significaria per al futur de la hisenda municipal haver de mantenir aquests centres?
No és cert que l'increment dels costos de manteniment dels centres educatius explica més de la meitat del dèficit no financer acumulat de les arques municipals en els darrers cinc anys?
A quines partides de despesa, o d'inversió està renunciant el nostre municipi a canvi del manteniment dels 10.000 m2 d'instal.lacions docents?
I la pregunta més important de totes: es pot continuar demanant tant als Ajuntaments per al finançament i prestació de serveis de competències impròpies?
Hi ha dret que els municipis assumeixin costos que no els corresponen, sinò que són d'altres Administracions, en comptes de fer el què si han de fer, com ara uns bons serveis comunitaris, festes majors, mantenir l'espai públic o la disciplina comunitària, o locals socials als barris i al nucli, als què es renuncia per haver de fer front a competències impròpies?
Recordeu el què va costar el pont sobre la riera per anar a l'Escola Vilamagore?
I no parlem del cost dels terrenys on s'ubiquen els centres educatius, dels que la Generalitat no en vol saber res, i que han representat més de 3 milions d'Euros per al nostre Ajuntament. Tot plegat, una imprudència.
Es miri com es miri, ni de ser bons els temps per a la Hisenda municipal, aquesta despesa és insostenible. Un altre exemple del Matadeperadepobres en el què de mica en mica ens estem convertint, tot agonitzant l'efecte subvencionador de les segones residències.
No hi ha solució fàcil, però la primera providència és plantejar-se seriosament mancomunar amb altres municipis -Sant Antoni de Vilamajor en primera instància- el manteniment de les instal.lacions escolars.
En efecte, els costos nets que han de sufragar les arques municipals per als quatre centres d'ensenyament (Pit Roig, Vilamajor, Torre Roja i Vilamagore) pugen enguany uns 380.000 Euros, un cost més elevat que tota la recollida d'escombreries i la neteja viària (perdó per la comparació, però quedem-nos amb la dada).
I això que ara per ara tenim les ampliacions dels edificis de ben nou, doncs a mig termini és previsible que les despeses, en termes comparatius, arribin a prop de 500.000 Euros anuals, tota vegada posat en marxa el nou IES als camps de Can Castellà.
Estem parlant de xifres molt abultades, insostenibles per a un municipi del nostre tamany.
Resulta una vergonya que el Departament d'Educació (o en el seu cas els pares, si no hi ha més remei) no es faci càrrec de les despeses de manteniment dels 10.000 metres quadrats d'edificis educatius del nostre municipi.
Actualment hi ha prop de 800 alumnes de 0 a 16 anys matriculats als diferents centres escolars. Si comparem aquestes dades amb les del padró municipal, entre 80 i 100 nois i noies matriculats no estarien empadronats a Sant Pere de Vilamajor. Només a l'Escola Torre Roja un 15% dels alumnes matriculats del curs 2009-2010 no són de Sant Pere de Vilamajor.
Una altra dada per a la reflexió: més del 25% dels adults que s'empadronen a Sant Pere de Vilamajor ho fan precisament en el mes del període de preinscripció als centres educatius, en concret 29 adults el 2009.
Segons estimacions gens desenfocades, possiblement hi pot haver un 5% d'empadronaments "virtuals" d'alumnes dels centres escolars del municipi.
En definitiva, cada alumne matriculat costa a la Hisenda municipal més de 450 Euros anuals, i podem estimar que entre alumnes foranis i empadronaments "virtuals", més de 50.000 Euros anuals es destinen a residents en altres municipis, una subvenció encoberta que supera moltes altres partides de despesa del nostre Ajuntament.
Parlar de temes com aquests aixeca sempre la polseguera dels que en fan de la crítica de "les polítiques socials" un tema tabú, i em torno a posar conscientment en el punt de mira dels franctiradors. No dic, però, que siguin diners malgastats, sinò simplement que són la primera partida de despesa finalista del pressupost municipal de despeses corrents.
Però reflexionem: té alguna lògica que el nostre Ajuntament es gasti, de recursos propis, un 11% del seu pressupost de despeses corrents en el manteniment dels centres educatius?
Quan es van aprovar la creació o ampliacions dels centres existents -que no va ser en aquesta legislatura- es va pensar realment en el què significaria per al futur de la hisenda municipal haver de mantenir aquests centres?
No és cert que l'increment dels costos de manteniment dels centres educatius explica més de la meitat del dèficit no financer acumulat de les arques municipals en els darrers cinc anys?
A quines partides de despesa, o d'inversió està renunciant el nostre municipi a canvi del manteniment dels 10.000 m2 d'instal.lacions docents?
I la pregunta més important de totes: es pot continuar demanant tant als Ajuntaments per al finançament i prestació de serveis de competències impròpies?
Hi ha dret que els municipis assumeixin costos que no els corresponen, sinò que són d'altres Administracions, en comptes de fer el què si han de fer, com ara uns bons serveis comunitaris, festes majors, mantenir l'espai públic o la disciplina comunitària, o locals socials als barris i al nucli, als què es renuncia per haver de fer front a competències impròpies?
Recordeu el què va costar el pont sobre la riera per anar a l'Escola Vilamagore?
I no parlem del cost dels terrenys on s'ubiquen els centres educatius, dels que la Generalitat no en vol saber res, i que han representat més de 3 milions d'Euros per al nostre Ajuntament. Tot plegat, una imprudència.
Es miri com es miri, ni de ser bons els temps per a la Hisenda municipal, aquesta despesa és insostenible. Un altre exemple del Matadeperadepobres en el què de mica en mica ens estem convertint, tot agonitzant l'efecte subvencionador de les segones residències.
No hi ha solució fàcil, però la primera providència és plantejar-se seriosament mancomunar amb altres municipis -Sant Antoni de Vilamajor en primera instància- el manteniment de les instal.lacions escolars.
22/3/10
152.000 Euros del Fons de cooperació Local
El Fons de cooperació local de Catalunya és l'aportació de lliure disposició que fa la Generalitat de Catalunya als ens locals (Municipis, Consells comarcals i Entitats municipals descentralitzades).
Als Municipis se'ls atribueix una participació de lliure disposició i una altra per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, la qual poden destinar a comunitats, Mancomunitats, Consorcis i Consells comarcals.
La seva dotació i criteris es regulen d'acord amb la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l'exercici en curs, i la distribució es fa mitjançant resolucions. En els criteris de distribució del Fons es tenen en compte la població dels municipis i altres indicadors socioeconòmics.
Als Municipis se'ls atribueix una participació de lliure disposició i una altra per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, la qual poden destinar a comunitats, Mancomunitats, Consorcis i Consells comarcals.
La seva dotació i criteris es regulen d'acord amb la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l'exercici en curs, i la distribució es fa mitjançant resolucions. En els criteris de distribució del Fons es tenen en compte la població dels municipis i altres indicadors socioeconòmics.
Els ens locals perceben aquest FCLC mitjançant pagaments periòdics de la Tresoreria de la Generalitat.
Avui el DOGC publica avui les quantitats que li corresponen al nostre municipi en concepte de Fons de Cooperació 2010.
Són 140.884,57 € de lliure disposició i 10.951,31 € del tram destinat al foment de la prestació supramunicipal de serveis
L'any passat les aportacions van ser, respectivament de 135.385,31 € i 10.883,46 €.
Són 140.884,57 € de lliure disposició i 10.951,31 € del tram destinat al foment de la prestació supramunicipal de serveis
L'any passat les aportacions van ser, respectivament de 135.385,31 € i 10.883,46 €.
20/3/10
Una botiga de peus a terra
Ja fa uns mesos que al nucli principal hi ha una nova botiga. Com un naixement en aquells pobles d'interior on ja fa temps que no hi ha nadons, aquesta és una molt bona notícia. De la mateixa manera que ho va ser, i molt bona, la posada en marxa del súper, que ja vaig celebrar en aquestes pàgines. Aquest nou naixement però, ha passat desapercebut, probablement venint d'on vé.
La botiga de què us parlo té una però una especial connotació: Picart ha posat una botiga. Fet gens singular en una família d'emprenedors pencaires, que tant de bó n'hi haguessin més al costat d'ells, com dels Baró, els Herrero, els Bosch, els Romero-Bruguera, ...
M'agrada aquesta botiga, i per moltes coses. La primera és el lloc on s'ubica, on fa molts anys vaig veure ferrar per primera vegada un cavall, i descobrir el conreu del ferro al roig, que encara recreen els Herrero i en Plandiura. La segona és l'aspecte, un aspecte casual, sensitiu, d'aquells magatzems rurals, que s'hi diu molt amb la tradició dels nostres pobles.
Però el que més m'agrada és la seva orientació: arrelada en l'alimentació animal, ara de mascotes domèstiques, va més enllà, un pretext per presentar-nos tota una série d'articles, artil.lugis, innovacions i productes que tenen en comú el regust de granja i d'explotació agrícola doméstica.
Trobo que la Botiga Picart ens reconcilia amb la terra, actualitzant des de la visió moderna una nova lectura ciutadana que era bó que existís a Sant Pere de Vilamajor.
Francament, jo hi portaria els escolars, doncs ben segur trobaran respostes a preguntes que es despertaran pel sol fet de visitar-la. Preguntes i respostes que el nostre poble no hauria d'oblidar.
I és curiós que tot (quasi tot si comptem la Farmàcia) el què s'està fent al nostre poble en tema de comerç, estigui heretant entranyables establiments, que potser molts dels què em llegiu mai els heu vist funcionant, i dels quals la Perruqueria, el Forn i la Fusteria Baró, han estat la flama sempre encesa.
Celebro doncs aquesta nova botiga i li desitjo llarga vida. I no em vull amagar de felicitar públicament els Icart per la iniciativa, que cada cosa s'ha de posar al seu lloc.
I em sap greu que de fets com aquests, tots, no en fem un gran festa en el nostre poble, doncs si de veritat volem tenir un poble, hauríem de començar per convertir-lo en un lloc on la gent hi tinguem coses que fer. I el comerç en això, n'és sempre el rei.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)