Darreres entrades:

25/9/12

Didàctica a Europa sobre el dret a decidir: una proposta des de l'àmbit local


Reflexionant sobre el difícil full de ruta de la nostra Catalunya vers el destí que una gran part de la població, ara, lliurement manifesta: una autèntica autonomia, un autèntic autogovern, Europa és sens dubte la clau i un dels propòsits, i per tant n'ha de ser el mitjà.

Aquest dies apassionants, que semblen passar massa poc a poc, on s'han mogut de socarrel conciències, oportunismes i visceralitats, i sentiments, apart de fer-me una idea del què millor entenc: els números, he pensat que s'hi havia de posar imaginació per convèncer de que tenim la raó, de què estem carregats de raons.

I pensant pensant se m'ha ocorregut una idea senzilla, fàcil i efectiva, una idea des del món local, que és l'àmbit que més m'agrada. 

Hem fet consultes sobre el dret a decidir, hem fet declaracions d'independència, fins i tot d'insubmissió, però he pensat que, si bona part dels municipis de Catalunya tenen altres municipis estrangers "agermanants" d'aquests molts d'Europa, perquè no fer servir aquesta xarxa per explicar als nostres "agermanants" la realitat de Catalunya, el que volem ser quan siguem encara més grans?

A Genté, a Javrezac, a Faedis, a Lécaude, a Lamanon, Pàmies, Tolosa de Llanguedoc, Massarrosa, a Corsico, a Aix-les-Termes, ... i un llarg etcètera de municipis europeus agermanats els hauríem d'explicar el què volem i anem a fer.

Proposo doncs a l'Associació Catalana de Municipis, i també a la Federació de Municipis de Catalunya, que mobilitzin els nostres ajuntaments a fer didàctica sobre el dret de ser i d'estar que ara més que mai il.lusiona els catalans, entre els municipis agermanants amb els nostres. (C)

Deixarem el nou Conveni Picart, y els pressupostos de 2012 aprovat al setembre per a més endavant...

27/7/12

S'estén el síndrome Mediamarkt

L'anul.lació del Ple dels pressupostos 2012 va augmentar l'expectació sobre el ple ordinari d'ahir dijous.

Un ordre del dia poc sucós no feia però preveure cap sorpressa, per la qual cosa només quedava el "morbo" de cóm reaccionaria l'oposició davant l'anunci de pujada de sous de l'equip de govern.

Expectació fallida, nogensmenys. ISP i GISP modulen el ritme de pressió al govern d'una manera incomprensible, més esperant a què l'Alcalde s'entrebanqui que no pas fer-li la trabeta. Cap pregunta a l'Alcalde sobre el tema.

Complint amb el mandat legal, l'Alcalde Artalejo va començar per repassar l'estat de la tresoreria municipal: totes les factures de juny ja pagades i 715.000 e dels crèdits pendents de tornar al calaix. Bé, de fet són 336.000 €, doncs l'Alcalde es va vanagloriar -de manera poc afortunada- de ser morós del deute pendent amb ATLL. La caixa segueix buidant-se.

En el primer punt de l'ordre del dia, el de les Resolucions d'Alcaldia dictades des de l'anterior ple, ja va posar-se en evidència el "Síndrome Mediamarkt" que està afectant l'oposició. Tot just presentat i abans de girar la plana a aquest primer assumpte, l'Alcalde va recalcar tres únics temes: la justificació de l'anul.lació apressurada del ple dels pressupostos, la seva renúncia a presidir l'Associació Centre d'Art La Rectoria, que ja havia estat anunciada en l'anterior ple, i que per tant era de repetició ociosa, i la no acceptació d'unes factures per part d'un conegut proveïdor (ex-proveïdor) de serveis de manteniment.

Pel que fa a la primera explicació, va quedar buida d'arguments, informant de la informació privilegiada procedent d'algun Diputat sobre els imminents canvis (!) en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals anunciades pel govern del PP a Espanya, que, ves per on, podien alterar de forma molt substancial els tristos pressupostos anuals fets set mesos després en aquest petit poble del Montseny (potser la limitació dels sous dels alcaldes?). Cares escéptiques a les cadires de l'oposició i cares aplicades i asertives a les cadires de l'equip de govern. L'Alcalde Artalejo no va argumentar res més que el què ja sabem tots els que llegim diaris i mirem el telenotícies, excuses per una decisió quina justificació quedava ignota.

Per que fa al segon tema, la renúncia a la presidència del CAR, semblava doncs que volgués convèrcer-se de que havia prés una bona decisió, renovar la seva convicció sobre una decisió tant desafortunada.

El tercer tema va ser molt important des del punt de vista polític, doncs precissament era la nafra estrella per justificar la defenestració d'en Llesuy en el seu dia. Lluny de posar en evidència les injúries que en privat s'han abocat sobre la contractació d'questa empresa de serveis, lluny d'anunciar la presentació del tema a la Fiscalia Anticorrupció, l'Alcalde va intentar explicar que, de fet eren tres factures pendents en les què no constaven signatures d'aprovació, i un no-se-què d'albarans que ningú podia verificar. Factures velles, del 2009, deia. Les pilotes a la Diputació, organisme recurrent per rentar-se les mans de la resolució dels temes.

Però quan l'Alcalde anava a passar plana d'quest primer tràmit d'informació, en José Luis Bosque, amb els deures fets, va animar la vetllada preguntant si era veritat una resolució "d'obertura d'expedient sancionador per baixa del padró d'habitants", és a dir, si ara es posaven multes quan es donava de baixa a algú del padró. L'Alcalde va deixar en evidència que no recorda tot el què signa, i es mirava demanant ajut al Sr. Secretari, que tampoc entenia el text d'aquesta resolució que ell mateix havia redactat. Un govern disciplinat hauria de dur les resolucions sobre les que pretenia informar, però no, ningú les duia. Després d'unes vacil.lacions que es van fer eternes, les taules d'en Salvador van salvar (coses de la onomàstica) la papereta a l'Alcalde, dictaminant que devia estar mal redactat, doncs no es pot sancionar ningú per donar-se de baixa del padró. Somriures a les files de l'oposició i cares d'alumne aplicat al banc del govern.

Era el torn de la Lola. Com sempre, amb els deures fets, va explicar a l'audiència la realitat de les factures del conegut proveïdor, desmentint en bona part les torpes explicacions de l'Alcalde i posant de manifest que la Resolució de l'Alcalde deia textualment "per causes indeterminades" com argument a la no acceptació de les factures.
Va passar de puntetes per l'anulació del ple dels pressupostos, i, va entrar a estoc amb la queixa de què la tant predicada transparència d'aquest nou govern eren només paraules, posant de manifest que tot seguia com sempre. Acabà fent detonar la bomba de la no convocatòria de l'oposició a la preparació del Ple que s'estava celebrant.

Goma-2, sens dubte. En Martí es desfé en explicacions poc convincents i passà, com ja ve sent habitual, la pilota al pobre Salvador, qui per molt que s'escarrançà en trobar-hi explicacions, no acertava a comprendre cóm ningú de l'oposició havia rebut el correu de convocatòria de la reunió preparatòria, i concloent en una investigació més aprofondida. En Bosch no es va quedar callat i va evidenciar que cóm és que no s'havia rebut cap acusament de rebut de la presumpta convocatòria.

L'Alcalde, lluny de posar pau, va intentar cosir un discurs de benevolència històrica convocant l'oposició a les Juntes de Govern i criticant que en Bosch no hi anés, comentari que va tenir justa rèplica per part d'en Titó.

Bé, la Lola portava el fil i va apuntillar ofesa per la prepotència de l'Alcalde. Recollí els papers i va deixar la taula.

Ràpid, a contrapèl, en Titó i la seva gent es quedava sól i sense núvia. Calia reaccionar. Amb poca convicció argumental s'ho feu venir bé per apuntar-se al carro de la López i els regidors del GISP també es van aixecar de la reunió, ofesos per l'Alcalde i deixant impàvids al membres del govern.

La resta de la reunió va ser un rodet amb ganes d'acabar-lo per part del President. Interessant assenyalar que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat havia retornat l'expedient de la Fundació La Rectoria per manca de documents, en especial les al.legacions presentades i la seva resolució. Calia doncs esmenar el greu defecte de no donar contesta a les quatre al.legacions presentades, i el Sr. Secretari, després de referenciar-le va decidir, com si res, que cap de les al.legacions tenien cabuda i que per tant eren desestimades. Simplement, i es va quedar tant panxo.

La reunió va concloure, sobre les 22h, amb el torn de paraules del públic. Tres intervencions. Una veïna queixosa d'unes terres municipals que es precipitaven sobre casa seva, tema sobre el qual feia mesos esperava resposta, malgrat haver-ne parlat personalment am l'Alcalde feia un parell de setmanes. Com si fos d'un altre poble, en Martí va intentar explicar el què no sabia, i a la vista del carreró sense sortida de les seves explicacions, va passar lam pilota a la Irene Bonilla, que començant be va acabar exasperant la interessada i bona part de l'audiència.

Segona intervenció d'un altre veí per preguntar sobre la sortida de La Farinera. Aquí en Martí es va lluïr mab tot luxe de detallas d'un projecte que ja s'havia confeccionat amb St. Antoni de Vilamajor, i, d'aconseguir diners (?) podia ser realitat al 2013.

Tercera intervenció, la d'un servidor. Preguntant cóm és possible que camions de cinc eixos passin per un carrer de 4,5 metres d'amplada, 22% de pendent i girs de 79º obligant als conductor a infringir greument el Codi de la Circulació. Explicacions febles de l'Alcalde passant la culpa a Sant Antoni i mutis del Regidor de Governació. Tornada a passar la pilota als Serveis Tècnics de la Diputació per no dir res mes. Segona pregunta, si es canviaria la destinació de l'únic projecte PUOSC aprovat per al municipi. És clar que si, sense explicar el Sr. Alcalde la destinació inicial (rehabilitació de part de La Rectoria) ni la destinació final. Tercera pregunta, si era el Sr. Alcalde conscient de què renunciar a la presidència de l'Associació Centre d'Art sense convocar assemblea deixava sense òrgans de govern a l'Associació. Desmentit rotund del Sr. Alcalde: "Que es reunieixin els socis i anomenin un altre President". "Sr. Alcalde, vosté haura de saber que l'únic que pot convocar assem,eblea és precisament el President; Sr. Secretari, expliqui-li al Sr. Alcalde què diu la Llei". Res de res vaig dessistir, aquesta gent no sap que és el Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya i, malgrat l'audiència no entenia ben bé el que passava, l'Alcalde estava convençut de què el tema no anava amb ell. Imprudent...

En fi, per un ple al què vaig, va ser tot un festival de despropòsits, de posicions mantingudes perquè "pa chulo yo".

El motor però s'està escalfant. La única promesa cumplida del programa de govern de CiU (de tot CiU, no pas d'en Llesuy) la diagnosi energètica del municipi, ja s'havia acabat abans de les eleccions. Diran ara que no hi ha diners per posar Wiffi a tot el municipi, veureu com La Fàbrica, gastats els diners que hi havia i perduts 836.000 € que es tenien per executar-la, ha estat posposada per atendre altres prioritats en els temps que corren.

I no cal mirar el programa d'ERC-RCat, doncs ni el nou Consell de Poble serà realitat. I no parlem de l'altra fàbrica, ni dels 165.000 € que ningú s'atreveix a reclamar.

Un govern sense programa, una legislatura que comença a estar perduda. Uns ciutadans que ja comencen a pensar que això ja és Mediamarkt: "Yo no soy tonto".

24/7/12

Es pugen els sous l'Alcalde i Regidors?

Amb l'excusa de la publicació, cinc dies abans, del Real Decreto-ley 20/2012 de 13 de juliol, que no afecta en res, es va suspendre d'urgència el Ple Municipal del dia 18 de juliol.

En aquest Ple l'ordre del dia estava configurat en exclussiva per l'aprovació dels pressupostos del ... 2012!

Vet aquí doncs que ara se'ns anuncia que la data d'aquest Ple serà el dijous 26 de juliol. L'ordre del dia s'ha canviat totalment, omplint-lo de temes secundaris i sense que apareixin els pressupostos del 2012.

Perquè s'ha canviat el Ple? Perquè l'ordre del dia s'ha buidat de contingut?

Diuen que els pressupostos del 2012, i en conseqüència el Ple anunciat pel dia 18 de juliol, incloïen una substancial pujada dels sous de l'Alcalde i Regidors. Seria la segona pujada en menys de sis mesos.

Aquest Govern, que ha fet de "la transparència i el rigor" el seu eslogan publicitari es queda en això: un eslogan.

Quant la major part de la població de Sant Pere de Vilamajor ho està passant econòmicament malament; quan es rebaixen els sous dels empleats públics i privats, el nostre govern no té millor idea que pensar en pujar-se el sou.

Sempre defensaré que un Alcalde a dedicació complerta ha de cobrar justament per la seva feina, i -si ja se'ls guanyava-, 2.500 € al mes em semblaria una bona indemnització. Però els mateixos que varen posar el sou de l'Alcalde a 800 € enlloc dels 1.400 € que hi havia, per després recuperar aquest nivell de retribució, ara, per a les seves butxaques, no en tenen prou.

Des de dalt de CiU els han tocat el crostó, però ERC i RCAT assisteixen impàvids a practicar el contrari de tot el què prediquen. 

La suspensió de l'increment dels sous d'Alcalde i Regidors no justifica que no es presentin els presupostos de 2012. Perquè s'han retirat els pressupostos de 2012? Quines sorpresses més ens esperen?

19/7/12

Consell de Poble: sense rumb

Poc després de la pressa de possessió, el flamant regidor de Participació, en Joan Garcia, va iniciar el procés de remodelació del Consell de Poble.

Mesos després, aquest procés ha culminat amb una piràmide:

I tres idees claus de renovació:
  1. La presidència ha de ser escollida pel consell, ja sigui una persona o una junta, i no ha d'estar formada, en tot cas, per cap persona que formi part del consistori.
  2. El plenari s'hauria d'obrir a tothom. S'ha d'estudiar quina és la millor manera d'organitzar el plenari i deixar la porta oberta a futures modificacions.
  3. La secretaria tècnica ha de ser portada per algun funcionari de l'ajuntament i ha de tenir com a objectiu principal: la difusió de la feina del Consell, promoure el Consell i la participació i donar suport al que el Consell requereixi.


Realment són idees innovadores, com ara que el Plenari ha d'estar format per tothom que vulgui, i resaltant que hauria de ser un "funcionari" municipal l'encarregat de donar difussió a la feina del Consell.

Es conforma doncs aquesta renovació com un òrgan assembleari que va per lliure i en el qual la única peça diferencial, un "funcionari" municipal, dóna la pàtina institucional de legitimitat, en pren acta i en fa la màxima difussió.

Quatre mesos de saberuda reflexió donen els seus fruits: per posar-lo sense rumb no calia haver fletat aquest vaixell...

11/7/12

Malaltissos pintaratlles

A Sant Pere de Vilamajor li faltava color, no ho ho dic pel gris del govern, sinò colors més alegres, com ara el groc i el blanc.

Algú amb poca feina ha agafat el planell dels carrers del municipi i ha volgut donar una als residents pintant-ne de color groc les voreres.

Però el "Tintoretto" de l'Ajuntament no sabia que, allà on repartia alegria, a l'hora prohibia que els vehicles s'aturessin on des de sempre havien pogut aparcar.
Així, pobre, per allà on ha anat passant, feliç amb la seva brotxa, s'ha carregat desenes i desenes de metres on abans podiem arranglerar els cotxes.

Ratlles pintades a la variant per a vehicles industrials de Can Derrocada

D'una banda em sembla bé, doncs pel que fa a les cases amb vint metres de vorera per parcel.la, tant tipiques del nostre "Matadeperadepobres" potser així s'acabarà la conversió en trasters i fins i tot habitacions de les dues places de garatge que com a mínim han de tenir. Però en un poble on cal agafar el cotxe per anar a tot arreu, les persones i les visites hem de poder aparcar en algun lloc o altre.
Em pregunto però si no hagués estat més endreçat, enlloc de tant de color estrambótic als nostres carrers, posar-hi les clàssiques senyals de trànsit amb pal. Deu ser més car, però també menys "hortera", i sense manteniment.

Ningú pot entendre, per molt que algú que fa poc no sabia on era Sant Pere de Vilamajor li ho intenti explicar, que en un lloc on sempre s'ha pogut aparcar sense queixes i sense molestar ningú, ara, per l'afany de "posar una nota de color" als nostres carrers, ja no s'hi pugui.

Hi ho han fet sense avisar, sense consultar, tirant pel dret que no som xulos ni res.
Els primers crits ja s'han deixat sentir, i s'esperen noves manifestacions de rebuig a l'anacrònica mesura. No hi ha hagut però cap Decret d'Alcaldia que doni cobertura a la capa de pintura, per la qual cosa les podem considerar il.legals. 

Ja se sap que als "urbanites" aixó de pintar ratlles de colors als carrers els encanta, doncs així no enyoren tant els barris de ciutat d'on sempre s'han sentit, però pel que sembla, han "contaminat" a l'únic regidor que no ho era.


6/7/12

Pòquer (II): As de copes






Traducció:
  1. L'Associació Centre d'Art La Rectoria és l'entitat que es transforma en la Fundació La Rectoria de Vilamajor.
  2. Si la Fundació no es fa efectiva, tota la gestió del Centre d'Art recau novament sobre l'Associació.
  3. El Sr. Alcalde s'assabenta un dia de què ocupa la Presidència de l'Associació, i què per tant "li cau el mort".
  4. Decideix llavors renunciar tard i malament a la presidència, pensant que així s'eximeix de responsabilitats.
  5. I expeditiu, renuncia el dia abans de convocar el Ple per presentar la nul.litat de l'adscripció de l'Ajuntament a la fundació.
  6. En comptes de convocar Assemblea de Socis per presentar -donant la cara- la renúncia i que s'esculli nou President, envia una Resolució per mitjà del Sr. Secretari.
  7. ... Però no sap que no és ell qui presideix l'associació, sinò l'Ajuntament...
Embolica que fa fort, Grouxo!.

26/6/12

Un veí de Sant Pere acusa una línia aèria russa d’estafar-li 45 milions

Eskerhan Mutalibov, veí de Sant Pere de Vilamajor, ha presentat una reclamació contra la companyia aèria russa Transaero, per una presumpta estafa de més de 45 milions.
Mutalibov, que ara viu a Anglaterra, on és professor a la Universitat d’Oxford, va comprar el 2000 el 5% de les accions de Transaero, finançades pel seu pare Magomed Mutalibov, que havia estat un dels impulsors de la companyia. En el moment de la compra, el veí de Sant Pere estava vivint a Moscou, però poc després es va traslladar a Alemanya i després a la Gran Bretanya.

L’any 2001 Eskerhan va signar un document donant poders a una altra accionista de la companyia, Olga Pleshakova. Les famílies Mutalibov i Pleshakov tenien una bona relació d’amistat i aquests últims havien estat alguna vegada a Sant Pere. Eskerhan Mutalibov apareixia com a accionista de Transaero fins l’any 2004, quan el seu nom va desaparèixer de la llista d’accionistes. Per confiança amb la família Pleshakov, els Mutalibov no revisaven les seves participacions. La desaparició del 5% de les accions va coincidir amb l’augment de la mateixa quota del president del consell d’administració, Alexander Pleshakov, que va passar del 27,81% al 32,81%. D’aquesta manera, el matrimoni Pleshakov controla més del 43% de la companyia.

Magomed i Eskerhan Mutalibov tenien intenció d’invertir a Catalunya. S’hi senten com en el seu país, sobretot pel paisatge, que amb el Montseny envoltant casa seva s’assembla molt al de Txetxènia. Tot i ser propietari de diversos terrenys i d’empreses –entre les quals Penthouse Russia–, Mutalibov necessitava liquiditat per poder emprendre els seus projectes. Va ser llavors quan Eskerhan Mutalibov, que tenia previst tornar a Sant Pere, va demanar els documents necessaris per poder vendre el seu paquet d’accions, i va descobrir que no era en la llista d’accionistes. “El desembre de 2011 em vaig assabentar de la cancel·lació de les accions que tinc de Transaero del meu compte personal”, diu Mutalibov en la demanda. Ni la companyia aèria ni ningú ha pogut aportar cap document de venda de les accions de Mutalibov ni tampoc de cap moviment de capital.

Eskerhan Mutalibov va presentar la seva denúncia el 3 d’abril. Aquest 5 de juny la Cort d’Arbitratge de Moscou va fer una audiència preliminar, i fixava la data del judici per al 17 de juliol. El cas ha tingut una forta repercussió mediàtica, sobretot a Rússia, i nombrosos diaris se’n fan ressò habitualment.

Transaero es va fundar el 1990, amb vols a 160 destins de Rússia i altres països d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. Té un parc de 76 avions i ara és la primera companyia privada de Rússia. L’any passat va transportar 8,5 milions de passatgers. Cotitza a la borsa de Moscou i té previst sortir al parquet de Londres. L’any passat va obtenir un benefici net de 45 milions.

La família Mutalibov és originària de Txetxènia. Magomed Mutalibov és un emprenedor i empresari amb diversos negocis. Des de fa 17 anys viu a Can Vila, en el terme de Sant Pere, on han nascut els seus fills més petits i on està empadronat Eskerhan.
 
El 9nou

19/6/12

Les mascotes alimenten a Picart

Pinsos Picart és una empresa familiar, de Sant Pere de Vilamajor, que des de 1953 fabrica alimentació animal de granja. I tot i ser un sector dominat per multinacionals, fa una mica més de deu anys l'empresa s'ha atrevit a donar el salt a l'alimentació per a mascotes. Una innovació que els ha permès seguir creixent: dels 9,6 milions d'euros que va facturar l'empresa l'any 2000, ha passat a 15 milions el 2011. I la previsió és arribar 16-17 milions aquest any, en què les vendes per a mascotes i representaran la meitat del negoci.

Joan Icart, gerent de Picart, explica: "Estem molt focalitzats en la qualitat, som molt estrictes en la selecció d'ingredients, i molt innovadors des del punt de vista tecnològic. Tenim un producte molt competitiu, i els nostres costos no són els de les multinacionals". Picart ven el producte de mascotes només en botigues especialitzades (comerç tradicional de mascotes i clíniques veterinàries, però no en supermercats). "El nostre aliat és el comerciant", diu. Aquest canal també funciona per al pinso per gallines, pollets, conills, ànecs, cavalls ... ". "En alimentació per a porcí sí que som només una gota en l'oceà", manifesta Joan Icart.

La innovació actual passa per incorporar ingredients de la dieta mediterrània en els seus pinsos: "Utilitzem tomàquet, pebrot, cítrics i all -vam ser pioners i ara s'ha posat de moda-. El nostre és un compromís amb el client: fem un producte honest, prioritzem la qualitat per sobre de la quantitat ", diu Icart.


L'empresa té una plantilla de 30 persones, i la fàbrica segueix al costat de la masia de la família, que data del segle XVII. "Hem d'invertir per no tenir problemes de capacitat. Ara estem posant en marxa una segona línia per a productes més complicats". El 2012, Icart xifra la inversió en un milió d'euros.

La divisió d'alimentació per a mascotes també va permetre a l'empresa començar a exportar: ara les vendes a l'exterior representen el 20% de la divisió, el 10% del total, a països de la Unió Europea, i començant a Israel, Lituània, Geòrgia, Algèria. "Aspirem que les exportacions representin la meitat del negoci", afirma Icart. "Tots els mercats estan malament, però sent selectiu, hi ha bons clients a tot arreu". Pere Icart i la seva dona van fundar el negoci, que avui gestiona Joan Icart, i Jordi Icart s'encarrega de la distribuïdora de Barcelona. Picart ja ha elaborat un protocol per al pas a la tercera generació.

La Vanguardia, 18 de juny de 2012
 

12/6/12

Pòquer (I): l'as de bastos




Traducció:  
  1. L’Alcalde (l’anterior alcalde) -presumptament- es salta les competències del Ple. 
  2. El Ple -presumptament- es salta les competències de la Comissió de Govern. 
  3. La Comissió de Govern -realment- es manté impassible.
 Els "Hermanos Marx" no ho haguessin pogut fer millor. 

Continuarà...

7/6/12

Sobre la supèrbia

No sé si serà un bon alcalde. Potser si (ho desitjo pel bé del nostre poble). Però el seu tarannà no mereix el respecte de la seva condició.

L'alcalde ha fet de La Rectoria un castell on enrocar la persecució de fantasmes. I el més greu és que ha embaucat (qui sap amb quina mena de pressions, doncs ara per ara són inconfessables) a d'altres als què tampoc sembla importar-lis gens ni mica el poble que els ha acollit.

No content amb fer el possible per tancar el Centre d'Art, com una mena de senyor feudal acabatdarribar ara ha de fer visible l'acte d'ocupació de La Rectoria, l'acte de destrucció de La Rectoria.

La legitimitat es guanya estimant les coses bones del nostre poble.

El nostre alcalde ha començat per rebutjar recolzar les Nits de Música a La Rectoria, i l'ajuntament farà els mateixos concerts que havia programat el Centre d'Art a l'Esglèsia, donant pel sac al Centre d'Art. Deslleial.



I es vol fer creure que el Centre d'Art La Rectoria, després d'haver-li prés la iniciativa, col.labora amb aquests concerts, un acte més de subtil humiliació.

Com a "ganxo" es diu que "part del preu de l'entrada anirà destinat a la Parròquia de Sant Pere de Vilamajor per a la conservació del temple".

L'insaciable feudalisme de nouvinguts no acaba aquí, doncs mentre es procuren complicitats per acabar amb el Centre d'Art, s'ha triat la terrassa de La Rectoria -on s'havien de fer les nits de música- per celebrar la reunió general del Consell de Poble. I precisament just el dia abans del primer concert que hi havia programat.

Tot el dret, si senyor, però ès insaciable la demostració de poder -que no d'autoritat- amb un lloc que s'han enterat fa poc que existia. Mira que hi ha llocs millors per a una aglomeració d'aquesta magnitud, però s'ha de sotmetre als vasalls; sobèrbia obliga, rabiuts per la manca de vasallatge dels Gals.


Mentrestant, a l'hora, s'envien advocats, resolucions d'Alcaldia i burofaxos, i es lluiexen a tort i dret males maneres contra el Centre d'Art per complicar la vida a la bona gent que fa de bona gent treballant-hi. Mai havia vist una cosa com aquesta en aquest poble.

Per poder dir que s'és i es sent d'aqui s'ha de respectar i valorar el bo que hi ha i a la gent que treballa desinteressadament per fer coses per al poble.

Mai havia vist tanta supèrbia en uns representants del nostre poble.

Si en Joan Bruguera fos com jo em pensava que era; si en Joan Garcia fos com sempre he cregut que era, hauríen de dir prou i posar-se al costat de les bones maneres. 

Direu que estic ressentit; doncs si. No us puc explicar més en aquest espai públic, però tinc clar qui no és fiar.