Cal pujar l'IBI

A Sant Pere de Vilamajor no surten els comptes.

Al milió llarg d'Euros d'endeutament bancari cal afegir l'endeutament corrent, en un pressupost tibat per la recuperació del temps perdut sense gastar ni un duro en refer les malmeses infrastructures de serveis.

Amb uns estiuejants que ens van fer rics i que ara ja han estat reemplaçats per residents que gasten serveis. Amb els mateixos impostos.

I amb 30 metres més de vorera per mantenir en cada casa que es construeix.

Qui doni la culpa a l'actual Govern municipal de les teraninyes de les arques municipals, simplement -amb perdó- és un ignorant, o no s'ha informat prou bé (ambdues coses són equivalents). El mateix cal dir de qui es pensi que ha estat degut a la petada de la bombolla immobiliària.

Ja fa molt temps que la meva preocupació al respecte d'aquest tema s'ha fet eco en aquestes pàgines, i us recomano rellegir (i reflexionar) alguns dels articles que he publicat:

• En 10 anys només un 8%
• Tributs i despeses en els pressupostos municipals
• Sant Pere de Vilamajor: un municipi de rics, o un municipi pobre
• Sobre la hisenda municipal

La meva conclusió és obvia: les despeses tenen un límit a la reducció, i no hi ha gaire a fer.

Quatre són les importants polítiques que caldrà afrontar urgentment, en matèria fiscal, en comptes d'anar dient que va ser el Govern anterior el què, successivament, va anar deixant un forat que no aturem:

1. Modificar tant com es pugui el model residencial del municipi, prioritzant les construccions plurifamiliars, que a més són medioabientalment sostenibles.
2. Incrementar els ingresos municipals, per la via dels Impostos.
3. Equilibrar les taxes al cost real de la prestació del servei, en particular la de Recollida de residus.
4. Començar a aplicar Contribucions Especials per a determinades obres d'infrastructura local.
   

Tot el què no sigui això és una irresponsabilitat. I fer-ho és impopular.

Només amb la recollida d'escombreries, els pressupostos d'enguany preveuen un déficit de 122.500 Euros, un 30%: pagarem 282.500 € i costarà 405.000 €. No entenc com l'Ajuntament ens "subvenciona" aquest servei que significa un cost de real només 56 cèntims d'€ al dia per habitatge i ens cobra 40 cts. I per no parlar de la recollida de residus comercials. Així no anem bé.

Ara fa ja 2 anys, ni menys ni menys, que, amb el mateix fil argumental demanava que es posés en marxa la taxa de guals. Bona polseguera es va aixecar quan, amb seny, mesos més tard -serà perquè se'm llegeix?- es va posar en marxa.

La pressió fiscal per família (diguem habitage) ha de crèixer a Sant Pere de Vilamajor el mateix que el cost d'una línia ADSL.

Si no, estem condemnats a ser pidolaires amb servies mal atesos. Al temps.

Ara li toca el torn a l'IBI.

Aquest Impost, el principal ingrés corrent de les Hisendes Municipals, va significar a l'any 2008 uns ingressos d'1.011.000 d'Euros per a les arques del nostre municipi.

Els valors cadastrals dels immobles i del sòl no es revisen a Sant Pere de Vilamajor des de fa 22 anys.

Recordeu quant valien els terrenys i les cases al 1987?

El valor cadastral mig dels edificis urbans és al nostre municipi de tant sols de 21.622 Euros, mentre que el valor cadastral del sòl urbà és de només 9,6 Euros/m2.

És a dir, paguem IBI per unes cases valorades en 3.598.000 pessetes, i una parcel.la mitjana de 800 m2 val, a efectes d'impostos, 1.278.000 pessetes. Un xollo; un municipi de pobres.

Així, no és d'estranyar que el cost mig de cada rebut de contribució urbana sigui només de 303 Euros.

Una comparació amb el què hauríem de ser els municipis de luxe com el nostre, Matadepera, ens ha de servir de referència:

Comparació de variables cadastrals Sant Pere de Vilamajor-Matadepera. 2008

Totes les dades s'expressen en €/m2.

El truc és senzill: pujar el cost de l'IBI, de moment, per al valor del sòl, que només té un valor cadastral de 1.600 peles per metre quadrat.

En un municipi com el nostre, amb un 47% de superfície de parcel.les sense edificar, estaria molt més ben redistribuit. I els terratinents que esperen l'onada especulativa, també s'haurien d'afluixar les butxaques.

Cal demanar ja al Cadastre que actualitzi els valors cadastrals: així l'Ajuntament tindrà un marge que ara no té per aplicar el coeficient de quota adequat a cada moment. I fer a l'hora una política fiscal progressita, reduïnt l'IBI de les famílies nombroses, dels jubilats i dels joves, i pujar-lo relativament a les segones residències i solars sense edificar.

Total, s'han de pujar els impostos en el preu que costa l'ADSL. En aquesta Comunitat de Veïns, qui vulgui serveis, els hauria de pagar... en comptes de queixar-se.