El 21 de maig de 2007, ara fa cinc anys, m'estrenava en aixó de la xarxa amb aquest bloc.
No
tenia ni idea de com sortiria, ni de si seria capaç de tenir idees i
temps per mantenir la iniciativa. El poble iniciava una nova etapa
deslligant-se de la inèrcia neorural, i pagava la pena intentar Reflexionar-hi en veu alta.
La
proximitat de la meva vivència, vital, a Sant Pere de Vilamajor, i a
l'hora la distància amb la què inexorablement haig de viure moltes de
les coses que passen al poble, van determinar que el meu sobrenom en
aquest experiment fos precisament el de Per SPectiVa. Les majúscules eren i són intencionades, un missatge iniciàtic del veritable objectiu.
La declaració personal i sincera que penja des de l'inici com presentació del bloc continua sent ben viva.
La declaració personal i sincera que penja des de l'inici com presentació del bloc continua sent ben viva.
Tenia
-i tinc- clar que aquest havia de ser un espai de comentari crític,
d'esmolar la punta amb totes les conseqüències. Un espai per dir coses
que potser calia dir en públic, sempre ratllant la polémica, provocant i
animant el debat, o com mínim la reflexió. Els nous temps ho requerien i els mitjans ho permeten.
L'enfocament però també ha estat sempre determinant: esperonar per fer millor el nostre poble, posant sobre la taula punts de vista que possiblement podrien fer pensar i alimentar noves idees. D'aquí el propi títol del bloc: Reflexions de Sant Pere de Vilamajor.
L'enfocament però també ha estat sempre determinant: esperonar per fer millor el nostre poble, posant sobre la taula punts de vista que possiblement podrien fer pensar i alimentar noves idees. D'aquí el propi títol del bloc: Reflexions de Sant Pere de Vilamajor.
He
mirat de ser rigorós, d'argumentar tant com he pogut conclusions sovint
agoserades, i els vostres comentaris, quan els heu volgut fer, m'han
enriquit donant-me la pedra de toc. També he pretès sorprendre, anticipar, anar més enllà de la simple conjuntura.
Crec
que quan ha tocat comentari polític, he sigut equànim, repartint
proporcionalment elogis i crítiques (tema sempre compromés, del què mai
quedes ben parat). És veritat nogensmenys, que tinc deriva de ser
punyent.
A
tots els què no ho sapigueu, us haig de dir que el mateix que he escrit
ho he pogut discutir personalment amb tots els directament al.ludits
-entre els quals es troben persones molt apreciades per mi- en moltes
ocasions. Mai me n'he amagat.
Darrera de Reflexions hi ha també dotzenes de correus particulars que sempre seran la part privada d'aquest periple.
Tinc
a l'hora, potser, un rècord d'instàncies oficials no contestades, amb
les què quan ha calgut he refermat les meves conviccions. Per convicció.
La meva és com veieu una iniciativa complerta, doncs sense la rerabotiga, el meu compromís de fer millorar el nostre poble -sota la meva Per SPectiVa- hagués quedat mal afiançat.
N'estic
satisfet d'aquests cinc anys. No he fet més amics, i pel camí uns
quants noto que ja no em saluden; tot i què bona part de tots vosaltres
ben segur no coneixeu de mi més que el què escric en aquest bloc. En
canvi, jo, quan escric, tinc presents dotzenes de cares conegudes,
d'allò més variat, que són sempre una referència quan tracto els
diferents temes.
Em
consta que sou una seixantena els meus lectors asidus: no pretenia
assolir cap rècord, per bé que en algunes ocasions, encesa la polémica
-sempre sobre la nafra de la política municipal- hagi arribat a més de
300 lectors diferents. Les visites es compten per desenes de mil.lers, i
això vol dir que hi passeu més temps que jo en aquest bloc.
Si
en quelcom us he entretingut, fet somriure, escandalitzat o emprenyat,
si en alguna ocasió us he fet pensar més enllà del què pensaveu o
quelcom us he aportat, recullo el millor premi a tanta dedicació.
M'gradaria
molt modestament haver pogut emular ni que sigui una il.lusió, les
magistrals paraules d'en Machado en el seu "Proverbios y Cantares" que
en Serrat (i en Paco Ibáñez) ens han fet cantar:
Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar..
He
passat sobre el mar de la xarxa, fent camins en els 500 articles que
repassen cinc anys de vida del nostre poble, segons la meva Per
SPectiVa. Ocupen prop de 400 pàgines a lletra petita, que Déu n'hi dó.
A l'hora em sento orgullós del fill petit emancipat de Reflexions, l'Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor, on he anat recollint i analitzant totes les dades estadístiques del nostre poble, amb alguna que altra incursió a temes més generals: és una desviació professional, doncs necessitava una visió del nostre poble (i de Sant Antoni de Vilamajor) que permetés conèixer variables molt importants del nostre municipi, que per objectives ens donen una millor perspectiva quan volem pensar-hi amb visió de futur. Aquest altre bloc acumula ja prop de 300 entrades. 800 articles en total, un cada dos dies de promig (Uff!!). Camins que la mar va tancant a mida que es van traçant...
A l'hora em sento orgullós del fill petit emancipat de Reflexions, l'Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor, on he anat recollint i analitzant totes les dades estadístiques del nostre poble, amb alguna que altra incursió a temes més generals: és una desviació professional, doncs necessitava una visió del nostre poble (i de Sant Antoni de Vilamajor) que permetés conèixer variables molt importants del nostre municipi, que per objectives ens donen una millor perspectiva quan volem pensar-hi amb visió de futur. Aquest altre bloc acumula ja prop de 300 entrades. 800 articles en total, un cada dos dies de promig (Uff!!). Camins que la mar va tancant a mida que es van traçant...
Cinc anys són molts, creieu-me, en aixó de "la xarxa". Gràcies a tots vosaltres per fer-ho possible i per participar-hi.
