Darreres entrades:

16/9/10

Lligams en la distància


Un de les més grans satisfaccions d'haver creat "
Vilamajor en Xarxa" és que d'un cop d'ull pots veure tot el que fan persones amb les t'uneix pertànyer a un mateix espai i temps.

En Pedro Lluch de ploma envejable, erudit i molt viscut, amb el que tinc una cervessa compromessa des de fa temps, de lectura obligada quan, sigui amb una copa de cava, un puret o un "gin-tònic" vulguis pensar en pensar. A flor de pell, ell és així. De lectura obligada si estàs viu.

La Marina Martori, un huracà tropical que arriba com si res i se'n va com si no res, deixant pel camí, com si no res, curtes reflexions d'una persona ben rica en sentiments (és clar, és una dóna, la única dóna de Vilamajor en Xarxa).

L'Higini. Amb en Harry Potter comparteix moltes coses apart de la inicial. Mestre de la tecnologia, amb el triangle clar: Catalunya, Sant Pere de Vilamajor i els Geganters. Ell és així i així vol que el veiem. Intransferible, incondicional. A veure si acabes d'una vegada la carrera!

El Pungolero constant. Ell si que porta l'estandard de la creuada. Un altre desconegut que fa Vilamajor en Xarxa i s'en sent. Corcò honest, també amic en la distància, veterà de la xarxa. Procura pel seu "barri", però és que se l'estima. Company, bona feina!

I també tenim un pirat en Jordi, un altre conegut al que no conec. Sovint la seva cerca del límit em fa por, és un obsès de la bici i la seva tenicitat didàctica a la xarxa és certament encomiable.

En Joan Garcia, aquest si que el conec. Amb la esquerpa-però-simpàtica-quan-la-coneixes Amaya, han refundat -per dir-ho en llatí- l'AVVSP. Lluitadors, urbanites com hi ha pocs, però integrats. Bona gent. (No cal posar cascs als nens per anar en bici, poseu-lis unes botes d'aigua i veureu com disfruten amb els bassals de la tardor. Consumiu Topionic, encara que siguin nenes!).

En Javier, el solitari, un personatge tal com és. La seva càmera fa del que veu una maravella i ell s'hi projecta. Tot un cas. Integrat també a Vilamajor en Xarxa.

El licàntrop. Aquell que trigues un parell de dies en clicar, però que a la fi ho acabes fent, per morbo. Personatge que representa un dels marges de la campana de Gauss i que no per això se'ns obre tal com vol que el veiem, cru, sagnant, gore.

En Santi Armengol, un altre pirat de la bici. Un altre ignot company de la xarxa que ens enveja amb tot el que viu, amb tot el que veu d'alt de dues rodes. Així vol també que el veiem.

En Martí, com l'aigua per la xocolata, el més jove de la xarxa. Aquest fa de la gastronomia el que ens vol explicar. Poeta del menjar. Esquisit.

I en David, ben segur no el coneixeu. L'hem acollit, per ell mateix i de la mà de l 'Higini. Bona gent. Des de Portugal a casa nostra, David, és casa teva! Dual. Un emigrant integrat que parla català millor que molts dels catalans. Fràgil però amb qui ve de gust escoltar-lo amb una "birra" a Can Noguera.

Deixo pel final, per no cansar-vos, en Ferran. Com el Cola-Cao, sin igual. Sintetitza tots els valors de Vilamajor en Xarxa. Muntanya-ciclista, polemitzador, força viva. La seva erudició vocacional ha trobat en Sant Pere de Vilamajor la tesi inacabable. És qui ens posa les arrels perquè sabem que estem aquí perquè hi ha algú que hi ha estat abans. Entranyable i bon amic.

Incansable, cnstants. No sé d'on treuen tants atguments per compartir-los. Déu n'hi do el que dona Vilamajor en Xarxa, que al cap i a la fi són ànimes nues que ens ensenyen el que volen que d'elles coneguem.

Com la teoria de conjunts, ens uneix la intersecció i aquesta és ferma i compromesa.

Després de tant de temps, amics ben diferents de Vilamajor en Xarxa, m'agradaria que tots plegats ens trobessim, els que ens coneixem i els que no ens coneixem. No per res concret, simplement per tocar la carn d'allò que només és virtual - ara m'agradaria tenir la làbia d'en Pedro- i debatir al respecte de les nostres pròpies fixacions. (Déu n'hi dó per un-cul-de-sac- com Sant Pere de Vilamajor).

Quedem?

P.S. En el fons gent rara, rara gent que has de sumar per comprendre'ns als pirats que perdem el temps fent-vos perdre el temps amb un Sant Pere de Vilamajor que potser no s'ho mereix.

6/9/10

Àlbum urbanístic. Can Derrocada estiu 2010

Esquelet constructiu d'una típica casa de PB+2P, feta en el perceptiu forat de 2,20 m

Típic forat de 2,20 m d'alçada (si fa o no fa l'alçada de les persones que s'hi veuen)


Comença un nou forat...
Bon lloc per posar-hi un dipòsit de gas. Observeu els típics talussos de pendent 1:3 com diuen les normes

No és un niu d'ametralladores, és una casa. Observeu la diferència de les tanques en relació amb la finca adjacent: és la nova manera d'entendre la estètica per part dels tècnics municipals

Construccions de PB+2P i alçada reguladora màxima de 9,15 metres. Observeu com s'ha foradat la muntanya en els 2,20 metres perceptius per la normativa


Un altre nou "esvoranc" aparegut aquest estiu. Observeu l'escrupulós cumpliment de l'alçada de 1,50 metres per a les terres sobreposades. No hi consta pagament de taxa per ocupació de voreres

Medim el forat? Cap problema, deu fer 2,20 metres d'alçada, naturalment. Com tots.

Construcció amb la típica "terrassa" amb el perceptiu mur de fins 1,50 metres d'alçada


Però aquesta altra té el primer premi. Fixeu-vos els ja coneguts murs interiors de 1,5m (!) en talusos de pendent ideal 1:3, i fins i tot de bigues de tren


Típics treballs d'aplanament de barrancs

El nou POUM, ja normatiu, defineix mesures més restrictives:

- En una franja a dos metres al voltant de l'edificació: murs de fins 1,60 m.
- En el cas de rampes d'accés a garatges: murs de fins a 2,40 m, amb un màxim de 4 metres de distància respecte l'edificació.
- En l'espai lliure de parcel.la: L’alteració de la rasant del terreny natural no serà superior a 1m per sobre o per sota. La separació mínima de murs paral·lels interiors de parcel·la serà de 2m i estarà enjardinat. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3)
- Els murs als límits de parcel·la, en aquelles parcel·les situades al costat muntanya respecte del carrer que, a 1 metre de l’alineació de vial, presentin un desnivell promig entre 1,50m i 2,50m entre la rasant del carrer i la del terreny natural, s’hi podrà construir un mur de contenció de fins a 2,50 m, si la diferència fos superior a 2,50 m, el mur podrà ser màxim de 3,00 m
Es permetrà només la construcció de dos murs més, que hauran de complir les determinacions dels murs interiors de parcel·la dels punts 3 i 4, fins a arribar a la terrassa on se situï l’edificació.
La separació, entre el primer mur a la línia oficial del carrer, serà com a mínim de 2 metres o l’alçada del mur a vial, en cas que aquesta sigui superior. L’espai intermedi serà atalussat amb una proporció màxima de 1:3 o el nivell natural del terreny i enjardinat.
- A veïns: a la partió, només es permetrà la modificació del terreny natural amb les mateixes limitacions dels murs interiors de parcel·la, si hi ha comú acord entre els dos propietaris. En cas contrari, no es permet la modificació del terreny natural en una franja mínima d’1 m dins de cada propietat. Quan la resant de la partió ja hagi estat modificada respecte el terreny natural per la parcel·la veïna, es podrà modificar en la pròpia parcel·la, en el mateix sentit (ascendent–descendent), sense superar l’alteració en 1 m respecte el terreny natural.
- Tots els murs de contenció visibles des dels espais públics hauran de tenir un acabat exterior amb concordança amb els materials de l’entorn.

DE RES SERVEIXEN LES NORMES SI NO ES CUMPLEIXEN.
DE RES SERVEIXEN LES NORMES SI NO ES FAN CUMPLIR...

Penso que potser el metre per medir que hi ha a l'Ajuntament ha estat comprat al Basar Xinès de Sant Antoni... Ara ho entenc, l'escala està en polçades!!

30/8/10

Conveni PICART: mercadejant amb el territori


La recent aprovació pel ple municipal del Conveni amb Pinsos Picart ha segellat, a fetge que no a sang, la culminació d'una série d'operacions entre les mateixes parts que -és d'honest reconèixer-ho- ha estat fregant la prevaricació des de fa més de 20 anys, i ha consumat a desparició de la Zona Esportiva de Can Derrocada i l'avortament del Parc de Llevant.

Can Derrocada ha tornat a ser moneda de canvi.

- Va fregar -acariciar- la prevaricació quan tota la zona esportiva de can Derrocada va misteriosament desparèixer del Pla Parcial que la lliurava a l'Ajuntament l'any 1988. Recordeu qui n'era Alcalde.
- Va tocar la prevaricació qui va deixar construir la fàbrica nova sense cumplir la normativa urbanística. Recordeu qui n'era Alcalde.
- Va entrar al sot de la prevaricació quan es va consentir construïr un túnel en subsòl públic i utilitzar-lo des de llavors. Recordeu qui n'era Alcalde.
- Les artimanyes administratives dilatòries han aconseguit el.ludir la prevaricació consentint la continuitat durant quatre anys d'una fàbrica que no disposa de llicència d'activitats.
- Va emmarcar-se en la línia de la prevaricació canviant l'ús socio-esportiu de la zona esportiva de Can Derrocada i edificant en el frontó. Recordeu qui n'era Alcalde.

Però el coqueteig amb la prevaricació no ha fet arribar la sang al riu, doncs el POUM l'ha fet legal i el Conveni Picart l'ha passat per la pedra de la legalitat. Recordarem qui n'era Alcalde. Un Alcalde que, val ha dir-ho, ha agafat amb valentia els plats bruts del anteriors alcaldes, i netejar la porqueria enganxada al llarg dels anys per molt Fairy que hi possis no pot fer brillar la vaixella.

Veiem en el següent quadre com ha quedat tot plegat (cliqueu per veure'l més gran):

1 Superfície de sostre edificat.
2 En concessió.

A més, segons el Conveni, PICART pot continuar la seva activitat industrial al nucli dfins a 12 anys més, amb 3 anys més de gràcia si l'Ajuntament així ho vol, sempre que es legalitzi.

No entenc com es pot legalitzar una activitat que no s'ha pogut legalitzar des del 1998, quan entra en vigor la Llei d'Intervenció Ambiental en les Activitats, quin periode d'adaptació va finalitzar l'any 2007.

Mirant bé el quadre anterior descobrireu que:

- Les oficines i el magatzem de la fàbrica nova, actualment (NNSS-87) aptes per a qualsevol ús excepte el residencial, s'han convertit en pisos: 25 pisets de regal.
- L'edifici de la zona esportiva de Can Derrocada ha passat a gaudir d'ús residencial: 6 apartments de luxe de regal en una infrastructura ja feta.
- On hi havia les pistes de tennis, ara hi caben 6 casetes aparellades de regal.
- On abans només es podia construir cases aillades en parcel.la de 800 m2, ara s'hi podran fer cases parellades en parcel.les de 500 i 900 m2 en conjunt: 20 cases aparellades de regal.
- I el terreny per a la nova fàbrica, 20.000 metres quadrats de res "gratia et amore" durant més temps del que trigaran els hereus Icart a jubilar-se.

Sumant, prop de seixanta d'habitatges de primera categoria de regal. Sumeu.

Tot a canvi de la masia de Can Derrocada, un edifici que, segons els càlculs del nostre amic Higini, que n'està fent el Treball de Fi de Carrera, pot significar uns 3.000.000 d'Euros de cost de rehabilitació, i a canvi del frontó, que passa a ser equipament municipal quan l'Ajuntament ho vulgui, un equipament que mai es construirà i què gràcies als tal.libans va derruïr-se l'any 2007.

No conec cap Ajuntament que hagi hagut de pagar tant per una penyora feta fàbrica il.legal al mig d'un poble. No entenc perquè s'ha de pagar per acabar amb una activitat fora de la Llei.

Tot el Conveni Picart es sustenta només en l'entel.lèquia de la possibilitat de legalització de la fàbrica, i no preveu el cas de què l'activitat no es pugui legalitzar, ni el periode de temps en que continuarà clandestina fins que això pugui arribar a succeïr. Motius suficients per impugnar-lo.

Sabeu què passa si PICART decideix anar a un altre ubicació, fora del municipi? Doncs res; no perden res, doncs el seu compromís és només de "no oposar-se al POUM" pel que fa a les requalificacions que planifica. I el més gruixut de tot és que no varen presentar cap al.legació al POUM en la part que els interessa: el POUM que els beneficiava, va estar aprovat abans que el Conveni.
I els Ribalta, amb el seu 50%, surten beneficiats del no res, motiu pel qual s'ha hagut d'inflar tot plegat per deixar quelcom a la resta de socis de Can Derrocada S.L.

Còm es pot esperar 12 anys a ocupar la part de la finca, ara equipament públic, ocupada per la masia de Can Derrocada i el pati adjacent? Com és que renuncia l'Ajuntament al dret de titularitat mercadejada que li confereix l'aprovació del POUM?

Total, PICART aconsegueix entre 12 i 15 anys de gràcia. Qui dia passa any empeny, i d'aquí 12 anys, ja veurem.

El veritable mal, tot el preu el paga Can Derrocada amb la transacció, ja l'ha fet el POUM, que amb nocturnitat va aprovar a darrera hora -fora del periode d'informació pública pertinent- les bases per al regal de 6 apartaments de luxe i 26 cases parellades fora de la normativa general que reigeix per a qualsevol altre veí del veinat.

La Generalitat, lluny de la nostra realitat potser no preguntarà com és que no s'acompleix a Can Derrocada les proporcions de sostre d'ocupació respecte superfície de la finca en el cas dels apartaments de luxe de l'actual edifici de la zona esportiva.

La Generalitat, lluny de la nostra realitat, potser no comprovarà que el document que va aprovar el ple municipal és diferent del què es va sotmetre a informació pública, que era aquest:

La Generalitat, lluny de la nostra realitat potser no es preguntarà com és que en tota la resta de Can Derrocada només es poden fer cases aïllades en parcel.les de 800 m2 (o parellades en parcel.la de 1.600 m2), mentre que en les pistes de tennis i el que hagués hagut de ser el Parc de Llevant, es pot construïr cases parellades (no ja aïllades) en parcel.es de 500 i 900 m2 (dues cases en cada parcel.la).

El POUM 2008 en aixó frega novament la prevaricació, i la resposta oficial a les al.legacions que al respecte vaig presentar no han fet més que consagrar-la.

Convido a la ferma convicció de l'Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor a analitzar amb deteniment la incongruència del Conveni Picart, i denunciar-lo, doncs molt probablemet estigui consagrant,

- Per omissió que la fàbrica pugui continuar durant un temps indeterminat en la clandestiitat de les autoritzacions administratives.
- Explícitament, la legalització a posteriori d'unes obres il.legals, i molt probablement il.legalitzables.
- La demora de fins 12 anys en accedir a la possessió d'una masia i solar de titularitat pública.

En aixó hi trobaran -ara ja si- la meva total col.laboració i compromís amb la tasca.

Els que em llegiu sabeu de la meva llarga lluita per Can Derrocada. Ara només em queda exigir per tots els mitjans al meu abast que la incompetència dels tècnics municipals i la falta de rigor del Regidor corresponent, deixin de convertir el meu veïnat -que paradoxalment els Icart tant van protegir- en el barri nord de La Baronia del Montseny.

Mentrestant us deixo un regalet: la destruccció del que ara ja és local social de Can Can Derrocada, tot agraïnt al Govern municipal i a tots els seus regidors la sensibilitat que han tingut i tenen amb Can Derrocada.

22/7/10

Repressió


Segons informa
L'Actualitat del Baix Montseny i recullen els companys de Les Pungoles Opina, el fracassat experiment sociològic del mestre Tella ha acabat en bastos.

Histriònic, amb la impotència de qui no té autoritat i només té poder, va enviar als seus acòlits càmares-digitals armats, a reprimir els ciutadans. Bé, no és la primera vegada, ja està lobotomitzat d'aquesta mena de comportaments.

Imposar sancions sense recolzament legal per fer-ho té en nom en Dret, i el mestre ho hauria de saber.

La bona gent preferirà continuar rascant-se les butxaques i pagar els 100 Euros de penyora imposada per la ràbia del mestre d'haver perdut la partida, però sapigueu els perjudicats que els Drets, si no és reclamen, s'estan renunciant.

No entenc com el poder que dona a alguns la democràcia pot ser tant mal empleat. Quelcom no funciona, alguns no es mereixen -i traeixen- el poder que els poble els ha donat.

L'autoritat es guanya amb el respecte, i aquest també es guanya a pols. O no.

Tot plegat una vergonya!

19/7/10

Campanes de mort a les il.legalitats urbanístiques

Les NNSS-87 donen un marc de referència clar per a les obres i construccions que alteren l’orografia natural del terreny:

- L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a).

L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació. A Can Derrocada s'estableix en el 20% (160 metres quadrats de planta d'edificació), per la qual cosa en un pendent del 30% l'edificació no pot ocupar més de 107 metres quadrats, i de 80 metres quadrats en el cas de parcel.les de més del 50% de pendent.

- A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).

- Si es realitzen plataformes d’anivellació a l’interior de la parcel·la, s’estarà al que disposa l’article 69.bis d’aquestes Normes, que diu textualment: ”Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar".

El que pretenen aquestes normes és evident: només es pot "aplanar" un terreny de forta pendent, limitant -en tots els punts- els 2,2 metres d'alçada en els "forats" que es facin i 1,5 metres en els terraplens que resultin dels moviments de terres.

Al gràfic adjunt es visualitzen aquestes cotes:

En els següents dibuixos s'aprecien els esquemes de plataformes d'anivellament màximes possibles atenent les NNSS-87:

Desnivell del terreny: 1/3


Desnivell del terreny 50%


Amb l'aprovació inicial del POUM-2008, les especificacions són encara més estrictes:

Article 87:

- El terreny natural de l’espai lliure de parcel·la podrà ser alterat per tal d’integrar l’edificació en el terreny en una franja de dos metres al voltant de l’edificació, complint amb l’alçada dels murs de contenció de terres per aterrassaments interiors de la parcel·la, que presa des del seu peu fins a la línia de coronació, no serà superior a 1,60 m. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3).
També podrà ser alterat a l’entorn de les edificacions amb un màxim de 4 metres, per a la construcció de les rampes d’accés als garatges no apareixent mai murs de més de 2,40 m d’alçada des del seu peu fins a la línia de coronació.

- Murs a vial: Si el desnivell es situa entre 1,50 i 2,50 m al vial, es poden construir murs de contenció de fins a 2,50 m. Si la diferència de cotes fos superior a 2,50 m, el mur de contenció pot arribar a un màxim de 3,00 m. Es permetrà només la construcció de dos murs més, seguint les especificacions dels murs interiors a parcel.la, de manera que la distància entre el primer mur i la línia del vial no podrà ser inferior a 2 m o l'alçada del mur de contenció a vial, si aquest fos superior.

- Murs interiors: L’alteració de la rasant del terreny natural no serà superior a 1m per sobre o per sota. La separació mínima de murs paral·lels interiors de parcel·la serà de 2m i estarà enjardinat. L’alçada dels murs de contenció de terres per aterrassaments interiors de la parcel·la, presa des del seu peu fins a la línia de coronació, no serà superior a 1,60 m, excepte en el cas de les rampes d’accés als garatges. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3).

Article 104
: Per a les parcel·les amb pendent superior al 20%, l’ocupació fixada en les ordenances de la zona es disminuirà segons les proporcions que s’indiquen a continuació:

• del 20% al 40% de pendent, es disminueix en 1/3.

• del 40% al 70% de pendent, es disminueix en 1/2.
• més del 70% de pendent, es prohibeix l’edificació.

Apliquem la norma que apliquem, no entenc com es deixa aparèixer aixó:


Aquest forat ha aparescut a Can Derrocada, entre els carrers Sant Bernat i Tagamanent. El desnivell de la parcel.la supera de llarg del 50% en totes les cotes.

La fotografia és de mijans de juny. Ara per ara el forat té una alcada de 4,60 metres i el terraplé format, més de 5 metres.


Si apliquem les NNSS-87, el forat no podria sobrepassar els 2,2 metres i el terraplé d'1,50 metres.
Aplicant les normes del POUM-2008 el forat no podria sobrepassar 1,60 metres i el terraplé d'1 metre.

El detall del plànol topogràfic oficial, en cotes de nivell de 1 metre, és el següent:



La reconstrucció aproximada dels perfils a límits de parcel.la contigua són els següents:

Perfil sud
Perfil nord
Aplicant l'article 100.2 de la normativa urbanística del POUM-2008, resullten uns pendents de més del 80% per a la cara nord i del 60% per a la cara sud.

Sobren els comentaris.


Al mateix carrer de Sant Bernat, a tocar del frontó de la malograda zona esportiva, s'hi ha fet també un forat que darrerament ja media 3,8 metres.

Ultimant com estic la recollida de proves per a presentar a l'Ajuntament sengles escrits per irregularitats urbanístiques, seguint el procedimnt previst a la Llei del Sòl, des d'aquestes pàgines demano al Sr. Alcalde que, deprés de fer les comprovacions que estimi per convenients, decreti la paralització immediata de les obres descrites, tot coneixedor que permetre il.legalitats urbanístiques és un delicte previst al Codi Penal.

Ara bé, com que en Josep Maria Llesuy, que ja coneix la meva queixa, no n'és més que passiu responsable, de verificar-se il.legalitats caldrà depurar les responsabilitats dels tècnics que han signat la llicència d'obres, si aquesta ja posa de manifest les irregularitats.

El patrimoni natural i paisagístic és un bé de tots, i cal preservar-lo per a generacions futures.

No estic en contra de què es construeixi, però les darreres 18 edificacions fetes a Can Derrocada acumulen més de 52 irregularitats urbanístiques apreciables consentides impunement.


Tots els membres dels grups polítics que han pugnat per "fer més adequat" el POUM, potser no hauríen de girar la cara quan passen, perquè hi passen, per davant de tot el regitzell d'obres fora de normativa que s'han fet i s'estan fent arreu del nostre poble, molt especialment a Can Derrocada. A qui s'omple la boca parlant de preservar la natura, que no sigui tant hipòcrita amb el que té més aprop.

Toquen campanes de mort per als monstres de carn amb cucs de ferro. Qui es vulgui fer una casa en un terreny on ara estaria prohibit edificar, que sàpiga que s'haurà de fer un palafit.

Article 69 bis NNSS-87: Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars:

Un exemple pràctic de "talús ideal" de pendent 1:3 a Can Derrocada
Article 84.2.b.c NNSS-87: A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre del nivell natural del llindar.

Exemples de plataformes d'anivellació típiques a Can Derrocada

Una altra versió dels "talussos de pendent ideal 1:3" a Can Derrocada

Imaginativa solució per convertir en pla un pendent natural del 23%

Art. 84.2.a)
- Alçada reguladora: Planta baixa + 2 pis = 9,15 metres.

Art. 133.5- Serà planta soterrani tota aquella que no sobresurti més d'un metre per sobre del nivell de terres definitiu.
La part o parts de la planta soterrani que sobrepassi aquesta alçada d'un metre seran considerades a tots els efectes com planta baixa.

Típica casa de quatre plantes a Can Derrocada

Potser ja en hi ha PROU!

Llei d'Urbanisme de Catalunya

Article 12. Acció pública
1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable.
2. L’acció pública a què es refereix l’apartat 1, si és motivada per l’execució d’obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre se’n perllongui l’execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 199 i 219, sens perjudici del que estableix l’article 202.

Article 199. Prescripció de l’acció de restauració
L’acció per a requerir la legalització de les obres o de les actuacions dutes a terme sense llicència, per a ajustar-les a la llicència atorgada o per a adoptar altres mesures de restauració prescriu al cap de sis anys, a comptar d’acord amb el que disposa l’article 219, a excepció dels actes nuls de ple dret, que resten subjectes al que estableix l’article 202.

14/7/10

Massa coses i poc temps

La vida de l'autònom té l'avantatge de què pots gestionar el teu temps, però l'inconvenient de què el teu temps es deu, primer, a la feina.

I no he pogut comentar amb vosaltres un munt de coses que han passat en els darrers quinze dies, i mira que en tenia ganes. En faig una glossa doncs ja no en faré un article:

- El jovent de Sat Pere de Vilamajor s'ha portat com era desitjable, i ens ha muntat una sèrie d'esdeveniments participatius extraordinaris: veure un munt de joves pencant per fer el què de debó saben fer els joves ha estat una de les millors experiències socials de Sant Pere dels Darrers anys. Gràcies i benvinguts!

- L'experiment sociològic del Mestre Tella ha acabat sense glòria: no podrà acabr la seva tesi, i entot cas ha tastat la medicina d'un poble tip de les seves arbitrarietats.

- Mentre es feia la Nit Jove, uns imbècils (no tenen més nom) es van endur amb furgonetes cinc motos aparcades davant l'Ajuntament. Vinguin de l'Est o de l'Oest, ronden per caa nostra, i els seus companys ja s'han endut fins i tot el coure de les línies telefòniques. Estiguem alerta amb aquests malnascuts, hagin nascut on ahgin nascut. S'espera un estiu calent...

- A Can Derrocada estan continuant les perforacions de la muntanya, i ara se'ns anuncia una de nova al carrer Sui, 13. Estic preparant els escrits per posar cara a la paret a qui estugui autoritzant il.legalitats urbanístiques com les que estic veient darrerament. Us mantindré informats.

- Gran èxit de la cursa popular, amb uns 400 inscrits: la gent té ganes de fer coses, i l'Ajuntament tira endavant en aquests temes.

- Com esplèndida la festa del Vilamagore, la primera a la que falto, pel motiu que tot seguit comento. Bona pencada els de la Brigada, gràcies també a ells.

- Decepcionant la manifestació del 10 de juliol: un passeig amunt i avall, sense flor de pell. Sí, molta senyera però varem estar més de dues hores aturats, sense una consigna clara. Algú ha de dir que érem quatre gats... Potser hi erem tots, que encara seria pitjor. Si Espanya ens ha silenciat, com menys hem deixat una forta empremta als milers de turistes encuriosists que passejaven per Passeig de Gràcia, i després per Rambla Catalunya.

- El POUM s'aprovarà el dia 22, i tant de bó el GISP estigui per la labor. El conveni PICART ja veurem... Sia com sia, el canvi de cromos només servirà per fer un àlbum: si en 23 anys no s'ha construït com cal res fa pensar que es faci en el proper futur. Una oportunitat -vital- perduda. Caldria ser valent i utilitzar la Llei del Sòl: qui no executi els drets edificatoris en el termini màxim de sis anys, expropiació a preu de rural. O hi ha un pacte amb els terratinents i menestrals per executar el POUMen aquesta dècada o Sant Pere continuarà sent un poble de terratinents, menestrals, ... neorrurals i urbanites nouvinguts.

- I parlant de La Fàbrica, continua fent anar les tolves totes les nits... I al matí dels dissabtes, "lo puto veí de la radial" sembla que ja ha acabat l'hortet.

- Els millonaris del Barça i quatre amics han guanyat la copa del mon de xuts de pilota. Si comparem l'audiència de Tele5 a Catalunya amb la de TV3 de normal, veureu com tot plegat no arribem al 30% els que volem el què volíen els que varen anar a la manifestació del dissabte. Quan a la matinada anava buscant una farmàcia d'urgències a causa d'un dolor de queixal que m'estava matant vaig poder comprovar amb horror com el toro tribarrat s'havi apoderat dels carrers de Barcelona: sense escrúpuls. Per igual, però, quillos i pijos portant el seu estandart: la bandera de qui o té bandera, el país de qui no té país. Bona diferència aixó si, amb els que portaven la quatribarrada el dia abans. Catalunya dividida, i sense un lideratge: estem perduts...

- L'Alcalde Torero ha quadrat el dèficit municipal: continuem per aixó sense tenir els comptes clars. I el nou espai polivalent, que tanta pols ha aixecat, està ple de pols...

- La Rectoria continua amb la seva empenta donada per una dona d'empenta com la Mercè: bon fitxatge. Cal però que el poble se la faci seva, i encara ens queda un bon tros.

- No entenc com l'ISP i ERC s'han abstingut en el Pla especial de Can Surell...

- M'ha encantat -en Diego ho hagués hagut de fotografiar- com els nostres singulars electricistes de la "Royal" van amb un cartrò per posar-lo sota la seva furgoneta, a fi i efecte de què la vessada del càrter d'oli del motor no embruti el terra. Simpàtics.

Hi ha algunes coses més que volia comentar, però ho deixarem per a més endavant.

30/6/10

El tribunal constipatucional no s'ha donat compte de l'errada


El tipògraf de l'Estatú es va equivocar, i de la seva errada ha sorgit ni més ni menys que una manifestació d'indignació de qui se sent "Poble Català". Poble català, una altre errada que després comentaré.


És simple; en comptes d'escriure el text original "Ració" el linitopista va escriure "Nació". Gran cagada.

Si s'hagués mantingut amb fidelitat el text original, en el seu preàmbul diria: "...ha definit Catalunya com a ració d'una manera àmpliament majoritària..."

I els conservadors -tots- docts intèprets de la voluntat dels pares de la Constipadació, haguéssin aplaudit només començar a llegir, doncs, efectivament, som una Ració per a l'estòmac dels espanyols de l'Ebre enllà.

Però el linitopista es va tornar a equivocar, i va tornar a posar una N on hi havia d'haver una R, quedant Nacionalitat, en comptes de Racionalitat.

I per acabar-ho d'embolicar, en Notinc ni-cinc, el xinès artesà que va posar les darreres linotípies, va escriure "Poble català" quan el text original deia "Pobre català", coses de l'idioma. I la va tornar a liar.

ConseqUències inevitables de les noves tecnologies i dels correctors ortogràfics del windows .... Quatre anys perduts per uns simples errors ortogràfics.

Total, un mal entés.

Diuen en Rajoy i els seus acòlits que Ezpaña és una nació amb 500 anys d'història. El nostre docte historiador de casa nostra, en Ferran, s'estira els cabells...

Prediquen en Rajoy i els seus acòlits de "la indisoluble unidad de Ezpaña", però Ezpaña és el país de qui no té país, i l'ezpañola la bandera de qui no té bandera.

Prediquen en Rajoy i els seus acòlits que Catalunya no té dret a fer les seves pròpies lleis, i ja tenim en Ferran, que pensa en mil anys abans mentre està entrant a la UVI mòbil.

No sé ben be que som, però quan veig els meus fills sé que son hereus d'un poble diferent de l'espanyol. Tant de bo en siguin dignes marmessors.

De tota manera la lliçó és bona, doncs a veure si així es refredaran les ànsies secesionistes de Can Vila.

20/6/10

A "lo puto veí" de la radial


La radial, benvolguts, no és només una xarxa de carreteres. És un artefacte electromecànic que provist d'un disc adiamantat serveix per tallar metalls i pedra. Fa un sorrol accelerat de cent garrins agonitzant.

Doncs, un -per dir-li- veï, de Can Derrocada, es passa tots les dissabtes i diumenges passant la radial per ves a saber quines rajoles.

Dit amb molta amabilitat, després de carregar-se tots els arbres de la seva parcel.la per fer-se una casa de quatre metres d'ample, es podria passar la radial, els caps de setmana, per allà on hom està pensant.

A Can Derrocada, pel goig de més d'un, les coses no són com eren: en comptes d'arquitectes i aparelladors, ara es porta l'autoconstrucció.

I de passada, sembla que a algún tècnic municipal la radial l'hagi lobotomitzat: al carrer Sant Bernat ha aparescut un "forat" en plena parcel.la del 32% de pendent, que ha fet "aparèixer" un tallat de 4,32 metres d'alçada. Es veu que pagar 38 milions (pessetes) per un barranc dóna drets indescriptibles.
No n'és prou, doncs al carrer Tagamanent, n'ha aparescut un altre, en una parcel.la del 42% de pendent, aquest doble tallat, de 3,22 i 3,72 metres, en dos nivells.

Tip d'insistir-hi amb l'Alcalde, sumat a una casa que "ha aparescut" amb quatre plantes, vaig directament a Urbanisme de la Generalitat. I el tècnic il.luminat, podria anar pensant en posar les barbes en remull: o s'hi posa, o a fe que m'hi poso.

Estem en el "Far West", ja se sap, però el de la radial-de-cap-de-setmana i els que estan autoritzant aquestes salvatjades hauríen de reflexionar. I els que posen els seus cucs de ferro al servei de tal despropòsit, fills, diuen, de Sant Pere, hauríen de tenir la cara pel terra de -poca- vergonya, abans de recollir-se-la amb la pala de la seva excavadora.

La fàbrica de pinsos, tard o d'hora ja no hi serà, però els nostres néts seran hereus de tot el què ara es deixa fer. I vull agraïr els Icart de no deixar que el mal gust, l'horterisme i la xavacanada inundessin, fins que ells van poder, les terres de Can Derrocada.

Fa dos anys publicava un "àlbum" de desastres, avui convertits en "llars". Res ha passat, ningu s'ha immutat. Però no passaran dos anys més, a fe que ho dic.

(Ho sento, però estic emprenyat).

15/6/10

Bona cla-tellada la d'aquest diumenge


La ignota tesi del mestre Tella ha tingut aquest diumenge la seva expressió culminant pels carrers de Sant Antoni.


Com guerrers aguerrits de la Guerra de Secessió, pels carrers de Can Derrocada es vitorejava els herois que anaven al combat.

Mercat. A Sant Antoni hi ha mercat, com cada diumenge. Suant, ni amb Viagra s'aixecaven els membres vigilants. Cinc patrulles dels Mossos incapaços d'aplicar cap norma de les que escuren butxaques per sotmetre la riuada popular de l'igdinació. Democràcia en estat pur.

A la plaça, més d'un saludava amb cla-tellades un mestre incrèdul posat a ser Autoritat.

Cameres-digitals-en-mà, els acòlits esgotaven les targes de memòria digital, i, amenaçants, apuntaven matrícules. La gent seguia comprant al mercat...

Diuen que fins i tot es va fer detenir un ciutadà que, excitat d'indignació, escridassava l'Autoritat.

Mocadors eixugant-se els fronts: dos dits de seny si arriba sota les gorres.

Caos. Ni punt de comparació amb l'excels experiment de tancar la sortida dels barris de Llevant.

Suprem. La Generalitat ha cridat l'alto al geni, i ben aviat s'obrirà el carrer. Estret, com estreta és l'intel.ligència del nou Déu de l'Olimp.

Divises. Tants anys vivint a costa dels barris de Llevant i encara hi ha quelcom que pensa que fer un carrer és una almoïna.

Preocupant.

Festa. Festa del seny contra l'abús. Un anal per a la nostra història. Anal ens la volen envaïnar.

Gresca. I de franc. És bo rebelar-se contra la torpesa dels que manen. I veure la seva impotència un plaer indescriptible.

Quan jo era petit, els Hermanos em donaven clatellades, i algun que altre cop als dits amb un regle de fusta. El mestre ha rebut la seva cla-tellada. La tenia ben merescuda.

Però heilàs! aneu al tanto, que enguany els pressupostos del mestre han previst 200.000 Euros en multes. Repressió com expressió de la impotència... Feblesa, ni amb Viagra.

6/6/10

Francesc Tella, fill adoptiu de Vilamajor


En els temps que corren, plens de grissor i desencís, fan falta persones com en Francesc Tella (Lleida, 1948).
Resident a Sant Antoni de Vilamajor des del 1972 vila de la que n'és Alcalde des del 2003.

Sens dubte és el rei de la mobilitat sostenible, i en la seva professió de mestre ens ensenya i sorprèn cada dia amb lliçons d'urbanitat rodada.

Ja es mereixia passar a la història de les nostres contrades per ser el primer alcalde que creà el ciberpoli dotant de pistoles i càmeres digitals als -alguns- servidors de l'Ordre Públic (sense Tribunal, aixó si), revolucionant l'espai radioelèctric de Vilamajor amb el seu famós R2D2, un incansable cinemòmetre de la família Velox.

Però és que la setmana passada es va superar, va culminar els seus mèrits amb un nou experiment de mobilitat que ens té ben entretinguts.

Més important que posar potes enlaire -i animar- la vida qotidiana d'uns 2.000 residents habituals i 1.000 més d'ocasionals dels veïnats de Vallserena, Can Ram i Can Vila, té el mèrit de ser l'autor del més important experiment sociològic de la història de Vilamajor.

La seva tesis, que es mereix el Doctorat, es titula, com be diu en la seva pàgina web: "Sant Antoni de Vilamajor intenta donar solució a un problema de vialitat de Sant Pere de Vilamajor perquè des de Sant Pere de Vilamajor històricament no han pogut resoldre".

Dit i fet, el dijous 27 de maig, ordenà al sheriff i els pistoles-càmara-digitals tancar el camí de La Farinera, sense avisar ningú. Començava l'experiment sociològic...

Interessant comportament: els nostres veïns de Vallserena, Can Vila i Can Ram, com formiguetes espantades del seu formiguer, van haver de buscar la única sortida que els quedava als més de 1.000 cotxes i prop de 4.000 desplaçaments diaris que fan per a coses tant banals com anar a treballar o a l'Escola. El camí de Can Tona, afortunadament, va estar la solució.

Però, com deixa constància en els apunts de la seva tesi doctoral, el mestre Tella escriu: "
Ens pensàvem que la carretera de Can Tona podia donar alguna solució però sembla ser que no és així ja que no hi poden passar autocars, camions ...".

No cal afegir res més a aquesta manifestació de modesta saviessa.

La reacció del nostre Alcalde, dels regidors implicats i de la nostra Vigilància Municipal, pel seu compte, no pot tenir més apel.latiu que impecable. Gràcies a tots ells.

No és però aixó el més important de l'Experiment Tella, i el motiu pel què demano que se'l proclami Fill Adoptiu de Vilamajor. La importància del fet que ha protagonitzat és què centenars de veïns han passat i passaran cada dia durant moltes setmanes pel camí de Can Tona i per Can Derrocada.
Han vist que Sant Pere de Vilamajor te un petit nucli principal amb un parell de bars-restaurants, han descobert el forn, la farmàcia, el súper, la Botiga Picart, la perruqueria, el mercat dels dissabtes...

Han vist que Sant Pere de Vilamajor queda més aprop que Sant Antoni...

Però sobre tot -i l'estaré eternament agraït per aixó a en Francesc Tella- és que la meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor pot passar cada dia pel què hauria de ser el Parc de Llevant, on disfruten cada dia de la vista del preciós bosc que en Javier tant bé ha fotografiat.

Més de la meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor pot veure cada dia les magnífiques porteries d'un camp de futbol abandonat, les instal.lacions decrèpites d'unes pistes de tennis, o un encara per arranjar bosc de ribera on hauria de començar el camí del Torrent de Can Vidal fins Can Llobera ...

I alguns d'aquesta meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor potser es preguntaran com és que no s'aprofita aquesta esplanada, al bell mig de més de la meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor, per fer-hi quelcom més que res més que cases.
Alguns d'aquesta meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor potser es preguntaran perquè no aprofitar el camp de futbol mentre s'hi faci res més.

Gràcies, de tot cor, Tella, has fet més pel Sant Pere de Vilamajor que vull que tres anys de blocs i dos alcaldes.