Llegeixo el darrer número de "
La Clau de Vilamajor" la revista aperiódica d'informació municipal, i no deixa de
sorprendre'm.
Les meves limitacions en temes "
de lletres" fan que tot seguit demani opinió al meu fill gran, estudiant de
segon de Periodisme: amb un sol cop d'ull, veig en l'expressió de la seva cara la justificació dels calers que m'està costant la seva formació.
No faré una anàlisi permenoritzada del contingut del butlletí, i em limitaré als aspectes que considero més
il.lustratius.
Feia
quatre mesos que l'Ajuntament no ens oferia aquesta publicació. Alló més normal seria, en el seu sentit essencial de
crònica institucional del municipi, posar-nos al dia de tot alló que d'important
ha succeït en aquests més de 120 dies. En canvi d'aixó, que ens trobem?
- Un
editorial d'en Josep Maria Llesuy, impecable des del punt de vista del contingut i redactat, però centrat tant sols en la
immediatesa de les pasades vacances (la seva modèstia no el deixa però dir que, de fet, va
pencar de valent sense fer-ne més que un mós de les vacances).
- Segueixen dos full-glossa de la
Festa Major, amb bona profussió d'imatges.
- Dos articles dedicats al
nou POUM; l'un una
apologia justificativa del Regidor d'Urbanisme (el mateix Alcalde) i una altre una
liviana descripció dels canvis respecte l'anterior POUM. El tema, tant fonamental, bé hagués calgut un monogràfic...
- Una altra apologia governamental, en aquest cas en relació amb
l'ordenança de civisme. No té desperdici. Sorprén que s'ometi l'altre de les acepcions terminològiques del verb "
ordenar",
contradictoria amb la roda de molí (podeu comprovar-la
aqui). De forma magistral
ens aconsella fer un examen de consciència abans d'obrir la boca.
Eus aquí la grandesa del tema -com diria en
Monegal- que no puc per menys que demanar que aquest passi a ser el primer article de l'Ordenança. Així es semblaria més al
Nou Testament i passaria a ser una ordenança de culte.
- Segueix
La Clau amb
novetats (programació de l'Àrea d'Esports, nova concessió del servi d'aigua i la compra d'un nou vehicle municipal),.
- Per continuar amb les
columnes destinades al grups polítics municipals: simptomàtic.
Un
CiU que emula en
Macià amb una apologia de l'Onze de Setembre, de
catalanitat desbordada -de la que no en tinc cap dubte-, però... això és tot el que interessa de dir, interessa de que escoltem d'alló que ha passat a la petita casa nostra (Sant Pere de Vilamajor) en més de quatre mesos?
ERC, de la seva banda,
centra apropiadament la seva opinió sobre un tema transcendental i d'actualitat,
el nou POUM, i ho fa repicant
el seu posicionament institucional.
El
GISP ens fa saber la seva opinió sobre l'actualitat, mentre el
PSC ens proporciona un
cop d'efecte digne de la millor campanya publicitària
per a un producte que s'intueix però que no s'acaba de comprendre; un safareig sense roba, roba estesa birlada de la l'àvida curiositat del lector ansiós del safareig. Novament en Monegal ens diria que
ens han deixat amb el caramel a la boca.
Segueix
l'ISP en la mateixa
simpàtica línia cumbaià amb què sempre ens deleita, alegre, torna a agafar la cartera per anar a l'Escola.
L'editorial dels dos darrers grups em recorda, no sé perquè, a en
Doreamon. El
PPC, entestat en
agredir-nos en espanyol per articular un missatge-cóctel que passa de l'estratosfera fins arran de terra, del que de debó no acabo d'entendre-li el sentit. I per acabar, el grup de
C's ens recorda, com ho feia el PPC, que hem entrat en crisi, però, començant bé,
acaba lligant l'aire sobrefilant el vell discurs de l'autonomia financera municipal.
- Tanca d'edició un recordatori de tot alló que podem fer en el lloc web de l'Ajuntament.
Recapitulant,
12 fulls:
- Una portada, sobada, dels nostres estimables Gegants.
- Un full de tràmit amb els crèdits i els teléfons d'interés.
- L'editorial, amanida amb les fotos i competències de l'equip de Govern.
- Dos fulls glosant els actes de la Festa Major.
- Dos fulls més de notícies -institucionals- del municipi.
- Quatre fulls (de fet la meitat del contingut) d'opinió dels grups polítics amb representació en el Ple.
- Un full final dedicat al lloc web de l'Ajuntament.
... ! ...
No ha pagat la pena esperar quatre mesos.
En resum,
cal replantejar-se molt seriossament l'utilitat, objectius i línia editorial d'aquesta revista, que en qualsevol cas, llegida en perspectiva, ens ofereix una visió del municipi extraodinàriament pobre respecte tot alló que tots estan fent per enriquir-lo. L'alternativa de
caure en refregir tot allò -impecable i de molt bon nivell- que ens ofereix puntualment el lloc web municipal, seria una solució, per facilona, inadequada.
Com sia que el meu fill gran no s'ha ofert a donar-hi un cop de mà, potser trobarem algú altre de més adequat que faci útil aquesta quatricromia.
I que consti que no critico tant el que s'escriu com precissament alló que caldria escriure i no s'escriu. I vagi per endavant el meu
reconeixement sincer a l'esforç i a totes
les persones que fan possible que
La Clau aparegui de tant en tant.
(A la gràfica anterior es pot observar el resultat de la rogativa de l'aplec de Sant Elies d'enguany).
