Treballar per al poble que estimes és una tasca impagable. I l'Higini n'és un exemple.
Fidel a la nissaga que ha mantingut viva una forma d'entendre l'essència de les arrels, ens ha dedicat intensos mesos de dedicació i compromís ara des de la seva funció pública.
Un forma diferent, madura i compromesa d'exercir de "jovent". Una d'aquelles persones que tothom voldria tenir al costat si es tracta de Sant Pere.
Es parla molt de concil.liar la vida laboral i familiar, i ningú cau en el compte que tampoc la vida acadèmica es pot estirar indefinidament: els estudis el reclamen i han de ser la primera prioritat.
Ves per on, alló pel que altres es barallarien, l'Higini senzillement -com és ell-, ho deixa per continuar forjant la seva preparació professional en alló que també l'hi agrada.
És una llàstima, però, que falti l'Higini en el camp d'entrenament del nostre jovent per agafar el testimoni de la gestió municipal.
Fixeu-vos com l'Higini, la Cristina i en Titó, cadascú com és, representen tres formes ben diferents i a l'hora ben genuïnes de la nostra petita societat; tres facetes d'un mateix triedre.
I que ningú confongui tot plegat amb la política.
Ens falta gent com l'Higini. Ens falta gent que toqui la gralla, puji a la torre de guaita i cuidi els ametllers, però també ens falta un jove arquitecte.
Ves, Gini, treu-te la pedra de la sabata, Sant Pere de Vilamajor et sabrà esperar.
Fidel a la nissaga que ha mantingut viva una forma d'entendre l'essència de les arrels, ens ha dedicat intensos mesos de dedicació i compromís ara des de la seva funció pública.
Un forma diferent, madura i compromesa d'exercir de "jovent". Una d'aquelles persones que tothom voldria tenir al costat si es tracta de Sant Pere.
Es parla molt de concil.liar la vida laboral i familiar, i ningú cau en el compte que tampoc la vida acadèmica es pot estirar indefinidament: els estudis el reclamen i han de ser la primera prioritat.
Ves per on, alló pel que altres es barallarien, l'Higini senzillement -com és ell-, ho deixa per continuar forjant la seva preparació professional en alló que també l'hi agrada.
És una llàstima, però, que falti l'Higini en el camp d'entrenament del nostre jovent per agafar el testimoni de la gestió municipal.
Fixeu-vos com l'Higini, la Cristina i en Titó, cadascú com és, representen tres formes ben diferents i a l'hora ben genuïnes de la nostra petita societat; tres facetes d'un mateix triedre.
I que ningú confongui tot plegat amb la política.
Ens falta gent com l'Higini. Ens falta gent que toqui la gralla, puji a la torre de guaita i cuidi els ametllers, però també ens falta un jove arquitecte.
Ves, Gini, treu-te la pedra de la sabata, Sant Pere de Vilamajor et sabrà esperar.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada