Darreres entrades:

2/4/12

El Regidor d'Hisenda, un mag dels números

Fa un parell de messos, el Regidor d'Hisenda -ara Alcalde-, va escandalitzar amb el reconeixement d'un deute de 3,5 milions d'Euros, per alegria de la llavors oposició, ara al Govern.

En només dos messos se'ns diu al Ple que, després de pagar els deutes pendents, quedarà un romanent de 442.000 €, és a dir, diner disponible a caixa.

Extraordinari. Ja era hora que tinguéssim un Regidor d'Hisenda tant eficient. En només dos messos, gràcies al renovat equip de Govern, s'ha aconseguit capgirar les finances municipals, això si que és guanyar-se el sou.

Però el ball de xifres no ens permet seguir la música; perquè no se'ns va dir fa un parell de messos que a la primavera es cobraríen 475.000 € de deutes pendents (Generalitat, participació en els tributs de l'Estat, Cànon de l'aigua)? o que encara quedava sense tocar el crédit demanat per a la construcció de la Sala Polivalent i alguns altres romanents de tressoreria? Perquè es van comptar els deutes i no es van descomptar els actius líquids?

Un mag dels números, sens dubte, el nostre Regidor d'Hisenda.

Però si llavors tenia excusa per amagar la veritat, per tal de seguir urdint el defenestrament d'en Llesuy, doncs els meus números em donaven un deute net de poc més de 2 Milions d'Euros, ara, apuntat al carro (o als bous) del "rigor i la transparència", el Regidor d'Hisenda salta del passiu a l'actiu i ens continúa amagant la realitat, canviant la boleta de got com fan a les Rambles.

La realitat -una part de la realitat- és que l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor déu uns 2,5 milions d'Euros als bancs i el romanent que ens diuen no és més que diners prestats que s'han de tornar. Heus aquí la màgia dels números!

Per si calen detalls, concretaré que encara es deuen uns 530.000 Euros de préstecs demanats entre 2002 i 2007, dels quals uns 180.000 pel cobriment de la pista polisportiva i l'enllumenat de Les Faldes, i la resta uns 150.000 que es deuen encara de la época de l'Icart i quasi 200.000 de l'época d'en Bruguera (en Llesuy va heretar més de 600.000 € de deute bancari).
Nascuts a la passada legislatura es deuen als bancs gairebé uns altres 2.000.000 d'Euros, dels quals gairebé 150.000 préstecs demanats per fer front de devolucions a l'Estat per ajustament de la liquidació percebuda dels impostos estatals del 2008 i del 2009. 

Curiós que ara es comptin els 47.000 Euros de la liquidació positiva de la participació en els ingressos de l'Estat del 2010 (que ja vaig anunciar en el seu dia) i en canvi no es descomptin els 150.000 Euros que s'han de pagar de les liquidacions negatives del 2008 i 2009.

El romanent que actualment hi ha disponible s'obté dels préstecs bancaris.

El nostre Regidor d'Hisenda, ara amb els seus cómplices, continúa girant la rosa dels vents com li convé quan li convé, confonent la població i induïnt a conclusions molt equivocades sobre la realitat de les finances municipals.

I encara esperem els pressupostos del 2012, i les liquidacions dels pressupostos del 2010, i les del 2011.

Ja seria hora de què d'una vegada per totes se'ns donés a conèixer la realitat de l'estat de les finances municipals, i en concret, per al que a mi pertoca, resposta de la meva instància E-053/2011 presentada en forma a l'Ajuntament i rebuda per qui llavors (vet aquí la casualitat) era Alcalde accidental a més de Regidor d'Hisenda, i quina contesta informal va ser, el dia 16 de juny de 2011, textualment, la següent: "Em demanes públicament que et faci arribar els comptes anuals de l'ajuntament dels últims anys. Comentes també, però, que has posat una instància sol·licitant-los, i entenc que aquest és el procediment correcte per a obtenir aquesta informació, la qual és pública i tothom hi té accés, si no vaig errat." Aviat farà un any i encara espero resposta.

Reitero doncs aquesta petició formal de conéixer les dades reals dels números de l'Ajuntament, que de la màgia dels tril.lers ja en començo a estar-ne tip.

Tot plegat em preocupa encara més, si cap, doncs la incapacitat política de sotmetre's a un Pla d'Ajustament de les finances municipals em fa pensar en una decepcionant estratègia financera del nostre mag de les finances. Estratègia basada en anar tirant de veta dels romanents dels crèdits que encara queden (uns 500.000 €), mirar d'enganyar per cobrar els 650.000 € de subvenció concedida per a la constucció de la Sala Polivalent, i anar empenyent fins el 2014, quan la posada de l'IBI en el segle XXI incrementi uns 300.000 € els ingressos de la Hisenda municipal.

Però els 2.500.000 € que ara es deuen als bancs s'hauran de tornar, tard o d'hora.

P.S.: És ben trist que un simple ciutadà com jo hagi de perdre temps i esforços gratant per mirar de conèixer una realitat que se'ns amaga. Si malgrat tot alguna dada està errada, agraïria que se'ns donés la bona.

30/3/12

La boda de l'any a Sant Pere de Vilamajor


Aquestes imatges estan avui mateix a tota la premsa de l'Estat...

Foto oficial de la boda de l'any (a la terrassa de La Força)


"Making off" de la boda


El pare i la núvia


Segellant l'enllaç a l'altar de l'esglèsia de La Força

Ben segur més d'un frisaria per casar-se en aquesta església, o com menys visitar-la si la pogués trobar. L'Higini seria un magnífic "cicerone" per als fanàtics de [REC]3. 

És una llàstima que no haguem aprofitat l'ocasió per promocionar el nostre poble. Serà perquè es va aconseguir gràcies a en Joan Bosch?


(C) Fotografies i video Filmax Producciones.

Més informació. Fotos de la primícia.

28/3/12

Feta la Llei, mirem de fer trampes?

Com sovint em ve passant en les decissions dels administradors públics del nostre poble, no acabo d'entendre si és que realment són llestos o bé es passen de llestos.

El ple municipal d'aquest dijous sentenciarà l'anul.lació definitiva del projecte de la Sala Polivalent, que ja havia estat consensuat en el darrer ple de l'etapa Llesuy.

Ens costarà uns 14.000 € d'indemnització a l'empresa adjudicatària de l'obra.

Ara bé, la construcció de la Sala ja comptava amb finançament, finançament bancari que ara roman en la tresoreria municipal, i, fonamentalment, amb la subvenció més sucosa que ha rebut mai l'Ajuntament de part del PUOSC.

Ara, es vol utilitzar la subvenció del PUOSC, i per extensió el crèdit bancari de finançament de l'obra, a pagar factures de proveïdors. O uns són ingenus o d'altres no hi entenem, però es fa difícil pensar que un crèdit bancari per a finançar una inversió es deixi com si res per pagar factures, doncs altera radicalment la condició d'atorgament del préstec.
Però la més grossa és l'intent de "desviar" la subvenció del PUOSC a pagar factures de proveïdors corrents: seria un antecedent mai vist a Catalunya, i un mal precedent.

Llegeixo a la Llei 23/1987 de 23 de desembre per la qual s'estableixen els criteris de finançament del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (art. 5.3): "Les subvencions aprovades per a una obra no poden ser destinades a una finalitat diferent de la inicial".
Llegeixo també el Decret 101/2008, de 6 de maig, pel qual s’aproven les bases d’execució del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per al període 2008-2012, que en la seva Base d'Execució Desena diu textualment: ".../... en cap cas les modiicacions en un projecte poden comportar que, de fet, es produeixi un canvi de destinació de la subvenció".

La Llei ho diu ben clar. O uns són ingenus o d'altres no hi entenen: feta la Llei, mirem de fer trampes?

Com ingenu és pretrendre que el projecte d'urbanització del sector IES Vilamajor vagi a càrrec del PUOSC quan, cal destacar-ho, el Grup d'ERC al Parlament ja va presentar una esmena d'inclusió d'aquesta obra en els pressupostos de la Generalitat per al 2012, que va ser rebutjada. Ara també es confia en el PUOSC per a la rehabilitació del Local Municipal La Fàbrica, amb una inversió que no ha estat correctament valorada.

Com sovint em ve passant en les decissions dels administradors públics del nostre poble, no acabo d'entendre si és que realment són llestos o bé es passen de llestos.

El meu estupor va però encara més lluny quan llegeixo que el ple del mateix dijous, donarà compta de l'estat de tresoreria i de la relació d'obligacions pendents de pagament a 31 de desembre de 2011, segons RD 4/2012 de finançament de entitats locals. Estupor no pel fet de donar comptes d'un assumpte tant remenat i confós, que ja seria hora, sinò pel fet de què l'emmarquin dins el RD 4/2012, posat en marxa pel govern de l'Estat per finançar el pagament als proveïdors dels ens locals.

El termini de presentació de sol.licituds per beneficiar-se d'aquesta línia de finançament va acabar el passat dia 15 de març, sense que ens consti que l'Ajuntament s'hi presentés. En qualsevol cas, d'acollir-se, s'hauria d'elaborar el Pla d'Ajustament, que hauria d'estar aprovat pel Ple Municipal abans del dia 31 de març, és a dir, a l'endemà del ple que no contempa aquest punt de l'ordre del dia. Dir també que el marc del RD 4/2012 és només pels subministraments rebuts a l'empar de la Llei de Contractes amb les AAPP, és a dir, que no hi són totes les factures pendents.

Demà comprovarem l'estat de les coses, no sigui que estigui fent vanes especul.lacions...

Celebro en tot cas que el nou Govern municipal m'hagi fet cas, en part.

Mentrestant, no hem presentat a termini la liquidació del pressupost del 2010, no tenim pressupostos per al 2012, i les Ordenances Fiscals per enguany poden haver estat aprovades en frau de Llei,...

Mentrestant, i això ja és més greu, el PUOSC per al 2012 ha aprovat per a Sant Pere de Vilamajor un únic projecte: la tercera fase de la rehabilitació i condicionament de La Rectoria (actuació 2012/1169), dotada amb 15.000 € dels 30.000 € pressupostats, de la qual obra no en sabem res (transparència i rigor, recordem, són la clau d'quest nou govern).

Bé, de La Rectoria ja en parlarem un altre dia.

13/3/12

Premonicions...

De tant en tant faig un tomb pels quasi 500 articles (es diu ràpid) que tinc publicats. Avui he trobat un especialment premonitori. Deia al maig de 2011:

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fa només dos mesos... Deiem aixó.

Però han passat moltes coses en dos mesos...

Primer: El Cavall trotant, trotant ha sortit portes enfora de La Força. Entrarà i sortirà quan vulgui, lliure a la tercera.

Segon: L'Alfil comparteix el seu comtat. Ramon Berenguer i Berenguer Ramon s'han aliat.

Tercer: Des de l'enroc al Rei, la Torre no s'ha mogut i ofega, i a l'hora defensa el Rei. I per postres ha fitxat el Peó.

Quart: El Rei ha ampliat les seves terres, però ha de pactar amb els Comtes o alliberar-se de la Torre.

Massa escacs al Rei d'un temps ençà.

El
Camp de la Rectoria potser no es convertirà en Teatre Grec, però els torneigs de justes que s'hi representen potser acabin, realment, en una tragèdia grega.

Premonició?
--------------------------------------------------------------------------------------------

Com podeu comprovar la capacitat de l'èsser humà per equivocar-se és infinita:

- El Rei ha estat finalment enderrocat: escac (el mat ha estat un suïcidi assenyat).
- Estingit el reialme, l'alfil ha entrat finalment a la República. República romana tardia, triunvirat.
- La torre, traïda, ha de celebrar les justes com un plebei. Veurem.
- El cavall continua trotant al seu aire. Descol.locat.
- El traidors eren dins, qui ho havia d'imaginar... Trenta monedes han estat decissives.
- I el comodí de torn, ni punxa ni talla, però suma.

No en vaig encertar ni una. Les meves prediccions valen el mateix que les de la Maga Rosaura de Tele-5. Estic abatut...

(Direu que és aigua passada, però quan mulla, mulla).

10/3/12

Jo no em pensava que hagués tanta feina...

... Va dir un destacat Regidor tot duplicant-se el sou que pocs mesos abans havia defensat com suficient.

Per primer cop que jo recordi, aquestes paraules al Ple van arrencar un sòrdid exclam de reprovació del públic assitent.

Patètic!, em deia poc després un altre insigne Regidor.

Un tema aquest, no per previsible, vergonyòs, afeigeixo de la meva part. Jeta, en dieun els meus fills.

Més penós si cap arraconar els grups de l'oposició de la Comissió Intermunicipal amb Sant Antoni. Geometria variable, sens dubte.

Hem convertit la nostra democràcia de poble d'interior en un regnat, un triunvirat d'emperadors on les paraules són consignes i els fets hipocresia. Un regnat sense conviccions.

Mentrestant no s'agafa el toro per les banyes, i aviat es veurà la incapacitat de rebaixar els 200.000 € que calen per enguany dels pressupostos, que només poden sortir del Capítol I. Qui dia passa, any empeny, serà la nova consigna del regne, acumulant encara més dèficit -aquest no pas heretat- esperant que l'onada dels bons temps els remunti vers el final de la legislatura. Un final de legislatura on l'IBI es multiplicarà, inevitablement, i ens donarà un cert marge de temps per acabar sent aquesta "Matadepera de pobres" en què inevitablement ens hem de veure subsumits, ara que les rendes que deixaven dels estiuejants estan pràcticament exhaurides.

Mentrestant la Generalitat ens reclama la trista liquidació dels pressupostos de 2010 que el Regidor d'Hisenda no ha estat capaç de fer en vuit mesos que porta.

I a més tinc clares sospites que, per incapacitat d'assumir-ho, no es confeccionarà cap "Pla d'Ajustament" per accedir al finançament extraordinari que ofereix el Govern de Madrid, i es tirarà de veta del milió d'Euros dels crèdits de la sala polivalent, que haurien de fer falta per a altres coses. I ja veurem què en pensarà la gent del lloc on han de treure els diners de més que ells s'han assignat.

En definitiva, el nus de la gestió d'aquesta legislatura, les finances municipals, postergades. Per incapacitat.

Però tant se val, ja s'inventaran noves consignes.

9/3/12

La solitud a la xarxa

Cóm es pot entendre que gent com jo, com l'Higini, en Pedro, la Marina, l'Israel, l'incansable Jordi Riu, en Ferran, i alguns altres, ens dediquem a dedicar-vos molt de temps a què us interessi el què pensem?

Som gent de Vilamajor, potser ens coneixeu, o no. Entre nosaltres, molts, no ens coneixem. Però compartim.

Espurnes d'uns jocs artificials ens reunim a Vilamajor en Xarxa, tant diferents, tant anònims i tant units per un lloc.

No us podeu ni pensar el què significa, dia si, dia no, buscar temes i coses que, dins de "la línia editorial" de cadascu, volguem que siguin escoltades. Vanitat?... No. Poca feina?... Tampoc.

No us podeu ni pensar les bronques de la parenta: "Què fas..?" Gelosa pel què fem, pel que ara estic fent.

No us podeu ni imaginar el què motiva que a algú, que no coneixem, l'interessi un xic el què expliquem. I és que vosaltres sou la única raó -dia si, dia no- de tanta dedicació.

Pel que fa a aquest que us parla, ben aviat farà cinc anys (Déu n'hi do) que parlo a la xarxa amb vosaltres. Set-cents cinquanta "posts" sempre dedicats al meu poble. Un miler de comentaris m'animen, dia si, dia no, a seguir estant. Molts d'altres blogaires han abandonat pel camí.

Sorpren però que tant d'esforç -en el meu cas- només es vegi recompensat amb un "share" quan es parla dels polítics, quan es fa escarni que encén -i motiva- a contestar en aquests espais oberts que són els blogs. La cinquantena que em llegiu fidelment dia si, dia no, sabeu del què parlo. Pel camí molta feina, feina a documentar, feina a argumentar, feina...
Feina, molta, com la que em dóna un bloc poc freqüentat com l'Anàlisi. Aquest és vocacional. També.

Feina, molta feina em va donar Vilamajor Opina, ara a la paperera de reciclatge però que ha servit per escoltar-nos i esbravar-nos.

A molts de vosaltres ni us conec -i m'agradaria molt-. Recíproc perquè molts ni sabeu qui soc.

No he fet més amics dels què ja tenia reflexionant en veu alta el què penso i sento del meu poble, i en contra he fet més d'una enemistat. Llàstima. 

M'agradaria que -algun dia- tots els companys (i una única companya, curiosament) que compartim estar a Vilamajor, ens trobessim amb vosaltres. (Potser no és una bona idea, doncs potser agradi més ser "voyeurs").

Bé, només volia dir-vos que sé que hi sou, i que quan no hi sigueu us trobaré a faltar, i plegaré.

(La parenta rondina...).

6/3/12

Plantilles dels Ajuntaments de Vilamajor: les diferències

Relació de llocs de treball als Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor, 2011
Font: Pressupostos i Plantilles 2011. (No inclou modificacions posteriors a la publicació).

Comparant les dues plantilles, ja es veuen els dos factors diferencials de Sant Pere de Vilamajor respecte Sant Antoni:
  1. La dispersió territorial: 13 persones de Brigada a Sant Pere contra 10 (incloses les 2 persones de neteja de dependències municipals), a Sant Antoni.
  2. El manteniment de les Escoles, especialment l'Escola Bressol a Sant Pere de Vilamajor.
El pressupost de Personal per al 2011 és a Sant Pere de Vilamajor de 1.722.179,34 €, i a Sant Antoni de Vilamajor de 1.305.420 € (estranya tanta diferència).

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

2/3/12

Nascut amb un bon llonguet sota el braç

Avui, el Consell de Ministres ha aprovat les bases de la línia de crèdit destinada a les Corporacions Locals per pagar els seus proveïdors.

Es tracta de ni més ni menys que 20.000 milions d'Euros de prèstecs sindicats amb les entitats bancàries i l'ICO, quines línies bàsiques són les següents:
  • Termini: 10 anys.
  • 2 anys de carència d'amortització (es paguen només els interessos).
  • Tipus d'interès: el de les emissións de bons de l'Estat a 5 anys incrementat en un 1,15% (actualment seria un 5%).
Tramitació:
  • 15 de març: presentar una relació certificada de deutes amb proveïdors (factures pendents), amb quitança, si s'escau.
  • 31 de març: presentació d'un Pla d'Ajustament on es visualitzi la capacitat financera de l'Ajuntament per pagar tots els seus deutes.
  • Aquest Pla d'Ajustament haurà de ser aprovat pel Ple Municipal.
El nou equip de govern entra amb un bon llonguet (de fuet) sobre el braç: li ha caigut la grossa només començar.

Com sia que per Acord unànim del Ple de 22 de desembre de 2011, es creà una Comissió de Pagaments per estudiar la destinació dels crèdits obtinguts per a la construcció de la malograda Sala Polivalent al pagament dels proveïdors pendents de liquidació, cal suggerir el següent:
  1. Acord de TOTS els grups polítics per anular l'acord de destinació dels crèdits aconseguits per a la construcció de la Sala Polivalent.
  2. Convocatòria immediata de la Comissió de Pagaments i presentació de la totalitat dels imports que s'adeuten als proveïdors, dins de l'àmbit de la Llei de Contractes amb l'Administració, que són els únics que es poden benficiar del finançament extraordinari, i de la resta de deutes pendents.
  3. Negociar d'urgència una quitança del 10% amb els proveïdors que compleixin els següents requisits: no siguin estratègics, què per les condicions dels seus respectius proveïments hagin tingut marges folgats; que no siguin de Vilamajor, i que tinguin saldos més antics.
  4. Acordar la petició del finançament extraordinari per a les factures pendents a proveïdors inclosos en l'àmbit de la Llei de Contractes.
  5. Acordar el pagament de la resta de deutes amb càrrec als crèdits obtinguts per a la Sala Polivalent (sempre i quan les entitats bancàries amb qui es van subscriure els crèdits no tinguin inconvenient).
  6. Enviar al Ministeri la llista definitiva de pagaments a proveïdors: límit 15 de març.
  7. Negociar amb TOTS els grups polítics el Pla d'Ajustament.
  8. Convocar el Ple abans del 31 de març per a l'aprovació del Pla d'Ajustament, i enviar-lo al Ministeri.
  9. Donar a conèixer a la població el resultat del Pla d'Ajustament i la situació financera actualitzada de la Hisenda Municipal.
Recordeu: "transparència", "rigor", "participació" i "regeneració democràtica" són les consignes de l'equip de govern.

P.S.: Ja comencem malament: avui vencia el termini per presentar a la Generalitat la liquidació pressupostària del 2010, i com sia que no s'ha ni convocat el Ple que l'haurà d'aprovar, ja hem incomplert la primera fita del "rigor" que ens ha de presidir. I això que portem més de set mesos sense canviar de regidor d'Hisenda.

1/3/12

Cóm estalviar 1.000.000 d'Euros en cinc anys?

La nostra Hisenda Municipal hauria de mantenir un deute contingut al voltant d'1.000.000 € (deute corrent).

Actualment tenim (ningú ens ho diu del cert) poc més de 2.000.000 € de deute corrent.

L'objectiu ha de ser reduïr 1.000.000 €, que s'hauria d'aconseguir en uns 5 anys, per la qual cosa, en els propers 5 anys hauríem d'estalviar uns 200.000 € per any.

De les inversions, sota mínims, no es pot ja reduïr ni un céntim, per la qual cosa hauríem de poder reduïr els 200.000 de les despeses corrents. Les despeses corrents (incloses les de personal) són d'uns 3,3 milions d'Euros, per la qual cosa el percentatge de reducció significa una proporció del 6%.

És un percentatge assumible, el difícil serà decidir d'on treure aquests 200.000 Euros. El primer any.

Perquè al 2013 caldrà reajustar 200.000 més (400.000 respecte 2011 menys els increments d'ingressos que hi puguin haver). I cada any, fins el 2016, 200.000 € més d'increment acumulat cada any. D'aquest milió d'Euros acumulat caldria restar els eventuals increments d'ingressos que hi hagi en aquests cinc anys (per exemple, a partir de 2014 és probable que, amb l'actualització dels valors cadastrals dels immobles, l'IBI aporti una substancial pujada d'ingressos, apart de la què s'ha de fer en el conjunt de taxes i altres tributs municipals).
Seria bo que els pressupostos del 2012 incloguesin ja una part d'aquesta reducció de despeses, i fora encara millor que tot el poble hi digués la seva al respecte. Seria un debat molt interessant, i didàctic.